Gent de Sant Just

Tots els dilluns xerrem una estona amb Gent de Sant Just. Perquè tothom té una història per explicar

Dilluns · 19:30 - 20:00 ·50 episodis

RSS

episodis

13-24 de 48

16 de juny del 2025
29'
Gent de Sant Just del 16/6/2025 — Sant Just, cultura i política: la vida de Jaume Campreciós – del pati de l’escola als plens municipals
Jaume Campreciós Entrevista a Gent de Sant Just • Arrels profundes a Sant Just (1951): neix i viu pràcticament al mateix carrer tota la vida. • Activisme cultural i esportiu: SEAS, Ateneu, Festes de Tardor, hoquei patins. • Compromís educatiu i familiar: aposta per l’escola Montseny i participació a l’AMPA. • Trajectòria política: de les llistes d’Entesa Nacionalista a regidor d’ERC (1991-2003). • Projectes emblemàtics: habitatge del Mil·lenari, pavelló de la Bonaigua, ampliació del camp de futbol. • Trencament del tripartit: discrepàncies pels diners de la promoció Les Cadenes i habitatge social. • Defensa de la terra: independència i Països Catalans com a motivació constant. Etapes de la conversa 1. Infància i escola • Naixement a casa (novembre 1951). • Records d’un poble agrícola, jocs al carrer i primeres amistats. • Escola Montserrat i pas posterior a l’acadèmia Valls per fer batxillerat. 2. Joventut: esport i muntanya • Hoquei patins (8-18 anys): «moltíssima banqueta» però escola de valors. • Entrada a les CEAS com a espai de llibertat i excursions de muntanya. 3. Explosió cultural: Ateneu i Festes de Tardor (520-690) • Juguesca per portar Lluís Llach (1970) → neix la Festa de Tardor. • Organització de concerts (Raimon, Ovidi Montllor, La Trinca) i discoteca a la sala dels 50 anys. 4. De la mili a reactivar el jovent • Tornada de la mili (1974) i reimpuls del cicle de xerrades & excursions de les CEAS (50 anys avui). 5. Salt a la política institucional • Llista d’Entesa (78): queden fora per 10 vots. • Contacte amb l’Associació de Municipis per la Independència dels anys 80. • Ingrés a ERC amb l’onada d’Àngel Colom i Carod-Rovira. 6. Regidor de govern • Tripartit PSC-IC-ERC (alcalde Ramon López). • Aprenentatge: planificació pressupostària i pactes. • Fites: mil·lenari (habitatge social), pavelló de la Bonaigua, grades del camp de futbol. 7. Crisi i sortida del govern • Polèmica pels ingressos de la promoció Les Cadenes. • ERC vol destinar-los 100 % a lloguer social; el PSC té altres plans. • Tensió màxima i ruptura: "vam marxar un minut abans que ens fessin fora". 8. Cloenda i cançó • Elecció de "Torna, torna Serra Llonga" com a síntesi de la lluita per la terra i la llibertat.
12 de maig del 2025
31'
Gent de Sant Just del 12/5/2025 — Anna Hernández Bonància: Esport, Drets i Política a Sant Just
Entrevista a Ana Hernández Bonancia – Gent de Sant Just Infància i joventut Ana Hernández va néixer prop de la Gran Via de Barcelona. Tot i això, va passar molts estius al poble del Parelló (Tarragona), on va gaudir d'una llibertat que no trobava a la ciutat. Aquesta experiència rural la va marcar profundament. Va assistir a un col·legi de monges, una opció comuna a l'època per obtenir una educació de qualitat. Tot i ser una escola religiosa, les classes eren impartides majoritàriament per professors laics. Influència familiar El seu pare era periodista esportiu especialitzat en el béisbol, esport que va promoure en barris vulnerables com Camps Blancs (Sant Boi) amb un objectiu clar de cohesió social. Ana, tot i no tenir germans nois, l'acompanyava sovint als partits i fins i tot va practicar l’esport. Va destacar, però, en hoquei herba, juntament amb les seves germanes. Van competir en campionats de Catalunya i d’Espanya en una època en què aquest esport no era gaire conegut ni acceptat per a dones. Formació acadèmica Va iniciar estudis de Dret, però també va cursar assignatures d’Econòmiques i Periodisme. També va fer un any de Criminologia, atreta pel dret penal. Malgrat obrir un despatx amb companys al carrer Balmes de Barcelona, ràpidament va orientar la seva carrera cap al servei públic. Carrera professional Va ser secretària de l’Ajuntament de Sant Boi abans i després de la transició democràtica. També va treballar a la Generalitat durant l’època del president Tarradellas. Aquesta etapa li va permetre conèixer la política des de la vessant tècnica i jurídica. Arribada a Sant Just Desvern Va arribar a Sant Just atreta pel projecte del Walden 7, més que pel poble en si. L'experiència de vida comunitària i el model arquitectònic la van captivar. Malgrat els problemes inicials d’habitatge, en guarda un bon record. Amb el temps, es va integrar al teixit social del poble a través de dues vies: com a presidenta de l’AMPA de l’escola Canigó durant 6 anys, i com a membre activa de l’associació de veïns, on va impulsar una assessoria jurídica gratuïta. Implicació política a Sant Just Més endavant, va acceptar entrar a la política local. Va ser regidora durant diversos mandats amb Josep Perpinyà, ocupant el càrrec de primera tinent d’alcalde i responsable d’àrees clau com urbanisme, espai públic, relacions institucionals i empreses públiques municipals com ProMunça i Proexa. Destaca especialment el seu interès per l’urbanisme, que considera fonamental per transformar un municipi a llarg termini, tot remarcant la necessitat de fugir de l’especulació immobiliària. Visió sobre el rol de la dona en política Creu que el caràcter en una dona sovint es malinterpreta com a duresa, mentre que en un home es veu com a determinació. Ella optava per una actitud reservada i professional com a forma de protecció i coherència personal. Vida personal i etapa com a "primera dama" Casada amb Josep Montilla, expresident de la Generalitat, va compaginar la seva carrera amb la maternitat de trigèmins. Va viure una etapa intensa i plena de reptes, també marcada pels atacs mediàtics quan el seu marit va assolir alts càrrecs polítics. Considera que va ser objecte d’atacs injustificats per fer mal al seu marit, i es mostra agraïda que en aquell moment les xarxes socials encara no tinguessin el pes que tenen ara. Etapa actual i reflexions Des de fa un any està jubilada. Es mostra activa, però escull les activitats en què participa des de la llibertat personal. Es mostra crítica amb l’actual panorama polític, marcat per la crispació, la desinformació i l’impacte negatiu de les xarxes socials. Gustos i apunts personals Li agrada molt la música i vol tornar a tocar el piano. Es defineix com una persona senzilla, treballadora i responsable. Afirma que mai es va plantejar ser alcaldessa ni ho va desitjar. En relació amb la política, recomana a qui vulgui iniciar-se que comenci des del seu municipi, perquè és on es pot fer política realment transformadora.
14 d’abr. del 2025
30'
Gent de Sant Just del 14/4/2025 — De Terrassa a Sant Just: Maria Camps, escola catalana, Convergència i preservació del patrimoni
En essència "L’avanç més gran de les dones ha estat sortir de casa i fer-se visibles." – Maria Camps Entrevista en profunditat a Maria Camps García, activista cultural, ex-regidora a l’oposició i referent del catalanisme a Sant Just Desvern. El diàleg recorre la seva trajectòria vital i política, el llegat del seu marit –l’alcalde democràtic Robert Ramírez– i el paper de la dona, l’educació i la memòria històrica al municipi. Temes principals 1. Orígens i joventut • Naixement a Terrassa i arrels polítiques familiars • Enamorament adolescent amb Robert Ramírez • Primer contacte amb Sant Just a través dels concerts d’arpa d’estiu 2. Arrelament a Sant Just • Recerca d’habitatge i trasllat al carrer Doctor Fleming • Adaptació a un poble «no tan tranquil» • Estudis de Sociologia i primer cercle d’amistats locals 3. Impuls de l’escola catalana • Fundació de l’Escola de l’Ateneu (1967) • Defensa de la llengua catalana a l’aula • Complicitat amb l’entitat cultural local 4. Compromís polític i alcaldia de Robert Ramírez • Paper de Ramírez en la Transició i redacció de la Constitució • Primer alcalde democràtic de Sant Just • Catàleg de cases catalogades per preservar el patrimoni arquitectònic 5. Dol i continuïtat política • Mort sobtada de Robert (viatge cancel·lat) • Candidatures de Maria (2003) i rol actiu a l’oposició • Defensa de drets laborals d’un treballador municipal 6. Mirada sobre l’habitatge i el futur del poble • Necessitat de pisos assequibles per a joves • Pacte del 25 % de vivenda social a la carretera Reial 7. Evolució de Convergència i Unió • Fundació al Baix Llobregat (Montserrat, 1976) • Canvis de lideratge (Pujol, Mas, Puigdemont) i crisi final • Reflexió sobre finançament i valors inicials 8. Cultura, arxiu i memòria • Dimissió momentània com a sòcia de l’Ateneu • Donació de documentació històrica al centre d’estudis • Valor dels arxivers locals (J. Amigó, J. Tchoa…) 9. Dones i tecnologia • Creació d’un grup de dones per formar-se en informàtica • Reivindicació de la visibilitat femenina a l’espai públic 10. Cloenda emotiva • Cançó final: El Cant de la Senyera • Acomiadament i agraïment del programa Idees clau • Educació i llengua: l’escola de l’Ateneu, embrió de l’actual Montseny, com a bressol del català a la dictadura. • Patrimoni preservat: el catàleg de cases històriques evita l’especulació urbanística. • Política de base: des de l’oposició es poden impulsar canvis reals (cas del treballador municipal). • Empoderament femení: la formació i la presència pública transformen la societat. • Futur de Sant Just: créixer sense perdre l’esperit de poble.
24 de febr. del 2025
59'
Gent de Sant Just del 24/2/2025 — Daniel Cardona: Herència Històrica i Independència Catalana
En una edició especial del programa "Gent de Sant Just" a Ràdio Desvern, Miquel Ardèvol va entrevistar Frederic J. Porta, politòleg i doctor en Història Contemporània per la Universitat Pompeu Fabra. L’entrevista es va centrar en la seva tasca com a editor del llibre "Daniel Cardona, obra escrita completa", una recopilació exhaustiva dels textos d’aquest històric independentista català. L’edició del llibre Frederic Porta va explicar que el volum, que compta amb més de 500 pàgines, és la recopilació íntegra dels articles i escrits de Daniel Cardona i Civit, publicats entre 1903 i 1939. L’objectiu de l’obra és oferir un accés directe i ordenat als textos d’aquest pensador polític i activista. El projecte va néixer durant el confinament, quan Porta es va adonar que no existia cap edició completa i accessible dels seus escrits. Va contactar amb diversos col·laboradors i, després d’un procés de transcripció i digitalització de documents, es va consolidar el volum final. Qui era Daniel Cardona? Frederic J. Porta el defineix com "el puto amo", un dels grans noms oblidats per la derrota del 1939. Considerat un dels fundadors de l'independentisme polític modern, va ser un autor amb una vigència sorprenent, ja que els seus textos continuen ressonant en el present. La seva trajectòria política Cardona va ser un dels creadors de diverses organitzacions independentistes catalanes, com ara: - Federació Democràtica Nacionalista (1919) - Estat Català (1922) - Nosaltres Sols (1930) - Front Nacional de Catalunya (exili, 1940-42) A nivell local, va ser alcalde de Sant Just Desvern durant la Segona República: - 1931-1934 - 1936 (després de l’amnistia del Front Popular) Es recorda com un gestor eficient que va sanejar els comptes de l’Ajuntament i que va mantenir una posició nacionalista i independentista clara. El procés de recopilació i edició La idea va sorgir el 2020, durant el confinament, quan Porta va voler reunir tots els textos de Cardona per tenir-los en un sol volum físic i accessible. Va aconseguir la col·laboració d’uns 25 amics per digitalitzar i transcriure els articles, molts dels quals es trobaven dispersos en PDFs i arxius antics. Finalment, un equip de 35 persones ha contribuït al projecte d’edició, incloent-hi el biògraf de Cardona, Fermí Rubiralta, que ha escrit el pròleg. L’obra s’ha publicat sota el segell Dalmau Editor, gràcies a la bona relació entre Porta i Rafael Català Del Mau, que comparteix la passió per la història de l’independentisme. L'interès de Frederic J. Porta per la història Porta va néixer el 1996 i des de petit va mostrar una gran passió per la història, influenciat per les narracions del seu oncle. Va estudiar Ciències Polítiques i després es va especialitzar en Història Contemporània. Malgrat els avisos sobre la manca de sortides professionals en aquest àmbit, va seguir la seva vocació i avui és doctor i professor universitari. També reflexiona sobre el fet que hi ha pocs historiadors joves centrats en la història contemporània de Catalunya i defensa la necessitat de noves generacions que estudiïn l’independentisme català. La figura de Cardona i la seva vigència Crítica a les mitges tintes Cardona era molt radical en la seva defensa de la independència i no acceptava solucions intermèdies com els estatuts d’autonomia. Va ser molt crític amb Francesc Macià i Esquerra Republicana, especialment quan Macià va renunciar a la proclamació de la República Catalana de 1931 per un encaix dins la República Espanyola. Porta destaca que, llegint Cardona avui, es poden veure paral·lelismes amb el present, especialment en la manera com l’Estat Espanyol sempre reacciona amb repressió i retalla concessions a Catalunya. Influències i models Cardona admirava la lluita irlandesa per la independència i defensava la guerra de guerrilles com a estratègia. Inicialment, els independentistes també es fixaven en Sèrbia com a model, per la seva resistència contra l'Imperi Austrohongarès. Va mantenir relacions amb els nacionalistes bascos i era respectat en aquests cercles. Relació amb la guerra civil Durant la Guerra Civil Espanyola, Cardona va ser perseguit i capturat a Casp, però va ser salvat per antics companys anarquistes. També va ajudar jueus i pilots aliats durant el seu exili a França. Crítiques a Cardona: supremacisme i nacionalisme Un dels punts més polèmics de Cardona és la seva suposada visió supremacista, per alguns comentaris sobre la raça catalana. Porta defensa que això s’ha tret de context i que cal llegir l’obra sencera per entendre que Cardona defensava la identitat i la llengua catalana, però no un supremacisme ètnic. També es destaca que l’independentisme no era un moviment burgès, sinó que comptava amb treballadors, petits comerciants i oficinistes entre les seves files.
17 de febr. del 2025
29'
Gent de Sant Just del 17/2/2025 — Cultura, Teatre i Compromís a Sant Just: La Vida de Maria Quintana
Entrevista a Maria Quintana i Cortés – Gent de Sant Just Maria Quintana i Cortés és una figura emblemàtica de Sant Just Desvern, coneguda pel seu amor pel teatre, la ràdio i la seva implicació en la cultura local. L'entrevista ens ofereix una immersió en la seva vida, des de la infància fins a la seva trajectòria professional i el seu compromís amb el poble. 1. Infància a Sant Just Maria va néixer al carrer Badó número 11 i defineix la seva infància com molt feliç. Va créixer en una família que li va inculcar cultura, educació i amor pel poble i per Catalunya. Va estudiar a les escoles Núria, on ja destacava per la seva vena artística. Era una nena entremaliada, sovint visitant el despatx de les mestres, però alhora molt activa en el teatre i la música de l'escola. Recorda amb afecte a la senyoreta Cinteta, la seva mestra, que era parenta del seu pare. Les seves amigues de la infància han perdurat al llarg dels anys. 2. Vocació artística i inici al teatre Maria ja trepitjava els escenaris abans de néixer, ja que la seva mare, embarassada d'ella, participava en una obra de teatre. Va créixer envoltada d'una família artística: L'avi dirigia teatre a Sant Just. La seva mare era una gran actriu amateur. Va formar part de l'Orfeó de Sant Just des de jove. El Joan Capri la va voler fitxar per treballar amb ell, però el seu avi s'hi va negar, considerant que el món del teatre no era adequat per a una noia. Tot i això, la seva passió pel teatre es va mantenir viva tota la vida, i la seva filla Marta va seguir els seus passos com a actriu professional. 3. La centraleta de telèfons familiar La família de Maria gestionava la centraleta de telèfons de Sant Just, un servei essencial en aquella època. Des de molt jove, ajudava a connectar trucades i cobrar les factures. Sabia moltes històries del poble, fins i tot aquelles trucades d’homes que telefonaven a “senyores que no tocaven”. Trucades nocturnes des del restaurant i club "El Xipi", on solien anar figures conegudes del Barça i altres personalitats. El número de telèfon de casa seva era el 8, indicant que només hi havia uns quants telèfons al poble en aquell moment. 4. Vida professional abans del matrimoni Va treballar als laboratoris farmacèutics Carlos Herba i després a Prodés. Els seus inicis laborals van ser durs: cada dia caminava des de Sant Just fins a Cornellà per anar a la feina. Quan estava promesa, es dedicava a pintar figures religioses per guanyar diners de cara al casament. 5. Matrimonia i família Es va casar amb Josep Maria de Patí, un artista i crític musical amb una gran implicació cultural. Van tenir dues filles, Marta i Mireia, que també es van dedicar al món de l'art i la cultura. Malauradament, Maria va quedar vídua jove i sense feina, un cop molt dur que va superar gràcies al suport de la família i la comunitat de Sant Just. 6. Etapa a Cop Ràdio Maria va treballar a Cop Ràdio (actualment la Xarxa), on va desenvolupar una carrera en el món de la ràdio. L’oportunitat li va arribar gràcies a Elisenda Gaid, filla del polític Isidre Gaid, que la va recomanar per la seva experiència i cultura. Durant aquesta etapa, va entrevistar personalitats com: Jordi Pujol José Luis Rodríguez Zapatero Felipe González Lluís Llach Gerard Quintana Xavier Trias (amb qui va establir una gran amistat) Va fer amistat amb Sergio Dalma i altres figures del món de la cultura i la política. Va superar un càncer de còlon als 60 anys, després d’un pronòstic inicial de només tres mesos de vida. Va rebre suport de companys de feina, amics i polítics com Xavier Trias, que es va interessar pel seu estat de salut. 7. Implicació en la cultura de Sant Just L’Ateneu: va ser vicepresidenta amb Jordi Chiguera, en una època complicada per l'entitat. El Centre d’Estudis Santjustencs: ha estat una de les seves grans passions, on ha dedicat molta feina per preservar la memòria històrica del poble. La ràdio de Sant Just: també ha estat una de les seves grans col·laboracions. El teatre i la música sempre han format part de la seva vida. 8. Visió política i social Maria ha estat independentista des de sempre, influenciada pel seu pare, que havia lluitat per Catalunya. Ha estat militant de Convergència Democràtica de Catalunya. Ha mantingut bones relacions amb polítics de diverses tendències, però hi ha dues persones a qui es va negar a donar la mà: Arnaldo Otegi Aleix Vidal-Quadras Creu que Sant Just ha canviat molt i que hi ha molts nous veïns que no se senten arrelats al poble. 9. Reflexió final sobre Sant Just Maria creu que Sant Just encara conserva la seva essència, però lamenta que molta gent el veu només com un lloc on viure i no com un poble amb identitat. Destaca la importància de la solidaritat i comunitat, recordant el suport que va rebre després de la mort del seu marit i la seva malaltia. Es considera afortunada d’haver viscut i envellit en el lloc on va néixer. L’entrevista es tanca amb una emotiva dedicatòria a Maria i amb la seva elecció musical: "El meu país és tan petit" de Lluís Llach. Maria es reafirma en la seva estima pel poble i pel país, fent una crida a mantenir la memòria i la cultura de Sant Just viva.
10 de febr. del 2025
29'
Gent de Sant Just del 10/2/2025 — Càndida Nevado: La Vida a Catalunya i l'Adaptació d'una Immigrant
En aquest episodi del podcast Gent de Sant Just, ens acompanya Càndida Nevado, una dona de 90 anys que comparteix la seva vida des de la infantesa a Extremadura fins a l'establiment a Catalunya. Càndida parla sobre les seves experiències de vida, les dificultats i les adaptacions que va fer, des de les seves primeres feines fins al seu paper actiu en la comunitat. Temes Principals: - Infantesa a Al Cuéscar - Vida a Badajoz - Arribada a Catalunya - Primeres feines i experiències laborals - La importància de la comunitat i l'adaptació cultural - Vida familiar i relacions personals - Activisme en entitats socials i polítiques
3 de febr. del 2025
29'
Gent de Sant Just del 3/2/2025 — Jordi Farràs: Flors, Música i Memòria Viva de Sant Just 3/2/2025
’Entrevista amb Jordi Farràs al programa "Gent de Sant Just" Infància i Orígens Familiars Nascut el 1947 a Sant Just Desvern, fill de Sebastià Farràs i d'una mare d'origen garrotxí, prové d’una família amb una història profundament arrelada al municipi. El seu pare, després de l’exili i de passar pel camp de concentració d’Argelers, va tornar a Espanya i es va establir al poble després de casar-se amb la seva mare. La família va viure al carrer Serral, en una casa cedida per Antonet Malaret. Relació de la Família amb el Món de les Flors El pare, que treballava com a jardiner a la finca de la Torre Blanca, va ser clau en l'inici de la relació familiar amb les flors, esporgant rosers i fent amistats amb figures destacades de l'època. La mare va començar ajudant en el sector de la carn a Can Cardona i posteriorment va muntar una parada de flors al mercat municipal, una idea innovadora en aquell moment. El Mercat Municipal i la Seva Implicació com a President Durant la remodelació del mercat municipal el 1987, va assumir la presidència, vivint un període de tensions amb els polítics locals. Aquesta etapa es va caracteritzar per la defensa del mercat en la seva ubicació original i la gestió del canvi estructural, tot i compaginar-ho amb la seva feina en un laboratori a Barcelona. De la Indústria al Comerç Familiar Després de treballar com a matricer i de fer manteniment en laboratoris, va decidir integrar-se plenament en el negoci familiar de les flors. La botiga Flors Loreto, amb 75 anys d’història, és avui dia un referent al poble i actualment està en mans de la seva filla, que ha aportat un toc modern al negoci. Història Familiar: El Paper de l’Avi L’avi, Joan Vigas, era minaire especialitzat en les complexes mines d’aigua del municipi. La família va aprendre molt sobre aquest tema gràcies a estudis locals i conferències d’experts com Julio Ochoa, que han posat en valor aquest patrimoni històric. Educació a les Escoles Núria i Primera Joventut Va estudiar a les Escoles Núria des de ben petit, on també va ser escolà i va participar en activitats religioses com el carnet de missa, una pràctica habitual sota el règim franquista. Aquest entorn escolar va marcar la seva formació inicial. L’Agrupament Escolta i la Implicació amb la SEAS Va començar com a llobató a l'agrupament Antoni Gaudí i, amb el temps, es va implicar profundament en la SEAS (Societat Excursionista i Alpinista de Sant Just). Sota la supervisió de Fulgenci Baños, va participar activament en activitats culturals, esportives i excursionistes, arribant a ser president en dues etapes diferents. La SEAS li va permetre desenvolupar habilitats de lideratge i organització. La Música, una Passió de Per Vida La seva relació amb la música es va consolidar al cor del Pont de Flors, on va ser secretari i va col·laborar en la recopilació històrica del cor. Va participar també en l’Orfeó Enric Morera i actualment forma part de la Coral Harmonia, mantenint el seu compromís amb la música coral. Compromís amb l’Associacionisme i la Comunitat Ha estat involucrat en nombroses entitats locals, destacant la seva tasca a l’associació de la gent gran, on col·labora en l’organització d’activitats i esdeveniments. La seva implicació a Ràdio Desvern ha estat una altra mostra de la seva contribució comunitària, amb moments destacats com la dedicació del poema “Temps era temps” en homenatge als 40 anys de la ràdio. Un Llegat Familiar Viu El vincle amb les flors i la jardineria ha estat transmès a les noves generacions. La seva filla actualment lidera la botiga familiar, mentre els altres membres de la família continuen treballant en el sector de la jardineria i poda, mantenint viu el llegat dels Farràs al poble.
27 de gen. del 2025
29'
Gent de Sant Just del 27/1/2025 — Lluita i Ecologia: Conversa amb l'Arbre Agulló i Guerra del 27/1/2025
L'entrevista a Arbre Agulló i Guerra ens permet conèixer la seva trajectòria personal, el seu compromís pacifista i ecologista, i la seva contribució al municipi de Sant Just Desvern. A continuació es presenta un resum ampli i detallat dels temes tractats durant la conversa. Infància i Joventut Origen: Nascut a Alcoi (País Valencià), Arbre va viure a la seva ciutat natal fins als 22 anys. Família: Va créixer en una família marcada per les circumstàncies polítiques de l'època. El seu pare va ser ATS a la República i obligat a formar part de la Divisió Blava durant el franquisme. La família va guardar cartes del pare des de Rússia, trobades després en una caixa metàl·lica. Valors: La seva educació es va forjar en un entorn religiós progressista (Joventut Obrera Catòlica), que li va inculcar ideals de justícia i no-violència. Objector de Consciència durant el Franquisme Decisió clau: Amb 22 anys, va decidir no fer el servei militar obligatori per principis ètics i pacifistes, en un context dominat pel règim franquista. Dificultats familiars: Aquesta decisió va provocar un gran conflicte amb la seva família, que inicialment no va entendre la seva postura. Procés legal i presó: Va ser detingut i jutjat per un tribunal militar el 1972. Condemnat a tres anys i un dia de presó, dels quals en va complir més de dos anys en una presó militar de Cartagena. Recorda haver rebut suport de la JOC i altres moviments socials, així com la reconciliació progressiva amb la seva família. Impacte: Va esdevenir una figura pionera en la lluita per la objecció de consciència, contribuint a un moviment que anys més tard aboliria el servei militar obligatori. Arribada i Vida a Sant Just Trasllat al Walden: Fa 32 anys va decidir mudar-se al Walden-7, després d’una etapa d’angoixa vivint a l’Hospitalet. Va trobar en aquest espai un entorn filosòficament atractiu i tranquil. Integració: La seva parella, Lola Castany, el va ajudar a connectar amb el municipi i la seva gent, consolidant el seu vincle amb Sant Just. Compromís Ecologista i Comunitari ALNUS: Va entrar a formar part de l'entitat ecologista local el 1998, convertint-se en una figura clau en la defensa del medi ambient. Accions destacades: La plantada d’arbres al Torrent de Can Cortés, que en 25 anys ha creat un petit bosc amb més de 200 arbres. Plataforma Salvem la Vall: Va ser part de la plataforma ciutadana que va evitar l’urbanització de la Vall de Sant Just, liderant una lluita emblemàtica amb manifestacions de gran impacte. Participació a la ràdio: Ha col·laborat activament amb la ràdio municipal durant més de 20 anys, mantenint espais crítics sobre ecologia i medi ambient. Destaca que mai li han censurat les seves opinions. Activitats Esportives i Personals Ping-pong: Gran aficionat al tennis de taula, va organitzar activitats i competicions al Centre Cívic Salvador Espriu durant tres anys. Salut i actitud: Malgrat els problemes de salut, com la diabetis i diverses operacions, segueix actiu i compromès amb el seu entorn.
20 de gen. del 2025
29'
Gent de Sant Just del 20/1/2025 — Ràdio i Teatre: La Vida de MaiKa Dueñas
Infància i arribada a Barcelona Maika Dueñas va néixer a Còrdova, però va arribar a Barcelona amb només dos anys seguint la seva família. El seu pare era guitarrista professional i la seva mare modista. Els seus primers records a Barcelona estan marcats per les dificultats d'adaptació, especialment al viure en una petita habitació rellogada a l'Eixample. Relata el seu viatge en tren amb un veí fins a Barcelona, un fet impensable avui dia. Explica les seves experiències a l'escola, com cantar el "Cara al sol" sense ser conscient del seu significat i la por a les proves físiques com saltar el potro. Inicis en el món de la ràdio La seva passió pel món artístic la va portar a voler estudiar a l'Institut del Teatre, però el seu pare s'hi va oposar. Una oportunitat inesperada es va presentar quan va participar en el concurs "Se buscan locutores" de Ràdio Joventut, que va guanyar. A Ràdio Joventut va començar fent radioteatre, interpretant papers de nens i nenes gràcies a la seva veu juvenil. Posteriorment va treballar com a locutora de continuïtat i va fer una secció de consultori de cartes a Ràdio Nacional. Experiència a Ràdio Nacional i el pas al teatre professional A Ràdio Nacional va tenir l'oportunitat de fer diverses tasques, des de locutora fins a radioteatre. Va col·laborar en un programa de consultori per a dones, llegint cartes i donant consells. Va conèixer en Jordi Daudé, que la va introduir en el món del teatre professional. Va treballar com a ajudant de direcció amb el director Càlix Teviato, però va decidir no seguir-lo en la seva carrera internacional per quedar-se amb la seva família. Arribada a Sant Just Desvern Maika es va establir a Sant Just Desvern el 1970 després de casar-se amb Emilio Scazocchio. Els primers anys van ser durs, ja que es trobava lluny de la seva família i del seu entorn de Barcelona. Amb el temps es va integrar plenament i valora Sant Just com un poble acollidor i ple d'oportunitats. Creació de Ràdio Desvern L'any 1983, l'alcalde Lluís Segura li va proposar formar part de la creació de Ràdio Desvern. Juntament amb Emilio i un grup de joves, van muntar l'estudi a les golfes de Can Ginestar. Explica les anècdotes dels inicis, com la por al "fantasma" de Can Ginestar i el vincle que es va crear entre els membres de l'equip. La seva dedicació a la ràdio es va mantenir durant molts anys, i l'estudi principal de Ràdio Desvern porta el nom del seu marit, Emilio, en homenatge a la seva contribució. Passió pel teatre: Just Teatre La seva segona gran passió, el teatre, va prendre protagonisme amb la creació de la companyia Just Teatre. Va començar donant cursets d'interpretació a l'Ateneu de Sant Just i, a partir d'aquí, va fundar la companyia. Ha dirigit diverses obres amb nombrosos participants, arribant a muntar un Shakespeare amb 56 actors a escena. Destaca la seva satisfacció en formar nous talents i continuar amb la seva passió pel teatre comunitari.
13 de gen. del 2025
30'
Gent de Sant Just del 13/1/2025 — Jordi Gironès: Una vida lligada a Sant Just Desvern
La trajectòria vital de Jordi Gironès En aquest episodi de Gent de Sant Just, conversem amb Jordi Gironès, una figura emblemàtica de Sant Just Desvern. Al llarg de l'entrevista, explorem les seves diferents facetes: Formació i experiència professional • Els seus inicis acadèmics a l'Escola Núria i l'Acadèmia del Senyor Bas. • La seva llarga carrera laboral a IBM, on va viure l'evolució tecnològica de primera mà des de 1970 fins a la seva jubilació l'any 2005. El compromís amb l'Ateneu i el senderisme • La seva participació fonamental a la SEAS (Secció Excursionista de l'Ateneu de Sant Just Desvern). • > "La SEAS és la meva vida", destaca en relacionar la seva passió per la muntanya amb la construcció de la identitat local. • L'impacte del seu mentor, Fulgents Ibaños, i el seu paper com a president durant 16 anys. Acció social i política • La seva implicació en el Congrés de Cultura Catalana, treballant en la recuperació dels noms autèntics dels carrers del municipi. • La seva breu però intensa vinculació amb la fundació del PSC i la gestió des de l'Associació de Veïns, sempre prioritzant el consens i un estil de lideratge discret però efectiu.
16 de des. del 2024
30'
Gent de Sant Just del 16/12/2024 — Entre el Poble Nou i Sant Just: La Vida d'Amèlia Nogués
Gent de Sant Just: Amèlia Nogués En aquest episodi del Gent de Sant Just, l'Amèlia Nogués ens transporta a través de la seva vida, des de les seves arrels al Poble Nou fins a la seva implicació activa a Sant Just Desvern. Amb una narrativa rica en records i vivències, Amèlia comparteix: La seva infància: Moments significatius de la seva vida de petita. La seva trajectòria professional: La dedicació i els reptes al llarg de la seva carrera. El compromís amb el teixit social: Una vida vinculada a la comunitat. Moments destacats Creació de la cooperativa Pau i Justícia durant el franquisme. Gestió de Can Ginestar: Va deixar empremta en cada racó d'aquest espai emblemàtic. Paper en el món de la sardana: La seva implicació en la preservació i promoció d'aquest símbol cultural català. Valors i compromís Amèlia Nogués destaca per: El seu enfocament en els valors comunitaris. El compromís social amb Sant Just Desvern. La seva participació activa en diverses iniciatives culturals i socials. El testimoni d'Amèlia Nogués una vida plena de dedicació a la seva comunitat. A través dels seus relats, podem apreciar la importància d'un llegat basat en l'esforç col·lectiu, la memòria històrica i els valors socials. Una dona que ha deixat una marca profunda en Sant Just Desvern.*
25 de nov. del 2024
29'
Gent de Sant Just del 25/11/2024 — Gent de Sant Just: reflexions sobre història, cultura i comunitat amb Palmira Badell
Gent de Sant Just - Palmira Badell En aquest episodi del Gent de Sant Just, ens endinsem en la vida de Palmira Badell, una veïna apassionada per la seva comunitat. Infància a Sant Just Palmira comparteix records del seu entorn familiar i el creixement en un poble ple d'història i valors. Anècdotes de joventut Moments divertits, nostàlgics i plens d'història local. Trajectòria professional La seva experiència laboral i com aquesta ha format part del seu desenvolupament personal i comunitari. Cultura i política local El seu compromís amb les entitats locals. La seva etapa com a regidora, treballant per temes socials i de gènere. Reflexions personals Palmira parla sobre la vida, la salut i el que significa contribuir a la societat. Amor per la música i la cultura Una passió que ha marcat el seu dia a dia i el seu vincle amb el poble. Amb tocs d'humor i nostàlgia, Palmira ens ofereix un testimoni sincer i inspirador del seu compromís amb la comunitat i la seva història.