Gent de Sant Just del 23/6/2025 — De la SEAS al consistori: infància, activisme cultural i trajectòria política de Jaume Campreciós a Sant Just
Del 1951 al final dels anys 60: records del poble agrícola, escola Montserrat i primeres amistats.
Entrada al JOC, anys de bàsquet i socialització esportiva malgrat passar molta estona a la banqueta.
Als 12 anys descobreix l’oasi de llibertat de les CEAS: excursions, democràcia interna i formació de valors.
Porten Lluís Llach (1969) i inicien unes festes alternatives que revolucionen la vida cultural local.
Després del servei militar (1974) impulsa el cicle de xerrades i excursions, encara vigent 50 anys després, i organitza grans esdeveniments a l’Ateneu.
Història de la nissaga Campreciós, casament, fills i elecció de l’escola Montseny amb participació a l’AMPA.
Candidatura Entesa ‘79, contacte amb l’independentisme i ingrés a Esquerra Republicana.
12 anys al tripartit PSC-ICV-ERC: planificació pressupostària, projectes del Mil·lenari i complex esportiu La Bonaigua.
Confrontació pel destí dels diners de ‘Les Cadenes’; ERC abandona el govern per coherència en política d’habitatge.
Defensa de la terra i dels Països Catalans; cançó “Torna, torna, Serrallonga” com a tancament emotiu.
Introducció
Episodi dedicat a la vida del santjustenc Jaume Campreciós, figura clau del teixit cultural i polític local.
Infància i joventut (1951-anys 60)
Records del Sant Just agrari
- Naixement a casa (1951) al carrer Creu, a pocs metres d’on viu avui.
- Poble petit ple de masies i camps; distàncies que de nen semblaven immenses.
- Joc al carrer com a espai natural de socialització.
"Encara recordo molt bé les masies i el món agrícola."
Escolarització
- Escola Montserrat fins als 8 anys, marcat per la mestra Carmen Pérez.
- Trasllat a la Institució Cultural – Acadèmia Bas per fer batxillerat.
Activisme cultural primerenc (anys 60-70)
Esport i JOC
- Entrada al JOC amb 8 anys; molts anys “xupant banqueta” però gaudint del bàsquet i la companyonia.
SEAS: l’oasi de llibertat
- Ingrés als 12 anys a proposta del pare i d’Eduard i Ramon Seuma.
- Democràcia interna, excursions a muntanya i convivència amb jovent d’altres escoles.
Festes de Tardor i Ateneu
- Repte de portar Lluís Llach (1969) ➜ naixement de les Festes de Tardor (1970).
- Objectiu implícit: crear alternativa a la Festa Major d’agost.
- Organització de concerts (Raimon, Ovidi, La Trinca), discoteca a la Sala 50 Anys, gran dinamització cultural.
Cicle de Xerrades i Excursions (1974-2024)
- Neix després de la mili; impulsat per Campreciós, Cardona i Garrigós.
- 50 anys ininterromputs d’activitat: “crear és complicat, però mantenir-ho encara més”.
Família i educació (anys 80)
Cognom Campreciós i arrels
- Història de la nissaga, la pèrdua de la masia familiar i relació amb Can Ginestà.
Paternitat i aposta per l’escola catalana
- Fills matriculats al Montseny – hereu de l’escola de l’Ateneu i únic centre en català del poble.
- Participació activa a l’AMPA.
Carrera política
Primeres passes
- 1979: llista entesa Nacionalista d’Esvern (queda fora per 10 vots).
- Contactes amb el món independentista ➜ ingrés a ERC en l’època de Colom i Rovira.
Regidor de govern (1991-2003)
- Número 1 d’ERC; 12 anys en el tripartit PSC-ICV-ERC amb l’alcalde Ramon López.
- Aprenentatge de govern i importància de la planificació pressupostària.
Projectes emblemàtics
- Residència i habitatge protegit del Mil·lenari – model visitat per altres municipis.
- Ampliació del camp de futbol i edificació del complex esportiu de La Bonaigua.
Ruptura del tripartit (2003)
- Discrepància sobre els ingressos de l’operació “Les Cadenes”: ERC vol destinar-los 100 % a habitatge de lloguer.
- Tensió amb el PSC ➜ ERC abandona el govern (i probablement hauria estat expulsada).
- Campreciós perd la confiança política en Josep Perpinyà; passa breument a l’oposició.
Reflexions finals i comiat
- Defensa persistent de la “terra” i la independència catalana.
- Cançó triada: “Torna, torna, Serrallonga” – símbol de resistència.
“Tot és política; si m’hi he dedicat és per defensar la terra.”
Idees clau
- Arrelament: vida sencera al mateix carrer de Sant Just.
- Associacionisme com a escola de democràcia en temps de dictadura.
- Cultura al servei de la transformació social (Festes de Tardor, Ateneu).
- Política municipal com a eina de millora col·lectiva: habitatge, esports, serveis socials.
- Coherència i conflicte ètic: trencament de govern per destí dels recursos públics.

