Frederic J. Porta: "Daniel Cardona el gran oblidat de l’independentisme" Gent de Sant Just 24/2/2025

... Avui, dimarts 11 de febrer del 2025, des de les instal·lacions de Ràdio d'Esbert, entrevistem a Frederic J. Porta, politòleg i doctor en Història Contemporània per la Universitat Pompeu Fabra. En Frederic ha tingut cura de l'edició del llibre Daniel Cardona, obra escrita completa que s'ha publicat recentment. Benvingut, Frederic. Moltes gràcies per convidar-me. Gràcies a tu per venir i m'agradaria que comencessis explicant en què consisteix aquesta edició, aquest llibraco, de més de 500 pàgines. Doncs, aquest volum voluminós, per dir la redundància, d'ocho, no? Sí, no sé si són 520 o 525 pàgines. A banda de ser una arma llencívola, que pots agredir a algú amb aquest llibre, és prou consistent, és la compilació de tots els articles, tot el que va publicar escrit i que li puguem atribuir, Daniel Cardona i Civit al llarg de la seva vida, entre el primer article, em penso que és del 1903, i el darrer és del 1939. I hi ha tot el que va escriure, que li puguem atribuir de manera fefaent i sense cap mena de dubte. Val, per qui no sàpiga qui és Daniel Cardona, ens podries fer 5 cèntims? Doncs, així col·localment, diria que és el puto amo. És un d'aquests catalans que, la derrota de 1939, ens ha fet oblidar. És un personatge, és un dels fundadors de l'independentisme polític modern, del segle XX. És un autor que té una vigència encara avui, que tu el llegeixes i que els seus textos ressonen com si estiguessin escrits en l'actualitat, perquè tenen un element atemporal. És un d'aquests... Jo crec que un dels personatges més interessants a l'hora de renovar l'independentisme català actual, i a nivell històric, el fundador de les primeres organitzacions de l'independentisme polític català, des de la Federació Democràtica Nacionalista el 1919, Estat Català el 1922, nosaltres sols el 1930 i el Front Nacional de Catalunya entre 1940-42 i a l'exili. Molt bé. I a nivell local, doncs, podem dir que va ser alcalde de Sant Just. I això li interessa especialment a nosaltres. Durant la República, no?, del 31 al 34 i després el 36, quan el Front Popular va guanyar les eleccions del 36 i va haver-hi l'amnistia dels fets del 6 d'octubre i aquells exiliats o els empresonats van poder tornar, es va restituir la Generalitat, d'acord? Doncs, en Daniel Cardona va ser alcalde de Sant Just durant aquest temps. Sí, és un personatge molt arrelat a Sant Just d'Esvern i un alcalde que, la memòria del qual va perdurar i crec que encara perdura entre molta gent, perquè va sanejar els comptes de l'Ajuntament i va fer una gestió molt eficaç i des d'on va, amb un discurs i amb una actuació netament nacionalista i independentista. Com s'origina la idea de recollir tots els escrits? Com sorgeix? Doncs, fa... Precisament durant el confinament se'm va acudir i jo coneixia feia anys el Cardona i l'anava rellegint. No hi havia un volum que recollís tota l'obra escrita. Hi havia un volum dels anys 80 que recollia els tres llibres principals, però no hi havia... no s'havien transcrit tots els articles. I a mi era un autor que m'agradava tornar-hi, o sigui, és un autor que rellegeix, no només el llegeix, perquè és que el pots continuar llegint i t'impacta pràcticament de la mateixa manera. I pensava, ostres, estaria molt bé tenir un volum amb les obres completes de Daniel Cardona per tenir a casa i consultar i rellegir les vegades que vulgui, perquè té molt poca èpica o molt poca gràcia fer-ho llegint PDFs o mirant còpies d'articles. Llavors vaig dir, estaria molt bé tenir un volum així per això, per tenir... perquè pogués... tots els nacionalistes tinguessin molt accessible la lectura de Daniel Cardona. I em vaig posar, doncs, a contactar uns 25, diria, amics per repartir-nos la feina. Jo vaig anar buscant el Fermi Roviralta, que és el biògraf del Daniel Cardona, en el seu llibre del 2008 que es va reditar el 2023. Al final de tot explicava una... tenir una relació dels articles que va publicar el Cardona i que ell havia trobat. Llavors el que vaig fer va ser buscar els que estaven digitalitzats en publicacions, descarregar-los i els que no ho estaven demanar-los arxius i obtenir el PDF i repartir una mica la feina entre els diferents que anàvem a dedicar-nos a transcriure l'obra. Al final he estat jo el que he transcrit més articles perquè sempre em faltava un. Bueno, ha sigut molt caòtic i he après moltes coses. Això volia preguntar-te sobre el rol però una mica ja me les... Un pou d'hores però una quantitat d'hores i he dedicat en aquest volum que... Al final quanta gent hi he treballat a part de tu que hi has posat doncs... A part de mi, els amics que han fet, potser han transcrit tres o quatre articles cinc màxim i els que a l'editorial han donat suport i qui s'ho ha llegit potser són 35 persones que han contribuït al volum. Parlant-nos de l'editorial, com ha anat el tracte? Perquè ara tot això és... com es diu això domini públic els escrits d'en Cardona si porta... Sí, perquè ja... Ja han passat els anys des de la seva mort suposo que... Va morir el 1943 i ha passat el... Són de domini públic es podien fer servir hem demanat permís a la família que té uns quants descendants encara vius que el veneren com el venerem els que el coneixem i ens van donar tot el permís i l'encoratjament i després ens han donat les gràcies per la feina feta. Molt bé i amb l'editorial com ha anat? Com es va establir la relació? Doncs jo coneixia el Rafael Català del Mau que dirigeix del Mau editor de fa uns anys perquè coincidia en actes en presentacions d'altres llibres o en commemoracions de nosaltres sols o de tot aquest món independentista d'abans de la guerra i li vaig proposar escolta estaria molt bé que el Daniel Cardona que ell també l'admira moltíssim li ve de família perquè a la seva família hi ha membres de nosaltres sols i un dels lloctinents del Daniel Cardona i fundador de l'editorial és familiar del Rafael Català del Mau i res no ens va costar gaire posar-nos d'acord i posar en marxa el projecte. Molt bé i el Fermí també hi ha participat en consulta per dar el pròleg? Sí, jo li he preguntat coses al Fermí treballo amb ell en altres hem fet la biografia del Lancàs i fem articles acadèmics i de més i sempre està a disposició per preguntar-li coses i li vaig demanar que aquest era just que fes el pròleg de l'obra completa sent ell el biògraf de Daniel Cardona i un dels que ha contribuït a treure'l de l'oblit i a permetre que el coneguem al segle XXI. Molt bé A mi em fascina una cosa que jo et veig molt jove no sé de quin any ets Del 96 Del 96 O sigui Ho faré 29 o en tinc 28 En tens 28 La vocació amb la història com et ve perquè ets doctor ja amb història contemporània et veig com molt precoç és normal això ets una rara avis No tinc uns quants amics que són doctors de la meva edat Sí, sí Explica-m'ho perquè desconec totalment el món No et sabria dir sempre m'ha interessat la història des de ben petit A casa em recorden sempre que el meu oncle m'explicava històries i jo quan era petit no sabia distingir algú que explica històries d'un historiador i li deia el meu oncle és historiador el meu oncle és historiador m'explica coses dels romans i m'agradava molt i després sempre llegia des que vaig començar a llegir llegia coses d'història i res per mi va ser molt natural dedicar-me a les ciències polítiques perquè m'interessa la política i a la història perquè és com els meus interessos diguem en el meu temps lliure però també en el temps de feina I ningú et va dir però si això de la història ja no interessa a ningú si amb això no et guanyaràs la vida Sí, sempre hi ha aquesta remor que no hi ha sortides i no sé quines històries però si és la teva vocació que vas trobant les sortides que cali i els meus pares sempre m'han dit que faci el que vulgui i això el que avui és és fer política i història Molt bé i perquè ara jo amb el documental amb el que em trobo és que em trobo molts historiadors d'avançada d'edat d'acord? Potser més centrats en la història contemporània de Catalunya també desconec una mica la realitat ja et deia abans però sí que em trobo quan consulto em trobo molts historiadors grans i poques historiadores en el teu context has crescut amb una paritat podríem dir a les classes d'història de la universitat A les classes que he donat o sigui, jo vaig estudiar sense polítiques a la carrera després vaig fer el màster en història i després el doctorat en història a polítiques crec que érem una mica més homes que dones però més o menys i al màster no érem gaires també potser pràcticament igual però sí que és veritat que no hi ha molts joves que agafin i comencin una carrera acadèmica i es dediquin a la història contemporània de Catalunya o sigui, els que ens hi dediquem són molt pocs o sigui, hi hauria d'haver una nova fornada de joves homes i dones que es dediquessin a l'estudi de tot aquest tema perquè hi ha moltíssimes coses a estudiar i no s'ha fet pràcticament bàsicament perquè no ha interessat la història de l'independentisme l'independentisme com a moviment polític fins fa quatre dies que la major part de la societat catalana n'ha esdevingut independentista doncs era incòmode ara ja és més normal doncs estaria bé que ens poséssim a explorar el passat d'aquestes idees i a nivell i a nivell de neutralitat com clar si ets independentista et mola la història però com com s'estableix aquesta relació també també t'ho pregunto perquè tinc els meus propis dubtes a l'hora de fer el documental com soc imparcial que no vull ser ni ho pretenc ser en el moment que escolls el personatge deixes de ser imparcial podríem dir però com jugues en aquesta neutralitat que tot historiador ha de tenir jo crec sempre hi ha un objecte l'objecte d'estudi però hi ha un subjecte que es posa a estudiar-lo i ja en la tria mateixa hi ha un viatge podries estar fent qualsevol altra cosa i has triat això en concret i sempre hi ha una perspectiva que és l'única de l'historiador jo no m'amago que tinc molta simpatia per les coses que estudio però intento posar distància intento fer-ho amb el mètode científic i amb rigor i buscant fons i tot plegat i també intento que sigui una historiografia crítica o sigui està molt bé tot aquest món d'abans de 1939 penso jo però vam perdre una guerra i la Catalunya aquesta Catalunya d'abans de 1939 ja no existeix i si l'hem de relatar que no sigui d'una manera com la geogràfica de dir era fantàstic vida i miracles de tots els catalans d'abans de 1939 i de la Catalunya d'abans de 1939 que era meravellosa i quina merda de país tenim ara o sigui això crec que és fals i jo intento que el que faig sigui prou crític i prou distant per no que no soni com que meravellós que era tot en aquella època tornant al llibre quines sorpreses t'has trobat o quines quines coses destacaries o quines coses han sigut més reveladores per tu a mi o sigui quan preparava ja la introducció pensava hauria de posar com és un volum de 500 pàgines alguns articles per una selecció dels millors perquè la gent hi pugui entrar d'una manera com suau i entendre-ho i els millors perquè la resta pensava no tindran tant d'importància però a l'hora m'ho vaig m'he llegit un parell de vegades tot el text després els articles per separat també i és que pràcticament tots són bons per un motiu o un altre clar que n'hi ha uns quants Claros d'Alba per exemple és el meu preferit que és del desembre del 22 quan acaba de néixer Estat Català com a organització que és una oda a la vocació militar i a la insurrecció a imitació una mica dels irlandesos molt romàntic l'article està superbé o sigui jo recomanaria llegir això però em vaig adonar que és que tot era bo i no cal entendre totes les referències ni tots els personatges de què està parlant Cardona t'agafes i Claros de l'Alba Claros d'Alba del 22 Sí Claros d'Alba del 22 per mi és el meu preferit On es va publicar? Es va publicar el butlletí Estat Català Publicació d'Orientació Nacional o Nacionalista no me'n recordo que és l'òrgan d'Estat Català quan apareix entre juliol i novembre del 22 es funda i a partir del novembre del 15 de novembre tirant endavant una publicació i allà el Cardona és el director de la publicació hi ha articles molt punyents molt molt místics i d'altres assignats o amb pseudònim i d'altres que no sabem que no li podem atribuir però que sembla ell Com t'imagines el Cardona? L'altre dia entrevistant el Fermí Rubir Alta em deies que potser el Cardona era més d'un home del segle XIX que del segle XX però al mateix temps era molt també trencador podríem dir vull dir jo també me l'imagino molt un home de principis del segle XX podríem dir molt activista molt revolucionari El punt que té del segle XIX és que és un romàntic quan ja no es porta tant el romanticisme i els sentiments i les emocions i tot això el Cardona ho defen se reivindica i escriu des d'aquesta amb aquest to potser per això sona al segle XIX i té moltes lectures del segle XIX i fa moltes referències a la Catalunya dels carlins i dels liberals i és bonic de llegir i aquest punt emocional tu creus que en l'actualitat té vibració té reverberació som així ara l'estimar la pàtria o estimar Catalunya o estimar la terra o se li vulgui dir és una cosa que es pot fer al segle XVI al segle XIX o al segle XXI i ara en aquest moment també de les dretes que pugen les xenofòbies aquestes coses no pot ser com perillós aquest tema al final és amor per una cosa l'odi és un altre tema ja jo crec que el Cardona el que et diu és defensa Catalunya estima Catalunya i jo et defendis al final pel teu país no et diu odia els altres perquè són diferents és bastant antiespanyolista el Cardona jo crec que sí això sí bàsicament el que representa l'estat espanyol podríem dir ell no anirà a dir-li com ha de viure un madrileny o un a Burgos o a Vila no fa un imperialisme català a Castella dir heu de parlar català el que diu és no ens digueu a nosaltres com hem de viure i com hem de parlar i com hem de ser els catalans és una resposta o és defensiu no és ofensiu es basa en l'amor a Catalunya i no l'odi això justament està en un text que et vaig trobar a faltar i t'ho vaig comentar aquí ara també m'explicaràs una mica el rigor que heu tingut a l'hora de seleccionar els textos que són els que editen el 2018 amb el primer bolletí sota el nom d'estat català 1918 perdona què t'he dit? 2018 2018 no jo també ho barreixo de malgrat viatge en el temps va cent i pico d'any darrere 1918 on realment és un cana a totes les nacions o tots els pobles que composen la península ibèrica i per això t'ho comentava dic hòstia aquest text justament que el trobo de molta germanor però sí el Cardona inicialment ve d'un sector que és més aviat Esquerrà i que és internacionalista és socialista i tot això i es va movent cada cop més cap a una posició netament nacionalista més enllà d'esquerres i de dretes i sí que al principi té un punt així ibarista li passa tot el separatisme perquè ve d'una tradició que encara pensa en marcs no diria imperials perquè ja no són ben imperials però pensa en marcs més que transcendeixen l'estat-nació i pensa en Portugal i pensa en Occitània i tot això crec que en el Cardona almenys es va calmant o es va es va esmorteïnt amb el pas dels anys al principi sí que fa odes a altres nacions ibèriques però després per una germanor i d'allò però després és només Catalunya independent la seva relació amb els bascos també és molt potent ell viatja al País Basc i coneix molt bé els independentistes els més radicals del moviment nacionalista basc i els admira profundament hi ha uns tres o quatre articles que es diuen notes basques que jo pensar serà ara explicarà una miqueta el viatge que ha fet al País Basc i serà avorridet i és una passada la descripció dels personatges i com retratar les persones i els paisatges i el moviment basc amb Francesc Macià Daniel Cardona funda estat català el 1922 què passa què passa amb aquesta relació doncs jo diria que Macià sí que és un home del segle XIX més inspirat per Garibaldi i té una altra té una altra Europa i un altre imaginari al cap potser una altra Catalunya fins i tot és un també és un romàtic però els seus mètodes potser són més decimonònics el Cardona jo crec que està pensant més en imitar els irlandesos que s'acaben de revoltar al Regne Unit i que o contra el Regne Unit i que han muntat primer una insurrecció fallida i després una una una una una una una una una una una una una una una una una una una guerra d'independència que no pas imitar models del segle XIX d'entrar en una sèrie de tropes i anar aixecant poblacions fins que al final doncs caï el règim i s'independent i Catalunya que és una mica jo crec que el que voldria fer el Macià tenen una relació una mica convulsa tenen diferències a nivell personal que s'expliquen també no només a nivell generacional perquè són el Macià és de 1859 i el Cardona de 1890 per tant uns quants anys són de generacions diferents sinó també perquè també hi ha diferències ideològiques Macià jo crec que està molt més obert a pactar amb les esquerres espanyoles per exemple hi ha hi ha un nou règim i tornar això aquesta idea de l'encaix de Catalunya dins d'Espanya i Cardona en canvi és de no no de cap manera separació sí o sí Catalunya independent exèrcit i endavant o sigui en aquest moment de la proclamació de la república quan Macià accepta el que havia pactat el pacte de Sant Sebastià em sembla que no de Donosti hi ha aquest trencament definitiu de Cardona i de Macià que ja s'havia trencat abans amb les relacions a l'exili amb la formació de bandera negra Cardona el que volia quan passa l'exili durant la dictadura de Primo de Rivera és fer una insurrecció ja i llançar-ho tot contra el règim i s'acusa Macià de no fer prou i de fer una cosa que és Prats de Molló amb la que Cardona no està d'acord perquè creu que no és el model d'insurrecció que toca i ja s'ha separat s'ha desvinculat d'Estat català mica en mica perquè no no comparteix diguem-ne l'estratègia amb els seus amb els companys d'aleshores en aquest moment Cardona fa unes crítiques publica unes crítiques contundents contra l'Estat català i tothom se li gira d'esquena sí Cardona és molt així és molt crític és molt radical és molt radical per això té molta gràcia llegir-lo perquè veus una altra perspectiva de les coses si ets independentista nacionalista català al segle XXI dius ostres Macià l'Esquerra Republicana en aquells anys i no dic que no estigui bé i que no siguin referents però també aquí tens un contrapunt de dir les misèries una mica d'Esquerra Republicana i les renúncies de Macià i tot plegat ell és molt crític amb Macià i trenca i quan es proclama la República Catalana el 14 d'abril hi ha un moment d'unitat sembla que es que es defensarà la República s'intenta crear un exèrcit que la defensi i Cardona i és convidat com un dels cabdills de l'independentisme o la resistència clandestina a la dictadura hi ha també Batista i Roca i Baltà i alguns més però un dia arriben Cardona i els seus i els altres líders de l'independentisme es troben que la barraca on es reclutaven aquests oficials o aquests soldats per l'exèrcit de la República Catalana la Guàrdia Cívica Republicana està tancada i que s'ha renunciat a la República Catalana a canvi d'una promesa d'autonomia o del que sigui dins de la nova República Espanyola que en aquell moment és un règim provisional que s'acaba d'establir i que de mica en mica anirà concretant-se amb lleis i estabilitzant-se i a canvi d'aquesta promesa renuncien a la independència diguem i Cardona això no li perdona mai és cíclica la història hi ha coses que són cícliques però no estem condemnats a quedar-nos a Espanya per sempre jo crec està bé llegir el Cardona ara precisament en un moment de catarsi i de replantejament de l'independentisme perquè veus hi ha una crítica radical a les coses que es van fer en les mitges tintes sobretot o sigui és molt jo recomanaria també en aquest sentit llegir la part de la crítica a l'Estatut d'Autonomia de 1932 que en tota la història mítica diguem de contemporanea de Catalunya es diu que l'Estatut de Nuri era tan meravellós i l'encaix dins de la república i Cardona tal fa miques amb la crítica dient això està completament retallat no suposa el final de les aspiracions de Catalunya ni molt menys o sigui el nacionalisme català continua combatent i sigui un règim republicà sigui un règim monàrquic i no només això ell prefereix la restauració la monarquia o la dictadura de Primo de Rivera perquè diu això és un narcòtic els polítics catalans que molts d'ells havien estat a la clandestinitat durant la dictadura de Primo de Rivera i ara a canvi d'uns càrrecs i unes promeses i llocs de poder en aquest nou règim autonòmic doncs renuncien a la independència i diu aquesta gent està venent un estatut d'autonomia com la llibertat de Catalunya no és veritat jo no hi renuncio no vaig estar no vaig anar a l'exil i no vaig arriscar la meva vida i no vaig combatre amb els meus companys d'armes perquè això cabi en un estatut d'autonomia és que és ridícul i critica tota aquesta la posada en escena d'Esquerra Republicana dient que arriba la llibertat i que el règim republicà respectarà el fet diferencial o la nacionalitat o la nació catalana confirmes una mica això a més també el van passar pel ribot em sembla l'estatut d'aquell és que es poden fer paral·lelismes per això és cíclica és la mateixa gent que tenim allà davant la visió que tenen els castellans del poder polític és ultracentralista no el comparteixen mai llavors intentar mitges tintes doncs pot funcionar en algun moment de feblesa de l'estat espanyol guanyar concessions el cova de pujol jo crec que era una mica això l'estatut d'autonomia dels anys 30 també tenia un punt d'això igual que el saxeni democràtic es va poder en un moment de feblesa del poder castellà intentar un assalt a Espanya des de Catalunya però sabem quan el poder castellà es torna a esrafar va a per Catalunya i a treure-li qualsevol concessió perquè al final són concessions les han deixat això diu el Cardona no és una cosa que hem pres nosaltres amb les armes i que la puguem defensar és que ens l'han deixat i en qualsevol moment ens la poden treure com efectivament va passar ell arriba a dir que vindrà una altra dictadura o sigui que tornarà el poder castellà es tornarà a refer i vindrà una altra dictadura i així va passar sí, sí té alguns punts profètics exacte ell no sap lògicament que vindrà una guerra civil i una dictadura però ja està visant fins i tot la segona guerra mundial en algun dels teus textos per la patria i la llibertat també diu això que Europa també va cap a una altra guerra i efectivament el cap de poc esclata la segona guerra mundial has parlat de la influència irlandesa bàsicament estava influenciat per la revolta de Pasqua irlandesa i pel procés posterior d'independència i quasi moltes de les nacions europees van prendre com a referència aquesta revolta de Pasqua jo faria diria una cosa així com la primera guerra mundial jo he venit a hablar de mi libro parla d'una investigació que he fet fa poc m'he adonat que és veritat que és Irlanda a partir de que guanya el Simfei les eleccions en 1918 i abans entre alguns sectors que han d'estar molt volats per reivindicar un aixecament fallit com el de Pasqua després quan guanyen el Simfei les eleccions i el moviment independentista ja té les seves primeres victòries o s'enfronta a l'imperi britani que aleshores és més fàcil reivindicar o té més sentit reivindicar l'aixecament de Pasqua i el model irrandès però reivindicar-lo abans d'això és reivindicar un sacrifici de sang purament sense intentar-ho almenys abans d'això l'independentisme el gran model és Sèrbia durant l'assassinat de Sarajevo s'interpreta que com és la petita nació sèrbia que s'enfronta a l'imperi austro-hongarès ja hi ha una s'està pendent de les guerres balcàniques abans de la de la gran guerra i Sèrbia que entra a la primera guerra mundial d'aquesta manera i que acaba desapareixent del mapa un any després per tornar a aparèixer el 1918 amb l'ajuda de les de França sobretot doncs aquest model encaixa perfectament amb la amb la visió que tenen o amb els somnis diguem que tenen els els independentistes d'aquell moment és un país petit que s'enfronta a un imperi que reneix de les seves cendres al segle XIX que va ascendint culturalment i que pot defensar amb les armes la seva la seva la seva independència i no només això sinó que pot acabar de ser esborrat del mapa i tornar a la resurrecció és una cosa molt cristiana i agrada molt però també és molt graciós perquè han estat pendents durant tota la gran guerra de tots els països en general i França i Amèrica són els grans els pares protectors diguem de Catalunya per ells de les nacionalitats però Sèrbia els fascina d'una manera i tant com els fascina fins a 1918 guanya els 5 feines les eleccions a Irlanda comença a haver-hi tot el merder i diuen ah doncs ja no la Sèrbia ja ni se'n parla i ara hi passes a Irlanda és una cosa que han trobat fent recerca i és interessant també i contribueix l'exemple a Sèrbia la gran guerra també a que la gent o els independentistes aquests o proto-independentistes com se li vulgui dir nacionalistes radicals adoptint models armats fins aleshores l'amenaçada de violència era implícita en molts textos o molt ambigua si intueix alguna cosa però a partir de les hores de la gran guerra i a més ja és explícitament violent entre la revolta d'Irlanda i la independència es va dilatar en el temps vull dir no va ser una cosa va passar el 1916 perdona 1916 fins al 22 no es va aconseguir la independència i després va haver-hi una guerra civil Irlanda ofereix un model d'anar el que fan és guanyar unes eleccions deixar d'anar a Londres i començar a funcionar com si fossin un estat i començar a hostilitzar l'exèrcit o la presència de l'estat britànic o de l'imperi britànic a Irlanda mica en mica es van atacant es fan guerra de guerrilles es fan atacs molt puntuals de gent que després torna a la vida civil com si no hagués passat res i això obliga l'imperi britànic a fer servir mètodes per a policials per a militars i a reprimir molt més del o sigui a pujar el grau el que fan els irlanders és pujar també el cos de l'ocupació britànica i fer-la molt més evident o sigui els britànics han d'enviar tropes irregulars han de torturar han d'executar han de perseguir gent que potser no té res a veure amb el moviment independentista i això contribueix també a generar un estat d'opinió favorable a la independència al final primer tothom es queixava dels quatre grillats que havien fet la revolta de Pasqua i després va ser el mateix i va ser gràcies a la repressió anglesa la repressió anglesa va fer que la complessió completament desproporcionada o sigui ells es revolten enmig de la primera guerra mundial i l'imperi britànic no es pot permetre a la seva barrera guarda tenir un front obert i fa una repressió molt passada de voltes a ulls de la d'opinió pública irlandesa que han fet una petita revolució no tampoc cal passar-se al final van crear màrters i això contribueix a que el Sinn Féin guanyi les eleccions al desembre de 1918 i mica en mica cada cop els irlandesos són més partidaris de la independència i una mica pensa el Cardona això és el que es pot fer a Catalunya que és una mica és el que no són els fets d'octubre del 34 o són per un sector molt petit però no acaben tenint aquest impacte que té a Irlanda hi ha molta hi ha el grup del Cardona i alguns grups més d'independentistes el que diuen és nosaltres hem de fer el sacrifici de Pasqua irlandesa hem de fer un sacrifici de sang com el de la Pasqua irlandesa perquè posaran en marxa tot un seguit d'esdeveniments que no seran no podran no tindran aturador hi haurà un aixecament català hi haurà morts perdrem segur perquè no estem preparats i l'estat espanyol és molt més fort però la repressió i l'evidència de la cruesa de la repressió espanyola el que farà és bascular o portar el poble cap a posicions independentistes i aleshores ja el següent cop serà això al final per això ja no passa això ja no no succeeix no perquè una mica perquè Catalunya queda emmerdada perdóneu l'expressió amb les pugnes de l'esquerra espanyola i amb de la dreta espanyola i acabant una guerra civil que guanyi guanyi i anava a perdre Catalunya i això és que també ho prediu també ho diu us agraden o sigui el Cardinal ja diu des del principi deixeu de fixar-vos en totalitarismes i en històries o sigui perquè els totalitarismes són una cosa nova esquerra i a dreta hi ha de tots els tipus hi ha models per la gent d'esquerra i les de dretes i diu Cardinal no us fixeu en el que estan fent altres països ni a Moscou ni a Roma fixeu-vos en la història de Catalunya sobretot i construiu una cosa netament catalana perquè si no acabareu arrossegats amb pugnes o amb bàndols que no podeu controlar i que us van molt més enllà i que són amb corrents molt més fortes que us arrossegaran siguin de bast espanyol o internacional l'independentisme és un invent de la burguesia ara que parlem d'això perquè llavors hi haurà molta gent que no s'hi puja ni tan sols el nacionalisme el nacionalisme espanyol sí que és un invent des de Catalunya de la burguesia catalana però quan tenen el seu estat la seva nació i el seu mercat doncs és el seu projecte el catalanisme al principi de tot els anys 70-80 no són burgesos o industrials n'hi ha algun però és sobretot gent de classe mitjana o sigui hi ha advocats i metges i també hi ha obrers i els independentistes són hi ha líders que són advocats el Batista i Roca sí que ve d'una família de la burguesia catalana el Cardona no i la majoria a la base social de l'independentisme d'aquell moment són treballadors de Coydu que no són treballadors industrials per tant tenen una relació diferent amb el seu sou amb el seu patró amb la seva feina poden aspirar és una sociologia diferent però són treballadors d'oficina sector serveis diguem botiguers oficinistes pixarinters i saltatolells se'n deia una mica despectivament o molt despectivament és això no són saltatolells perquè dormien al mateix establiment i dormien allí al taulell i quan obrien les persianes pel matí saltaven del taulell i es posaven a treballar vull dir que eren treballadors al final de xavals de 13-14 anys i els pixarinters perquè perquè reomplien la tinta dels que escrivien les cròniques o treballaven en botigues que n'hi havia moltes a la Barcelona d'aquell moment Cardona hem d'explicar que és fill adoptiu de Sant Juis ell va néixer a Barcelona però ja amb 18 anys ve cap aquí perquè el seu tiet de Can Cardona no té descendència i ell es converteix en areu és una història de la ventafocs una mica ella és precisament un saltatolells treballa en una marceria el sou és magre i aquest sector és molt nacionalista i socialista també perspectives d'ascens social de revolució nacional i social alhora justícia social sí tenen els seus propis espais el CATSI el centre autonomista de dependents del comerç i de la indústria el seu propi sindicalisme diguem però en un moment donat es converteix en un hereu en un propietari diguem rural però tot i així continua tenint les mateixes idees però no no és burges col·labora fins al final bueno col·labora fins al final amb anarquistes però sí que el salven de morir durant la guerra quan el capturen a casp en una operació doncs el Cardona està a punt de ser afusellat i són els mateixos companys que havien format part dels escamots de bandera negra que ara són anarquistes bueno que en aquell moment ja eren anarquistes no? en el 36 quan es clara la guerra i són els mateixos que van i el treuen de la presó no? com allò el romàntic que parlàvem abans no? del companyerisme en aquell de les primeres emisores que és igual realment les esquerres les dretes s'han trobat el seu amic amb el que han compartit lluita i el salven i un altre dels punts Cardona també se l'ataca de supremacista no? el que parlàvem abans del tema aquest racial de la mida dels caps sí, té una frase que segur que la treuen a tot arreu de tot el llibre de 500 fàgines per això el primer que poses quan obres a internet és el supremacista català no sé trencar una llança aquí el supremacista és que no no hi ha no hi ha una no es parla de la superioritat racial catalana o allò es parla de les diferències entre nacions en aquell moment s'incló i a la part biològica diguem i es parlava de raça també però és que els d'esquerres de dretes damunt i avall és una cosa d'aquella època i Cardona defensa la diferència cultural lingüística nacional la Catalunya i ja està després clar d'aquest llibre pots agafar qualsevol qualsevol frase treure-la de context i dir qualsevol història però això ho acostumen a fer els espanyols per això hi ha la publicació de l'obra completa podríem dir perquè les coses no es treguin de context que tinguis el text ara tindran un text per consultar i mirar què poden treure de context exacte podran fer el que vulguin però de moment doncs tenim això hem de llegir les nostres coses sense importar què diuen els espanyols el respecte ni que cadascú no però els mateixos catalans també ho deia perquè no l'han llegit sí no però aquest fet que també ho diu el Cardona en els seus textos són o sigui els irlandesos els van atacar els britànics diu aquí quan algú el se la veu són els mateixos catalans que et venen a dir perquè no cridis a fotre el calgon exacte i a dir-te que això no toca ara doncs qui vulgui dir això qui vulgui acusar-lo o qui tingui curiositat per veure si és veritat o no que agafi el Cardona i se li egeixi és un defensor jo crec de la justícia social bàsicament sí és socialista llavors al final també ajuda gent de dretes quan esclata la guerra i veu que les coses estan fora de lloc primer de tot Catalunya és un nacionalista català Catalunya i els meus no també perquè vull dir salva gent alemany aquí hi ha una gran colònia d'Alemanya des d'alemans des de fa molt de temps a Sant Jus i hi ha certa gent alemana que Cardona dona avisats doncs perquè en aquell moment puguin fotre el camp i salvar les vides i ajuda qui pot i després ajuda exacte els quan està exiliat per tercera vegada el 1939 doncs també ajuda a pilots a jueus que escapen doncs de la guerra de la guerra de la segona guerra mundial que acaba de començar res molt interessant mola molt tenir-los tots junts perquè com també deies és una bogeria anar visitant diferents arxius i diferents cronologies PDFs o volums descatalogats o llibres de fa 90 i 100 anys exacte fa molt de goig va molt bé és molt fàcil de seguir estar ordenat cronològicament també amb la referència d'on ha estat publicat de quan va ser publicat i on i moltes gràcies moltes gràcies per visitar-nos per aquesta estona d'entrevista merci per convidar-me i res seguim comunicant i esperant els nostres projectes moltes gràcies Gràcies et Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà!