Gent de Sant Just Està aquí a Ràdio d'Esvern una figura clau del món cultural, social polític, Sant Justenc de Socarrel com dèiem va participar durant molts anys a les CEAS, avui ho coneixerem també ha estat regidor a l'Ajuntament tant a l'equip de govern com a l'oposició un home que ha viscut i fet molta història del nostre poble. Benvingut Jaume i gràcies per estar aquí al programa Gràcies per aquests grans elogis Com estem? Bé Comencem pel principi perquè tota història té un principi i ens centraríem en el novembre de 1951, neix un patarrell que es diu Jaume i que neix aquí a Sant Just Sí, a aquella època encara neixia a casa Per tant vas néixer on? El carrer Creu? 10 metres de l'habitació on dormo ara Increïble, hauràs fet tot el cicle de la teva vida al mateix lloc pràcticament tot i que hi ha moviments per temes personals però... Sí, sí vull dir, a veure sí Està actuant un any i 15 mesos que em va estar sequestrat per l'exècit espanyol la resta, sí Ja en parlarem també de l'Emili Escolta'm com recordes el Sant Just d'aquests anys? Evidentment no del 51 perquè acabaves de néixer però si ens haguessis de fer una radiografia de com era el Sant Just de la teva infantesa com ho recordaries? Era un poble que les distàncies ser les mateixes les veia molt més grans perquè encara hi ha una frase que a casa deia vivint jo que era de la Creu Montserrat com pujava al mercat pujava al poble Increïble Sí No, pot ser perquè... Això passava amb la gent que a Barcelona s'anava de vacances i s'anava a Sant Just Tot era diferent Tot era diferent bé d'això un poble petit vull dir encara recordo molt bé les masies el món agrícola jo tenia anava molt a Can Rondant perquè era família i era un món agrícola vull dir I on jugàveu? Al carrer? Al carrer El carrer era el nostre I els amics que tenies en aquella època els conserves alguns encara? No gaire vull dir els conec els saludo però no gaire per gent no la veritat és que amics d'aquella època no d'anys posteriors sí però fins als 10 anys no vull dir els anys de l'escola Montserrat que vaig anar Tu vas anar al col·le aquí a Sant Just on vas començar? Al Montserrat Al Montserrat Tothom ens parla de les escoles Núria tu vas anar al Montserrat Ja vaig anar a Montserrat suposo perquè el meu pare era havia tingut de mesta la senyora Carmen Pérez i això la va portar a una amistat jo a Montserrat a més a més el tenia a 20 metres de casa i allà coneixia gent vaig tindre de gent podria dir que en aquella època a classe si no recordo malament l'Almedes encara que sigués més gran en part els anaven tots junts el Ferran Mascarell un altre el que vaig tindre mesta amistat tota la joventut que va ser en Josep Valls i així Tens bon record de l'escola? Quin bon record encara que els mestres no sé si tenen el mateix bon record de mi per això tu què vols dir que ets un peça? un peça vas anar creixent et vas fent gran i una persona com en Fulgencio anys i llavors vaig canviar els 10 anys els 8 anys vaig passar a institució cultural l'acadèmia del senyor Bas per poder fer batxiller i després vas fer batxiller molt bé escolta'm dèiem que evidentment vas creixent et vas fent adolescent et vas implicant en temes del poble i podríem dir que la primera entitat a la qual entres com a jove gràcies al Fulgencio i Baños un cop més surt en aquest programa de formament directe entres a les Cees que de fet era de les poques coses que es podia fer amb certa llibertat al poble jo abans tant de les Cees als 8 anys vaig entrar al joc i vas estar molts anys m'has dit no? vaig estar fins als 18 anys que jo ja sabia que el meu futur no estava en l'esport aquest ni en joc ni en esport perquè les nostres actituds no eren no eres gaire bo no gaire bo i i les banquetes en aquella època que no hi havia pavellons i tot eren fredes gelades vas chupar molta banqueta moltíssima fa uns dies vas estar aquí amb Francesc Fàbregas que també va estar al joc i que també era company teu a la banqueta no habitualment? sí no ell estava per so el meu era més bo era més bo i avui estant aquí a segon nivell però bueno van ser uns anys que em van servir per distreure et sobt ara com està al joc és a dir no t'es rebeure no? sí en sobte molt però jo crec que és una una feina que hem fet durant molts anys d'anar picant pedra d'anar pujant equips d'anar perdent equips sencers ara venen però jo recordo que fa molts anys poc després que ho vaig deixar quan jo ho vaig deixar més o menys tot un equip juvenil se'n va anar al Barça de cinc jugadors títolars tres van anar al Barça clar això és una satisfacció però a la vegada és una mala passada sí vull dir és el tema de l'esport vull dir és un tema difícil de poder compenetre m'explicaves que vas entrar a la Seas amb 12 anys més o menys al Fundació de la Seas jo vaig entrar explicava al Banos que per fer la prova un dia vam anar d'excursió abans dels 12 anys en Eduard i Ramon Seuma que són aquests els de Caron Dant amb un germà i jo i vam fer una excursió al castell de Sant Jaume a Martorell allà vau fer el test a veure si volíeu no si volíeu no si ell es veia capaç de tirar endavant aquesta feina o en aquesta missió que més o menys se li havia ofert des de la Junta de la Taneu que en aquells moments el meu pare era de la Junta i li van encomanar que busqués joves per anar a les Seas o si volia tirar endavant les Seas llavors va entrar molta gent i miressis la gent que va entrar el 80% era del Núria llavors hi havia gent d'altres d'altres entitats d'altres escoles i algú i neveu motivats per la muntanya o simplement perquè era un lloc on hi havia jovent i era un oasi de llibertat jo crec que en 12 anys és perquè hi havia ambient i feies excursió sorties de casa i t'ho passaves bé vull dir i era també és veritat que no hi havia les les precaucions que ara hi ha en els feis vull dir anaves d'excursió anava al banyos i anaves tot i digués que sigui el que Déu vulgui però després vas creixent i després es va convertir una mica en una una mica d'explicació o de joves o com vulguis dir estaves a la CEAS de fet era una mica l'antecessor del que serien els agrupaments o els esplais perquè és allà on hi havia el jovent i el pas següent seria participar de l'Ateneu com a entitat i tot m'has explicat que ve d'una juguesca jo a la CEAS era el principi hi havia democràcia interna hi havia eleccions va estar a la Junta uns quants anys en aquella època i llavors tot això es va bueno el que dius tu va ser que l'any 69 si no recordo malament va actuar el Lluís Llach a la festa major d'Esplugues i la colla el vam anar a veure era un moment que l'Esplugues feia la festa major en un embalat que hi havia on hi ha la pressa Catalunya i vam anar-hi i al tornar les noies ens van dir a que no porteu el Lluís Llach i un altre noi que m'han arribat i jo vam dir això està fet vam anar a veure la Junta de l'Ateneu vam estar parlant i a la tardor dels 70 vam portar el Lluís Llach i vam començar a fer festes de tardor que en aquella època no eren de tot el poble sinó que eren unes festes de l'Ateneu eren per tot el poble però muntades per l'Ateneu muntades per l'Ateneu i fetes interiorment a l'Ateneu es tractaven les gincames però tot es feia dins l'Ateneu també que en el nostre subconscient hi havia una mica de poder canviar la festa major de dates perquè nosaltres al fer muntanya i tot el mes d'agost n'hi havia ningú Sant Just i el dia 6 d'agost i en guany estona de vostè mateix són les dates molt difícils per tant es va buscar una alternativa ara sembla que es complementin però en aquell moment es buscava una alternativa indirectament i tampoc com una cosa allò a pinyó fixa però la realitat és que nosaltres a Sant Just es va continuant tenint l'Ateneu al mes d'agost en canvi Esplugues Santa Madalena la van canviar per Sant Mateu al setembre i Sant Faliu van canviar la festa major que era per Sant Llorenç que és el 13 d'agost pel octubre i a Sant Joan d'Espí també la van passar al juny i també era a finals d'agost per tant va ser un canvi i a Sant Just es va quedar així Escolta'm parlem del cicle de xerrades i excursions de les CES que enguany fa 50 anys i del qual tu em vas ser membre fundador tot en vivió mateix jo vaig deixar festes de tardor i tota l'activitat perquè com et deia abans vaig estar 15 mesos a la mili vas tornar al 74 a l'octubre del 74 i llavors parlant vaig tots els anys del 74 i vam fer una excursió al Montsector del Bon Remei que venia el Francesc ai el Daniel Cardona i el Francesc Garrigós i més gent però aquests tres durant la castanyada a la nit al Montsector i per què no fem res per què no fem una sortida perquè en aquell moment la ciència estava molt baixa d'activitat vull dir la gent havia anat a l'Emili i ho va trencar tot els havia trencat la gent com tots de l'Emili les teves ganes és de buscar una feina ja i molt era casanza i doncs a partir d'aquella conversa va ser dic el dia 30 d'octubre el 31 i al mes de gener començàvem a fer aquestes activitats que ha continuat ha continuat durant els 50 anys que té molt de mèrit perquè crear coses és relativament complicat però mantenir-les no hi ha hagut cap moment en què s'hagi deixat de fer i va haver-hi un any que ara més es van fer tres sortides perquè va ser quan els que estàvem més o menys a la comissió portant el tema vam ser pares i llavors aquell va ser una mica complicat ets en Jaume Campreciós el teu cognom després tardor hi ha una cosa que s'ha de dir nota que has estat polític portes la conversa cap allà on vols no pensa que abans durant la festa tardor tot allò ens va portar a fer moltes activitats vull dir vam muntar una discoteca a la sala a la sala 50 anys de l'Ateneu durant tres anys vam portar en Raimon Falcebo 3 La Trinca Ovidi La Trinca vam fer una sèrie d'activitats que van ser bastant intenses durant tres anys però a la miri t'he dit que abans ho vas troncar tot bé almenys vas tornar a fer-te un home no? és broma Jaume és broma escolta'm com deia et dius Jaume Campreciós el teu cognom és un cognom de pes a Sant Just si em permets dir-ho d'aquesta manera tot i que tu em deies que eras de la banda que no va pillar l'herència bueno això si tu has de mirar tots els drets genealògics hi ha un arbre principal i es va esquinzar es va obrint es va obrint i ara hi ha un moment i tu et vas obrir pel camió no hi havia tanta pasta no, no jo era el un dia el que es diu el Ramon Masdeu parlant ell em va dir que més o menys a mitjans del 18 era quan un parent va marxar i tot vull dir llavors aquest cognom va perdre la Masia o el tot va ser quan una pobilla es va casar en un modulell d'aquí de Can Ginestà llavors va ser quan va passar a propietat dels modulell deies que tu també t'havies casat i que havies fet vida a Sant Just sí i has tingut fills sí i aquests fills van anar a l'escola Montseny van anar a l'escola Montseny per què no vas triar Montserrat? ho dic perquè tu havies anat a Montserrat no per un altre motiu jo havia anat a Montserrat durant la infantesa però tu vas triar Montseny tu vas triar Montseny per dues coses aquella època l'escola Montseny era la continuació de l'escola de l'Ateneu perquè quan va anar a Montseny crec que era el segon any de l'escola com a edifici i en aquells moments la resta d'escoles de Sant Just es feia tot en castellà i l'escola Montseny era la que feia en català i per això vam demanar a l'escola Montseny vas entrar a l'AMPA a l'AMPA sí és a dir allà on has estat sempre t'ha agradat participar activament he intentat participar activament hi ha un moment a la vida en què entres en política de forma primer amb slide participes d'una candidatura que es deia entesa nacionalista d'Esvern que eres la primer reserva vull dir que no anaves per alcalde i allà fas el primer pas tot venia d'un moment a més a més bastant vital en la teva vida estaves a punt d'entrar en una operació i t'assabentes d'un fet que d'alguna manera et marca aquest inició en política a veure jo que això discrepo quan entres en política jo crec que en política fas sempre vull dir quan jo estava d'una forma més reglada doncs diguem-ho així però una política es pot fer política des d'una entitat corporal per tant jo estava fent política vull dir quan tu entres a les CES el primer no però després que ho vas fent gran ja fas política política cultural política social però fas política quan vaig entrar a la política oficial oficial com siéssim va ser així va ser aquest cas vull dir vam fer aquesta candidatura que n'ha entès en la ciutat d'Esvern que en aquells dies va ser una llista oberta vull dir que recollint signatures i portàvem que tancaven la llista en Cala de Benítez i en Xavier Montón que en aquella època estaven a Cala Benjol a la presó a la presó per tant nosaltres vam fer aquesta llista i es vam quedar a uns 10 vots d'entrar a l'Ajuntament poca cosa això també és veritat que vam aconseguir més signatures de la gent del Polo per revelar la candidatura que no de vots una cosa és que signessin l'altra que us votessin exactament això des d'aquell dia ho tinc molt clar això li ha passat darrerament també a algun partit polític que encara es presenta però la teva trajectòria política diguem que la fas amb Esquerra Republicana de Catalunya bueno sí llavors en aquella època allà em va agradar em va anar enganxant i llavors vaig anar no es vam dissoldre després encara del fracàs no es vam dissoldre perquè era un fracàs a mitges però bueno tot tenia il·lusió em vaig quedar uns quants es vam quedar anant treballant i llavors no sé ara no facis dir quines són per quin motiu vam entrar en contacte amb gent una cosa que es deia que es deia que era associació de municipis per a la independència o alguna cosa així o de regidors no m'agrada exactament i em va anar implicant en aquest en aquest organisme en aquest organisme que en aquell moment estava dirigit més o menys pel PSAN i el i l'altre era moviment independentista no m'agrada exactament tot el temps tot aquest món independentista això va portar que en un moment hi va haver un cert trencament entre aquests grups aquí Sant Just ens vam desil·lucionar el món una mica i ens vam tindre ens va vindre a veure gent d'esquerra en aquell moment perquè volíem fer el canvi i vam entrar a esquerra i vam entrar a esquerra que és l'època que va entrar l'anjo que havia fet la crida per l'esquerra que va entrar l'anjo Colom el Carol Rovira i molta més gent tu però no entres a l'ajuntament fins l'any 1981 91 91 com a regidor com a regidor jo havia anat a les llistes anteriors que com a escarons sis de ben havien fet un pacte local en l'esquerra que anava a l'estani Ribes de primer i anava de número 2 però com sempre em van treure un vas quedar a les portes a les portes i llavors al 91 entro a l'ajuntament i estic 12 anys de regidor de govern eres l'1 o el número 2 de la llista sempre he sigut el número 1 sempre el número 1 durant aquests 3 anys i entres a formar govern sempre el que en aquell moment s'anomenava govern tripartit no sé si li dèieu així sí perquè a vegades aquest terme no acaba d'agradar però la realitat és aquesta que era un govern del PSC amb iniciativa en aquell moment no sé si es deia iniciativa perquè com canvien de nom iniciativa canvien de nom sovint i vosaltres nosaltres però això ja venia del mandat anterior on l'estani Ribes ja havia bueno i el suport de tot ja havien pactat aquest govern de tripartit l'alcalde era Ramon López o Perpinyà? a mi jo he estat sempre d'alcalde en el Ramon López que vam entrar junts i què tal era la relació amb el Ramon López? per mi cordial a mi al principi sempre com aquestes coses costen una mica tens por més a més jo venia anava vaig entrar en un equip de govern que per mi eren uns unes bèsties polítiques com era en Joan Malagarriga en Lluís Soler Jordi Figueres tenies en Hernández també o encara no? no va ser més tard això venia aquests que eren uns elements polítics molt bons i aquí llavors em vaig aprendre molt al principi vas una mica desubicat però quan entres allà que és el que més et sorprèn allò que primer dia no dic el primer dia però els primers dies vens amb unes idees i dius mare de Déu això no serà tan fàcil que bueno que els somnis es tenen de pactar pactar tu tens molts somnis molts somnis idees però estaves en la realitat i ara te'n diré una nosaltres portàvem un programa i vam dir farem això i això i exigirem això i la primera reunió la primera no la segona no la primera de pressupostos això tot això i el que diuen mira nois no podem gastar ni un duro perquè ens ho he gastat tot per la campanya anterior i s'ha fet un camp de fombol nou i encara es deu per tant guardeu-ho en un calaix exacte però de tots aquests anys quants anys d'estanys vas estar l'ajuntament? 12 el que vaig aprendre aquests primers anys és una cosa que ara crec que els ajuntaments la impressió que jo tinc és que no es fa i com a mínim amb companys que han estat a govern o fora i en part de tot que és la planificació hi ha una cosa que em va sorprendre és que tu entres a l'ajuntament un mes de juny com aquell que diu i et trobes que fas els pressupostos ja al setembre per tant hi ha un mes de vacances i és que en les primeres reunions el Ramon López ens va donar ja com podrien anar tot el tema d'impostos i tot el tema de pressupostos durant la mandat una planificació i això es va repetir als tres mandats que vaig estar a l'ajuntament de tots els anys que vas estar hi ha alguna cosa d'aquelles que diguis me'n sento orgullós i la qual jo he deixat la meva empremta la meva petjada com a Jaume Campreciós a veure com a tot arreu passen jo crec que les coses no les fa un de sol sinó que hi participa i més a l'ajuntament una de les coses que vam lluitar i que no era nostra idea però la vam acceptar i després l'he defensat a mort és el mil·lenari tot l'edifici del mil·lenari tot l'edifici pensar que allà hi va haver gent és un model que entre cometes estudia a altres pobles venen a veure'l pensar que allò nosaltres érem partidaris una mica de posar jo personalment no el grup sinó jo de posar l'ajuntament allà que l'ajuntament estava a un lloc que era petit però hi va haver altres idees i no recordes no sé jo vam venir a l'escola internacional de comerç o alguna cosa així i ho van anar malament i després ja vam lluitar per posar els habitatges i ets ens orgullós d'aquesta feina aquesta sí perquè és un tema social que com tu deies fa molt bé un moment érem dels principis que es feia hi havia alguna petita cosa a Barcelona que es havia fet però va ser d'èxit després també el bé portat esports són l'ampliació que hem de futbol la construcció de les grades etc etc i el pavelló el pavelló de la bona aigua la bona aigua no a veure era un pavelló que tenia una pista poliesportiva bastant antiga una piscina que es havia fet feia 6 o 7 uns 8 anys abans d'aquell entès de regidor o 7 però fer aquest complex va ser una cosa que jo estic content de com ha anat i com s'ha usat vull dir això ara ho faria diferent pot ser que sí vista l'experiència jo faria un pèl diferent perquè en aquell moment encara en cert moment es va partir massa per entitat per clubs i no per fer un gimnàs o per fer una instal·lació esportiva oberta al poble però bueno en el fons després s'ha pogut arreglar paga una mica les conseqüències d'aquest planejament però és el que hi havia i els diners que hi havia Jaume hi ha un moment en què Esquerra marxa del tripartit això ja prescrit i mai hem acabat de saber què va passar si van ser temes personals si es va barallar un amb l'altre si l'alcalde Perpinyà aquells dies estava fora i us veu barallar amb algú és a dir què va passar ens ho pots explicar ja o encara no ha passat prou temps jo no tinc cap problema perquè ho he explicat dues vegades a veure ens torneu a explicar en aquells moments t'ha fet números el Jaume No, estic pensant quins pisos eren Hi havia un tema d'habitatge Hi havia un tema d'habitatge jo diria que era el tema de les cadenes que es va fer aquella operació i l'Ajuntament va ingressar uns diners extres que era una de les condicions per poder fer aquella operació Esquerra va opinar està escrita hi ha una revista que està escrita va opinar que aquells diners tenien d'anar al 100% per habitatge nosaltres creiem que Promunza tenia d'agafar aquells diners i tenia de començar a fer habitatge de lloguer No va ser així hi va haver bastant enfrontament en els regidors socialistes i perquè nosaltres vam fer un article avui aquí d'Esploticant No va agradar imagino No ens ho van publicar si no recordo malament tot ens van dir que els diners com ja havia passat altres vegades molts ja estaven compromesos perquè al cap de sis mesos o poc temps hi havia eleccions municipals per tant ja havíem previst que farien aquells diners nosaltres ens vam molestar moltíssim i vam marxar de govern vam marxar del minuts abans que el Perpinyà es fotés fora Tu creus que si no arribeu a marxar us haguéssim fet fora? Jo crec que quasi que sí com aquell que diu va ser en paral·lel ara mateix és impossible llavors això va portar que entre els regidors hi havia una certa disputa de com va haver-hi molta tensió aquella hi va haver tensió hi va haver assemblees que es van que es van quedar per un vot o per dos de si continuàveu si us quedàvem llavors hi va haver gent que volia continuar d'altres que no això va portar a un trencament una mica d'esquerra Escolta Jaume creus que va ser no un cert perquè clar en un poble es poden fer coses a govern a l'oposició costa més i llavors jo vaig entrar sis mesos de regidor una altra vegada a l'oposició a l'oposició jo crec que s'està a veure sí està millor però jo crec que hi ha d'haver una cosa de confiança i en aquell moment jo personalment vaig perdre tota la confiança en el senyor Josep Arpinyà polític heu recuperat una mica la relació amb els anys s'ha pogut recuperar però jo estic molt dugut d'aquella època d'allò que va passar d'aquella època perquè a més a més jo vaig vaig intentar posar pau en general havíem tingut algunes reunions fora de Sant Just amb el exalcalde Ramon López el Perpinyà i jo per poder el Ramon López com primer secretari del PSC per poder llimar les coses però no no vam arribar a bon port i aquesta desconfiança Esquerra li va quedar no a mi sol sinó a molts militants d'Esquerra els li va quedar Acabem sempre després d'aquesta conversa amb una cançó Quina has triat Jaume? Torna a Torna a Sarra Llonga a lo millor perquè com dèiem abans vull dir crec que a terra es té de defensar en tots i si també em vaig dedicar una mica a la política com em deia abans tot és política és per defensar a la terra i perquè crec que tenim de tindre la independència i formem part d'uns països catalans que són una realitat pesi aquí pesi Jaume moltíssimes gràcies ens ha agradat moltíssim fer aquest viatge amb tu per la teva història que va paral·lel a la història de Sant Just ens has deixat clar que la teva trajectòria no només explica el nostre poble sinó que forma part de la seva ànima moltíssimes gràcies i fins la propera adéu-siau gràcies adéu-siau que ens arrencaran les pedres que la terra ens robaran torna torna serra i onga que l'alcina ens cremaran que ens arrencaran les pedres que la terra ens robaran torna torna serra i onga que l'alcina ens cremaran que ens arrencaran les pedres que la terra ens robaran torna torna serra i onga que l'alcina ens cremaran que ens arrencaran les pedres que la terra ens robaran torna torna serra i onga que a l'alcina ens cremaran, que ens arrencaran les pedres, que a la terra ens trobaran. Torna, torna, serra llonga, que a l'alcina ens cremaran, que ens arrencaran les pedres, que a la terra ens trobaran.
De la SEAS al consistori: infància, activisme cultural i trajectòria política de Jaume Campreciós a Sant Just
## Introducció Episodi dedicat a la vida del santjustenc Jaume Campreciós, figura clau del teixit cultural i polític local.
## Infància i joventut (1951-anys 60) ### Records del Sant Just agrari
- Naixement a casa (1951) al carrer Creu, a pocs metres d’on viu avui.
- Poble petit ple de masies i camps; distàncies que de nen semblaven immenses.
- Joc al carrer com a espai natural de socialització.
"Encara recordo molt bé les masies i el món agrícola."
### Escolarització
- Escola Montserrat fins als 8 anys, marcat per la mestra Carmen Pérez.
- Trasllat a la Institució Cultural – Acadèmia Bas per fer batxillerat.
---
## Activisme cultural primerenc (anys 60-70) ### Esport i JOC
- Entrada al JOC amb 8 anys; molts anys “xupant banqueta” però gaudint del bàsquet i la companyonia.
### SEAS: l’oasi de llibertat
- Ingrés als 12 anys a proposta del pare i d’Eduard i Ramon Seuma.
- Democràcia interna, excursions a muntanya i convivència amb jovent d’altres escoles.
### Festes de Tardor i Ateneu
- Repte de portar Lluís Llach (1969) ➜ naixement de les Festes de Tardor (1970).
- Objectiu implícit: crear alternativa a la Festa Major d’agost.
- Organització de concerts (Raimon, Ovidi, La Trinca), discoteca a la Sala 50 Anys, gran dinamització cultural.
### Cicle de Xerrades i Excursions (1974-2024)
- Neix després de la mili; impulsat per Campreciós, Cardona i Garrigós.
- 50 anys ininterromputs d’activitat: “crear és complicat, però mantenir-ho encara més”.
---
## Família i educació (anys 80) ### Cognom Campreciós i arrels
- Història de la nissaga, la pèrdua de la masia familiar i relació amb Can Ginestà.
### Paternitat i aposta per l’escola catalana
- Fills matriculats al Montseny – hereu de l’escola de l’Ateneu i únic centre en català del poble.
- Participació activa a l’AMPA.
---
## Carrera política ### Primeres passes
- 1979: llista entesa Nacionalista d’Esvern (queda fora per 10 vots).
- Contactes amb el món independentista ➜ ingrés a ERC en l’època de Colom i Rovira.
### Regidor de govern (1991-2003)
- Número 1 d’ERC; 12 anys en el tripartit PSC-ICV-ERC amb l’alcalde Ramon López.
- Aprenentatge de govern i importància de la planificació pressupostària.
#### Projectes emblemàtics
- Residència i habitatge protegit del Mil·lenari – model visitat per altres municipis.
- Ampliació del camp de futbol i edificació del complex esportiu de La Bonaigua.
### Ruptura del tripartit (2003)
- Discrepància sobre els ingressos de l’operació “Les Cadenes”: ERC vol destinar-los 100 % a habitatge de lloguer.
- Tensió amb el PSC ➜ ERC abandona el govern (i probablement hauria estat expulsada).
- Campreciós perd la confiança política en Josep Perpinyà; passa breument a l’oposició.
---
## Reflexions finals i comiat
- Defensa persistent de la “terra” i la independència catalana.
- Cançó triada: “Torna, torna, Serrallonga” – símbol de resistència.
“Tot és política; si m’hi he dedicat és per defensar la terra.”
---
## Idees clau
- Arrelament: vida sencera al mateix carrer de Sant Just.
- Associacionisme com a escola de democràcia en temps de dictadura.
- Cultura al servei de la transformació social (Festes de Tardor, Ateneu).
- Política municipal com a eina de millora col·lectiva: habitatge, esports, serveis socials.
- Coherència i conflicte ètic: trencament de govern per destí dels recursos públics.
Episode Sections

Naixement i infància a Sant Just
0:55Del 1951 al final dels anys 60: records del poble agrícola, escola Montserrat i primeres amistats.

Esport base i experiència al JOC
4:18Entrada al JOC, anys de bàsquet i socialització esportiva malgrat passar molta estona a la banqueta.

Ingrés a les CEAS i muntanyisme
5:59Als 12 anys descobreix l’oasi de llibertat de les CEAS: excursions, democràcia interna i formació de valors.

Naixement de les Festes de Tardor
8:40Porten Lluís Llach (1969) i inicien unes festes alternatives que revolucionen la vida cultural local.

Cicle de Xerrades i reactivació post-mili
10:09Després del servei militar (1974) impulsa el cicle de xerrades i excursions, encara vigent 50 anys després, i organitza grans esdeveniments a l’Ateneu.

Família, cognom i educació dels fills
12:29Història de la nissaga Campreciós, casament, fills i elecció de l’escola Montseny amb participació a l’AMPA.

Primeres passes polítiques fins a ERC
14:28Candidatura Entesa ‘79, contacte amb l’independentisme i ingrés a Esquerra Republicana.

Regidor de govern (1991-2003)
17:5112 anys al tripartit PSC-ICV-ERC: planificació pressupostària, projectes del Mil·lenari i complex esportiu La Bonaigua.

Ruptura del tripartit i pas a l’oposició
23:52Confrontació pel destí dels diners de ‘Les Cadenes’; ERC abandona el govern per coherència en política d’habitatge.

Comiat musical i reflexions finals
27:42Defensa de la terra i dels Països Catalans; cançó “Torna, torna, Serrallonga” com a tancament emotiu.