Entre el Poble Nou i Sant Just: La Vida d'Amèlia Nogués del 16/12/2024

Gent de Sant Just Un dia més comencem el Gent de Sant Just i avui la convidada és la Meli Nogués una persona molt estimada a Sant Just d'Esvern amb una vida plena de vivències avui segur que sentirem coses molt divertides amb un àmpli compromís social i segurament en records entranyables que a tots i a totes ens tocaran de prop tot i que va néixer el Poble Nou el 1943 Amèlia es considera una Sant Justenca adoptiva ja que la seva vida s'ha desenvolupat en bona part entre els blinques amb el poble i les seves activitats associatives Amèlia, bona tarda Hola, bona tarda Enric Benvinguda a la ràdio feia temps que no passaves per aquí i benvinguda al Gent de Sant Just Amb molt de gust he vingut aquí a explicar-vos alguna coseta Durant molts anys hem de ser veïns Exacte Passaves per allà i us vèiem Ja en parlarem, perquè aquesta etapa en vull parlar L'Amèlia va créixer al Poble Nou Un poble obrer dels anys 40 I de jove, de fet, ja va participar en moltes activitats corporatives Va participar de jove en la cooperativa Pau i Justícia Explica'ns O sigui, tu ho saps tot Ja ho saps, eh? Sé coses Ja ho veig Doncs sí, al barri de Poble Nou, com en molts altres barris de Barcelona Hi havia molt de moviment cooperatiu Hi havia una cooperativa que es deia Pau i Justícia Que els meus pares hi eren socis, socis fundadors I jo vaig també continuar siguent-hi Que per cert, en aquests locals, ara hi ha el teatre bé aquest Veus? Veus? I quin era l'objectiu d'aquesta cooperativa? Era una cooperativa de consum O sigui, era més El seu objectiu principal era La venda a preus econòmics d'alimentació Però portenia, junt amb aquesta activitat, hi havia com una mena de teneu Jo sempre dic com la teneu d'aquí De fet, diu que era un espai de resistència cultural, no? Sí En època de franquisme Sí És a dir, hi havia certa activitat clandestina Exacte, exacte Allà, doncs, venia, quan teníem alguna assemblea Ja venien els policies a mirar aviam de què parlàvem Els grisos Sí, sí I hi havia diferents seccions Hi havia secció cultura, hi havia secció d'escacs, teatre Però tot era un moviment com de resistència, m'entens? Per resistir-se, perquè no hi havia gaires alternatives O anaves a la cooperativa o te n'anaves amb els falangistes A l'excursió en aquell moment No hi havia molt més Tu hi entres perquè tens una consciència social però bastant influïda pel teu pare Sí, i per la meva mare Però el teu pare havia estat un dels fundadors d'aquesta cooperativa, no? Sí O la mare també? Sí, sí, la mare també Sí Però que la meva mare tenia... La meva mare va començar a treballar als vuit anys Tu perdés Imagina't Perquè era filla d'avídua i tal Però va ser una dona sempre amb unes idees molt clares políticament i socialment I el meu pare també Però la meva mare potser era la més... El que passa que potser com que era dona en aquella època era més difícil Sí, sí, sí, i el meu pare estava a la junta En aquell temps els tiquets de les compres es repassaven tots a mà Perquè no... En fi, i sempre molt, molt, molt, molt... Treballant-hi molt, treballant-hi molt, el meu pare Dius que la teva mare va començar a treballar als vuit anys Però tu, als tretze, vas haver de deixar part dels teus estudis Per posar-te a treballar reparant mitges Tot i que després sí que la nit feies cosetes Sí Com ho saps, d'això, aquest xiclament? Doncs mira, així mateix va ser Però no vaig deixar d'estudiar El que passa és que vaig anar a estudiar al vespre Però bé, estudiava comerç en aquell temps, en deien Era com preparar-se per treballar en una oficina, diguem Escriure màquina, tecllografia, coses d'aquestes I durant el dia a casa reparaven punts de mitja Goita, tu! Com es fa això? Les mitges avui en dia quan es fan malbé es llenzen I tant, és impensable Doncs sí, sí, en aquell temps es reparaven les mitges, es sorgien els mitjons I tu tenies 13 anyets Sí, se pedaçaven els llençols Emèlia, tu què tens ara? Diga-li un de 13 anyets, que et repari unes mitges, a veure què et contesta És un altre món, és un altre món En aquell temps no era tan estrany, eh? No era tan estrany A més a més, legalment als 14 ja podies treballar De fet, la teva trajectòria laboral comença de seguida, vinculada al món de l'oficina Tot i que no tens uns records massa agradables d'aquella època, no? És a dir, vas tenir moltes dificultats pel fet de ser dona Sempre, és que no crec que sigui el meu cas No penso que no parles amb cap dona Que no et digui que en la seva vida no hagi tingut algun tipus d'experiència Que en el meu cas no van ser greus, eh? Van ser... perquè hi havia assetjament Hi havia assetjament per part dels companys Però sobretot per part dels jefes, no? Parlarien d'assetjament de tipus sexual? Sí, però sense arribar No, no, correcte, però vull dir que Comentaris masclistes, insinuacions Sí Prometes, algun apropament indesitjat Exacte Sí, tot això... Era flor habitual cada dia Sí, sí, això Ja et dic, per les meves amistats, les meves amigues A tothom que parles No ens escapem cap de dona de passar per aquí No sé si avui en dia passa això Perquè la veritat és que ara ja no m'assetgen, eh? No sé Des que em vaig fer 80 o abans Que hi ha assetjament i ja no en tinc Però en aquella època sí, en la feina, doncs sí Els jefes anien a darrere, et deien T'ho farien, t'ho farien canviar d'allò A canvida, no? Sí, sí, sí És molt fort això Sí, sí, sí S'en fa impensable amb la mentalitat d'avui en dia Tot i que encara passa, eh? Clar Encara passa Sí Escolta, parlem d'un moment clau de la teva vida i del poble Ens situaríem cap als anys 70 L'Amèlia i la seva família es traslladen a Sant Jús Com arribeu aquí i per quins motius? Doncs mira, jo Va arribar un moment que vaig tenir tres fills I durava molta feina, vaig deixar el treball Ja estaves casada amb Ismael quan vau venir Sí, sí Però més endavant vaig començar a treballar en la mateixa empresa que treballava el meu home Que el meu home feia transport Jo estava en una empresa i estava de cap d'expedicions I aleshores vaig entrar a treballar d'administrativa allà Primer només als matins, després ja tot el dia I aquella empresa, doncs molt bé Però va arribar un moment que es van traslladar de Poble Nou a Sant Just Clar, això per a vosaltres en aquell moment devia ser una mala passada Clar Teníeu la vida a Poble Nou Clar, tot Poble Nou era un barri, a més a més Sí A Poble Nou era un barri molt bonic Molt bonic, no com ara Ja, ja Ara és un barri turístic Sí I hi havia un ambient molt bonic I allà vaig a deixar tot I a mica a mica també he de dir que s'han perdut els contactes Perquè quan un canvia de lloc dius Oi, et veuré, ens veurem I un cop cada quant farem un dinar I acabes quedant un cop l'any I ara finalment acaben sent-li visionant fotos al Facebook Exacte, exacte Bé, i arribeu a Sant Just ja amb fills Sí, sí, sí I els teus fills els portes a l'escola Montseny No pas, no No? No Al Canigó Ah, Canigó Encara millor Al Canigó Sí, sóc de Canigó Encara hi havia l'Emilio de director No estava l'Eloi? No Al cap de poc va entrar l'Eloi I vaig tenir sort que Perquè clar, els meus fills ja no me'n recordo que l'edat tenien Però El petit potser tenia Vuit anys I l'altre nou Perquè es porten molt poc I esclar, començar Clar, era un canvi en una edat complicada Per ells també Que ells tenien fets els seus amics Exacte I per tant, canvi de poble, canvi d'entorn, canvi d'escola Sí Tot i que Canigó és una molt bona elecció Sí Però es van adaptar de seguida Sí, la veritat és que sí De seguida es van Jo no vaig notar que ells tinguessin problemes en aquest aspecte De seguida també els vaig apuntar al cau Els vaig apuntar al cau Que també ha sigut una bona eina per ells Per adaptar-se ràpid, no? Sí, ara ja està el meu net Ja És maco això, quan continua Sí I que sí, fa poble Fa il·lusió veure que els fills i els nets van seguint més o menys dintre de les coses canvien Però que els seus pensaments i la seva forma de vida concorden amb la teva, no? Vull dir que els seus valors, això, volia dir Emèlia, de fet tu a Canigó, les associacions de pares És a dir, et van ajudar a començar-te a introduir al poble Clar I de quina manera? Això em va anar molt bé Perquè, bé, esclar que la feina, la feina de Can Ginestar Era una feina que et facilitava conèixer la gent a raig Això no m'ho has explicat i ara vull anar cap aquí És a dir, tu m'estaves dient que treballaves a una empresa de transport Sí Amb l'Ismael, que era el teu marit, tampoc descansi Però a vosaltres, si se us coneix per alguna cosa Per moltes, però per alguna més És per als anys de gestió de Can Ginestar Que van ser entranyables Com arribeu a Can Ginestar? Aleshores, quan estàvem aquí Que vam venir a Sant Just amb els nens i tot això Els nens a l'escola Canigó Jo a les associacions de pares de l'escola Canigó Però a Veta Quique, aquella empresa va començar a fer el tonto I ens vam quedar, el meu home i tots dos, sense feina, que treballàvem junts Quina edat teníeu? Uns 40 Amb tres fills? Sí Partigen De veritat, eh? Em va sortir una psoriasis que encara no li tenen de sobre I em sembla que és de culpa de les tres que vaig passar Va ser molt dur Però també he de dir que a l'associació de pares Em va ajudar perquè Jo vaig plantejar-ho a l'associació de pares A la meva situació Dic, no puc pagar la quota de l'associació Vaig demanar una beca pel menjador Que me la van donar de seguida I allà em van comentar que hi havia Una plaça Que hi havia un concurs Jo no sabia ni que existia Can Ginestar No sabies ni que era un concurs Exacte I llavors vaig venir a l'Ajuntament Vaig demanar les bases del concurs Com sense saber per on navegava Però vaig tenir Vaig tenir sort I també I també vaig tenir Vam tenir bona aptitud Nosaltres també Perquè no és sort També és I ens vam concedir la gestió De Can Ginestar Que no del bar Que el bar també No, no, ara És a dir Això et volia preguntar Perquè hi havia el bar Però hi havia més tasques I hi havia l'habitatge Aquella caseta Que teníeu al costat De l'entrada de la biblioteca I del carrer Oblau I de la ràdio Sí, sí, sí Us veiem cada dia al passat Sí, sí Doncs abans la gestió De la casa I de les activitats Era molt diferent Era un projecte familiar Pràcticament Passau el dia aquí Passau el dia aquí Vivíeu aquí Sí Era un funcionament Que la veritat És millor ara És millor ara Perquè sí que T'involucraves Et demanava Una total entrega Perquè havies de No podies deixar-ho mai sol Això Clar, nosaltres sabíem Que sempre hi éreu Clar, clar Però les feia gust Perquè l'ambient Era Molt agradable I la gent Com que ja és Un casal de cultura Normalment la gent que ve Ja ve un tipus de gent No sé com dir-te Gent que venien a la biblioteca Que venien Ja és un perfil de gent No és una discoteca A les 3 de la matinada Exacte Exacte Això és el que vull dir Tot i que hi havia Les seves cosetes Que després en parlarem Sí Perquè quan passaves Per la terrassa Alguna vegada Sorties marejat Sí Però els que ens fèieu Ràbia més Erem els de la ràdio No és veritat Els de la ràdio Ens fèieu Ràbia molt Perquè no us tornàvem Les tasses Però només per això I amb els horaris Que sempre teníeu Gravacions i coses A fer altes hores De la nit Escolta'm Era un projecte Com dèiem De família Perquè No només hi eres tu No sé si el concurs Anava al nom teu Però també hi era l'Ismael No, no Els teus fills Estaven allà Algun cunyat Estava allà treballant És a dir Era Clar, això ara mateix Com tu deies És impensable Tot això ha canviat Però sempre Sempre hi era I l'Ismael Et va acompanyat O tu el vas acompanyar En tot el projecte Sí, sí, sí, el titular Era ell Era ell Era ell Era ell El titular De la concessió Era ell Però la feina La feia jo I ell també Jo diria que el titular Era ell Que tu eres l'ànima Ja Escolta'm, però l'Ismael Era un personatge Era entranyable Irrepetible Sí A mi al principi Em feia por M'estranya Jo era jove Perquè ho hem posat seriós I ell Però li vaig acabar trobant El seu punt d'humor El vaig acabar coneixent Sí, a més Es va fer seus A tots els joves Perquè Tenia Tenia un achís passat I recordo Que en aquell temps Hi havia En el celler Hi havia una Que encara Ara hi és Encara Però està tancat Que una escaleta Que baixava A una mena de De sota No que hi havia Allà a sota Sí, que allà Antigament Potser Deuria ser el celler Alguna cosa així Però el celler Però a sota Sí I llavors No, no Els cellers De fet Les masies Catalanes Estaven a sota A pesar que aquí Ara li diem El celler allò Però jo crec que Deuria ser Part del celler Però no ho sé Li haurien de preguntar Al Jordi Migo Hi ha una escala Es veu A aquesta pedara I llavors El meu home Hi posava molta salsa I els deia Que allà Hi havia Una dona Enterrada I venien Les nenes Sobretot Jovenetes I ell els hi ensenyava I els hi feia por I tothom Estava per ell Quants anys Veu ser-hi? 20 20 anys Sí 20 anys M'imagino Clar, em deies abans És que haig de fer memòria Perquè En deu haver-me passat De l'alçada d'un campanar Sí Jo no me'n recordo Tinc molt mal cap Però ja primer Començant Perquè abans En el celler Es feien casaments Han vingut personatges Bé, ara se'n fa Nadal A la sala de Nadal Ah, es fa Nadal A la sala d'Istior Cònsul Ah, es fa Nadal Sí, sí Doncs allà també es feien els casoris I havien vingut personatges famosos a casar-se Però jo no me'n recordo Sé que un jugador del bàsquet de Del Barça Del Barça Bé, molta gent Un que jugava No cal que t'ho digui Perquè no me'n recordo Però Molt bé A més a més Jo els hi posava Els hi posava Tallava branques d'aquí de fora De les palmeres I els hi posava A les entrades De cap dinestar Ara et multarien Això, això No, si feien una bona labor Que ajudava a podar-les Que es havien de podar Sí, sí, sí Escolta I cuinaves tu? Mira, el problema que teníem En aquell bar Era que estava situat No estava en el bar On està ara L'ubicació del bar Era on ara hi ha Aquella Petita sala d'exposicions El cim Sí, exacte El cim, sí, sí I allà aquella sala A la banda de dalt Hi havia la biblioteca Que ara no hi és Ara està baix I amb uns sostres Pintats Total Que era impossible Fer una sortida de fons I per tant Feies truites a casa I poca cosa més Les feia a casa I una torradora I no podia fer menjars Però tot i així Feia amanides I coses d'aquestes Saps? Sí, que això et va limitar Una miqueta, no? Sí Això em va limitar moltíssim Perquè sense poder I la terrassa? Ui, la terrassa Molt bé Com ara La teníeu on està ara? Sí, sí És la Aviam, l'entorn És immillorable, no? Sí, sí, sí No es pot demanar més Perquè té Les postes de sol Tot el bosc Que hi ha al rededor Que no hi ha Que no hi ha trànsit Però jo crec que Com a usuari D'aquella època Que la vaig viure Crec que Malgrat que cangin estar És un entorn Incomparable La clau de tot plegat És que quan tu arribaves Al vostre establiment Era estar a casa És a dir Tots érem una mica família No? Clar Home, jo sí que vivia així I a més a més Em trobo amb molta gent De com ara tu Que eren clients I que s'hi durs I que eren Aviam, que fèiem el cafè Cada dia I els divendres I els divendres Sí que l'hò Sí Amb la Mercè Camps I el Carles Hernández Vèiem el Carajillo Sí No n'he après mai més Veus? Perquè no els fan com jo Doncs Clar Que també la gent En té molt bons records Sobretot els que Em trobo ara Perquè és És a la seva joventut O sigui que s'ajuntava Que l'espai estava bé Que nosaltres teníem Bon tracte amb ells Però a més a més Ells estaven vivint El moment Era Venien Veníeu colles Veníeu colles De 10 o 12 Que veníeu de l'institut Els del cau Que també venien Era un ambient tan bonic I tan entranyable Que no m'estranya Que la gent en tingui bon record Perquè també Forma part de la seva Millor època L'època d'estudiants I veies els nois I les noies També allà I bueno què sé Tot Molt bonic De fet Si haguessis allò Que dius Tinc mala memòria Però tu haguessis anat Prenent nota De tot el que va passar allà Podries fer un llibre De l'història de Sant Just Pràcticament Perquè a més a més La classe política Anava a esmorzar allà Per el cafè allà Quantes coses es deuen Haver decidit al poble En el cafè de Can Ginestà En l'època Que hi havia el Labòria Te'n recordes tu Del Labòria? Sí, exacte Perfectament Quan hi havia l'estrata del patronat I a més a més Va haver un temps Que hi havia oficines De l'Ajuntament allà Allà quan hi ha I de fet On estem ara Hi havia el Temapo Al taller municipal D'arts i oficis Mare meva El Temapo Sí que em va fer suar Sí? Per què? Perquè Va haver-hi una època Que vam fer un tracte Amb l'oficina d'atur I hi havia nois Que estaven a l'atur I tenien dret A fer uns cursos d'ensenyament Que eren pagats No gratuïts, no Pagats Sí, no pagaves tu Et cobraves Exacte I això era una cosa Que venia amb gent De la comarca I venia cada pua Ni dir que no Venia cada pua Que era complicat Senyor que sí I després també Hi va haver Una escola de cuina Te'n recordes No, de l'escola de cuina No la recordo No El Carrau Teníem al costat Això sí O on hi ha On hi ha el pàrquing ara Sí Vam posar un mòdul Gran I hi havia una escola de cuina Que va tenir molt d'èxit Però per gent Desocupada Correcte Enfocada Formació ocupacional Exacte Sí, sí Escolta'm L'Amèlia més enllà Deixar empremta En aquesta etapa De canj i n'estat Que han estat 20 anys I que hem resumit en 3 minuts Per tant ens hem deixat de tot Has estat implicada Per exemple En la fundació De l'agrupació sardanista De Sant Jús Exactament Sí, sí Les sardanes sempre han estat Una part important de la teva vida Sí, perquè Ja de petita Em ballava I I m'agrada I m'agrada I quan vaig venir aquí Curiosament Aquell mateix primer any Va L'Ajuntament Va organitzar Una activitat d'estiu Aquestes activitats Que es fan a l'estiu Que era per ensenyar A ballar sardanes I aleshores D'aquest curset Va néixer La possibilitat De Formar una agrupació I hi havia La Teresa Cots I hi havia La Marina Figueres El Toni El Toni Fuentes El Toni Fuentes Conegut molt d'aquesta casa I jo també Perquè a més a més Jo estava molt involucrada Perquè les activitats Es feien a més al casal I jo donava moltes facilitats Com és lògic Es compraves cap a casa Clar Clar I inclús Va haver un temps Que la cobla principal Del Llobregat Venia a assajar A Can Ginestar Però mira T'haig d'explicar Bé no és res No és res important Però l'Ajuntament Em van preguntar Si jo tindria Algún inconvenient Perquè clar Aquesta gent Venia a assajar De nit Perquè aquests músics No és una feina No és la seva principal ocupació Exacte Aleshores Esclar Si jo hagués posat inconvenients Perquè havia d'estar pendent De l'horari De tancar la porta I tot això No ho haguéssim fet Perquè me n'han va Penso que vosaltres inconvenients Em posàveu pocs A segons sigui No, no La veritat és que no La qüestió és que jo Clar A més a més Aquesta gent de la cobla Pagaven El lloguer de la sala Envellades O sigui Venien a tocar Sense cobrar Ara no me reconocieron Una vegada L'any o dos Sí Perquè és una cobla cotitzada Sí I aleshores Doncs això I llavors venien I venien I els hi feia el sopar I els hi preparava Alguna cosa per sopar I sopaven I després assajar fins allà Fins al punt L'Amèlia és important En el món de la Sardana Que un dels grans compositors Que tenim a Catalunya Que és en Tomàs Ili Membrado Te'n va fer una Que porta el teu nom Això és brutal Sí Sí Sí La veritat és que Com va anar això? Sí Jo penso que Que el mèrit també Més que res És pel Em ve donat Pel Pel lloc on estava jo també Perquè Era l'Amèlia De Can Ginestà Es diu la Sardana I era També venia donada Pel Era una Una setmana Dedicada a mi I dedicada També Al A l'entorn Saps què vull dir-te? Sí A l'entorn I al tipus de gestió Que vau fer Ja Perquè si tu haguessis fet Una gestió freda Besant-te'n el que deia El contracte I no haguessis fet el sopar A la Cople Perquè ens entenguem Ja No tindries aquesta Sardana Segurament Segurament Escolta'm Sant Jus Solidari També has participat De fet Vas participar En projectes internacionals De Sant Jus Solidari Com la Germana Mena En Camuapa I vas tenir l'oportunitat D'anar-hi, no? Exacte Què tal va anar? Oh, va ser estupendo M'ho va ser molt Resulta que això En té la culpa El Lluís Segura Com moltes coses Totes les que passen A aquest poble Ja ha passat el programa Lluís Segura Perquè Lluís Segura Va venir Perquè feien un viatge Camuapa Per signar La Germana Mena Però clar Jo estava molt enfeinada Allà a Can Ginestar I era per Setmana Santa I no eren gaires dies No me'n recordo Si van ser 10 dies No me'n recordo I ella em va insistir molt I a mi Jo me'n moria de ganes I el meu home Molt generosament Em va dir Que ell es quedava El càrrec de tot Perquè clar No és deixar-me anar A mi O no Deixar-me anar Era que Ell havia d'assumir Correcte Totes les hores Que feies tu Exacte I va ser molt bonic I anar allà Ens vam allotjar A casa de la gent d'allà I vam conèixer A tots els artesans De per allà Uns que treballaven al cuir Bé, va ser Molt Molt entranyable També I ens van rebre allà Com si fóssim Els reis d'Espanya Ens van rebre Bé, ara els reis No els reben també Segons humans Segons humans Sí, sí Ens van fer un rebament Molt bonic Tens un record maco, no? Molt, molt maco Escolta Després de 20 anys A Can Ginestà Arriba un dia En què toca jubilar-se En teníeu ganes Va ser fàcil Perquè allò No era només una feina Era un estil de vida Una manera de viure Ja Les coses no va ser així Havien de fer Les obres De tota la reforma De la casa De la casa, sí I això Aquestes obres Havien No sé quant van durar Però estava previst Que duresin Un o dos anys Molts anys Llavors A mi se m'acabava El contracte Que eren cada 10 anys Em sembla Però em van dir Que si volia continuar Si n'hi dien Sembla que si ho així Sí Oh, com he quedat bé Amb això Amb aquest latinajo I Fins que es comencessin Les obres Mantenir El bar obert I quan es van començar Les obres El bar Es va tancar Però nosaltres encara Volíem continuar treballant I llavors I encara no estàveu En edat de jubilació O ja sí No estàvem en edat Jo tenia 61 O així I el meu home Uns quants més que jo Però llavors Ja m'agafava El bar del mil·lenari Aquell bar que hi ha Darrere del No me'n recordava És veritat Sí Sí Però Perquè estava en concurs I no s'havia obert Encara I com que també teníem L'experiència De canginestat S'apuntuava I era més fàcil Sí Però amb la mala sort Que el meu home S'ha posat malalt Cap d'un any I llavors jo ja em veia Molt sobrepassada Perquè la malaltia del meu home Requeria Anar a fer-se Les quimios Vas convertir en cuidadora I llavors vaig deixar Vam decidir Deixar I llavors Va ser quan vaig plegar Del mil·lenari I llavors ja sí Que es va acabar La meva La nostra Carrera Hostaleria El teu marit Malauradament Va morir Ja fa uns quants anys Sí Tot i així Tu evidentment Amb un record De l'Ismael Seguríssim T'has refet I et veiem pel poble I continues T'has posat al món del teatre Que això Va ser molt nou per tu Sí Ha sigut Ha sigut Una descoberta per mi I pel poble No sabien aquí al poble Que tenien Una actriu en potència Com jo Bé Està que enginestat Dóna taules Com actriu Perquè ja us he hagut d'aguantar moltes coses Sí Amèlia Avui Ens has visitat El gent de Sant Just De fet Una persona que és exemple De compromís social Participació activa Que dóna sentit a tota una vida Des de la seva infància A Poble Nou Fins al seu paper Al teixet social Comercial Associatiu De Sant Just Avui ens ho ha vingut a explicar I sempre acabem el programa Amb una cançó Que per algun motiu T'hagi marcat Que t'hagi Que hagi estat important En la teva vida Evidentment Hi hauria la Sardana Que ja n'hem parlat Però hem pensat Que era menys Des del punt de vista Relifònic Era més complicat I n'has triat una altra Doncs sí M'ha costat Perquè de cançons N'hi ha tantes De boniques Però he decidit Que la que m'arriba molt al cor És la del Sisa Que quan s'ha val nit Pots sortir el sol Que junt amb el seter cel També Em té el cor Robert El seter cel També Doncs avui Ha sortit el sol Al gent de Sant Just Amb l'Amèlia Moltes gràcies Gràcies Més un espató a tots En tota la casa De colors I de perfums Eus aquí A Blancaneus En Pulgarcito Els tres porquets El gos Snoopy I el seu secretari Emili I en Simba L'Alibaba I en Cullivert Oh, benvinguts Passeu, passeu De les tristors Em farem fum A casa meva És casa vostra Si és que hi ha Cases d'algú Hola Jaimito I doña Urraca I en Carpanta I barba azul I Frankenstein I l'home llop I el conte Dràcula Interessant La monetxita I Peter Pan La senyoreta Marieta De l'ull viu Ve amb un soldat Els reis d'Orient Papa Noel Avui a les 9 de la nit