Gent de Sant Just. Entrevista amb Lluís Segura: Vida i trajectòria a Sant Just 11/11/2024

Gent de Sant Just Molt bona tarda a tothom, benvinguts i benvingudes una tarda més a el Gent de Sant Just. Avui ens visita en Lluís Segura i Romero. Ell va néixer el 1949 a Barcelona, però de seguida va marxar cap a Sant Just, on va créixer i ha passat tota la seva vida. De fet, la seva família es va establir al nostre municipi després de la Guerra Civil, buscant un entorn més saludable per al seu germà. Va fer els primers estudis a l'escola Núria i posteriorment al batxillerat a la Col·legi Sant Miquel de Barcelona. Més tard va ingressar a la Universitat de Barcelona per estudiar enginyeria, però va durar poc, un parell d'anys i després es va canviar a magisteri. De fet, la professió que va exercir tota la seva vida va ser la de professor. El 1983 va ser escollit com a alcalde de Sant Just, càrrec que va ocupar durant dues legislatures. Avui ens visita a Gent de Sant Just per xerrar una estona en Lluís Segura. Molt bona tarda. Bona tarda, ben trobats tothom. Com estàs? Bé, bé. Jo sempre dic que podria estar millor, però podria estar molt pitjor. Per tant, ens hem de conformar amb el que tenim. Dèiem que vas néixer a Barcelona, però va ser gairebé fruit circumstancial, perquè de seguida de seguida vas venir cap a Sant Just. Sí, la família s'havia traslladat ja a Sant Just d'Esvern, buscant un entorn saludable, espau germà gran, que teníem certs problemes respiratoris. I, per tant, he passat tota la meva vida, a partir d'aquell moment, a Sant Just d'Esvern. D'on veníeu? Veníem de Barcelona, encara que els antecedents familiars, tant del pare de la mare, són de la província de Castelló. O sigui que també som de procedència de gent immigrada. Està bé. I el que és curiós, i això segurament pot costar d'entendre a gent més jove, és que es consideri, estant de Barcelona, marxar a Sant Just allà a buscar aires més purs, no? Perquè ara està a tocar, pràcticament hi ha gent que considera Sant Just un barri de Barcelona, però en aquell moment això no era així. Exactament. Hi havia encontrades a Sant Just, Vallvidrera, La Salut, etcètera, que eren llocs d'estiuetge. La gent anava a Sant Just, inclús a llocs més centris, el Sacrat Corp, per exemple. S'anen buscant aquests aires per la criança dels fills. Com va ser la teva infantesa, Sant Just? Com la recordes? La recordo marcada per diversos fets. Un fet que val, va ser la mort del pare, quan nosaltres tenia, bueno, quan jo tenia 12 anys, sobtada, inesperada, etcètera. Això va fer que... Com va morir? Durant la senyora de pit, és a dir, d'un infart, eh? L'any 1962. Clar, tu tenies 12 anys, dius. Exacte. Això marca tot. I obliga la resta de la família, per exemple els altres germans, fins i tot la mare, a espavilar-se. Sobreviure. Anar davant. Bé, doncs aquesta és una de les facetes de la nova joventut, la mort del pare. Una altra faceta és la presència constant de l'Escola Núria, dels nois i noies que conformàvem aquells cursos de primària. Això també em va marcar molt. L'Escola Núria ha marcat tota una generació, és a dir, moltes de les persones que han anat passant pel programa ens han parlat de l'Escola Núria. Què tenia d'especial? Més allà que es podia parlar català, que en molts llocs no. Doncs això és molt important, poder parlar català, encara que les proves, no en feien gaires, però algunes, aquestes sí, les fèiem en castellà. Per si venia un inspector. Exacte. I quan venia un inspector havien de posar els quadres de la Verge Maria i de Sant Cris, ràpidament. Teníeu algun tipus de codi, que arriba l'inspector i tots a córrer o no? Bueno, alguna cosa hi havia d'això, sí. I fora de l'escola, als carrers, a què jugàveu? Què fèieu? Perquè m'imagino que allò era una època que a carrers asfaltats n'hi devia haver poquets. No, molt pocs, molt pocs. En canvi, llocs per jugar a pilota, que en dèiem nosaltres, el futbol era jugar a pilota, no n'hi havia molts. Nosaltres teníem un cert horari de l'escola que permetia, a l'acabar del migdia, acabàvem a les 12, de 9 a 12, a les 12 anàvem o al Camp Vell o al Camp del Picó, etc. jugar a futbol. I estàvem allà un parell d'hores, fins a l'hora ràpid d'anar a dinar, per tornar a emprendre l'escola a la tarda. I jugàveu al carrer més que ara fan els nens. Era molt diferent, això. Ah, això ja... Perquè clar, al carrer tampoc hi havia els perills que hi ha ara. No, però, per descomptat, tot és... Una cosa porta a l'altra. Llavors, aquest ambient familiar, aquest ambient cordial, entre vagens de Sant Just, esclar, ara no el tenim, ara no el trobem. Hi ha altres coses, però diguem que això no hi és. Escolta'm, i hi ha una miqueta més gran, te'n vas a estudiar a batxillerat a Barcelona, en un entorn bastant diferent que el que tenies a Sant Just. Sí. Te'n vas, com dèiem, al Col·legi Sant Miquel de Barcelona. Com és aquest canvi? Com el vius? El canvi el vaig viure de la seva manera. Quan vaig quedar, diguéssim, orfe, de pare, la família, clar, tenia menys ingressos, tenia programes de supervivència. D'arribar a final de mes. Llavors, nosaltres vam demanar perquè jo pogués fer al batxillerat una beca. Una beca a la Direcció General d'Igualtat d'Oportunidades, fixem-me. I me la van concedir. Per les característiques socials i econòmiques de la família, em van concedir la beca. El que passa és que la beca tenia que ser exercida. Ells triaven l'escola. Bé, ells triaven l'escola, en aquest sentit de dir, sí, triaven l'escola, però permetien el canvi. Sempre que aquest canvi d'escola fos en un lloc oficial, en un centre oficial. No és el cas del Col·legi Núria, que no estava amb aquesta reconeixença. Sí que era el cas del Col·legi Sant Miquel. Que com que els autobusos, els SJ, etcètera, passava per baix del carrer Montaner, per dalt del carrer Ibau, era molt directa... Des d'un punt de vista logístic no era un trasbals molt gran. Exacte. I llavors, bé, vaig fer en beca el quart de batxillerat, el cinquè de batxillerat, el sisè de batxillerat i el preu universitari. Com dèiem, vas estudiar enginyeria. Sí, vaig estudiar enginyeria, una mica per proximitat familiar amb el meu germà Ricard, que també va ser enginyer. Jo no vaig arribar a ser enginyer perquè... El cap de dos anys es marxava a fer magisteri. Per ajudar la família, vaig començar a fer classes, primer a l'estiu i després durant el curs. De fet, vas anar, si no tinc mal entès, a fer de mestre a l'Escola Santa Pau de Barcelona. L'Escola Santa Pau de Barcelona. Recomanat per el professor, o per el professor de Sant Jus, el senyor Sòria. El senyor Sòria, que havia sigut professió nostra. O sigui, no havies acabat la carrera de magisteri i ja estava exercint de professor. Sí, exercia abans que fos legalment correcte. Era un altre món. És un altre món, efectivament. Després sí que ja vas aprovar magisteri. Sí, llavors vaig pensar, què faig jo estudiant enginyeria? Sí, el que m'agrada, el qual ja treballo i tot, és magisteri. Llavors, vaig passar a magisteri estudiant-lo d'un sistema que se deia sistema lliure. És a dir, nosaltres estudiaven durant tot l'any, per exemple, en el Núria, i al final de curs, al mes de juny, en un parell de jornades, et jugaves tot el curs. Llavors, amb aquest parell de jornades feies l'examen d'història, de matemàtiques, de llengua, de francès, etcètera, etcètera. Això era com funcionava abans, els estudis lliures. I vas exercir de professor fins a la teva jubilació. Sí, el senyor Sòria em va venir a buscar al cap d'una petita temporada, dient que necessitava un professor per substituir amb un altre que estava fent l'Emili. I llavors, doncs, jo vaig anar-hi i ja m'hi vaig quedar, ja m'hi vaig quedar fins a la jubilació, efectivament. Durant tota la teva joventut també vas estar molt vinculat a la parròquia. Com vas començar a implicar-t'hi? De fet, crec que vas fer de catequista, organitzaves activitats... Abans era infant, infant que seguia la doctrina com a recepció. Perquè ets creient, tu. Sí, sí, sí. I la família, la família és creient, la mare molt, el pare no tant, etcètera. Llavors, després d'aquesta època de formació inicial, sí que vaig començar a fer, doncs, de catequista. I de fer de catequista els diumenges a la tarda, no t'ho perdis. Imagina't ara qui vindria. I a continuació, de doctrina del diumenge a la tarda, venia el cinema. El cinema de la parròquia. Ple, ple vessar de nois i noies de Sant Just. Escolta'm, he sentit a parlar, no sé si és un rumor o una llegenda urbana, que hi havia un carnet d'assistència a missa. Sí, sí, sí. Segons el rector de Torn, doncs feia un control més o menys estricte de la gent que anava a missa. Perquè no fallessis. I ens donaven un carnet semblant als passis d'autobús, etcètera, que amb aquell marcador, que fèieu forat... Com feien els revisors abans. Aquí està, aquí està. I ens parlaves, i si no hi anaves prou, què passava? Si no hi anaves prou, pagaves més car l'entrada al cinema. Oh! Que era el que s'anomenava cinefòrum de la parròquia, no? Bé, el cinefòrum va ser més tard, eh? Us veu organitzar una miqueta millor, després. Bé, jo que parlava ara era de catequesis per preparar la primera comunió... Sí, sí, però el cinema... El cinema va ser com un invent, a veure, eh? Teu? Bé, no, del capellà Ramon Graner, un rector Ramon Graner, que va poder mobilitzar la joventut de la parròquia, etcètera, etcètera, i va dir, bueno, podria fer uns, podria organitzar excursions, els altres podria organitzar conferències, els altres podria organitzar cinefòrums. Llavors, jo a mi, bueno, em va interessar el tema i vaig ser un dels pioners amb el cinefòrum aquí a Sant Just, que després va ser Cine Club Recerca. I va ser, va tenir una vida cultural bastant interessant. Parla'ns de Viridiana. Bueno, Viridiana... És una pel·lícula que va costar, no?, de poder-la projectar. Viridiana és una pel·lícula perseguida pel règim de Franco, eh? Per tant, tenia la seva trajectòria premiada a Venècia, etcètera, i nosaltres, com a cineclub que es precia, la volíem fer. Llavors, per fer-la, havies d'entrar en contacte amb qui va tenir d'una manera personal a casa seva, que era el Joan Enric Laossa, i vam poder organitzar-la. I ho vau petar. Ho vam petar perquè va ser en unes festes de tardor, en un anunci, allò... Esquip, esquip, eh? Allò, de boca a orella, gairebé. L'anunci estava fet amb un salt de cavall, amb la revista del cineclub. cine, club, recerca projectarà viridiana durant les festes de tardor el que està clar és que si el producte interessa la gent va igual però em van estirar les orelles el mateix diguem-ne propietari de la pel·ligua perquè llavors era particular doncs es va veure una mica amenaçat i per això doncs frena, va dir aquesta sí però ja no més no em portis aquí més coses escolta'm, estem parlant d'una persona que després en parlarem, encara no que ha estat alcalde del seu poble que això, a part d'una responsabilitat suposo que és un orgull brutal però podríem dir que el projecte o un dels projectes de la teva vida ha estat la creació del Club Desplai ara mateix? Sí, sí, sí jo he, diguéssim iniciat diverses activitats de tipus cultural una de les quals és el Club Desplai ara mateix aquest Club Desplai estava, diguéssim iniciat a partir de, precisament de la doctrina dels diumenges la doctrina dels diumenges a la tarda doncs després els nanos què feien, no? hem dit que hi havia hi havia cinema però sobretot el que va haver-hi va ser una una línia formativa en l'esplai en l'esplai vol dir bueno activitats de colònies activitats d'estiu etcètera, etcètera i sí, sí doncs aquest Club Desplai ara mateix encara és actual i en aquell moment ja hi havia la rivalitat amb el CAU o encara no? no, no de fet el Club Desplai i el CAU van néixer quasi simultàniament eh per tant era un un projecte comú de fet bueno aquesta rivalitat podríem dir que en alguns moments en alguns moments sí que hi havia hi havia estat hi ha una anècdota que m'explicava una de les persones que ha passat per aquí que es diu Llorenç Rey sobre el que ha sortit a l'esplai em va explicar que tu havies estat monitor seu i recordava una vegada que no es menjava els cigrons i que tu el vas apretar fort tu no deus recordar-ho això no deus recordar però recordo el Llorenç bueno a la casa de colònies que era de de Solsona Claret Solsona però fent colònies amb nosaltres sí, sí va venir i després el tornar l'hote en dia el tornar cap a Sant Jus amb tots els envolums de les colònies ell em va ajudar estava al costat meu bé més enllà d'aquesta tasca cultural i social que vas fer aquí al municipi que de fet continues fent perquè ara parlarem perquè tot i que en Lluís Segura s'ha jubilat de professor continua fent coses vas ser alcalde de Sant Jus durant dos mandats de fet ja t'havia interessat la política perquè tu havies estat afiliat al sindicat democràtic d'estudiants a la Universitat de Barcelona d'alguna manera era un salt bastant natural i a més a més tenies antecedents familiars vinculats a com a mínim a una certa consciència política sí amb una certa consciència política i amb una certa tendència republicana en el seu moment progressista republicana escarrentosa etcètera sí perquè tu has estat sempre afiliat al PSC durant el primer mandat meu com a alcalde era independent amb les llistes del PSC però independent o sigui que no estava afiliat en canvi en canvi al començar el segon mandat ja et vas afiliar ja et vas afiliar escolta com va anar com et van venir a buscar o com va ser que diguessin Lluís et veiem com a cap de llista bé doncs existia aquí Sant Jus que se'n deia el patronat de cultura el patronat de cultura reunia les entitats culturals etcètera per promoure la cultura la política tot això llavors amb el patronat de cultura de vegades coincidíem en temes concrets i de vegades doncs dissentíem però més aviat eren bé jo participava activament en aquest en aquest patronat tenia molt al costat el Josep Lluís Soler i va ser el Josep Lluís Soler que em va dir escolta estem preparant les eleccions municipals del 83 no ens ajudaries a fer no la llista de moment eh sinó preparar ideològicament el programa etcètera jo dic bueno va si a més és això endavant al cap de 15 dies et van anar embolicant no? escolta Lluís ens has ajudat a formar el programa electoral sí però ara voldríem si et deixes posar la llista del nostre partit pels eleccions bueno jo dic en un lloc per no sortir coses així al cap de 15 dies escolta Lluís mira hem pensat que podries anar en un lloc dels de sortida dels primers al cap de 15 dies escolta Lluís hem pensat que podries anar a cap de llista i al final vas dir que sí al final vas quedar compaties entre cometes compaties és a dir es presentava Ricard Camperdó en aquelles eleccions sí cal que també l'hem tingut aquí el programa sí sí sí i també vam parlar d'això i que ens comentava que en aquella època es va gestionar el que després s'ha fet a molts més llocs és a dir una aliança d'esquerres bé això és una iniciativa d'estat just el PSC el SUC Esquerra Republicana des de llavors des d'aquesta 1983 estan amb aliança amb pacte municipal i ha sigut diguem-ne un model per altres llocs de la nostra terra deia Can Prudón que sort que no va guanyar perquè la segona vegada que es va presentar en el ple de Constitució diu que no el van votar ni els seus que eren unió i estan endavant dividits diuen sort que no vaig guanyar de fet és una unió una mica relativa escolta'm entres a l'Ajuntament m'imagino que l'Ajuntament molt diferent del que és ara sí sí quantes gent hi havia treballant en aquell moment deuríem ser comptant la brigada i tot 20 persones 20 persones sí tenies fama d'adu bueno tenia fama de seguir els temes no diré tots els temes però poder tenir doncs un seguiment fer un seguiment i tenir una certa ascendència sobre els funcionaris és a dir marcar-los de prop a mi m'han explicat que darrere de la teva cadira hi havia un rètol gran un quadrant on ho tenies tot anotat ho controlaves tot no sé si era en aquest sistema però hi havia bueno mètodes per poder controlar la gent de tots aquests anys hi ha algun projecte alguna iniciativa encara que siguin un parell que diguis que encara continuïn i diguis mira jo vaig evidentment sense personalismes no només Lluís Segura però jo vaig contribuir que això es fes sí sí de fet com has dit vaig estar dos mandats a l'Ajuntament en el primer és qüestions de preparar projectes de fer ideologia etc i el segon és allà d'execució amb aquest segon mandat doncs coses que recordi de les que tu em demanes és la plaça Maragall l'avinguda indústria la piscina el mercat municipal etc tot això es va fer durant els teus mandats exactament llavors bueno diguem-ne que el poble en certa manera va va millorar en tots aquests aspectes esportius socials etc el poble va anar creixent i l'Ajuntament també sí quants era quan va sortir el plegar hauríem de ser 70 sí pràcticament veu triplicar potser sí però calia perquè el poble tenia molt més serveis clar i perquè tenia un dèficit històric eh en temps de bueno dels anteriors règims i que bueno vam poder solucionar-los amb bona voluntat amb esforç i en algun moment et vas allò plantejar de dir què faig aquí per què quan em anaven proposant en aquelles llistes a poc a poc que anés pujant per què vaig dir que sí suposo que algun moment de debilitat es té no? sí es té però em prenen més els moments d'alegria i els moments de de millora i els moments no de de gaudi per tant encara que va haver-hi alguna manifestació que se'n demanava la dimissió jo vaig mantenir-me ferm mantenir el lloc més enllà d'aquesta etapa com a alcalde que diem va ser de dues legislatures en Lluís Segura ha continuat treballant pel municipi un cop plegat són innombrables les activitats culturals en les quals participa i ha participat la Flama del Canigó el club de voleibol el club de voleibol sí, sí aquí va ser també una això també té una petita història al començament jo era monitor de les colònies de la parròquia a Sant Quires de Safaja hi havia un altre monitor en Josep Melero molt aviat meu que ens va ensenyar el voleibol per jugar a les tardes o quan ens vegués i doncs d'aquest d'aquest coneixement d'aquest esport que fins a aquell moment era totalment ursai no? de coneixement d'aquest esport em va sortir que jo dic bueno per ensenyar-lo a l'escola per exemple he de conèixer bé el reglament llavors vaig fer el curs d'àrbitre de voleibol eh? i bé m'agradava molt perquè a més anaves per tot per tot Catalunya xiulant pitant eh? i bueno d'aquí va néixer el club de voleibol que no és club de voleibol sinó simplement voleibol Sant Just voleibol Sant Just i també no podem oblidar la teva faceta en aquesta casa encara que avui hi siguis com a convidat això és casa teva Ràdio d'Esvern molt bé moltes gràcies recordo el naixement de Ràdio d'Esvern el 1983 eh? amb tota aquella colla de joves entusiastes molts dels quals encara estan feines no? de comunicació sí sí sí darrerament alguns ens estan deixant malauradament col·laboradors d'aquesta casa sí clar però que és llei de vida però també diguem que tu has estat aquí sempre no ho sé potser en alguna etapa no hi has estat però en general exactament però en general sí ho he seguit he col·laborat amb algun programa com ara veus a la parròquia eh? i sempre que se m'ha se m'ha requerit sens dubte et deia farem un joc juguem una estona? provem-ho són preguntes respostes ràpides eh? allò que se'n diu un test per acabar de forma distesa quan tu estaves a classe com a professor què preferies? un alumne aplicat o un alumne trapella? he de confessar que aplicat aplicat i si poguessis parlar amb el Lluís Segura el maig de 1983 en el teu primer dia com a alcalde què li diries? fuig no és un honor allò on t'ha posat el poble per tant sigues digne del que vas a fer ara dóna't de la responsabilitat que potser aquell dia amb tota l'emoció no ho tenies tan clar exacte bueno escolta de tots els esdeveniments culturals i festius que hi ha al poble si només en poguessis fer un diguessin mira aquest any només tenim pressupost per fer una cosa un esdeveniment quin triaries? triaria l'actuació de portar a les festes de tardor portar els comedians els comedians per què? perquè són una gent molt comunicativa molt passada amb molta alegria transmeten il·lusió ja van estar aquí Sant Just i em van quedar molt contents per tant els comedians i si poguessis definir amb una sola frase no és fàcil el que significa viure Sant Just per a algun forani com ho faries? típicament es diu que és un privilegi viure Sant Just bueno la gent que viu Sant Just per això s'ho ha guanyat si hagués de definir amb un sol la frase què és viure Sant Just és tenir la muntanya a prop i tenir el mar a prop doncs avui hem xerrat una estona aquí el gent de Sant Just amb el Lluís Segura passat volant aquesta mitja hora queda molt bé Lluís t'agraeixo moltíssim que hagis passat pel programa moltes gràcies per convidar-me i llarga vida Sant Just molt bé adeu-siau unes gràcies Fins que a mi per la vida tocarà menjar la pocs llibre-me al mig del fang com han fet molt compartir el poc caliment que porto al meu serró llibre-me tant si m'omple la xoia com si em vull de la tristor Vindran dies d'angoixa vindran dies d'il·lusió com la terra és incerta així sóc jo dubtaré d'un compromís i a voltes diré no com mancarà quan calgui decisió la lluny a l'horitzó amb la llum esplendent la força del vint l'empenyen davant veuré milers com jo dels homes que van vencent la por allà us geriré el pas és la joia i l'esper i la força i el rit que em guien llavà i faré envoltar tant neuixer com el pas dels meus companys Vindran dies d'angoixa vindran dies d'il·lusió com la terra és incerta així sóc jo dubtaré d'un compromís i a voltes diré no com mancarà quan calgui decisió com la llum a l'horitzó amb la llum esplendent la força del vint m'empenyen davant veuré milers com jo són els homes que van vencent la por allà us geriré el pas és la joia i l'esper i la força i el rit que em guia endavant i avui faré envoltar tant neuixer com el pas dels meus companys endavant i el martes d'oIP el martes i el martes