Palmira Badell , reflexions sobre història, cultura i comunitat del 25/11/2024

Gent de Sant Just Doncs nova edició del Gent de Sant Just i avui ens hem trobat a desplaçar com la setmana passada recordeu que la setmana passada vam anar al Centre Social Milenari per xerrar una estona amb el Pep Quintana i avui, doncs, gairebé per casualitat anem a veure la seva veïna que és la Palmira Badell Palmira, bona tarda La Palmira, doncs, és una persona de Sant Just a més on és el primer dia avui en parlarem una persona que combina el seu compromís amb la comunitat la cultura, la política amb vivències i reflexions que ens faran recorren una mica la història de Sant Just En primer lloc, però, m'agradaria explicar que la Palmira, com dèiem ens rep a casa seva cosa que és un honor i un privilegi aquí al Centre Social Palmira, ets la veïna del Pep és ell el bon veí perquè jo vaig venir aquí el primer dia i ell va venir potser al cap de dos anys De fet, em va explicar que un dia et va venir a veure i l'apartament del costat estava lliure i es va convèncer sí, sí, va ser això És un bon veí? I tant A veure, fem veïnat aquí aquest replà? A la tercera planta esteu A la tercera planta fem veïnat perquè mirem el futbol junts a l'estiu, un dia a la setmana surt un... tinc síndria l'altre... doncs mira, jo faig una truita i jo sóc l'encarregada de les truites De patates? Sí En teva o sense ceva? En ceva Perfecte I un altre porta a la llangonissa i fem xefles Comencem la Rebella de Sant Joan Anem per això Hem pas en el temps bastant banal bastant alt 17 de juny de 1944 Plaça dels Estudis Vells Centre de Sant Just Allà hi anés la Palmira Badell Sí, senyor Perquè tu ets d'aquelles de Sant Just que pot dir que va néixer Sant Just Vaig néixer, sóc autòctona aborigen digue-li com vulguis però jo... i no m'he mogut Quin és el primer record que tens de Sant Just? El primer record que tinc de Sant Just? Ui, a veure... Només un carrer asfaltat Carre Bonavista Només n'hi havia un Carre Bonavista i la carretera Estem parlant de... és a dir, vas néixer a 44 Primer record pot ser que tinguessis 7, 8 anys 10, màxim És a dir, any 54 podria ser, més o menys Més o menys, eh? Més o menys Una bombeta per carrer a la nit Això no canvien gaire, eh? Home, sí I... com es nota que no hi eres I... i la gent, la canalla jugant al carrer Per què? Passava l'Austin del doctor Rivalta i després passava el del doctor Carbonell Però ens apartàvem, passaven i... Només hi tenien quatre sorts doctors Algun carro Algun carro Saps què? Que recordo molt de... de quan era petita Eh... amb la por que vivia jo pel cavall de Can Cardona Perquè era molt gros Era un parxeró preciós Perquè els cavalls són preciosos Però... jo tenia tots els horaris marcats i... i... i parava a orella i sentia... xop, xop, xop I de cop i volta, així sentia I jo pujava cap dalt a casa I a què jugava al carrer? I amb qui jugaves? Recordes alguna... alguna persona amb qui juguessis? Eh... eh... sí Amb la... amb... amb el veïnat A veure... el Jordi Figueres Era de la... de la meva edat I... i jugàvem allà Però també hi havia nenes Eh... la Caterina Crespo La coneixes Anava a jugar a casa seva I... i fèiem... doncs el que fan les nenes Agafàvem sabates de taló de la seva mare Vestit de la seva mare I un dia ens vam pintar els llavis i tot Fes-te'n això, no? Per... per treure aquest pintallavis Eh... no... amb sabó no sortia Doncs mira, ens hi vam posar lleixiu Quina animalada Uns morros com un esclop L'endemà encara cremava allò Eh... rec... ja havien passat uns quants anys de la Guerra Civil Que s'havia acabat el 39 Eh... recordes la teva infància amb dificultats? El pare era forner El meu pare era forner Cosa que us permetia... Pa blanc Cers luxes Pa blanc Que no en tenia tothom Aquí en aquest mateix moment Entrevistant en Lloren Rey ens explicava Que ells feien pa negre Sí I que només hi havia pa blanc d'estraper-lo Ja I el pa negre no era el que ara Pa moren o... no... res a veure No, era aprofitar tot Les pa allofes, tot Sí I on feia la forna, eh? A Barcelona A Barcelona Havia fet, també, aquí al carrer Raval Hi havia un forn I allà on té la cantonada de la carretera El rei abans era Calmesclans I el meu pare també hi havia treballat Però treballava a Barcelona I quan tornava amb nosaltres d'escola El meu pare ens esperava Sembla que el vegi amb la bicicleta Amb aquelles pinces que es posaven els pantalons I ens feia un petó I anava, a vegades el trobàvem a la casa I el primer que feia la meva mare Quan ens llevàvem molt de matí per anar a escola És Calleu Ton pare dorm Clar, perquè anaven amb horari canviat Anaven amb horari canviat I bé, amb això del pa blanc La meva mare no ens deixava baixar a berenar A baix la plaça Perquè no ho veiés la gent Perquè nosaltres teníem pa blanc No és que fóssiu rics, però teníeu pa blanc Per un tema del pare I teníem farina i teníem sucre Clar, que en aquell moment això era un luxe Un luxe, però als treballadors Els hi venien més barato I el meu pare s'ho venien I esclar, en dèiem el quarto de la farina Però teníem prohibit anomenar-lo Només podíem anomenar dins de casa És molt bo Escolta'm La teva educació passa per Un cop més Anem parlant molt aquí Ha marcat a tota una generació Escola Núria Escola Núria Com ho recordes? No gaire bé No gaire bé? Per què? No Vaig rondinar sempre De l'escola Núria Fins que Avorrits Els meus pares Em van Fer anar a l'acadèmia Del senyor Blas Del senyor Bas Del senyor Bas I allà jo vaig ser feliç Per què no va ser feliç a l'escola Núria? Perquè Gairebé tothom ens ha anat parlant molt bé Era molt rígida Era molt rígida I I era molt rígida Senyoreta Cinteta Cinteta, senyoreta Lolita Aquesta no me n'han parlat Doncs la senyoreta Lolita Sempre m'ha parlat allà com un oasi de llibertat sobre el nivell cultural i lingüístic Lingüístic sí Però res més Pensa que anàvem controlats per colors El color blanc Era de nenes per una banda i nens per una altra Les nenes que això sabien tot eren del color blanc Després el color blau I es n'anava enfusquint Enfusquint fins al color morat Que era el que jo sempre vivia O perquè havia xerrat O perquè no havia anat a la seta Us catalogaven per colors en funció del vostre comportament O el que fos Si no anava a missa Ja em tocaven el color morat I tu anaves sempre a morada Jo anava sempre a morada I tampoc podíem sortir al pati Havíem de demanar permís Per anar al lavabo I permís I quan vas anar a la cadena de Tanyol Vas Per punta al llapis Va canviar Demaneu permís Permís I fixa't Les ganes que tenia jo De moure'm Que un dia Perquè esclar Anàvem Senyoreta Per què no el lavabo Se m'està escapant I Senyoreta Puc fer punta al llapis Llavors No sé si allà tenia un refinador I un dia Se'm va Creuar I dic Senyoreta Puc fer punta al llapis Que se m'està escapant I llavors Vas marxar De l'escola Núria I vas anar A l'acadèmia del senyor Mas On estava? A la carretera O n'hi ha aquell súper Ara A sobre I per què era diferent? No hi havia colors No hi havia colors A veure Quan entrava la senyoreta Carmen Pérez I es feia un silenci absolut Que sense haver-la vist Ja sabíem què hi era Però el senyor Bas Era un encant A la primera feina En una marxeria Novedades, Maria Teresa Novedades? Allà on hi ha el llibreter Allà Sí, al centre del poble Sí A mi m'encantava vendre Et va agradar Va ser la teva primera experiència laboral I et va marcar una mica Fins i tot No sé si el caràcter Però Et va definir la manera de ser D'aquesta capacitat que tens De comunicar Perquè la tens Ja A mi m'agrada la gent Sí, just una de les coses Que m'agrada a l'estiu És perquè tinc la porta oberta I sento la gent I sento la gent Al dematí sento És molt mediterrani això Sí, sento la canalla Que va cap al canigó Després els sento la tarda Quan tornen M'agrada Aquest ambient Tot i així Vas haver de deixar la feina Per culpa de la malaltia de la mare Va ser ben bé així o no? Aquell moment sí La meva mare estava En una depressió Era una època que feien Que els tractaments eren M'imagino que el tema de la salut mental No es tractava tan obertament com ara I que els tractaments eren molt més complexos Sí Si és que n'hi havia Sí, vam haver de marxar de casa I traslladar-nos a casa Els meus avis Que hi havia la meva tia I Parella Però bé Ho va superar? Sí Més o menys sí Tot això li venia De Quan vaig néixer jo Que el part va anar molt malament De ser allò que anomenen ara Una depressió postpart Sí I tot això Jo ho vaig sentir contínuament Des que va néixer aquesta I vas tenir cert sentiment de culpabilitat? Sí Ja sí, ara el tens, espero No, i tant Així que vaig anar creixent Vaig anar veient Que la culpa no era meva Però M'ho vaig sentir Sempre Això I una altra cosa Que no m'afectava Ben bé al contrari Que era Que el meu germà era molt maco El meu germà era molt guapo I quan trobàvem gent I quan trobàvem gent Jo ja pensava Ara diran Aquest és el teu nen Que és maco I llavors es giraven el cap i et miraven a tu Llavors em miraven i em deien La nena tan és maca La nena no està mal La nena també és maca I jo ja esperava això Però Jo El moment que trobaven guapo el meu germà A mi Tu sempre vas estar molt unida al teu germà O sigui No et va crear això No No Al contrari Al contrari Jo lluïa el meu germà Jo Jo veia que era guapo I no m'estranyava que la gent I a més a més El joc era això Ara diran La nena és més maca I jo allà com un pal Aguantant el chaparrón Escolta Amb els 26 anys Et cases amb en Jaume Amb en Jaume Jalaber Per qui no el conegui Jaume Jaume Jalaber Torné Sí No sé si era jove Ara En aquesta època seria molt jove En aquella època no tant No tant I vas tenir amb ell dues filles Dues filles La Marta i la Susanna La Marta i la Susanna Però si ja ho saps tot Ja Home perquè m'ho he preparat Sí No ho sé Mira que et conec Però tot i així m'ho he preparat Com et vas enamorar d'en Jaume Te recordes? Com us deu enamorar? Vaja No sé qui va tirar la canya aquí És que Aviam Qui era capaç de no enamorar-se? Del Jaume El Jaume Jo em vaig enamorar del Jaume Quan el vaig conèixer Evidentment A un nivell diferent al seu Sí, sí Però era una persona Era introvertit No et pensis Jo quan el vaig conèixer ja no Perquè ja era gran I suposo que arriba un moment Una edat que ja estàs de tornada I ja t'és igual tot No Però Bueno El Jaume va estar de pega I Me'l van canviar No era el mateix Perquè ells Va tenir una malaltia que li provocava molts dolors No? Molt de patiment Li va provocar els dolors Primer va ser de sobte Que li van haver d'emputar una cama Que això evidentment et marca Tant la manera de fer com el caràcter I tant I tant Això a la família es posa tu Va ser un bon malalt Perquè va Va fer sempre el que li havia dit el metge O el que li recordava jo Perquè menjava sense sal No podia menjar greixos I I era Molt de vida I potser per això Es va habituar a menjar sense sal Però esclar Tenia Una malaltia Que li va dir al metge Mira Tot el que vindrà que t'hem de fer Si tu tinguessis 70 anys Tu te n'aniries d'aquest món Que encara t'hauríem de fer coses Però Era massa jove Per tant per això El 71 any es va morir I Que si ho mai pas Que si això Que si allò Però llavors La cama que li va quedar També la tenia malament I va estar un parell d'anys Patint Que no la volia perdre No la volia perdre I ja no podia caminar Però esclar Ostres Clar Era Era D'alguna manera Condemnar-lo a una cadira de rodes Sí Però estava condemnat a una cadira Igualment Ja Però bé Una vegada Amputat Doble amputat A la cadira Vam tenir una temporada Tranquil·la Perquè De fet Els braços També Sí De fet En Jaume Amb la cadira Continuava El geganter Si era el cap de colla Vull dir que Que no parava Us trobàvem a tot arreu I Després Després parlarem De la vostra vida cultural I de la teva vida cultural Però vaja En centrats amb en Jaume En Jaume Diguéssim Evidentment que Aquesta dificultat Li va impedir Fer moltes coses Però no es va quedar A casa sentat A veure Quan va complir Els 60 anys Que feia uns mesos Que li havien tallat La segona cama Jo Vaig pensar Que què podia fer Per demostrar-li Que ell podia Seguir fent coses Vaig fer un empràstic Perquè no tenia Enduro No he tingut mai Enduro I ens vam anar A Nova York Encara Estaven traient Runa Després de l'11 De l'11 Encara estaven traient I llavors El viatge allà Era Era bé de preu I sí, sí Mira Allà hi ha una foto La veus allà? Sí, sí En Manhattan De Sot Sí, sí Genial Escolta'm una cosa Dèiem que havia estat Bueno I vaig anar Amb les meves filles I els meus gent I els veu a la foto I l'himne del forn També la veu convidar Bueno La veu convidar La veu ser La veu convidar Venir Sí, sí Jo vaig convidar Les meves filles Els meus gendres Està molt bé això Està molt bé Sí Escolta'm Dèiem que havies treballat A Novedades Maria Teresa Sí Però ja amb les filles A l'escola Tornes a treballar A l'escola de música De l'Orfeu de l'Ateneu Abans Vaig passar Per una família Que van muntar En el seu grach Una cadena de muntatge Que De selectors de canals I estaven allà Doncs mira Submergida I vaig estar Dos o tres anys Treballant allà I Després Allà A l'escola de música Jo m'ho vaig passar Molt bé Què hi feies? Primer Una mica de conserges Però No Potser que tal com ets tu Deuries anar Acaparant I gairebé que D'hauria de ser la mestressa Allà Allà m'anava jo Ja els hi deia jo La canalla Aquí m'anava jo Perquè per això cobro I no ho entenien Ells Però bé Allà Allà Jo Vaig ser molt feliç allà La música de fet Sempre ha format part De la teva vida Xemi No sé si només amb la gralla Però t'hem vist molt sovint Tocant la gralla Tocant la gralla Sí No tinc cap altre instrument Perquè Bé Per fer constàncies De la vida Però amb la gralla Ostres És que encara Ara m'ho passo bé Eh I mira Que Ara potser Ja hi ha més gent Però Els hi preguntaven La gent preguntaven A la Montsebel O a la Teresa Quina edat té aquesta senyora Per què penso Hòstia Als 80 anys Tocar la gralla pel carrer Si em veiés la meva mare Segurament que em diria Nena Que ja no tens edat Tens edat Per això i per més Escolta'm El que ja no tinc És bufera S'ha de bufar fort Com més la toques Més tècnic que tens I menys que el bufar I menys És l'impuls Més que bufar Però vaja Ens agota molt Hi ha un dia Hi ha un dia Que la palmira fa alçada La política La política local Evidentment És a dir Com va anar això Vas anar a les listes Del PSC I vas ser regidora Regidora de la cultura Si me'n recordo Sí Sí Tu et veus a mi Urbanisme Economia Uh Economia Va ser regidora cultural Com Va ser M'imagino que Josep Repinyà Que et devia trucar un dia Com va anar? Sí Cultura i patrimoni I de De la dona De gent Jo sempre deia Polítiques de gènere Ni diuen Polítiques de gènere Jo sempre deia Costura i matrimoni I gèneres de punt Com va anar? És a dir Em va trucar Per Pinyà Per Pinyà Jo vaig quedar Tan parada I el Jaume Que també havia sigut ell El Jaume havia estat regidor Em va dir Ah No dius que hi hauria de passar tothom? Perquè és veritat Hi hauria de passar tothom Diu Doncs no t'hi pots pressenegar Però bueno Com que Ells ja tenien Una quantitat de regidors I llavors veníem Era diguéssim La primera Dels que no Entraven Dels que no havien de sortir I vaig sortir I va sortir Al revés De la següent legislatura Que Em va posar Un número Refiats Que sortiria I no vaig sortir I no va sortir I vaig quedar Pendent A moltes coses Perquè Vaig enganxar Justament La La depressió Aquells Anys De crisi econòmica De crisi econòmica Tot i així Vaig tenir Molt poc pressupost De projectes Que recordem Que vas Entre cometes Liderar Perquè hi ha molta gent al darrere És el refugi enteri O la transformació De la festa major Que s'ha convertit Ara en un esdeveniment Ara potser Ja han passat uns quants anys I la fórmula Potser també s'hauria de començar A replantejar Però tot i així Tu vas bé Li vaig donar la volta Això és veritat Com Sobretot El tema de la festa major Com va ser això? Va venir algú a dir-te Escolta S'ho han de canviar O com va anar? No Entre nosaltres mateixos La gent En principi Vaig tenir moltes pressions Per no fer festa major A l'agost I vaig haver de plantar I vaig dir Sent-ho La festa major de Sant Just És el 6 d'agost Jo sempre he protestat Per això Que ho sàpigues Sigui per davant O sigui per darrere És el 6 d'agost Si Perquè la gent se'n va I ho haig de canviar I deixar La gent que es queda Sense festa major Em sembla tan injust I bueno Algun dia potser passarà Però mentre hi vaig ser jo Amb el que més em vaig sentir de tot Va ser amb el Castell de Focs Perquè resulta que van prohibir Fer foc Fer foc a distàncies Sant Just no en té de distàncies llargues No en té I vam ser dos pobles només Que vam fer I jo al Perpinyà Va anar a Catalunya Ràdio A explicar això Sí, va ser una d'aquelles coses Que en el seu moment Va ser Va ser Va ser conflict Però Em va salvar la papeleta El Drac Perquè vam poder fer un correfoc És a dir Un espectacle de foc Això mateix El Drac va ser El primer grup Que jo vaig tenir Vaig tenir reunió I vaig haver d'explicar Què representava Que es deia rifenyo Perquè hi havia propostes de rifenyo I els vaig explicar Doncs que els rifenyos Es van Amagar cap allà la penya del mor I tot això I I per això es diu rifenyo Perquè a Sant Just som rifenyos Així com es pluga som cargolins Sí, sí, sí Ja se'n va dir paparres Paparres? Diuen? Sí, sí Sí, sí Cada poble t'hi els diu En deien pomes Nosaltres No, no, paparres I s'escolta'm I Sant Joan Digue'm-ho No t'ho sé dir Ah No t'ho sé dir Garces Garces Garces Garces i paparres Que a Sant Joan sempre hi ha hagut conflicte amb Sant Feliu Clar Conflict entre cometes I tot això ha canviat Eren garces i paparres Escolta'm De la teva època i molt ràpidament Perquè és que no estem arribant ni a la meitat del que tenia preparat De l'Ajuntament Què és el que et va sobtar? És a dir, tothom hauria passat per l'Ajuntament Perquè quan entres allà veus aquella organització Que tu suposo que vas amb moltes idees I la realitat et posa lloc No vaig tenir temps de moltes idees Perquè no em pensava sortir Però em vaig trobar Que a mig juny Es va constituir el govern I no hi havia res per la redella I vinc a córrer I vinc a córrer això mateix Però bé, vam sortir Escolta'm, tu evidentment A nivell d'entitats És a dir, si haguéssim la llista De les entitats amb les quals col·labores Potser no arribaríem al final del programa Però darrerament T'has posicionat molt A favor dels moviments sobiranistes Òmnium, Assemblea I també t'has estat al centre d'estudis En aquest cas no seria una entitat Home, vaig ser de junta Vaig ser vicepresidenta Però llavors ens vaig plegar Perquè Em vaig posar amb la gent gran Perquè la junta dimitia Ja portava molts anys I el Pep em diu Escolta, passa això També sap greu que això es perdi Tu t'apuntaries amb mi I dic Bé, mira, no era ni sòcia jo I per... Vam estar un any Bueno, el cas és que Hi va haver un rifi ràfic I vaig plegar enfadada Vaig plegar enfadada Vas plegar... Ja heu arreglat o no? Sí, no, no, ja està Vaig plegar perquè no estava conforme En com es portaven les coses I la ràdio? La ràdio Sempre hi has estat A la ràdio Sí, sí Recordes que venia Com a regidora I ens posava a xerrar de tot Eren les entrevistes Menys ortodoxes Que es poden fer mai És a dir Acabars, dius Enric, no t'has entrat Si em veníem a parlar de pomes I parlàvem de peres De peres, pruna I prunes, la mateixa I prunes, sí, sí Però a la ràdio hi has participat Amb tertúlies Sí Ah, encara hi ets amb la carta Perquè, de fet, l'escriptura Sí És una de les teves passions Sí Estic, ara estic en baixa forma, eh Ara estic Sí, perquè darrerament La salut no t'està ajudant No m'està ajudant Ja has tingut algun problema de salut Que vas superar Però ara darrerament Has tingut una... Mira, vaig aprofitar la pandèmia Per curar-me I ara, ara estic amb el tercer càncer I com estàs? Ara és que... El tractament La veritat és que m'està donant pel sac Provoca molt de cansament I, esclar, això... De fet, és per uns motius que hagi vingut aquí Que m'agrada molt venir-te a veure a casa, eh Però tu des de les que t'agrada venir a la ràdio Sí, a mi m'agrada venir a la ràdio És que sempre m'heu tractat molt bé Bé, serà que tu has guanyat Escolta'm, encara vens al programa del matí I fas la carta Sí, sí Que això ja també ho vam fer nosaltres fa molts anys Una diària em feia, eh? Sí Quan encara estàvem allà darrere Ara hem d'explicar Aquella ràdio tan bonica Hem d'explicar que feiem una trampa Que les gravàvem totes al mateix dia Sí No et feia venir cada dia per tres minuts? Oh I mira que havia predicat i predicat La gent que demanés algun tema Em sembla que vaig tenir una trucada, màxim dues Però cinc cartes, no sé si les podria fer ara, eh? La mare era una feinada Passava la nit fent les cartes A més a més les portaves escrit a boli Més tard ja no Sí Més tard ja no Però al principi sí Sí, perquè jo vaig passar directe a l'ordinador No he tocat mai una màquina d'escriure I sí, a boli Bé, hem arribat pràcticament al final del programa Per mi l'espero que t'hagis passat molt bé M'ha agradat moltíssim tornar a xerrar amb tu una estoneta Moltes de les coses que m'has explicat Algunes ja les sabia, d'altres les intuïa I acabem, sempre acabem aquest programa amb una cançó Una cançó que per algun motiu o t'agradi O la recordis per alguna cosa especial O que t'hagi marcat Amb què acabarem avui? Avui voldria acabar No és una cançó No és broma Una peça d'òpera que m'agrada molt Que és el Nesu endorme Pel fet del vinciró Perquè... I ara estic lluitant Per tornar a vèncer Doncs estic segur que avançaràs Per mirar Ja ho saps Moltíssimes gràcies A tu T'estimen molt T'estimen molt T'estimen molt Sammi Bona nit. Bona nit. Bona nit. Bona nit.