LLorenç Rey. Història de Ciabbatta: 3 Generacions de Mestres Forners del 4/11/2024

Gent de Sant Just Doncs un dia més, temps per parlar amb gent de Sant Just gent que ha format part de la història de Sant Just i que ha ajudat a formar la història de Sant Just Avui ens visita el Llorenç Rei actual director de Ciabata representa la tercera generació d'una família de mestres forners que va començar amb el seu avi, en Joan Rei l'any 1926, mira si ha plogut des de llavors, va ser a Lleida posteriorment a Berga també van començar el que pròpiament va ser el primer forn això ja va ser amb el Llorenç Fill que és el pare del convidat d'avui i és que estem parlant de tota una generació de mestres pastissers Llorenç Rei Bona tarda, com estem i benvingut al programa Bona tarda Com dèiem, els orígens de Ciabata evidentment, no amb aquest nom no amb aquesta estructura empresarial són ben curiosos i els situem lluny de Sant Just l'any 1926, en Joan Rei estableix un petit molí conegut com el molí del Corriu a Lleida de fet, a un poble que es diu Guixers Bé, pertany al poble de Guixers està a dues hores caminant de Guixers o sigui, pertany al poble Explica'ns aquest origen perquè l'altre dia me'l vas explicar fora d'antena i em va semblar brutal No, a més, un molí que era un creuament de camins entre la gent que anava Guixers estaria entre Berga i Sallorens de Morunys i això seria entre Guixers i agafes una línia recta fins al Pedraforca fins a Gòsul i aleshores era un era un punt de camí de tot des dels traficants que baixaven d'Andorra amb paqueteries i coses havia molta gent que passava llavors era un lloc que estava allunyat de tot però de pas de molta gent que em llaçava a l'Albergadà amb el Solsonès i amb la part de... Sí, però allunyat de tot és a dir tu no se't ocorreria no se't podria muntar un sebat allà ara No, no, no la casa més propera la casa més propera estava a mitja hora amb cotxe i després un tros caminant i el model de negoci quin era? perquè també hi participava la seva esposa la Carme Sí, aviam el seu model de negoci realment era un molí el negoci principal era un molí en el qual la gent des del blat que havien conrat ells allà mateix fins al blat que portava la gent per fer la farina aleshores a més a més com que era un lloc de camí i estava allunyat de tot era el típic lloc on sempre a taula es posava el de la casa més sempre hi havia dos, tres, cinc gent que del camí era com una espècie de fonda que a vegada feia d'això aleshores amb el pa que feien el descanviaven a Sant Llorenç perquè baixaven a vendre els bolets a Sant Llorenç portaven pa i amb allò compraven conserves i coses que potser els venien aquesta gent que estaven a mitja hora de camí o una hora però estaven a dues hores del poble amb la qual cosa era una mica un economat colmado molí era un punt de supervivència exacte si avui en dia quan vas en un poble petit ja tens aquella botiga que venen de tot doncs imagina't si estàs al mig de la muntanya però a més a més economia circular i de proximitat allò sí que era economia circular el meu pare sempre va dir que ell conreava el blat amb un bou amb un bou i una herada romana com al segle 0 aquell blat el secaven a mà feien la farina en el molí amb energies renovables perquè l'únic que tenien era l'aigua del riu que passava el riu Corriu el Corriu és el nom del riu i després amb allò feien el pa i el venien i se'l menjaven allà amb la qual cosa si el ceabat actual ho féssiu així quant hauria de costar un pa de pagès? no ho sé pensa que quan el meu pare va aprendre a fer de forner que va anar a Guardiola de Berguedà a aprendre a fer de forner amb el primer sou va comprar un generador perquè llavors tinguessin llum allà al molí o sigui fins als 17 anys es va criar sense ni llum només hi havia llums de carburo i l'energia que donava el molí escolta parla'm del pa negre bueno el pa negre era una mica doncs se'n deia pa negre perquè estava prohibit fer pa blanc després de la guerra doncs ja amb les restriccions doncs s'havia de fer pa un pa negre vol dir que agafes un si d'un quilo si d'un quilo de blat tens que treure un quilo de farina amb la qual cosa hi ha molta pallofa si fas farina blanca treus la pallofa de fora i d'un quilo de blat surten 800 grams de farina però llavors és farina blanca refinada aleshores com que això estava prohibit doncs qui volia farina blanca doncs es fabricava doncs de nit destranquis que no et veiguessin que no vingués la guàrdia civil i t'enganxés fent-ho llavors allò es fabricava de nit em vas explicar el procés de distribució de distribució del pa blanc diguéssim i és allò que diem en català que cada vegada li anaven perdent pujava un senyor de Barcelona aquest senyor de Barcelona portava el blat comprava el blat a les conrades d'allà propera i les portava al molí de nit li feien farina blanca aquella farina blanca la baixaven fins a Berga a Berga hi havia un forner que destranquis feia pa blanc però com que o sigui el meu avi per fer aquella farina ja es quedava un percentatge perquè com que estava fent una cosa que si l'enganxaven el fotrien a la garjola doncs ja tal aquí el de Barcelona ja perdia una part aquí hi ha perdia una part arribava a Berga el forner de Berga feia pa però per fer aquell pa blanc com que estava prohibit se'n tornava a quedar una part perquè si no tal aleshores s'anaven fins a la colònia Rosal i ho posaven al tren aquest tren quan baixava quan arribava abans d'arribar a l'estació de Sants el plat o així el llançaven per la finestra perquè si no els borots quan arribaven a Sants els requisaven llavors hi havia uns altres senyors que s'anaven a recollir però per portar-los fins a Barcelona se'n tornaven a quedar una part i llavors al final venia una dona amb un refajo una dona vestida de negre aquí a les Rambles després de la guerra que passava amb molta gana i aquell panet blanc valia sis vegades més del que és que el percentatge de pans que arriben des de Lleida fins al que es venen a Barcelona s'ha perdut la meitat almenys? no, no s'havia perdut la meitat era una cosa d'aquelles els de pagès mai havien passat encara i els meus avis i els meus pares clar si a sobre de de tindre de bestiar doncs tenien a més a més pa doncs clar tenien de tot i realment passaven més misèries als senyors rics de ciutat que un pobre pagès escolta'm l'any 1952 Llorenç Rey Fill és a dir el teu pare es trasllada a la comarca de la Berguedà concretament a la població d'Avià i allà s'adquireix o s'obre el primer forn de veritat exacte allò ja és la primera botiga el meu pare estava encara fent la mili a Berga de forner perquè feia abans la mili si tenies un ofici podies fer la mili de aquell ofici llavors estava fent la mili de forner va sortir un forn amb traspàs a Vià i aquell forn doncs el va agafar i feia el pa en un lloc i després anava a fer l'altre i la seva germana va baixar també de la correu cap a Vià per fer de dependenta d'allà fins que llavors jo al cap de dos anys es casa i es queda la meva mare portant la botiga i ell portant el forn i l'any 1964 un moment important a la teva vida tu encara no ho sabies perquè no havies nascut es traslladen a Sant Jús on adquireixen l'antiga casa amb els clans i que durant més de 35 anys va ser coneguda com el forn de Calrei exacte explica'ns això com va anar per què van venir aquí a Sant Jús és fruit de la casualitat? no és fruit senzillament que els meus pares després d'aquell forc que havia agafat el meu pare en traspàs a Vià al cap de dos anys s'acabava ja s'havia d'enderrocar perquè estava malmès i llavors vam muntar una cooperativa entre tots els forners de Vià que eren quatre i el meu pare va estar un mig any o així treballant allà però això de les mitges tintes anar mitges no li agradava però li donessin ordres no anava amb ell no li agradava poder decidir i aleshores havia un acord dintre la cooperativa que deia doncs que si si volies establir-te pel teu compte tenies que anar a més de 50 quilòmetros a la rodona i Manresa estava a 45 a partir d'aquí a partir d'aquí va ser anar baixant més avall i igual com estic a Sant Just podria estar a Martorell o a Sant Feliu perquè baixàvem per aquest cantó és a dir va ser fruit de l'atzar totalment totalment de l'atzar vull dir el cert és que tenien que signar per comprar un forn que actualment encara existeix major de Sarrià i es van desdir el dia abans o dos dies i vaig dir més pogut néixer a Sarrià com a Sant Just i el forn de Calrell va ser antològicament recordat vaja format part de l'història del poble bueno el que és quan mira quan vam arribar nosaltres aquí a Sant Just els forns eren el forner nou el forner vell i els últims érem nosaltres i avui en dia doncs clar el Milà ja fa molts anys que va desaparèixer després va desaparèixer el Cuscó i després va desaparèixer el Vilaseca i ara només quedem nosaltres tu eres el fill del rei exacte escolta'm l'any 66 moment ara sí destacat a la teva vida perquè neix en Llorenç Rey tercera generació en tot cas tu vas fer tota la teva infància la vida de la teva infància la vas fer aquí a Sant Just sí no no ja o sigui clar jo vaig néixer vull dir anava al Tic Tac que era jo vaig néixer el Bonavista 1 anava al Tic Tac que era Bonavista una mica segon després anava a l'Ateneu després els meus pares em van portar a la Miranda però tot i anar a una escola que hi havia moltíssima gent de Barcelona jo sempre vaig estar lligat doncs a la gent de Sant Just vull dir anava a l'Esplai anava al Sinal de la Parròquia cada setmana cada dissabte vull dir anava a comprar com recordes aquella infància era una infància bonica de poble jo molt bé recordo sí que recordo allò que éres de baix de la carretera i els de la carretera és com si no fóssim o sigui és com anar a l'Esplai exacte exacte mira acabes de posar l'exemple o sigui perquè clar històricament Sant Just s'acabava d'alguna manera el carrer Creu i del carrer Creu fins arribar a la carretera que era l'altre nucli de vida perquè hi havia molta vida hi havia molts ara no hi ha res però hi havia moltíssims comerços hi havia la marxeria hi havia la carboneria hi havia la fabricació hi havia diverses electricistes estava el Ballart original que estava allà els esparters jo me'n recordo que anava allà a l'avi Ballart a comprar-li cordill per fer les cortines de Macramé vull dir hi havia molta més vida però sí que hi havia com un espai jo pujava a l'Esplai que també era el carrer Bonavista perquè al final l'Esplai era darrere l'església però era una punta i l'altra era com si fossis el d'allà baix el de fora el de fora i l'Esplai com era en aquell moment? bé tenies el Lluís Segura de monitor el Lluís Segura és una persona que també estarà aquí al programa d'aquí un parell de setmanes i va ser un dels fundadors de l'Esplai però està el Lluís Casals també estava de monitor hi havia bé molta gent que encara continues trobant aquí pel poble vull dir en aquells moments pensava que només hi havia com a entitat juvenil hi havia o l'Esplai o el cau era el que havia encara hi havia aquella rivalitat que hi ha ara? sí sí ja hi ha molt més i a part pensa clar és que era el mateix estaves a cinc metres l'un de l'altre perquè tots estàvem en el mateix local de la parròquia la meitat per uns i la meitat pels altres i aleshores sí sí sí sí que hi havia sempre era sa no? sí sí sí el cas és que eren com dos models diferents l'un era més esponàdic més un havia més un seguiment de tot l'any i que era l'agrupament escolta i l'Esplai era més doncs ara uns els altres a les colònies venia molta gent que després no la tornaves a veure en tot l'any tu ja anaves de colònies ja de petit sí a la poble a totes les colònies que anava fent d'això amb totes les famílies històriques aquelles de Sant Jus que després et vas trobant i tal escolta em parla m'han parlat molt de les mítiques sortides a la neu de Flick Flack bé bueno jo senzillament jo tenia un gran hobby que era l'esquí des de petitet i aleshores un hobby que ningú de la meva família el meu pare no em volia ni sentir parlar de la neu perquè pensava que el meu pare durant tres mesos l'any es quedava aïllat per la neu i no podia anar a l'escola va quedar fart de la neu va quedar fart el que passa és que jo vaig anar a una escola on el director el senyor Soreda que era el director de la Miranda havia sigut el mestre de Caralps era el mestre de l'escola de Caralps aleshores ell era esquiador tenia una dona francesa i anaven a esquiar a Núria i aleshores de petit anàvem a esquiar a Núria amb 7 o 8 anys amb botes de cuir amb cordons que era una cosa que ninguna escola feia sortida d'esquí nosaltres en fèiem però no perquè fos tampoc una escola d'una a l'estatus sinó perquè tenia una afició el director de l'escola amb l'esquí jo vaig adquirir aquesta afició per l'esquí i com que els meus pares no anaven a esquiar doncs vaig dir doncs munto un club d'esquí i així doncs mira porto la gent a esquiar i jo també vaig a esquiar de franc no ens enganyem ja tenies visió empresarial bueno aviam no era tant no era fer un negoci però sí era poder gaudir de l'esquí vull dir jo no era qüestió de guanyar diners sinó de sufragar-te la teva afició exacte era una forma de poder anar a esquiar cada setmana bueno hi ha bastanta gent home pensa l'últim any que vam sortir de Sant Jus fèiem el pont de la Puríssima als Alps i vam sortir 5 autocars 250 persones de Sant Jus que vam anar a passar al pont de la Puríssima no no jo buscant informació de tu hi ha bastanta gent que m'ha recordat aquests viatges la veritat és que cada setmana sortia un dos autocars un dos autocars cada setmana a Andorra i després fèiem el viatge de la Puríssima un viatge al Nadal i un viatge a la Santa política la política també ha format part de la teva vida has estat de convergència no sé si encara milites perquè ara tot l'han variat molt no ara no milito res però perquè bé que ja sense partit ja no saps on anar exacte bé amb 19 anys entres de fet vas a llistes i entres com a regidor a l'Ajuntament de Sant Jus com vas entrar en política la veritat és que vull dir ningú de la meva família tenia cap intenció política ni res o sigui jo no i a través d'una campanya electoral el Robert Ramírez va ser el que a mi va a mi va ser el que em va introduir en la política i aleshores vaig estar en contacte a través del Robert amb la Yolanda García que volia muntar la JNC a Sant Jus i va ser dit i fet i als 17 anys doncs vaig muntar la JNC aquí a Sant Just i als 19 vas a llistes i als 19 vaig a llistes i entres com a regidor i entro com a regidor i un xaval d'en 19 anys allà com ho veu? bé jo des de estava d'alcalde Lluís Segura en Lluís Segura en Lluís Segura sí, sí que havia estat monitor teu exacte exacte sí, sí, sí estava en Lluís i bueno i molta gent que jo coneixia pensa que en aquells moments era curiós perquè clar jo havia estat per exemple o sigui des del Flick Flack i des de la JNC abans de les entitats juvenils de Sant Jus estava una mica allò mosquejades amb l'Ajuntament perquè se'ns tenia de cantó era el moment que el renyer havia entrat com a regidor de joventut aleshores però va entrar després com a diputat amb la qual cosa no estava mai a Sant Jus i com que no estava mai a Sant Jus aleshores va fer una acampada de gent jove davant de l'Ajuntament per reclamar que plegués el renyer que al final va plegar el renyer i va entrar un substitut que es deia Ramon López i Luzano que va entrar perquè els joves vam reclamar que marxés al renyer que després va ser alcalde que després va ser alcalde però és que llavors amb el seu germà amb l'Antonio i amb el Xumi que estava a l'Esplai i jo vam muntar el Consell Alternatiu de la Joventut de Sant Jus jo he vist reunions on Ramon López i el seu germà es deien de tot i jo pensava que això ha d'estar preparat No, no, no perquè realment o sigui l'Ajuntament era uns moments on volien monopolitzar tot i aleshores era allò de tu volies organitzar colòries a tu no t'ajuda per res i després tota la despesa pública anava a parar al que va llogar l'Ajuntament que tenia un cost molt més superior al que feia amb les entitats Escolta'm l'any 91 tanques aquesta etapa no sé si coincideix amb el naixement de l'actual Txabata no sé si té alguna cosa a veure Bé, aviam jo havia fet totes aquestes coses havia dedicat a la política no sé què estava estudiant i en el moment en què a mi encara em quedaven quatre assignatures per acabar la carrera però decideixo que ja no vull continuar amb la carrera i tal el meu pare doncs em diu mira jo m'esperat fins que tu mentre tu has estudiat ara que tu ja has deixat tens dues opcions opció et regalo un negoci i te'l quedes i jo em quedo aquí com un treballador més i tu ho portes tot o tu fes el que tu vulguis i jo faré el que jo vulgui o m'ho vendré o el que sigui llavors jo vaig deixar la meva activitat política la meva activitat del club d'esquí la meva activitat del tot i em vaig centrar a muntar xabata i a fer créixer l'empresa a més a més amb una filosofia molt diferent a la que tenia el teu pare llavors obrim una cafeteria la primera cafeteria que obrim que eren les plugues això va ser el 99 ja havia passat uns anys sí però bueno jo a partir del 91 ja em començo a o sigui a gestionar el negoci d'una altra manera vaig a començar a buscar clients fora molt més reparto molta més cosa vull dir de fet aquest model de negoci del tipus d'establiments que és xabata ara n'hi ha molts sí però deu ser bastant pioners bé n'hi havia algun però no tant sí no, aviam exacte vull dir d'alguna manera doncs era érem dels quan en començaven que potser ja feia 10 anys o 15 que anaves veient ara ho són tots llavors no ho eren tots vull dir i aquell 1991 t'hauries imaginat que si Abata va arribar a tenir 8 establiments ara en T7 que féssiu distribució a nivell industrial és a dir que es convertís en el vull dir-ho d'una altra manera en el teu cap ja tenies en ment aquest model de negoci volia arribar fins aquí la veritat és que sí no o sigui jo em pensava que moltes vegades anaves més encarrilat a muntar una cosa més de distribució de congelats i de per restauració i i no tant amb botigues meves pròpies i així i això és la idea que jo tenia el 91-92 i després això va anar desviant-se cap altres cantons i vaig decidir que no que volia tindre botigues pròpies i no tindre tant reparto i al final em vaig quedar amb les botigues pròpies amb els repartos grans el que sí que és cert és que la organització geogràfica de Xabata és a dir Sant Jús és un punt neològic important també rodalies però no ha anat molt lluny no? no és que la logística en el nostre cas és complicat llavors hi ha dos models de negoci diríem diferents dintre del nostre un seria que tu cous en un o sigui jo a Sant Joan d'Espí que ara estic a Sant Joan d'Espí però com abans estava a Sant Jús fabrico coc i cada dues hores el repartidor dona la volta i passa per totes les botigues el pa que jo he cuit clar si fos molt més lluny i al cap de dues hores torna a donar la volta i torna a passar i al cap de dues hores torna a donar la volta i torna a passar això és un model de negoci i un altre model de negoci és que tu portis a totes les botigues pa congelat i que cada botiga vagi coent durant tot el dia pa llavors clar són dos models diferents un és que jo des del forn vagi coent i vagi repartint i això no em permet expandir-me a masses llocs si jo produís congelers i servis del gènere congelat podria tindre botigues a qualsevol lloc està clar és a dir podries expandir-te però en contra perdria amb la qualitat de proximitat Llorenç escolta'm tu ets tercera generació però no s'acaba aquí ve la quarta sentia una entrevista que feien precisament a aquesta casa fa uns dies de que estàs començant a donar el relleu jo vaig dir una mica el que et van dir a tu el mateix que et van dir a mi o sigui jo els meus fills havien treballat havien anat a l'estranger a treballar treballaven en multinacionals en grups grans en grups no sé què i quan jo vaig anar dient em vendré el negoci jo plegaré i tal llavors em van dir bueno però espera't uns anyets i vaig dir mira jo no m'espero si voleu el negoci us el dono amb safata ja i si no doncs jo m'hi quedo un temps treballant amb vosaltres i tal però em quedo treballant perquè vosaltres vulgueu continuar el negoci sigui el vostre negoci si no per mi doncs em desfaig o no tinc intencions de continuar i van dir que sí que s'ho quedaven i en això estamos parlàvem d'aquesta primera etapa en política que eres molt jovenet en el qual va ser regidor però el 2007 algú potser tu mateix et truca i et diuen Llorenç no només et volem en política sinó et volem de cap de llista aviam mira el cert és que va ser una mica una mica fruit de moltes coses o sigui principalment normalment la gent se'n va de la política perquè ell vol o perquè volen els altres i la majoria de vegades és perquè volen els altres aleshores en el meu partit com en tots els partits hi havia batibulls hi havia uns bàndols i hi havia uns altres com que jo havia entrat molt jove coneixia pràcticament a tothom i coneixia i no m'havia enfrontat amb ningú perquè jo havia plegat perquè jo havia volgut plegar no perquè ningú diguem que ets un home de consens exacte a la qual cosa havien per dir-ho alguna manera havien com dos bàndols i aquests dos bàndols van consensuar que jo podia ser la persona a part d'això i em van vindre a trucar a casa meva i em van dir que jo feia tres anys que no anava a alguna assemblea de tant en tant però era tota la meva participació en política i em van vindre a dir hem decidit que si et presentes estaven tots d'acord en que et presentes tu i va ser així o sigui va ser la tornada va ser principalment perquè era ni uns ni els altres i era la persona de consens entre uns i altres i m'ho van oferir i bueno en aquell moment jo vaig decidir que ho podia fer que en tenia ganes i que i n'hi hauràs conscient en aquell moment perquè era un moment en què podies haver guanyat sí sí podies haver estat alcalde de Sant Just sí però bueno també et tenia molt clar i ho havia dit des del primer dia que era una cosa transitoria i en aquells moments doncs el que jo havia dit és si jo surto de calda contrataré una persona perquè substitueixen a mi parcialment a la feina dedicaré el 100% del sou d'alcalde a pagar-li amb una altra persona perquè estigui fent aquesta tasca i jo quan aquí hem passat vuit anys perquè jo sempre vaig dir des del primer dia que el meu pas era de vuit anys i ni un dia més i tant si estava el govern com si estava l'oposició i i vaig complir i vaig complir no no com valores l'experiència és a dir com a Sant Justenc veure com es cou què passa allà dintre perquè és evident que havies tingut una primera etapa però eres més nen aquí eres una persona madura que a més entre cometes eres el cap de l'oposició sí però vull dir jo m'ho vaig passar molt bé no en tinc cap mal o sigui considero que és una bona experiència i considero que bueno que ja sigui amb la política sigui el Hòque i Sant Just o sigui a la Taneu tothom tindria aquesta una temporada doncs sortint d'aquella seva àrea de confort perquè al final entendríem moltes coses oi? sí perquè moltes vegades quan dius perquè aviam jo soc molt més comprensiu avui en dia amb tot el que succeeix que no pas el que si no coneguessis com funciona quan has estat un temps en un lloc entens molt més les coses com funcionen juguem una mica Llorenç ràpidament preguntes tipus test que es contesten ràpid si pots perquè se'ns està esgotant ja el temps si haguessis de crear un pa inspirat en Sant Just o una pasta com seria? hòstia home groc perquè blau seria molt lleig home la veritat és que costaria de vendre hi ha algun ingredient secret que hagi passat de generació en generació que no hagis revelat mai i que avui és el moment que el comparteixis amb nosaltres? no no et sabria no et sabria dir cap ingredient ni cap cosa especial que haguem guardat en secret si haguéssim anat a una de les teves botigues i jo t'hagués dit vull esmorzar recomana'm un entrepà home jo mira ara fa poc que estem traient uns planxats que estan fets amb pa de coca que és el pa de vidre que no deixa de ser la coca de fornir de tota la vida però sense sucre per sobre i és un pa que a mi no m'agrada la molla com que a mi no m'agrada la molla és gran però tot és crosta tant la part inferior com la part superior i aleshores i si és un planxadet i porta una mica de pernil serrà amb ri doncs per mi probablement seria el que diria menja tal que és el que preferiria imagina't que poguessis viatjar al passat i tornar un moment clau del negoci familiar què li diries al teu avi en Joan Rey just abans que comencés a fer el pa al muli de Correus és a dir què li diries hòstia que m'ensenyés amb el referent i en la part política sigues sense en algun moment vas pensar que series l'alcalde de Sant Lluís sí sí i si fossis alcalde per un dia i et deixessin implementar qualsevol mesura quina triaries una finestreta única i efectiva i real per promoure l'economia Sant Lluís t'hi has trobat tu estant a l'altra banda aquesta problemàtica burocràtica és el greu problema burocràtic de poder engegar i ha sigut l'assignatura pendent que tothom ha volgut fer-ho fer-ho fer-ho i ningú ha acabat de resoldre realment és molt difícil muntar un negoci i tenir una sola finestreta on et belluguin tot el tema de permisos licenci hi ha moltes coses que a vegades dius si jo que he estat a la casa que he estat aquí que tinc diverses empreses que ja ho he fet moltes vegades si a mi em costa hòstia el pobre que comença com li deu costar i penso que això fa que es perdin pel camí moltes oportunitats i quan dic no de negoci d'una persona sinó de de fer créixer els negocis en el municipi si tu ho poses fàcil probablement hi hauria més negocis i quan hi ha més negocis hi ha un ecosistema que fa que hi hagi molts més negocis prou complicat és el dia a dia com perquè l'administració no empenyi en comptes de parar escolta'm avui ens ha visitat en Lloren Rey actua el director de Ciabata com dèiem representa una tercera generació de família de mestres forners ens ha explicat els seus orígens el seu passat el seu present i també el seu futur Llorenç espero que tu hagis passat bé aquí al gent de Sant Jús i per acabar sempre us demanem que ens proposeu una cançó que hagi format part de la banda sonora de la vostra vida quina triaries? Doncs Supertramp hauria sigut el grup i Breakfast in America probablement és un àlbum que per la meva data en aquells moments em va suposar un canvi com de de nen petit a adolescent doncs amb això acabem bona tria Llorenç gràcies fins sempre moltes gràcies a vosaltres gràcies gràcies