Jordi Farràs: Flors, Música i Memòria Viva de Sant Just 3/2/2025

Gent de Sant Just Doncs temps per fer-la petar una estoneta amb gent de Sant Just. Avui ens visita, com no pot ser d'altra manera, una institució al municipi. Sant Justenc, des del 1947, any en què va néixer aquí a casa nostra fill de Sebastià Ferraz, fill més jardiner de la Torre Blanca, i d'una mare que regentava una botiga de flors a la primera planta del mercat en parlarem, Jordi Ferraz Charles. No sé si ho he dit bé. Sí, sí, sí. Bona tarda. Bona tarda. Benvingut al programa. Gràcies a vosaltres. Com estem? Bé, estem molt bé. Dèiem que ets fruit de l'amor d'una parella, d'una persona de la Garrotja, la teva mare, i d'un Sant Justenc. Sí, sí. Com va anar això? Doncs bueno, mira, el meu pare era de la Quinta del Vivaró, va fer la... se'n va anar a l'exili, va estar al camp de concentració d'Argelers, d'allà va passar, i aquí, clar, la que va tornar una altra vegada dins d'Espanya, que va entrar pel pont d'Irun, va tornar aquí, i la que va arribar aquí, llavors el van obligar a anar a l'Emili, com feien a tothom, va estar tres anys d'Emili, va estar a Figueres, i de Figueres, doncs mira, se n'anaven cap a Olot, a ballar sardanes, que li agradava molt a ballar sardanes, i allà es van conèixer amb ma mare. I allà va sorgir l'amor. Allà va sortir el que va sortir. I van venir cap a Sant Just? Llavors, ell, com que és de Sant Just, ella va deixar la cagada de Magia de Pagès, i van baixar tots dos cap aquí. I on es van instal·lar? En principi es van instal·lar on hem estat sempre, que és el carrer Serral, era una casa que tenien a l'Antonet Malaret, on havia viscut el Salvat Papaseit, l'Antonet els va deixar la casa, i allà van començar. I fruit d'aquesta unió? Vaig sortir jo, i va sortir la meva germana a la Montserrat. una unió entre una garrotgina i un Sant Justenc, del qual em va sortir un fruit que són dos Sant Justenc de Socarrel. Escolta'm, el pare, més enllà de l'època de la guerra, a què es dedicava? Perquè va ser jardiner. Sí, ella de jove, abans d'anar al Servei Militat, abans d'anar a la guerra, ella era esporgador, o sigui, feia arbres. Allà anava a tallar arbres i anava a Barcelona a fer grans arbres d'aquests alts que n'hi havien, que ara es fa diferent, i a partir d'aquí llavors va entrar de jardiner d'esporgador de Rosers a la Torre Blanca. I allà va fer molta amistat amb el marquès de Monistrol, allà va conèixer la Fabiola, el Balduíno... Carai! Sí, clar, anaven tots allà. Això és la jetceta europea. Sí, sí, en aquelles èpoques és el que hi havia. I com eren aquests anys? Us ho han explicat a una vegada? Bueno, ell només explicava que tenia molta amistat amb el marquès, que havia anat a Madrid a fer avenys amb el marquès, com el que el portava cap a Madrid, i allà feien muntatges i que feien coses. I quants anys va estar allà? Doncs pràcticament va estar fins que vam plegar de la Torre Blanca. Allà va ser l'inici de la relació de la teva família amb les flors. Sí, sí. La gent ja ho veu saber, però al llarg d'aquesta entrevista veurem que les flors han format part de la vostra vida d'una forma molt important. Sí, pràcticament des que va néixer jo. També la teva mare va ser florista, en parlarem d'aquí una miqueta, perquè abans hem d'explicar que la mare va estar treballant a la Masia de Can Cardona i també a Calcadena. En aquest cas relacionat amb temes de la carn, no? De la carn, perquè, clar, quan va vindre aquí pràcticament no hi havia res. Llavors, per ajudar una mica la casa, com que ella venia de casa de pagès, doncs va anar ajudant a fer embotits i aquestes coses, que és el que es feia abans manualment. Fins que vam muntar la parada aquesta, que llavors, clar, mon pare treballant a la Torre Blanca va ser quan va dir, doncs podem posar una botigueta de flors a la mercat. No n'hi havia cap, al poble, imagina't. Hi havia una, hi havia la Lola del Carreblador, que eren dues, que venien amb un cistell, o sigui, anaven a dalt al mercat, i una a cada banda, tenien un cistell de flors, i venien el que podien, i llavors a casa. I llavors veu estar al mercat, o va estar al mercat, quants anys? Doncs mira, fins que ara es va fer nou. Quan es va fer la remodelació, l'any 87, que va fer la remodelació, que jo era president del mercat, en aquelles èpoques, el que va tindre molt de merder amb els polítics, perquè, clar, era un canvi molt radical, jo treballava a Barcelona de manteniment en un laboratori, i a més a més estava de president del mercat. Llavors, clar, això d'estar president, ja saps que tens que anar en un lloc a un altre, tots els merders que vam tindre pel mercat, perquè primer em volien fer un de nou cap a baix al barri sud, al final es van quedar amb aquest, es va fer, i fins que es va fer el canvi que es va fer de les parades, que després van fer unes parades a fora, que vam agafar nosaltres també en tenim una, i el quiosc, i com que es veu que allò no funcionava, que llavors la planta de la paca de buida, vam baixar tot en una planta aquesta com està ara. Correcte. I llavors, a partir d'allò, nosaltres vam... Abans el pes, tota aquesta part, estava a dalt. Bueno, això és molt llarg de parlar del mercat, perquè va ser molt dur. Va ser bastant traumàtic. I tu, tot i no participar activament de la parada, eres el president del mercat. Era el president del mercat. I com et van liar amb això? Perquè ja veurem que al llarg de l'història t'han liat amb moltes coses. No, o sigui, a mi em lien a tot arreu. Però com va ser això? No, perquè clar, com que hi havia, tal com estava el mercat, ja ho sabem que les coses ningú s'hi vol posar, i d'aquelles èpoques encara menys, doncs em van dir, bueno, que jo també era més jove, tenia més ganes de fer coses, i vaig dir, no, no, jo em tiro endavant i encara em discutia... Una mica per defensar... Per defensar el que era el mercat, perquè jo tenia molt clar que el mercat no podia marxar d'allà. Escolta'm, estem anant una mica desordenats, segons el guió que teníem, perquè volia parlar de la teva infantesa, que ara hi anirem, però ens has dit, jo treballava en un laboratori a Barcelona, però vas acabar dedicant-te també al món de les flors, amb Flors Loreto, amb una botiga que l'any passat va fer 75 anys, tot i que no ho heu dit gaire. No ho diem. Així us estalvieu la festa. No, no, és que no ens agrada. Però com va anar aquest canvi d'un laboratori a muntar una botiga de flors? Evidentment, està clar que hi havia uns antecedents familiars, el pare que ja havia treballat a la Torre Blanca, la mare que havia tingut la pare del mercat, m'imagino que allò de la cabra a tirar el monte, no? Sí, però és que és una vida molt... Em sembla que la majoria de botigues de Sant Jurs pràcticament tots han fet el mateix. o sigui, tenim moltes ganes de fer coses. Llavors, clar, nosaltres ja vaig començar amb 14 anys, com a tothom, tots nanos que ara estudien, en aquelles èpoques tenien que treballar, i clar, jo als 14 anys vaig començar d'aprenent que no sabíem què fer, que jo volia ser mecànic i no sabia de què, al final vaig ser matricer. Llavors, de matricer, de passar de totes les empreses fent matrius i ajustes, al final vaig acabar amb un laboratori fent manteniment. Imaginant, no? Sí, d'allà també al laboratori va ser, vaig enganxar tota l'època... Però per què fas el canvi? Faig el canvi perquè canviava, no estava mai al mateix lloc. Era diferent que ara, no? Sí, ara abans podies trobar feina amb el que volies, podies anar a tot arreu. Però la montes tu, la botiga? La botiga va ser quan vam fer el canvi al mercat a dalt, que llavors es va fer a dalt, hi havia dues parades, abans que es fes el mercat nou, es van fer dues parades, llavors la meva mare en tenia una, l'altra estava buida, la meva senyora va ser quan ja teníem els crios, ja els teníem més grans, i ella va dir que a casa no s'hi volia estar, i va ser quan vam començar a agafar l'altra parada, llavors entre la meva mare i la meva senyora van començar el mercat. I a partir d'aquí, llavors ja vam agafar la botiga que tenim actualment, que és de lloguer, però estem allà, ja portem allà, doncs mira. Una pila d'anys. Una pila d'anys. De fet ara la porta, tu t'has jubilat fa uns anys, i ara la porta la teva filla. La porta la meva filla, que ja em porta 13 anys, em sembla que són. Ostres, jo anava a dir 3 o 4, passa el temps volant. Sí, passa el temps. Parlàvem del pare, parlàvem de la mare, però no podem oblidar l'avi, perquè la història de l'avi també és impressionant, en Joan Vigas, era minaiga, és a dir, feia mines. Sí. He pogut trobar informació en un article que va publicar la Vall d'Avers fa un temps, i també, crec que en una miscel·lània. Hi ha una miscel·lània de les mines que va fer el Julio Ochoa i el Francesc, i que també parla de totes les mines. I a la Vall d'Avers no sé si és el que va fer el meu pare, que em sembla que li van fer una entrevista amb ell, em sembla. Sí, Sebastià Fras Amigó. Sí. Sí, sí. Escolta, estem parlant d'unes mines d'aigua, és a dir, no mines de carbó, ni mines de diamants, ni res, ni mines d'aigua que poden semblar com dipòsits d'acumuladors d'aigua, però no... Era complicadíssim, amb això. Sí, sí, és una cosa molt complicada i això ho podeu... Això es pot veure perquè aquí a Sant Just actualment em sembla que hi havia la mina de Can Candeler, un tros de mina que em sembla que era visitable perquè el reste de mines avui en dia estan impracticables. Això el Julio Ochoa ho fan molt, ara hi ha un grup a Sant Feliu que estan estudiant totes les mines de Sant Just i de Sant Feliu, estan fent un estudi enorme, l'estan visitant, si mireu per YouTube hi ha uns documentals que s'han fet de mines de fa molt de temps de Sant Just i és maco de veure'ls, o sigui, es poden trobar al YouTube. Però el que és la feina de minar era molt dura. I em deies que moltes de les coses les havies descobert amb aquest treball del Julio Ochoa, que tu no sabies gaire, és a dir, no se'n parlava molt a la família d'aquest tema? No, nosaltres sabíem que ell estava baixant i havia baixat alguna vegada amb el meu avi, havien baixat a les mines, sobretot la de la Torre Blanca, que és la que ve des de dalt a les Fatxones. A dalt a les Fatxones és on neix la mina de la Torre Blanca que aquesta arribava fins al llac qui hi ha, al llac que hi ha, tot això baixava l'aigua aquella. I jo havia baixat allà. I a les mines és un treball molt complicat que jo quan escoltó el Juli, que ara, per cert, ens va fer una conferència a l'associació de la gent gran sobre les mines aigua, tothom va estar molt content. O sigui, ell ho tenen molt bé perquè el Juli és un historiador que amb això ho sap molt bé. És un poc de ciència. Sí, sí. Mai més ben dit. Escolta, anem a fer un pas enrere. Recorrentment, aquí a la gent de Sant Just ha sortit a l'escola de l'Escola Núria. Tu també en vas ser un alumne. És curiós perquè hi ha gent que ho recorda amb molt de carinyo i hi ha gent que no tant... Quin és el teu cas? Bueno, jo crec que això és com la política. Hi ha gent que els agrada a uns i els altres els hi ha el grau d'un altre. A Sant Just només hi havia les escoles nacionals, després hi havia l'acadèmia, hi havia quatre acadèmies, però, és clar, el més important era les escoles nacionals i les escoles Núria. Els que érem més d'aquí anàvem quasi tothom a anar als escoles Núria. Jo vaig començar a les escoles Núria perquè em sembla que va ser el més jove. Em sembla que amb tres anys ja vaig entrar a les escoles Núria. I a partir d'aquí fins que vaig fer els 14 vaig estar a l'escola Núria. A part que també fèiem d'escolans, perquè en aquelles èpoques fèiem d'escolans i fèiem de tot. També tenies el carnet d'anar a missa? També tenim el carnet i me'n recordo que les primeres sortides que fèiem amb les CES tenien que portar el carnet i tenien que anar a missa perquè ens marquessin. Sí, sí, hi ha gent que m'ha anat a parlar i que va deixar el tema per el carnet de missa, que no agradava. Bueno, això ja... El carnet de missa per la gent que no ho recordi o no ho sàpiga és un carnet que t'obligaven a missa, que et marcaven cada vegada que hi anaves i si no hi anaves no et permetien participar en certes activitats. Sí, sí, sí, és la veritat. El que passa que nosaltres ho veus d'aquesta manera i hi ha gent que potser que li va a saber greu, no ho sé, jo com que no passava una mica de tot això, ho tenia que fer, doncs ho feia. Escolta'm, Fulgenci Baños. Fulgenci Baños. I les CES. Fulgenci Baños és un personatge també que ha sortit aquí de forma recurrent, que és un personatge que mereixeria una estàtua a l'entrada del poble i ho dic de tot cor i que va reclutar un grup de joves que estàveu a l'agrupament, no? Sí, nosaltres vam començar que, clar, en aquelles èpoques hi havia l'agrupament Antoni Nutenes, que hi havia una colla i hi havia el Josep Bullic, hi havia el Puiggrós, el Lluís Ramban en peu descansi, però hi havia una sèrie de coses i, clar, nosaltres érem molt petits. Com que érem molt petits en principi eren molts llobetons i llavors ens van cedir el que és el local on ara el mossèn tanca el graig, allà ens ho van cedir, es va arreglar el local aquell i sortíem i com que ja anàvem així una mica de capa caiguda llavors va sortir un dia ens va sortir el Joaquim Carbonell i no sé un altre i el Lluís Ramban i ens van agafar i diu anem a una excursió i me'n recordo de tota la vida perquè vam anar al castell de Sant Jaume vam fer una guerra de guixos i allà ens va dir i diu no us agrediria vindre a les Ceres? en principi no sabien què érem però a partir d'aquí com que els pares tant els de la part de Can Cardona com el meu són independentistes clar, tot això els va anar molt bé i el senyor el senyor Banyos va fer molta feina en aquest cas va ser la recuperació d'aquesta segona etapa va ser la segona part de les Ceres dèiem que éreu lluvetons i vas és a dir una mica com algun jugador del Barça que comença els eleviris i acaba el primer equip perquè vas passar del Llobetó a president en dues etapes sí, això sí perquè dèiem va passar que l'única cosa que tenia el senyor Banyos que això també ho deu haver explicat el Jordi i si ho expliques el Daniel vull dir el senyor Banyos va tindre una cosa que el que no feia és que ell encara que fos el president però tenien que fer nosaltres les coses us donava bastanta entre cometes llibertat o com a mínim semblava que la tinguéssiu us deixava fer bastant ell vigilava des de potser darrere però potser va ser la gràcia que aquell aquell grup de joves s'unís i fes coses perquè tenia una sensació de control una mica jo no trobava com a control no no vull dir que ho controlau vosaltres vull dir sí perquè el senyor Banyos es donava molta llibertat ell portava el que és la burocràcia les coses que en aquelles àpoques era difícil perquè encara tenia mal dictador i era difícil llavors agafar el que era falange el que fos això nosaltres érem diferents i ell això ho portava molt bé i nosaltres portàvem portàvem la secció vull dir vam començar el Jordi Xionet es feia de secretari i jo portava el material l'altre portava vam començar fent els bolladins que els feien en circostil en aquelles èpoques i així vam començar i ens vam anar espavilant sortíem d'excursió nosaltres i i sense res o sigui no com ara que anem així molt ben arreglats i ben controlats això és amb tot ara cal tenir assegurances tot és diferent és molt diferent també és veritat que abans passaven més coses que segurament no se sabien no ho sé gràcies a Déu dintre de tot jo des que estem a les Cees no hem tingut massa accidents a part d'aquesta implicació en les Cees en Jordi ha participat en una pila d'entitats aquí al municipi la música ha sigut diguéssim que l'excursionisme la música les flors la seva família evidentment formen part de l'ecosistema de la teva vida la música és super important per tu si la música jo me'n recordo només és a l'escola Nuri que ens ensenyava la senyora Tassorró que només feia el dos remí i no no li donava importància i va ser l'any em sembla que va ser el 94 que vaig entrar en el cor al punt de flors perquè l'Orfeo no hi volia entrar i vaig entrar al punt de flors i m'hi vaig trobar molt bé i encara estem allà i per què no volies entrar a l'Orfeo? perquè no m'agradava el sistema que tenia l'Orfeo no m'agradava no m'hi trobava bé i llavors vas entrar al cor del punt de flors i vas entrar al punt de flors que a més a més els vas ajudar en el seu aniversari no? sí quan vam fer el sembrer aniversari jo vaig ja era el secretari i des de llavors ja no he sortit més o menys els he estat ajudant no he sigut ni president però sí que els he estat ajudant molt vam fer una recuperació de tota la documentació del cor amb l'Antoni Fuentes ho tenim tot recopilat hi ha partitures de l'any 1800 hem fet tota una història del cor la tenim està tota tot a xivar on està això? l'arxiu municipal? no, això ho té està al cor el Jordi en té còpies perquè no es pot donar l'arxiu perquè el cor encara és viu correcte i hauríeu de fer una exposició sobre això es va fer una exposició quan vam fer el 75 aniversari vam fer una exposició de fotografies i d'alguna documentació que teníem després jo vaig fer un vídeo de fotografies que encara està penjat a la web del cor i allà està penjat que si algú va entrar a la web del cor del pont de flors encara hi és està tot penjat allà i ara el cor hi participes d'alguna manera? sí encara hi vas? sí, sí estem cantant ara vam fer conjuntament amb la Teneu que vam fer els 200 anys de clavé i estem cantant moltes cançons de clavé perquè som homes i no som coral mixta i els cors de clavé són d'homes és un tema històric que vist des del segle XXI costa? costa molt costa molt perquè no n'hi ha ni realment necessitem necessitem que ens vingui gent que els agradi cantar clavé perquè nosaltres som cançons sí que cantem aveneres cantem altres coses però el nostre principal és intentar mantenir les cançons de clavé deies en el seu moment no vaig voler entrar a l'Orfeó però finalment vas fer-ho no sé com va anar i vas estar-hi 5 anys hi he estat 5 anys a l'Orfeó i m'ho vaig passar molt bé aquests últims anys també havia canviat una mica el sistema d'Orfeó però també arriba un moment que dius prou perquè són moltes despeses que tens i a tot arreu hem de pagar clar no sou professionals no cobreu al contrari pagueu i dèiem cor-lo-pom de flors Orfeu Enric Morera i cor-la-harmonia i ara estic a la cor-la a casa si cau el sostre no et trobaran no? no, no em troben no, no em troben no, però ara estem a la cor-la-harmonia que també la portava Joan Flits la cor-la-harmonia també té una història molt llarga perquè ja no ve de la cor-la-harmonia sinó ve quan hi havia el Club Sant Jordi de la Caixa Catalunya que tenien que havien fet allà tenien una coral allà al carrer Creu allà al carrer Creu i allà es va dissoldre llavors la gent de l'associació de la gent gran volien muntar volien muntar continuar la coral aquesta llavors el Joan Flits també en volia fer una i al final es van ajuntar i va començar i va sortir la coral a l'harmonia i aquesta coral a l'harmonia doncs estem allà a més a més també estic cantant una altra sí, aquestes esplugues però aquesta hi vas d'entendre tant no? no, cada dia cada setmana cada setmana? cada setmana o sigui, quasi cada dia vas a cantar sí, va a principi dilluns dimecres i divendres sí, sí Déu-n'hi-do Déu-n'hi-do escolta'm i com que dius com que em sobrava una miqueta de temps va, els de la gent gran l'associació de gent gran em van dir Jordi per què no vens i col·labores amb nosaltres? sí i com que aquest home no té un no per resposta doncs també hi ets sí, sí, sí vaig entrar a l'antiga junta quan vaig entrar a la coral a l'harmonia que només hi havia dos homes i el Joan Flix em va dir per què no vens? dic, bueno i vaig començar vaig començar allà amb ells i a partir d'allò jo m'han enganxat vaig entrar a la junta antiga que hi havia que ja portava molts anys que hi havia la Càndi Nevada de la presidenta que portava 25 anys de presidenta la Càndi i tant la Càndi llavors vaig entrar amb ells els vaig m'ajudar i al final va ser un moment que vaig dir o pleguem l'associació perquè no podem continuar nosaltres que no hi ha gent llavors al dia que pleguem va sortir la junta nova actual i són els que pràcticament estan ara i que també jo vaig dir no entro a la junta però els ajudo sí, ets un col·laborador externo i a la ràdio no diguem que no sé si oficialment se't pot anomenar col·laborador però això també és casa teva vens vens molt sovint aquí vam fer vam estar em sembla que van ser dos anys o tres que feia una tertúlia amb el Jaume Campreciós i vam fer una tertúlia i de fet hi ha una cosa molt bonica de fet un poema molt bonic que vas escriure per la Núria de la ràdio sí, sí la vaig fer una entrevista que vam fer amb l'associació amb la Núria i li vaig dir o vaig fer o la vaig enviar per la ràdio i la tens aquí sí, sí la tinc aquí i ens faràs un regal perquè ens la llegiràs oi que sí? sí, perquè en principi no sé si la vaig llegir un dia amb la Núria em sembla que la vaig llegir però no me'n recordo però bueno us la llegeixo aquí no costa res doncs el poema es diu temps era temps sí, sí és una elogia perquè em sembla que la vaig estar feta del mes de maig d'aquest any que em sembla que a la ràdio també feia alguna cosa sí, el 2 de maig és l'aniversari i tu vas fer-la al 7 sí em sembla que feia alguna cosa i em vaig dir doncs la fem i és una cosa que la vaig escriure res vaig sortir d'aquí de la ràdio em vaig posar a casa i pim, pim, pim i la vaig fer doncs l'escoltem l'escoltem mira, això es diu temps era temps corria l'any 1983 un mes de març unes golfes un local petit molta voluntat i esperit Sant Justenc així començava i així naixia era ràdio d'Esbel la ràdio de Sant Just molts sacrificis i moltes voluntats grans locutors i molts col·laboradors aprenents de periodistes joves i amb ganes grans programes tots fets a casa col·laboradors que han fet professionals altres ens han deixat en el temps un temps llarg temps de maduresa s'ha fet gran no ho sembla ja ha fet 40 anys sàvia jove que ha entrat amb ganes nous reptes i noves sensacions això és ràdio d'Esverb la nostra escolteu-la discutiu-la sintonizeu-la donem-li vida està viva és nostra això és la ràdio preciós molt bonic moltes gràcies per la part per la part que em toca perquè és un poema molt bonic sí és un detall perquè no sé em vaig agafar un dia i vaig començar a recopilar tots els poemes que havia fet i al final ja he fet he tingut un llibret des de l'any 87 que havia anat fent coses i anat recopilant i mira algú que me'n demana doncs els hi dono doncs d'una garrotgina d'un Sant Justenc Jordi Farràs una persona amb una llarga trajectòria en l'àmbit associatiu de Sant Just també en l'àmbit del comerç perquè portar una botiga a Sant Just no és fàcil no m'imagino que moltes vegades t'has plantejat per què vaig marxar del laboratori això segur jo també nosaltres perquè allà també estava de president del comitè d'empresa bueno ja sabem que a qui no pots estar però valgut la pena no? sí i a la botiga veig que tinc l'orgull que ara ja està la meva filla li agrada ell és interiorista i disfruta i com que porta molta feina això sí i de fet els fills fan com el pare el teu pare com el meu pare fan de jardins i fan poda el món de la flonca ara és viu sí sí sí és viu i els agrada mentre es puguin ells disfruten doncs avui com dèiem ens ha visitat en Jordi Farràs ha estat un plaer tenir-te al gent de Sant Just espero que t'ho hagis passat bé sí molt bé i agrair-vos sobretot a tu Enric pel que esteu fent i acabarem amb una bé la idea és aquesta d'aconseguir tenir aquest patrimoni humà que té sens dubte el nostre poble guardat a la ràdio jo crec que sí perquè això em recordo el que fa el Jordi Amigó que moltes vegades fa entrevistes amb gent que en aquests moments ja no hi són i el que és so hi queda mira una de les coses que em queda dins és no haver pogut entrevistar o no haver-ho fet a la línia Santa Bàrbara ens va deixar massa aviat i tenia una història meravellosa escolta'm sempre acabem amb una cançó què és triat? jo dintre dels que cantem és el que dèiem fa molts anys que estic cantant Cos de Clavé i una de les cançons que m'agrada més i la més popular del nostre mestre Josep en Sant Clavé són les Flors de Maig doncs escoltarem no la canteu vosaltres aquesta versió sí, sí que la canteu no, no, no aquesta no la que escoltarem la que escoltarem no la canteu vosaltres perquè són molta gent aquesta em sembla que és la de la coral del Baix Llobrecat que són molta gent no, és la coral Barcelonès Maresme la versió que he trobat sí, aquesta, aquesta són el mateix ui, comencen forts Jordi, gràcies adeu fins la propera adeu-siau adeu Pronto al riu hi ha una vermelda i un saló mig d'espessura amb catífes de verdura i ensofals de tronc de far Pronto al riu hi ha una vermelda i un saló mig d'espessura amb catífes de verdura i ensofals de tronc de far i el que ve són mal les nines són baixants a cada hermosa les confor laura morosa amb les boles gent i el mar i els ocells buscats somriu entre mitjana i els ocells buscats somriu entre mitjana el boj obriu entre mitjana l'ova laura i els ocells им ochler Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! !