Lluita i Ecologia: Conversa amb l'Arbre Agulló i Guerra del 27/1/2025

Gent de Sant Jus Una nova tarda més, una edició més. Gent de Sant Jus, avui tenim el plaer de conversar una estona amb l'arbre, agulló i guerra. Una figura clau en la lluita pacifista i ecologista del nostre país i del nostre municipi conegut per la seva valentia com a objector de consciència durant el franquisme l'arbre va enfrontar-se al sistema militar obligatori mantenint-se fidel als seus valors de no violència i justícia. Una trajectòria també en el món del medi ambient, en el món ecologista amb Alnus, amb la plataforma Salvem la Vall, a la ràdio una persona que també ha estat vinculada durant molts anys de la seva vida al nostre municipi. Arbre, què tal? Com estem? Bona tarda. Bona tarda, què tal? Tu véns a Sant Jus, fa 32 anys? Sí, falta un mes, però 32 anys, sí. Véns al Walden? Vinc al Walden, sí. No sé per què, però lliga amb tu al Walden. Com a mínim el Walden aquell d'abans, el Walden dels Waldenites, que tenia una filosofia, ara ha canviat una miqueta, no? Ha canviat la societat en general i, per tant, també al Walden. Per què vau venir a Sant Jus? I ara, sinó, hi ha una junta que torna als principis, diguem, de... Sant Jus és perquè la Lola, sempre la Lola Castany, treballava en la companya i nosaltres teníem 4 anys estalviats per a comprar un pis i vivíem de lloguer i el lloguer ens traien, perquè venia a viure la filla. I llavors la Lola es va aliar, veniu, veniu, veniu. A mi m'encantava, jo en l'hospitalet estava angoixat, me sentia angoixat. i vas veure la piscineta, el lío, la forma de vida, el passadísos... La filosofia. Sí, sí, i una mica que transmetia, i em va agradar. Però més allà del Walden, tu coneixies Sant Jus? Sant Jus, justament dintre de les dues vides meves o vàries, jo havia treballat de manobra aquí dalt, en els edificis aquells vermells i de ratxola vermella, del ferreter. Per tant, havies estat a Sant Jus, no? Havia estat, sí, venia a una mobilet. I aquells primers anys a Sant Jus, com et recordes? Perquè, clar, no coneixies molta gent. A partir del 93, te refereixes? Sí, sí, sí. A partir del 93, al conèixer la Lola, coneixia més poble, per entendre's. Et va fer de Cicerone, no? A la Lilla, a tota la gent. Bé, tu, anem més enrere, vas néixer al COI, País Valencià, i a vegades t'agrada exercir de persona del COI, és a dir, moltes vegades no has renegat dels teus orígens, i vas estar allà fins als 22 anys. Exactament. Vas haver de fer una opció, jo treballava, estudiava, i tal, per ser no violent, i de cop en volta em diuen que tenia d'agafar la mili. Aquest és un dels moments claus de la teva vida. És a dir, quan t'envien a fer el servei militar obligatori, recordem que estem parlant de... Ja, va ser l'any 71. L'any 71, que encara el dictador era viu, estàvem ja a l'última època del franquisme, però, per tant, no fer el servei militar i declarar-se objecte de consciència en aquell moment era una cosa molt grossa. I hem estat d'excepció per al tema del judici de Burgos, també. Com recordes? És a dir, primer de tot, què et passa pel cap quan decideixes fer això? M'imagino que a casa es deurien espantar, deurien dir... Bueno, a casa jo tenia por d'explicar-ho perquè sabia que seria un drama i va ser un drama. Va ser un drama. Perquè el franquisme no solament fa mal a uno i el tang a la presó, sinó que a tota la família del voltant. Jo pràcticament vas tindre que ser conseqüent i saber que perdia tota la família. Si la família no ho va entendre, de bones a primeres. La família no ho va entendre, va dir que el mataria desgust. Va ser un trauma. Això està escrit, eh? No parlo aquí de coses estranyes. La mare i tal. Però aquella espina la tinc... Jo m'imagino que aquests valors pacifistes que tenies, que els haurien inculcat també a casa, no? Amb la seva manera de ser, o... La manera de ser, el meu pare havia... ha estat a la Divisió Sul. Era ATS. I l'havien obligat a anar a la Divisió Sul. Havia estat a la República tres anys d'ATS. Acaba i l'obliguen a fer terraris d'Emili i l'obliguen a ser voluntari i obligat per anar a Rússia. Què dius? Sí, a Rússia de la Divisió Sul. I va haver-hi d'anar. I va acabar, i va anar. Clar, m'imagino que això el deuria marcar moltíssim. Que és la... Això està molt ben reflexat. en una curta de la meva filla, que és artista i treballa en aquest món, que està en YouTube, i diu, una caja aterrada. Allí, quan va morir la mare, van trobar una caixa de metall on estava les cartes que escrivia des de Rússia. El meu pare. Que bo, no? Això és un tresor. I com feia, i tal. Que sembla que era feixista i tot era, perquè, clar, hi havia censura. Censura d'una oficial. Clar, si llavors com escrivies no arribava. O et venien a buscar. Sí. No, no, no, no, no arribava. No l'enviaven. No arribava. Jo també em posava en censura a les cartes. Escolta, tornem al punt aquest, perquè m'interessa moltíssim. És a dir, tu, malgrat les reticències familiars, decideixes que et fas objector. Recordem que l'objecció de consciència en aquell moment no és com va ser més tard, que feies un servei social substitutori, sinó que no vaig a fer la meva... Era desobediència... Era el que després van anomenar... 328 bis, el Codi Penal. El que vam anomenar després d'insubmesos. Sí. Però, clar, en un entorn que era el franquisme. Sí. És a dir, tu te'n vas a una oficina dels militars i els dius, jo no vinc, o com va això? Bé, jo em vaig assessorar un mes abans, perquè el Pepe Begunta, que va ser el primer i que portava dos anys per parar, jo era un novato i no tenia ni idea de què era l'objecció de consciència. Només sabia que no volia aprendre a matar. I un mes abans vaig connectar amb ells i em van dir tal com tenia que ser. vaig anar a Alacant, que era el lloc de reclutament, i vaig dir que no feia l'Emili. Em confonien amb testimoni de Jehovà. Per el testimoni de Jehovà n'hi haven molts. Però, clar, tu era per idees polítiques o cíviques. Sí, ètiques i interpretació del cristianisme més obert, més aix. Bé, llavors, en el moment que fas això, quin és el següent pas? És a dir, et detenen instantàniament o encara no? Intenten convèncer-me. Tenen dos dies en un calabòs, intentant-me convèncer en un oficial que sembrava progre i tal. Allò del poli bueno, poli malo, del poli bueno. Sí, era el bueno. I volia dir, mira, tu el vesteixes. Paixera s'agrada que em poses el tragi militar. No toques cap fosell. escombres, fas no sé què, i estàs aquí, i tal, i no tocava les armes. Intentava, totes a totes. Però tu ho tenies claríssim. Jo ho tenia claríssim. No vas dubtar en cap moment. No, no vas dubtar. Bé, llavors, passant aquests dos dies, quin és el següent pas? El següent pas, passen ja a la presó preventiva de Cartagena. Cartagena t'envien, eh? Sí, això era en Cartagena. Fins llavors estaves a Lacan. No, no, a Lacan em passen a Cartagena. I et posen a la presó preventiva de Cartagena. Sí, sí. En una presó militar. Militar, sí, sí. La naval preventiva, naval preventiva, que és militar. I el març següent, el 72... Tu tenies 22 anyets. Tenia 22, sí. M'imagino, i em permetràs que faci servir aquesta expressió, que estaves acollonit. Doncs no. No. Estava ben trist, perquè la família l'havia perdut. És a dir, estaves més disgustat perquè no havies rebut el suport familiar. Sí, estava amargat d'això. L'altre no m'espantava. I després d'aquesta presó preventiva, hi ha un judici militar? Sí. Em van fer el març, m'han posat tres anys i un dia. Tres anys de presó. Tres anys i un dia, sí. Dels quals em vas passar... Un indult que donava per Susanne de l'any 72, que era el 25%, que van ser nou mesos. O sigui, vaig estar d'un any, tres mesos i 13 dies. Més de dos anys tancat a la presó. Sí. Com recordes? Després, el final també... Pregunta, pregunta. que deies. Com recordes el dia a dia a la presó? Recordes... El dia a la presó, a la presó has de tenir un horari. Un horari establert. Intentar crear-te les teves pròpies rutines. Sí. I llavors els dies van passar. Van... Que passen. I feia bolsos, de macramea, llegia, escrivia cartes, n'escrivia molta gent. Et van maltractar? Que... No, perquè havien prohibit el maltrat i els físics l'any 70. Vas tenir sort. Vas tenir sort. I els companys, quin tipus de companys tenies? Tenia 23, fins a 23 testimonis de Jehovà que eren objectors, que no feien la mili. Sí, la majoria... Per prescripció religiosa. La majoria eren objectors. I després hi haven 8, 10, 12 delinqüents. 8, 10, 12 delinqüents, més o menys. Sí, que s'agafava el judici fent la mili. i llavors anaven a per allé. Per motius ètics no éreu massa els que fèieu això en aquell moment, no? Els motius havia sigut el Pepe Beunza i jo era el segon. Ell va ser al gener i estava en galeres i en Jaén bastant diverses persones. I jo estava també en Cartagena que no es galera si no es deia. Anàvem al Preventiva. A l'abril. Com us tractaven? A l'anmaig. Als mitjans de comunicació com us tractaven? Li donaven importància? En mi cas de comunicació més o menys una revista religiosa que es diu no sé què hi ha vida perquè tens de pensar que l'angèsia catòlica entra en convulsió el Joan XXIII el Conselli Vaticà II i entra en convulsió. I tenien una batalla brutal entre el nacionalcatolicisme i els que creien i els que creien en el Vaticà II. I per tant hi ha una revista religiosa que sí que us va... Sí, no sé què hi ha vida es deia, sí. I va a treballar l'anmaigrafia i m'arribava i tal. I la resta de mitjans què? El resta de mitjans eren feixistes no podien entrar-ho a res. I per tant ningú va parlar del tema. M'imagino que al llarg dels anys sí que la memòria s'ha anat recuperant i de fet hem pogut veure inclús algun documental de TV3. A part de l'altre tema que l'oposició comunista o socialista eren partidaris de la lluita armada. Ja. Tu això mai has estat... Ells deien deien no, no, tu fas la mili apren molt bé armament i tal i he estat al tanto i fer-me més convençuts això és el que deien. Ells tenien com a tontos. Clar, clar combatre el feixisme amb violència. Sí. Al llarg dels anys per això m'imagino que la teva postura s'ha entès més. No sé si vas arribar a reconciliar-te amb la família. La família el que és la mare i el pare els dos mesos al veure que el conciliari de la JOC la gent de la JOC i amics venien venien allà a veure amb la persona les de l'OAC cada setmana venien i portaven formatge oli i portaven coses. Ells van els dos mesos van venir. venien al COC. I per tu m'imagino que hauria de ser això una alegria increïble. Va, ser una alegria sí, sí, enorme. Parlàvem de la JOC em deies la JOC que és la joventut obrera catòlica a la qual tu et vas afiliar de jove i que m'imagino que moltes de les seves idees antimilitaristes es van forjar en aquest entorn, no? Sí, ells feien la regió de vida que era un anàlisi de la realitat i volien convertir els joves obrers en la xòcia. A més, a més, era molt molt tant. Nosaltres les misses no anàvem a l'eglésia. Les fèiem en una taula com aquesta, sis o set, i menjàvem pa normal. Ells i fèiem un sopar. Entenc, doncs, que ets creient? Ara. Actualment, no. Ja no. O sigui, ja no. Va ser-ho, però ja no. Sí. Sí, hi ha un poema que descriu que soc ara. En un dels llibres que es diu La vida, que està en la biblioteca, que es diu La vida, es diu el titular dels poemes, que és un recull de poemes, i hi ha un que ho diu. Si naixes en Iran, eres irani. Naixes en Occident, eres catòlic o protestant. O naixes rus i eres nacionalista rus. Dic, què som? En definitiva. Costa molt construir-se un mateix. De construir-se i construir-se. Per acabar amb el tema de la presó, recordes algun moment d'aquells que diguis... Tinc una espècie de llibre escrit també, de totes les anècdotes, te diria, per ser més impactant en el tema. Teníem un sergent cabell blanc al voltant de 55-60 anys, don Antonio, molt bromista, parlava molt i tal, i de cop de volta a la conversa deia, a mi em veu l'ordre de Madrid d'aplicar la llei de fugues i com ja ho vas fer després de la guerra civil en barrios, doncs, us solto en el pati i us pegueu un tret. I després seria contra acudits. Això, per un jove, aquesta dissociació és una cosa que és increïble. Aquest poc valorar les vides alienes, no? Sí, sí, una ordre. Al cap dels anys, al cap de molts anys, el servei militar obligatori es va abolir i curiosament ho va fer un president del Partit Popular. José María Aznar, és veritat que va ser en un pacte amb Jordi Pujol, però certament m'imagino que aquell dia ho deuria celebrar perquè en part va ser gràcies a pioners com vosaltres, que ja s'havia implementat abans l'objecció de consciència. Sí, exacte, sí. I després seguia bé, és l'època dels més durs perquè tenia les circumstàncies, eh? Perquè a mi, que en el 71 em venen uns francesos al que investe de preparació de França i em diuen i per què no el declares anarquista? Perquè en política sí, només faltava això. I els pares ja no ho haguessin entès, eh? Sí, no, no, que ja no els pares, que em posen el perdó ni puntó. I no podríem haver parlat avui. Escolta'm, i en el món que vivim ara, és a dir, evidentment, la lluita per al servei militar ja no té sentit, com a mínim aquí a casa nostra, però vivim en un món que el balicisme s'està s'està apropiant i està guanyant terreny. És a dir, abans semblava que tot durant una època amb Europa després de la Segona Guerra Mundial les coses s'havien de solucionar pactant, acordant, ni que sigui d'una forma complexa i ara sembla que tot ho arreglem a cop de bombes, no? Una altra vegada? Enric, aquest tema, si entres per aquestes preguntes tan profundes, devia durar una hora, hora i mitja, perquè el context de la pregunta no la eludeixo. Jo tota la vida hem lluitat per construir una defensa civil no violenta. i feien feien les marxes per la cultura de pau que aquí al poble també vam passar. Caminàvem l'any 2002, 2003, 2004, 2005 i explicaven a la gent que hi pot haver una defensa civil. i recordaven el que deia Arcadi Oliveras. Justícia i Pau. Sí, que 300.000 persones a les ordres d'una ONU democràtica, que no és la que hi ha, o democràtica, bastarien en el món per el defensar. Però potenciar defences de cada exèrcit nacional i tal, ni és viable ni és l'únic que fas d'enriquir l'indústria del moment. Jo sempre em pregunto, t'ho juro, i ara matarem aquest tema perquè tens raó que si no el monopolitzarem, no? Sí. És a dir, quan veig, no ho sé, unes imatges d'un conflicte a l'Àfrica, a Birmània, i veig aquesta gent que són gent malauradament pobra que porten unes ametralladores que pots comptar que valen 500-600 dòlars. Val el salari d'un any. Penses. El que l'estinó val el salari d'un any. I el porten els crios. I la pregunta és qui els hi ha venut? I no es pot rastrejar aquesta venda? Aquesta és la pregunta que sempre em faig jo. Bueno, tot això t'ho podem explicar perfectament a fons. Tot això els ho donen a canvi de que les mines i els contats i tal siguen d'ells. en una nova forma de colonialisme. I els col·loquen de soldats. De soldats d'exèrcits privats. No deixen de ser clients. I d'aquesta manera parlant en resum, ja que m'has fet la pregunta, parlarem en resum. Els homes africans en el 80% o més estan convertits en mercenaris al servei del colonialisme. Bé, canviem radicalment de tema, sí, ja n'hem parlat, evidentment, no volia al·ludir el tema. Parlem del Walden. Tu has vist, quants anys has viscut al Walden? Porto ara, este mes que ve, 32. Què t'ha portat el Walden a tu? El bar de m'ha portat primer tranquil·litat, perquè en l'hospital et estava angoixat. No sé per què, no t'ho puc dir, perquè l'amontornament, la tal, l'edat, el que sigui. Vas encaixar bé al Walden. I vaig encaixar, sí. És un edifici complex, amb gent de tot tipus. Sí, quan va venir jo... Ho dic amb coneixement de causa, vull dir que... I quan va venir jo només vivien a l'exteriors. Als interiors, si es va quedar l'Ajuntament per una peixeta simbòlica, es va arreglar i quan es va fer la rehabilitació en el Walden, es van vendre l'Ajuntament. I a nosaltres no es van cobrar per la rehabilitació. També has estat una de les persones, no sé si fundadora, però durant molts anys amb ALNUS, l'agrupació en defensa de l'entorn. Vaig entrar a l'any juguent... ALNUS, perdona, per la gent que no sàpiga, és una entitat ecologista de Sant Jús que ha estat aquí treballant a favor del medi ambient durant molts anys. Sí. porta el 97 del segle passat va fer. Jo vaig entrar en el 98. Eren cinc joves, més el Pere, el Pere que és conegut, Pere Aceiton, també estava. Diguem. I van formar defensa de l'entorn. Encara estàs allà? Sí, jo estic allí. Jo estic allí i a més a més durant molt temps he estat sol. i perquè... Perquè com totes les entitats tenen alts i baixos i has estat un moment en què l'has aguantat tu practicant. sols. I teníem una obra. Llavors manteníem l'obra més principal que era la plantada d'arbres en el torrent de Can Cortés que portem 25 anys plantant els gines i raures i on estic molt orgullós. Hi ha un petit bosc. Quants n'hi ha d'arbres plantats? Déu en d'haver prou de 200. I tots plantats per vosaltres? Plantar per nosaltres. Allò era un herm. Allò era herm que venia de la filòscera. I ens van dir quan van demanar un permís per no ser pepito grillo només criticar, criticar si diuen no, lo volem construir també. Però aquí aquí podeu fer en este herm que és el... I encara em planteu d'arbres o jo no? Encara em plantem. Cada quant sortiu? Sortim este diumenge passà vam fer una trobada general i vam venir i vam acollir una nova persona Mercedes que és d'origen de Basc porta aquí 10 anys al poble i s'ha apuntat també per fer voluntariat. Un dels moviments ciutadans més potents que hi ha hagut darrerament a Sant Jús i em refereixo a la primera versió de la plataforma no la segona que també en podem parlar és la plataforma en defensa de la vall el sabem la vall és a dir va haver-hi un moment fa aproximadament jo diria que 10-15 anys pot ser? fa una mica més pensem que en una de les fires industrials que fa l'Ajuntament que ja governava el PST també ja governava van exposar el projecte de construir fins al restaurant de Can Carbonell entonces van construir en totes les entitats sempre es parla sempre es parla que hi ha hagut jo no la vaig veure ni la recordo però que hi havia una maqueta en aquella fira ja la van posar ja la van posar en aquella fira van fer la maqueta van posar i eren cases unifamiliars fins a la cota els noms en l'edat se me contrantollen sempre que la cota 142 és igual és el restaurant Can Carbonell cases unifamiliars i que ara es coixerà i el poble us deu organitzar el vam organitzar va vindre ràpidament també les cees va vindre ràpidament els escaus el boll perquè allò era molt fort perquè aquest poble té molt amor al camp al tal van sentir que era una bestiesa i per tant va creixer molt fort sent que l'anus no passaven de vino tantes socis va creixer molt fort de fet van haver-hi fins i tot manifestacions al poble 700 en la manifestació un diumenge aquí en el poble jo recordo una portada de la Vall d'Avers on hi havia la fotografia la fotografia i també va ser una de les portes d'entrada a la ràdio perquè mal m'està dir-ho però us vaig fitxar jo sí sí és a dir jo us vaig tu i a l'Oleguer us vaig clitxar i vaig dir voleu venir a fer un espai cada setmana al programa sí sí que deu ser 22 o 23 anys que l'altre dia ho pensava ho pensava perquè si recordaràs que eres tu que vas fer l'entrevista per telèfon en una de les marxes que vas fer en la Marina d'Or no sé tu la Marina d'Or en directe no ho recordo no ho recordo era en directe jo recordo que veníeu a gravar sé que això era el 2005 i més o més el 2003 o així jo el que tinc molt present és que quedàvem amb l'Oleguer i amb tu gravàvem el programa cada setmana i durant molt de temps ho vam fer en aquell mòdul prefabricat que va haver-hi aquí a Can Ginestar mentre es va fer el trasllat de la ràdio i una de les coses que sempre m'ha agradat de tu quan parles de la ràdio és que sempre ho dius d'una forma molt clara a la ràdio mai m'han dit el que haig de dir sí aquest és l'orgull que podeu tenir ni sent que hem sigut brutalment crítics diguem de Pepito Grillo argumentant en el govern municipal fins i tot aquí aquí li vaig demanar cara a cara al regidor d'iniciativa la dimissió per la política que portava per la no política que era Pere Uriols Lluís Monfort no era el jove que n'hi era el just Fosalva Fosalva el que hi estava el que hi estava endavant i la Núria i hi havia una altra persona fins i tot i que així ja s'han ja han fet el possible perquè en el polití municipal no sortim gens ni mica per res sí que és veritat que a la ràdio mai ningú ens ha dit res aquí a la ràdio sin embargo mai ens han dit res jo deia jo no a veure si és de l'Ajuntament tocaran el croscó i s'ha acabat tocaran el croscó i s'ha acabat per sort en aquest sentit no hem tingut mai problemes escolta'm i el ping-pong? sí el ping-pong és que jo soc molt aficionat ara mateix avui vinc de jugar i això que estic per operar del G9 i m'han operat del col soc vellet 75 anys i la diabètica és crònica que deia però m'agrada i l'Ajuntament va acceptar va comprar tres taules i vam fer un programa en el centre cívic Salvador Espriu durant tres anys però era a les tardes i a mi a les tardes la diabètica em deixava aixafat i vas haver de deixar-ho sé que des que venien dos lleis estan federats i juguen en Dani i en Dani i el cartero i juguen federats d'adults i de joves el Dani vas aportar el teu oranet ha sigut una mica arran d'això d'aquests tres anys doncs avui hem tingut el pla de conversar una estona amb l'arbre Agulló i Guerra una figura clau en la lluita pacifista i ecologista al nostre país conegut per la seva valentia com a objector de consciència durant el franquisme l'arbre va enfrontar-se al sistema militar obligatori es va mantenir fidel als seus valors de no violència i justícia també una trajectòria important dins del moviment ecologista amb Alnus ha participat també com dèiem durant molt de temps aquí a la ràdio i hem volgut xerrar una estona amb ell acabem sempre el programa amb una cançó una cançó que d'alguna manera hagi determinat la vostra vida tinc 10 segons Sí Enric I tant Bé, és per dir un això jo m'esc Sant Justenc total i a l'Alcoyà em va costar 7 anys de pedra la tal al final em vas canviar el nom de Jordi a arbre perquè Sant Jordi Matamoros em matava i m'esc molt de Sant Just em va deixar 25 anys i deixaré més dels arbres aquí per tant som molt feliç en Sant Just jo no soc qui diu qui és i qui no és de Sant Just però aquest programa es diu gent de Sant Just i avui t'hem entrevistat a tu per tant vol dir que com a mínim una part del poble considera que ets de Sant Just acabem amb Raimon Jo vinc d'un silenci la cançó que ens ha demanat l'arbre sí que és un result del meu sentiment arbre gràcies bona tarda a tu Antic i molt llarg de gent que balsan-se des del fons dels segles de gent que anomenen classes subalternes jo vinc d'un silenci antic i molt llarg jo vinc de les places i dels carrers plens de xiquets que juguen i de vells que esperen mentre homes i dones estan treballant els petits tallers a casa o al camp jo vinc d'un silenci que no és resignat d'on comença l'horta i acaba el secar d'esforç i blasfèmia perquè tot va mal qui perd els orígens perd identitat jo vinc d'un silenci antic i molt llarg de gent sense místics ni grans capitans que viuen que viuen i moren en l'anonimat que en frases solemnes no han cregut mai jo vinc d'una lluita que és sorda i constant jo vinc d'un silenci que romp la gent que ara vol ser lliure i estima la vida que exigeix les coses que li han negat jo vinc d'un silenci antic i molt llarg jo vinc d'un silenci que no és resignat jo vinc d'un silenci que la gent romprà jo vinc d'una lluita que és sorda i constant