Pep Quintana: Cultura, Música i Història de Sant Just 18/11/2024

Gent de Sant Just Doncs comencem una nova edició de Gent de Sant Just. Avui és un d'aquells dies que em fa especial la il·lusió perquè el convidat al qual tindré el plaer d'entrevistar jo crec que més aviat diré a conversar és el Pep Quintana. Pep Quintana és una persona molt vinculada al poble a la cultura del municipi, amb una història impressionant. Té 84 anys, encara el tenim a la ràdio i avui m'ha convidat a casa seva. Pep, bona tarda. Hola, bona tarda. Estem aquí al Centre Social del Mil·lenari. Sí. Estem a casa teva. Exacte. Normalment vens tu a la ràdio i avui m'has dit Vine tu aquí. Sí, això mateix. Com estàs aquí? Molt bé, no? Aquí estic ideal. Jo fa 18 anys pràcticament que sóc aquí, en aquest apartament, i és un lloc que és un encert. Viure aquí. Tenir la sort de viure aquí. Estàs content? Totalment. No hi ha barreres arquitectòniques. Tenim, a més a més, doncs un jardí magnífic, un parc que és un parc municipal i, a més a més, doncs un veïnatge molt bo. Entres a casa teva i no diries que és la casa d'una persona jubilada o no tindrien els tòpics d'una persona jubilada. Tots són llibres, ordinadors, auriculars, impressores... És a dir, sembla més un estudi d'un arquitecte que la casa d'un jubilat. Ja, doncs d'arquitecte no en sóc, però en canvi sí que he tingut una sèrie d'aficions que reflexen el que tu dius. Bé, saps que el senyor de Sant Just és un programa, un program de parlar amb persones que d'alguna manera han ajudat a crear la història de Sant Just. I comencem pels inicis. Tu ets, d'allò que se'n pot dir, un Sant Justenc de tota la vida. La teva família ja era de Sant Just. Sí, ja era de Sant Just. Jo he nascut a Sant Just. No he nascut en un hospital, sinó que a casa, al llit de casa, al llit de matrimoni. Amb una família, a més a més, amb una clara ascendència política republicana. Sí. Això suposo que a l'època que vas néixer i que vas viure va ser un problema. Va ser un problema, però com totes les famílies passa que la gent no en parla. I llavors, doncs, això ho descobrim més tard i tot plegat a la sèrie de problemes que poden haver tingut. Però en canvi, en els moments de viure en família no se'n parlava. Hi havia molta, en aquest sentit, tranquil·litat, perquè no hi havia cap problema. És a dir, és un tema que no en veu parlar massa. Tu no n'eres conscient de patir, d'aquesta... No. El meu pare... D'aquesta ideologia. El meu pare, doncs, era republicà i va anar a la guerra amb els republicans. M'explicava alguna cosa, però molt poc. Jo recordo l'anècdota més curiosa que em va explicar el meu pare. és que una vegada que estaven sense armament, l'armament el tenien, però no la munició, els hi va arribar la munició i no corresponia a l'armament que tenien. Així va anar, no? Així va anar. Imagina't-ho com es van veure aquells nois que posaven la bala en el canó i sortia per la punta de... Sí. El Pep Quintana és una figura destacada de Sant Jus, conegut per la seva dedicació a la preservació i difusió de la cultura local, però ja diríem que et ve de família, perquè m'agradaria que em parlessis de l'Arcadi Cortés, perquè fa uns anys vam poder veure una mostra de fotografies del teu avi, aquí que ens hi ha d'estar. Sí. Al Cim, si no recordo malament. Les fotos que va fer ell, sí, era molt aficionat a la fotografia i tenia una càmera i també més... Després... Que això no era molt habitual a l'època. No. Per tant, els documents que va deixar tenen un valor històric increïble. Sí, evidentment. Això sí, però llavors el que va fer ell doncs va ser fer aquestes fotografies que les feia amb una càmera que encara la guardo que era, doncs, de dos objectius i llavors feia unes plaques de vidre que hi havia dues fotografies idèntiques que quan les posaves en el visor donava la sensació de relleu i era molt curiós. I aquestes fotos on estan ara? Ara jo les tinc algunes, les tinc jo perquè són plaques de vidre i això doncs després el vaig passar també una còpia en l'arxiu i doncs es va fer l'exposició a través d'aquestes fotografies que havia fet ell mateix a la família i a l'ambient de Sant Just i tot plegat. La teva mare era actriu? Sí. Tampoc era molt habitual a l'època. No, la meva mare hauria pogut dedicar-se però no no va moler a casa seva de fet tampoc era una època que les noies estaven més aviat a casa no? La meva mare era una actriu magnífica i ho haig de dir així perquè doncs feia teatre de mater d'aficionats aquí a Sant Just i després A on ho feia? A l'Ateneu A l'Ateneu El meu avi era el director del quadre escènic i llavors els diumenges quan ens feia aquestes obres de teatre hi anàvem tots i vam sortir la meva germana per una banda jo posava la part musical o sigui una mica d'ambient musical en les obres i la meva germana doncs amb algunes de les obres va fer inclús de l'antagonista per dir l'antagonista aquesta paraula l'antagonista dintre de l'obra del personatge principal que era l'hostal de la Glòria per exemple hi havia una germana que li prenia el marit la dolenta la dolenta això sí escolta'm una cosa la van venir a fitxar no sé si algun director important oi que sí? sí va tenir ofertes però ja dic que per l'època i per la manera de viure d'aquí Sant Just i de la família i de tot plegat doncs no va progressar a nivell superior sinó que es va dedicar a fer obres de teatre d'aquí d'alguns autors d'aquí com el Jaume Villanova doncs era un dels autors que ella va també representar i doncs i a més a més va anar a fer teatre esplugues perquè Sant Just i esplugues a part que sembla que hi hagi un antagonisme sempre hi ha històricament certa tensió sí però en canvi els matrimonis són mixtes ja està bé perquè si no es barreja la sang passa el que passa i no vull donar noms escolta'm la vostra infantesa aquí Sant Just parlem de la centraleta de telèfons això és mític això n'he sentit a parlar moltes vegades centraleta perquè clar ara tots anem amb mòbil i no ens podem ni imaginar com funcionava Sant Just no ens ho podem imaginar aquella època doncs hi havia una central hi havia un local en el qual rebien i s'enviaven les trucades telefòniques i venia la gent a trucar és a dir jo si vull trucar a algú havia de trucar a la centraleta sí des de casa teva podies fer-ho podies despenjar i nosaltres vèiem que havies despenjat tu se'n encenia una llum en el teu número de telèfon i nosaltres te teníem de digui o diga-me independient de l'època i llavors tu em deies el que volies jo et deia doncs ara t'hi poso la gent d'aquí Sant Just en general no ens demanava un número ens demanava una casa vull parlar vull parlar amb tal amb la cala patrocínia és típic això de dir cala patrocínia perquè doncs era una botiga d'aquí Sant Just que la gent tenia molta confiança i doncs ja no et deien posi'm el 39 que era el número que tenia cala patrocínia que te'n recorda encara me'n recordo si no posi'm a cala patrocínia i llavors nosaltres posàvem el 39 posàvem la connexió i ja està però llavors privacitat zero perquè tu podies escoltar la conversa perfectament totalment és a dir allò de la privacitat que avui en dia està tan mirat no res teníem la nostra confiança sí nosaltres podíem escoltar el que volíem però vull dir no ho fèiem en general perquè altra feina teníem perquè anàvem contestant amb un i amb l'altre i els llums anaven cenent i havies d'atendre aquí vàrem arribar a tenir més de 500 números o encara bé sí i doncs ens els sabíem tots de memòria hi ha alguna trucada que recordis amb especial? sí recordo una vegada que van trucar des del xipí que era la sala de festes que hi havia aquí Sant Just un after hours i llavors doncs ens van dir que poséssim amb la policia i van trucar a la policia perquè tenien un problema intern allà això és el màxim després de bon dematí les trucades que teníem eren dels recaders i així en rotllets suposo que en aquella època no n'hi havia era diferent no jo no me'n vaig entrar ja sé que les anècdotes aquí les expliques tu però la meva família tenia el mateix a Sant Joan d'Espí d'acord? el mateix a Sant Joan d'Espí la família de la meva àvia i no sé exactament qui era la meva família una vegada la va trucar al Fons 13 i li va penjar el telèfon pensant que era broma ja és a dir que jo tinc una familiar que va penjar un rei això mateix imagina és un titular això sí és un titular escolta en Pep vas tenir una malaltia de jove sí que et va vas tenir un tumor a la cadena et va afectar en la mobilitat encara ara encara ara sí com va anar això perquè quina edat tenies? 4 anys 4 anys sent un nano et marca una mica la dificultat de caminar al tenir aquest tumor i en aquell moment no hi havia cap solució de res del que tenim avui dia doncs em va provocar molts dolors no se'm podia tocar pràcticament perquè jo xisclava o plorava molt fort i em van visitar 19 metges la meva mare em portava les consultes d'aquests metges i em portava a coll i pràcticament va ser el seu calvari en part i llavors fins que el moment hi va haver un metge d'aquí a Sant Jús que era el doctor Sànchez llistos ella que va dir tinc un amic metge que podrà ajudar-te jo era petit tenia 4 anys ja ho dic i a partir dels 6 doncs vaig rebre la visita d'aquest metge em van guixar tot de dalt a baix em va fer un calaix de guix jo estava dintre d'aquest calaix de guix dos anys seguits perquè m'ofegués aquest tumor a dintre de la cadera eren uns sistemes bèsties però únicos molt bèsties sobretot per un nano sí clar em va limitar moltíssim no podia fer res més que això estar-me en un llit tenia la sort que alguns alumnes de l'escola quan passaven per anar a escola jo vivia a Carre Badó i d'això doncs s'aturaven i parlaven amb mi i jugaven amb mi això sí que vaig tenir aquesta sort i després recordo molt molt el Joaquim Moreno que ja no el tenim entre nosaltres Joaquim Moreno s'aturava i jugava força estona amb mi i va ser una ajuda molt interessant al cap d'aquests dos anys vaig treure'm aquesta caixa de guix que m'oprimia totalment i la cama em va quedar més curta perquè no de creixença i a més a més em van ajuntar l'os de la cadera em van ajuntar el joc de la cadera per tant em va quedat més curta uns 7 centímetres però els dolors van desaparèixer? Sí els dolors van desaparèixer diem que el tractament va ser un èxit sí el tractament sí en aquell moment es van inventar això aquell tumor no em va fer més mal i llavors doncs el que vaig coixejar naturalment perquè hi havia una diferència entre una cama i l'altra correcte i després doncs vaig aprendre a caminar que vaig perdre el caminar home clar tota la musculatura el jonoll també doblegar el jonoll havia quedat rígid en dos anys abans que no no tenia moviment en aquest jonoll i així va anar després em vaig anar recuperant i espavilant i fent excursions sí de fet és un dels temes que volia tocar és a dir com vas entrar en contacte amb l'agrupament escolta'm de Sant Jús no sé si va ser especialment difícil amb aquesta problemàtica de mobilitat que ens comentaves sí amb algunes excursions no les podia fer evidentment segons si les activitats tampoc però en canvi tenia doncs una sèrie d'activitats a dintre que sí que em permetien moure'm i estar en comunicació amb els altres i fer doncs com deia una activitat útil i això doncs va ser doncs quin edat tenies aquí més o menys aquí tenia aviam aproximadament aproximadament uns 16-17 anys 16-17 sí 16-17 anys i llavors doncs vaig estar una temporada allà fins que un bon dia vàrem tenir problemes amb l'autoritat eclesiàstica que eren els que manaven en aquell moment que eren els que manaven en aquell moment i en altres moments i d'això i llavors vàrem deixar estar l'agrupament escolta el vàrem refondre va ser amb el el trencament va ser amb el mossèn Josep Martorell sí per què vau tenir problemes éreu massa progressistes suposo que sí i no doncs no li agradava l'ambient que teníem nosaltres i era un ambient absolutament blanc que no té res a veure amb les coses d'avui dia i llavors vàrem deixar estar l'agrupament vàrem a plegar perquè ens posava problemes si sortíem i no sortíem perquè els diumenges volia que fossim allà per anar a missa i nosaltres doncs volíem sortir estàveu per altres coses però es va tancar una finestra i es va obrir una porta es va obrir una porta que era la Seas hi havia la Seas que en aquell moment s'havia tancat és a dir va haver-hi la primera època amb el Fulgenci Baños sí i a conseqüència de tot el... i amb el Fulgenci vam anar a parar amb ell vam anar a parlar amb ell com va anar? te recordes la reunió aquella que els dius no volem refondar no perquè va ser una refundació sí, sí, exacte vam dir doncs mira els escoltes la majoria d'escoltes que érem en aquell moment allà recordo molt bé el Joaquim Carbonell per exemple i altres amics que en aquell moment formaven part de l'agrupament vindrem a la Seas ens voleu i llavors doncs sí, sí però la Seas en aquell moment estava en pausa sí, estava en una... estava en hores baixes i això va ser veu ser Sabia Nova va ser bestial per ells una rejuvenació que s'ho ha de dir sí de la... de la secció de l'Ateneu i aquí vàrem entrar i vàrem tenir doncs tot un aspecte diferent i aquí llavors vaig col·laborar també amb el que vaig poder eh sí jo el que sí que recordo que sempre m'agrada la música i doncs els feia cantar a les Seas a les Seas amb alguns de les Seas o amb alguns d'Escoltes els feia sempre doncs cantar les cançons de trobades i de xiruca i això és el que vaig fer bàsicament bé de fet la teva relació amb la música és molt coneguda i vinculada també al paper de la preservació de la cultura catalana sí hi ha una experiència que per mi és increïble que és la gravació dels segadors durant la dictadura com va anar allò perquè allò és molt emocionant ni ens ho creiem ara vull dir no ens ho creiem en aquell moment doncs que podíem gravar els segadors era el Pere Vial ara sí que me'n recordo era aquí a Sant Just vivia un periodista que era el Pere Vidal Nyaco que ja és mort en aquest moment i llavors aquest va ser el que va muntar ens va demanar per cantar els segadors ell va espavilar-se per demanar els permisos i tota la història i ens va venir a trobar l'Orfeu i nosaltres li vam dir que sí que gravaríem el mateix Ateneu si ho vau gravar aquí a Sant Just van gravar a Sant Just i clar tècnicament allò per gravar-ho no deuria ser fàcil avui en dia jo he vingut a casa teva amb una gravadora digital que grava amb una qualitat increïble però en aquella època no, no no clar vam posar uns micros i nosaltres vam estar cantant a les escales de baixar cap a la platea es van posant allà i a la platea hi havia els micros i tot plegat jo sé que hi ha encara alguna còpia d'aquesta gravació sí és que es va editar ja hi ha discos crec que alguna vegada a la ràdio l'has portat i m'has ensenyat és important i tot escolta'm en tot cas aquest disc dels segadors sí es decidiu portar-lo sí a l'exili on hi havia el president a Radellas sí a Sant Martí en Lébó i vas tu personalment jo hi vaig sí i vam anar amb el director del cor amb el Josep Bullic també que ja no ja no està entre nosaltres per desgràcia llavors hi vam anar amb el Rafael Malaret si no m'equivoco hi vam anar a Sant Martí en Lébó amb un cotxe amb una tirada vam fer nit uns quilòmetres abans d'arribar a la magia d'on vivia en Terranelles i l'endemà però veu preparar-ho m'imagino que no veu anar a pit descobert és a dir o no us esperava jo no ho sé en aquest moment perquè com us va rebre? ens va rebre a fora de casa seva o sigui no veu entrar a casa? no no vam ni dinar ni allà ni fer tertúlia sí més aviat fred no? eh? més aviat fred va ser sí no però va ser curiós perquè nosaltres com a Terranelles era el president això per a descomptat president a l'exili a l'exili i nosaltres la relació que hi havia aquí amb els Malaret per exemple amb l'Antonet Malaret el Rafael Malaret que tots ja no ja parlo de gent que no està entre nosaltres doncs tenien una certa relació política amb el president Terranelles o amb l'ambient aquest i per això també va ser motiu d'anar a Sant Martín Levó a portar-li aquests discos de l'Orfeó tens idea que se n'ha fet d'aquest disc una idea el disc que se n'ha fet el que li va donar a terra d'ella si va tornar a Catalunya no no pot ser que siguin a Poblet podria ser podria ser seria un final bonic podria ser que fossin allà escolta'm parlem ja des de l'època en què jo ja t'he conegut més centres d'estudis Sant Justenc tu has estat president president quants anys? no ho sé tots 10 o 15 o 8 no ho sé el tempo ja no el domino per això dic tots escolta'm com vas entrar als centres d'estudis? als centres d'estudis vaig entrar perquè a través de jo tenia una certa documentació que sempre he anat guardant vull dir que he anat guardant documents i del plegat i fotografies antigues tenia una quantitat de fotografies antigues molt interessant i llavors vaig conegar amb el Joaquim Carbonell per tal que es pogués tenir una utilitat aquella documentació que tenia es va fer una exposició molt interessant molt maca es va tots els documents les teografies tot el que hi havia en aquell moment que podia ser interessant i es va fer una exposició però tu en aquell moment no estaves al centre d'estudis no llavors arrel d'això vaig entrar al centre d'estudis em vaig connectar amb el centre d'estudis i vas dir que ja que hi entro em faig president exacte em vaig estar disputant la presidència amb l'Antonet Malaret oh sí la primera espasa també la primera espasa i d'això i llavors sigui al cap del temps quan també malauradament ho van haver de deixar el Malaret i altres doncs vaig entrar jo de president sí i vaig estar uns quants anys i les miscel·lànies ja hi eren o va ser la miscel·lània no va ser dels primers que van fer nosaltres sí diguem que seria filla teva la miscel·lània entre d'altres entre d'altres però tampoc em vull atribuir això perquè era un equip que funcionava molt bé i que la gent doncs estava interessada en publicar el que hi havia d'història d'aquí Sant Just però arrel del llibre que va fer Mossant Antonino que deia jo parlo de les memòries de Sant Just i no sé què i de la parròquia de Sant Just és un llibre que va tenir molt d'èxit i a més a més va ser el primer que es va escriure de la història de Sant Just que parlava de la història de Sant Just i el veient allò el diu bueno doncs ho podem ampliar a partir d'aquí podem ampliar-ho i mira ja em porten 20 i pico de miscel·lànies o no sé quantes ja n'hem parlat però la música sempre ha format part de la teva vida sí és a dir a tots els nivells com a aficionat com a cantant com a cantant sí perquè formar part de l'Orfeo Enric Morera durant 27 anys l'Orfeo Enric Morera va ser això finalment va ser molt curiós perquè em mantin llà de traïdor perquè me'n vaig anar a la Sant Jordi sí, sí vas fer un figú sí sí però que evidentment jo tenia interès en millorar cantar altres coses i conèixer altres ambients i me'n vaig anar a la Sant Jordi i aquí els hi va saber amb alguns molt de greu i em van durant molt de temps va ser el traïdor però així literalment no sabia que hi havia aquesta tensió en el món dels cantaires escolta'm no sé si n'ets conscient però tu ens has ajudat a fer la migdiada tota una generació perquè el Pep es dedicava a fer doblats o posar veu en off a documentar els d'animals i tu estaves dormint aixecaves el cap i senties una veu que deia el Lleó i la seva parella i era en Pep és cert com va anar això? va anar que tota la vida vaig tenir molta afició també a la ràdio o sigui el que era l'audiovisual per mi les fotografies i els enregistraments i tot això i aquí el Joan González que ja el coneixem aquí a Sant Jordi una persona molt coneguda i interessant doncs el Joan González ens coneixia i m'ha dit estem fent proves a la televisió i potser tu t'interessaries i jo ho dic ja ho crec que m'interessa i encara guardo el guió que em va donar perquè al anar a televisió em van fer llegir aquell guió i em van mirar la veu em van agafar de seguida la veritat de fet vinculat a la ràdio nosaltres estem a ràdio d'esbert tot i que avui no hi som físicament també jo t'he vist tota la vida la ràdio ha format part de la teva vida i tu has format part de la vida de la ràdio sí és veritat sí doncs llavors va ser de la manera que vaig entrar a televisió per registrar també documentals i 30 minuts i 60 minuts i hora extra posava la veu posava la veu la veu en off i a ràdio d'esbert què has fet de tot també a ràdio d'esbert bàsicament vaig entrar amb la part musical de música vaig portar els meus discos i els meus programes ja enregistrats vaig entrar a fer el meu programa de ràdio de música i ara el Can Coral el programa que feies ho tenia algun altre nom era aquest Can Coral més de mil anys història sí un programa realitzat i presentat per Pep Quintana era aquest perquè la meva afició i la meva possibilitat m'he pogut viatjar pràcticament per tot Europa gràcies a la música gràcies a cantar llavors i la música coral ha estat la possibilitat de fer coses extres que no podia fer caminant o saltant la corda has hagut de fet per afició i per necessitat t'has hagut d'adaptar al tipus d'activitat que t'ha anat bé escolta'm ens queda un minut i no voldria oblidar-me de parlar de l'Ull del Quissot home l'Ull del Quissot sí l'Ull del Quissot va ser durant una temporada que es creien que era un gos i l'Ull del Quissot era una càmera fotogràfica perquè el seu objectiu era l'Ull i li vaig anomenar Quissot llavors és un bloc era un bloc no diguis era encara hi és encara es pot trobar a internet sí es pot trobar però eren les contraportades de la Valla Verge que em vaig fer un grapat de contraportades a part de l'Ull del Quissot també tal dia farà anys i Sant Just mira mira com ets o com eres i tot vaig fer forces forces contraportades i l'Ull del Quissot m'ha agradat sempre perquè era m'hi trobava bé escrivint allò a més a més fent veure que era un gos tenia un diàleg tenia certa llibertat sí podries dir alguna barbaritat exacte mira Quissot no sé què no que li ha fet tan normatiu no i em va anar molt bé doncs parlar de l'Ull del Quissot que no era altra cosa que l'objectiu d'una càmera fotogràfica que sortia pel carrer i el que em agradava ho fotografiava i allò va ser la base d'una sèrie contraportada des de la Vall d'Aversa avui ens ha rebut a casa seva el Pep Quintana una figura destacada de Sant Just conegut per la seva dedicació a la preservació i difusió de la història local sí ha estat molt interessant a mi m'ha fet molta il·lusió Pep espero que ho t'hagis passat molt bé i gràcies i acabem com a més a més el Pep ho hem de dir ha fitxat per aquest programa és a dir que s'encarregarà de proporcionar-nos tota la documentació històrica de les persones que anem entrevistant aprofitant el que és un poc de ciència procuraré sí segur que ho farem bé de fet hem tingut reunió i ja m'ha portat feina feta sense que n'hi hagués demanat Pep gràcies acabem amb una cançoneta què tries és a dir una cançó que t'hagi marcat a la teva vida que t'hagi agradat i que sigui important per tu sí m'agrada la música de Monteverdi Sous-titrage Mínica Sous-titrage Mílze Sous-titrage Mínica Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà!