Pere Olivé: Un viatge pel món del disseny gràfic, il·lustració i còmic a Catalunya del 28/10/2024

Gent de Sant Jús Doncs molt bona tarda a tothom. Nova edició del Gent de Sant Jús. Avui tenim el plaer de conversar una estoneta amb en Pere Oliver, una figura clau en el disseny gràfic, la il·lustració i el còmic a Catalunya, nascut a Barcelona l'any 1941. Oliver ha tingut una carrera impressionant que va estar cinc dècades, entre les quals ha deixat empremta en revistes tan emblemàtiques com El Patufet, El Tebeo, ha treballat en còmics tan coneguts com El Xinxan, El Doraemon o Bola de Drac i a més a més del seu talent com a dissenyador i humorista gràfic també ha estat actor. Ha participat en El món del teatre, en una trajectòria plena de projectes icònics, en Pere Oliver ha contribuït a renovar el món del còmic, la tipografia, ha creat connexions especials amb els seus lectors, fent una figura reconeguda en el sector i ja de jubilat, continua implicat en iniciatives culturals i locals, vinculat a la parròquia, a la Vall d'Avers i a aquesta casa, a Ràdio d'Esvern, segueix dibuixant, perquè penso que dibuixar no és només una professió, sinó una forma de vida per en Pere. Pere, com estem? Molt bona tarda. Hola, molt bona tarda. Benvingut als gent de Sant Jús. Com deies, més que una professió és una vocació, és una cosa que es porta des de petit i des de petit dibuixes, igual que des de petit estimes el teatre, estimes la ràdio, totes les coses que t'agraden des de sempre són això, des de sempre. De seguida parlarem de la teva trajectòria professional, que és brutal, però com que això es diu gent de Sant Jús, m'agradaria primer de tot explicar la teva vinculació a Sant Jús, perquè tu vas venir a Sant Jús quan tenies 50 anys, és a dir, ja tenies certa edat, ja eres un veterà. Ja portava 30 anys visquent a Barcelona, on havia nascut, al barri de Sants, molt vinculat a la vida cultural de Sants, era membre del grup de teatre de Berfeu de Sants, del Club Natació Mediterrani, del que encara soc soci, que és a Sants, i encara segueixo vinculat, en certa manera, a Sants, i també a Sant Just, des del moment en què hi vam venir a viure. Però, en el moment que vas arribar, tu estaves en una etapa laboral molt dura, és a dir, de molta feina. Sí, molt intensa. I no estaves tan integrat al poble com ara. No, no, no, jo em vaig integrar més al poble i em vaig fer del centre d'estudis Sant Justencs i vaig col·laborar amb la ràdio i amb la Vall d'Avers quan em van jubilar, perquè quan estaven actiu, el fet que treballés una setmana a Barcelona i una setmana a Madrid i anés molt amunt i avall, vinculat a les activitats del Grupo Planeta, que era una feina molt intensa, la veritat és que apenes em quedava temps lliure. Parlem d'aquesta faceta. Diguem que, si haguessis de definir la teva trajectòria, no sé si ets una miqueta estaulletes, però tot va molt vinculat. Sí. Amb una paraula com la definiries, o amb dues paraules? Com definiries aquesta trajectòria? Positiva, molt positiva, perquè sobretot he treballat amb allò que a un li agrada. Potser m'hauria agradat més ser creatiu, però vaig treballar més de dibuixar en recreatiu que creatiu. Després explicarem la diferència. A més, segons les circumstàncies com en vénen. Explicarem aquesta... Però hi ha parts de la teva faceta laboral que has hagut de crear molt, és a dir, has renovat segells tan destacats com el TVU, el Patufet, que va ser un encàrrec, m'imagino, que de molta responsabilitat. Sí, el Patufet va ser un canvi molt important, perquè vam renovar tot el grafisme, vam renovar els col·laboradors, el que passa que el públic no va respondre. Sembla que el públic era molt tradicional i volia una cosa més tradicional. La prova és que tots els col·laboradors que van començar amb el Patufet, que els vam anar a cercar perquè ens semblava gent jove i gent que innovava, després amb altres publicacions van tenir un èxit extraordinari. De fet, vas fitxar gent molt potent. Sí, sí, ja dic, el García Lorente, l'Escobar, el Peñarroia, el Peric, l'Ibar, l'Ibar va crear uns personatges meravellosos, o el Patufet, que després van ser un èxit total amb revistes com El Papus o com El Jueves. Què creus que va fallar? Va fallar que durant molts anys, des de la postguerra, que va quedar prohibida la revista, fins que va tornar a sortir l'any 68, va quedar a la memòria com una revista tradicional que reproduïa molt les costums del poble de Catalunya i que havia aconseguit un públic, sobretot això, molt conservador, molt tradicional i que esperava un Patufet amb rondalles, amb contes de la bola del foc i, clar, l'any 68 ja no era l'any 38, havien passat molts anys i el públic demanava una altra cosa, però els que esperaven la sortida del Patufet era precisament aquest públic, que era una revista infantil i juvenil i, en canvi, la compraven senyors de 50, de 60 anys i volien trobar això, rondalles, contes de la bola del foc, les pàgines del Folk i Torres que havien sigut molt populars i de la qual molta gent en tenia memòria per això, perquè havien après a llegir i escriure llegint les pàgines viscudes d'un Folk i Torres. Llavors es van trobar un Patufet diferent que sí conservava autors tradicionals, però vam dir anem-lo a renovar per captar un públic jove, però resulta que aquest públic jove no s'hi va apuntar. Penso que el mateix nom de Patufet quedava ja una mica fora de lloc, no quedava de compte molt nan buf, no quedava una cosa molt antiga i, a més, teníem una competència molt bona, molt eficaç i definitiva que era el Cavallfort. El Cavallfort ja s'hi havia apuntat la immensa majoria de gent jove d'aquell temps i el Cavallfort sí que connectava directament amb la gent jove del país perquè va tenir el gran encert de traduir moltes coses del còmic franco-belga que aleshores eren de rabiós. És a dir, no va ser només per la vostra acció sinó també per la competència que va sortir. Els propietaris del Patufet eren els senyors Bagunyà i Vinya. No, no, no, no. Vinya era el director del TVO. D'acord, d'acord. Els tallers del Patufet sí que imprimien el TVO com imprimien també els còmics de Vèrtice i altres productes però com a editor era Bagunyà Hermanos els que van editar el Patufet. I aquests senyors eren teòricament uns burgesos de l'època conservadors que us van encarregar aquest canvi, no? Va ser difícil lluitar amb ells perquè m'imagino que tu intentaries estirar cap una banda ells cap a l'altra Sí, jo no diria pas que en Bagunyà fos un home conservador jo més aviat diria que era un cristià progre dels que s'apuntaven amb una certa innovació el que sí era més conservador era potser el del TVO que el TVO tampoc va saber Que també hi vas entrar per remodelar-lo és a dir, també hi vas participar d'una forma activa, no? No, el TVO no em van demanar una remodelació sinó que em van demanar senzillament que hi fes anuncis i que fes rotulacions dels seus dibuixants més populars els que sí van renovar el TVO i molt va ser el Paco Mir els germans Tà i el i en Josep Maria Ferrer Sirvent que a través de la revista i la Bitxuelo van fer un TVO absolutament innovador però li va passar exactament igual el que el Patufet la gent del TVO es veu que era un públic conservador i no van enganxar amb aquestes noves propostes d'en Paco Mir que no cal dir que Paco Mir va triomfar després el jueves i no cal dir que va triomfar després el teatre quan els seus gags perquè era un gran constructor de gags a través del còmic i quan aquests gags que ja havia fet amb còmic els va passar al món del teatre encara va triomfar més Parlem de Planeta què ha sigut Planeta Còmics per tu? Ah, molt interessant molt interessant perquè Planeta Còmics va ser precisament la proposta de que quan vaig plegar del TVO em vaig presentar a l'editorial Planeta em va atendre el senyor Lara em van fer una prova Ah, que he dit clar, és el Lara Para no el Lara Bosch Lara Para Sí José Manuel Lara Tot i que després vaig treballar molt més amb el senyor Lara Bosch que amb el Lara Hernández però el que contractava primer clar, quan vaig entrar als anys 70 Sí, explica'ns com et presentes allà és a dir com si recordes més o menys com va aquella reunió i que et rebés el director general de la companyia Ah, jo em vaig presentar amb una carpeta per ensenyar coses que havia fet i em va dir no, no, no no necessito veure la carpeta no necessito veure res Ja et coneixia No no em coneixia però volia fer-me una prova D'acord és a dir no volia que li portessis alguna cosa que potser t'havien fet fora treballa aquí Exacte volia fer una prova allà i va fer una prova de redactor de mecatista de grafista recordo que vaig treballar primer amb el llibre de la enciclopèdia de los animales li vaig presentar unes quantes pàgines i em va dir molt bé el que tiene buen gusto para una cosa tiene buen gusto para todo contratado És a dir vas sortir d'allà amb feina Sí Sí, sí, sí I quants anys vas estar a Planeta Còmics? Ui, molts Vas fer de tot allà Sí gairebé 40 anys Sí Diguéssim que ha sigut la feina de la teva vida Sí perquè ha sigut la que he estat més anys de la meva vida i que més he estat de grafista de redactor A més a més estem parlant d'un ecosistema gegant que per tant et permetia moure't a diferències ells Sí, sí A més em van fer una proposta molt bona que és de treballar amb un grup de còmics de muntar una divisió de còmics dintre de l'editorial que es va dir Còmics Fòrum i això va crear un públic i a més vam tenir una idea crec molt positiva que és de tenir contacte amb els lectors ens escrivíem amb els lectors i a través de correspondència quan no hi havia els mitjans que hi ha ara o sigui que tenien la molèstia d'haver d'escriure una carta posar un segell tirar-la a la bústia I els contestàveu I els contestàvem a través dels còmics o sigui ells escrivien cartes i nosaltres a través d'una secció que es deia Marvel Mania Correo de los Lectores i amb altres títols també van sortir correus del lector teníem correspondència amb lectors de totes parts I ho feies personalment? I bona part d'Amèrica Llatina no teníem un equip Ah, perquè anava a dir és una barbaritat això? Vam contractar de seguida un equip a mi em van nomenar aleshores director artístic de l'àrea de còmics i evidentment teníem un equip de col·laboradors inclús en el disseny primer jo dibuixava els logotips acabats passats a tinta i tot perquè encara no hi havia ordinadors de fet els ordinadors no van entrar a l'editorial fins al 1995 o sigui que dels anys 70 al 1995 ho feia amb tota mà vaig aconseguir també tenir col·laboradors molt bons en l'àrea dels logotips jo els feia llapis llavors ells els passaven a tinta i a color vaig treballar amb col·laboradors com el Ferran Delgado que és avui un grafista extraordinari que treballa pels Estats Units I la transició aquesta del paper a l'ordinador com et va enganxar? perquè tu eres un dibuixant de la vella escola si puc dir-ho clar, jo treballava de forma totalment artesanal amb paral·lecs amb roda de càlcul amb l'escaire i el cartabó amb plomilla amb pinzells amb tirarratlles amb compassos tots els estris en què es treballava abans el que passa que vaig tenir un avantatge que com que m'havien anomenat director artístic em van dir que jo seguís fent els esbossos a llapis i ja posaria al meu costat un equip de persones que dominarien la tècnica informàtica és a dir tu et vas quedar amb la part creativa i la tècnica la van agafar uns altres exacte sí, sí, sí és que inclusió dibuixava fonts de lletra que després es vectoritzaven i es convertien en tipografia i a mi em deien no, no usted dibuja alfabetos abecedarios y luego ya los transformaran en letra para escribir o sigui que es convertien en tipografia i a més inclús vaig fer un eslogan que vaig dir estos tipos nunca se van de vacaciones o sigui els tipos es queden allà per sempre fins que el vulguin fer servir deies que t'hauria agradat més treballar en la faceta de creatiu que no de recreatiu explica'ns la diferència perquè això per als que no som del món del còmic se'ns escapa una miqueta bueno, jo entenc que creatiu és el que crea un personatge i aquest personatge es fa molt famós i ell o ella i amb els seus col·laboradors dibuixen sempre aquest personatge el cas de Mortadelo i Filemon el cas de Les Tres Bessones el cas de Carpanta i tants altres personatges Chin-chan Doraemon el que vulguis que té bola de drac no cal dir-ho que té una kira Toriyama que és un gènit i recreatiu és el que dibuixa personatges d'altres personatges ajenos hi ha quantitat de gent avui al món dibuixant personatges de la Marvel personatges de la DC personatges de Walt Disney suposo que et marquen unes pautes i tu les has de seguir sí hi ha una cosa que en diuen model seat que és el model del personatge com és de costat de perfil de front vist de dalt vist de sota i llavors fas un exercici de com has de dibuixar aquest personatge pensa que avui hi ha dibuixants meravellosos que dibuixen Walt Disney i han superat pràcticament l'estil de Walt Disney però segueixen la pauta Disney si jo et dic qui és Juanjo Guarnido o Paco Rodríguez estic parlant dels millors dibuixants Disney que treballen per la Disney París des de casa seva aquí a Espanya parlant de de feines recreatives ens has anomenat Xinxan Doraemon Bola de Drac també interessant uns referents que segurament algú més jove que ens pugui estar escoltant digui ah jo aquests els conec doncs compte que amb Xinxan amb Doraemon i amb Bola de Drac el Pere hi ha treballat sí sí sí què feies és que va si no recordo malament va sortir l'any 92 un any molt bo perquè eren els eren l'any de les olimpíades l'efervescència semblava que tot era increïble i poder treure Bola de Drac l'any 92 i amb una campanya que era per Sant Jordi tots amb el Drac i era el Drac del del Songoku i va funcionar molt bé perquè es feia 85.000 exemplars cada setmana en català 85.000 en castellà i a més eren uns tiratges portantosos i molta feina molta feina i a la vegada una bona resposta del públic i a més amb la amb la dada afegida que no va ser una iniciativa del món editorial de dir nosaltres anem a veure a fer això a veure si funciona sinó que va ser a petició de nombrosos lectors que havien creat clubs d'otakus aficionats al manga que compraven còmics japonesos feien fotocòpies i els divulgaven entre si i ens vam trobar que hi havia gent Club Manga Igualada Club Manga Motril en diferents llocs d'Espanya hi havia clubs d'otakus aficionats al manga que ens deien per què no editeu això per què no editeu això i tant la proposta que van fer l'editorial com la que es va fer a TV3 perquè compressin la sèrie va ser a petició dels lectors tu ets fan del manga més que fan un professional que s'ha trobat amb això però t'agrada i m'agrada molt m'agrada molt i sobretot perquè la proposta de dibuixar logotips pels manga era encara molt més divertida que fer-ho pel còmic americà la lletra de Bola de Drac qui l'ha fet? la catalana sí jo vaig fer les Bosa Llapis i el va passar tinta a Ferran Delgado però la vas fer tu sí, sí, sí però vull estar agafada no és cap jo diria que també és un logo recreatiu més que creatiu perquè és la versió de Dragon Ball però que en lloc de Dragon Ball posa bola de Drac però que són el mateix tipus de lletra dibuixat a mà perquè llavors ho fèiem tot a mà però és el mateix tipus de Dragon Ball vaig fer crec logotips molt més creatius quan vaig fer el de Doreimo no vaig fer el de Chin Chan que aquests sí que estan fent partits de canjis i buscant que la lletra occidental tingués una semblança amb aquests canjis japonesos amb les seves corbes i la seva la llàstima és que en aquella època no hi havia drets d'autor de la manera que hi ha ara perquè si no encara viuries d'això no, no els drets d'autor eren de la companyia que treballaves eren sempre de la companyia que treballaves com era del TVO com era Bruguera com era tot escolta parlem de feines recreatives però també hi ha feines creatives la teva sèrie Nacho García Chico de companyia va ser un projecte trencador en el seu moment ah sí sí, sí perquè vaig fer una proposta de revistes eròtiques que tinguessin un look diferent de les revistes eròtiques que hi havia llavors al mercat i com que Planeta no ho van acceptar ho vaig presentar a una empresa que es deia Estudis JMR i aquests em van dir que sí i em van deixar editar unes revistes no feia només la tira de Nacho García i Sauna Ibèrica allò era molt trencador per l'època sí, sí era molt trencador sinó que a més era el disseny de les revistes que era també molt agosarat pel que és l'època què passa que malauradament no va continuar per un error dels editors perquè es van embrancar em diia ara anem a fer revistes de moda i clar amb les revistes de moda els models cobraven molt més era molt més cara la difusió i llavors la cosa no va sortir bé i van plegar avui estem conversant amb el Pere Oliver figura clau en el món del disseny la il·lustració i el còmic a Catalunya hem començat parlant d'aquesta faceta però n'hi ha d'altres que ara comentarem de fet penso que la teva il·lusió hauria estat ser actor bé il·lusió i que ho vaig portar a la pràctica durant molts anys durant molts anys vas estar treballant com a actor dins del món del teatre independent des dels 14 anys fins als 30 anys formar com a actor sí i vaig estudiar a l'Institut del Teatre jo recomanaria sempre a la gent que estudies a l'Institut del Teatre i totes les assignatures que allà s'hi fan perquè des sortides per molts altres oficis no només d'actor sinó que si un apren per exemple estudia perspectiva per aixecar un decorat pot aixecar també l'estàndol a una fila de mostres vull dir dona sortida i molta gent que ha estudiat a l'Institut del Teatre fan després de comercials fan de presentadors de llibres fan de redactors perquè és una formació molt activa molt dinàmica molt positiva i que té sortida en molts altres oficis però evidentment a mi m'hauria agradat seguir fent d'actor el que passa que és una professió en la que tant aleshores com ara em sembla que hi ha el 80% de gent a l'atur perquè en aquest país tothom vol ser artista tothom vol ser músic tothom vol ser cantant tothom vol ser actor i clar aleshores no hi ha feina per tothom i vas haver de tirar cap a la part del còmic perquè allò et donava un sou estable sí però et vas estar molts anys fent teatre sí vaig estar molts anys fent teatre i vas estar en algunes companyies explica'ns aquesta trajectòria vaig estar al grup de teatre de l'Orfeu de Sants vaig estar al teatre experimental català inclús vaig fer alguna cosa amb teatre professional amb el Mario Cabré que ara la gent no deu recordar qui és però era el tio de Mario Gas per entendre'ns un senyor que era actor poeta i torero hi ha algun muntatge que recordis amb cert carinyo obres com totes per en Godot li va semblar a la censura espaiola una obra blasfema que era una sàtira que Godot volia dir Diosote o que era una burla irreverent escolta i la poesia de fet el Pere els que el coneixem sabem que la mínima que li dones l'opció es llença com a rapsoda t'encanta la poesia sí i recentment a Sant Just m'ha agradat molt col·laborar amb aquests actes que s'han fet d'homenatge a Joan Salvat Papaseit que és un poeta que m'agrada moltíssim i a més la poesia et dona ales és una cosa que és molt vibrant i que és interpretació també perquè la poesia és posar-te dins la pell del que vol sentir el senyor que ha escrit allò i tractar d'entendre-ho no cal dir que aquí a Sant Just hem tingut poemes no sé de poetes del nivell de Joan Margarit que ens han donat ens han donat l'ocasió de poder dir els seus poemes i a més autoritzat per ell mateix que em va dir una vegada l'Ateneu Barcelonès tant ell com en Lluís García Montero em van dir pots dir els nostres poemes sempre que vulguis perquè m'agrada com ho fas que et digui quina satisfacció està molt bé és com si Messi et diu va juga a pilota que ja et dono permís escolta'm anem a la faceta més enjustenca arriba un moment que et jubilas i es pot dir jubilar una persona que porta el dibuix a la sang i que sempre va amb un llapis i que estàs parlant amb ell i t'està dibuixant i que per tant és d'aquelles professions que mai deixaràs de tenir però diguem que des del punt de vista d'impostos deixes de treballar i comences a tenir més temps i per tant et comences a implicar en coses de Sant Jurs sí sí perquè arriba un moment que et jubilen et jubilen perquè és hi ha molta gent jove que espera per trobar ells al seu lloc bé hi ha un canvi generacional i un canvi generacional i és natural i això em sembla més que estigui molt bé no està bé tenir gent treballant fins als 80 anys o fins fins a aquell cuerpo si no generen taps exacte quan hi ha altres que estan esperant per tenir un lloc de treball i a més ha d'haver renovació també de criteris i de conceptes i de formes de veure mira el que us va passar amb el Patufet sí sense anar més lluny és a dir també allò era voler canviar adaptar-se als nous temps competència cavall fort a mi hi ha gent que em diuen ara per exemple quan veuen el logotip del Club Natació Mediterrani que vaig dibuixar l'any 1964 em diuen això és molt antic té un look dels anys 60 s'hauria de renovar i jo diuen bueno renoveu-lo vosaltres que el faci un dibuixant jove i algun altre criteri si el tornes a fer tornarà a tenir el teu estil si el torno a fer jo tornarà a tenir el meu estil escolta'm Pere si passem llista de les entitats projectes en els quals estàs implicat a Sant Just ens deia centre d'estudis sí amb la parroquia també has col·laborat sí aquí a la ràdio col·laborant amb el programa Veus a la parroquia Ràdio d'Esvern i també amb el programa 60 i més i en Justa la Fusta em sembla que amb tu mateix vam col·laborar aquí amb Justa la Fusta no t'ho sembla ho saps ho sé ho sé hem estat molts anys fent tertúlies espais i com ha estat la teva festa aquí a la ràdio com vas entrar a la ràdio d'Esvern gairebé 20 anys com vaig entrar? em sembla que també vaig venir per si em necessitaven per alguna cosa també et vas presentar amb una carpeta sota el braç gairebé sí perquè jo també havia fet ràdio també havia col·laborat amb Ràdio Barcelona inclús de joveneta a Ràdio Espanya de Barcelona que feien un programa de poesia i em van cridar per anar a recitar poemes i dic hosta és nova a recitar a Ràdio Nacional i llavors quan vas tenir el moment vas dir doncs me'n vaig a la ràdio del meu poble a veure si em vol i et vam acollir bé? sí molt bé molt bé escolta'm estàs vinculat a la parròquia intueixo doncs que ets creient sí sí sí sí això és una cosa que la vinc practicant de tota la vida creient en dubtes com suposo tots els creients bé qualsevol persona intel·ligent ha de tenir dubtes de qualsevol cosa clar sí sí sí qui té absolutament seguretat amb tot és que no no pensa gaire no les certeses absolutes no escolta'm i a la Vall de Vers també encara hi fas coses sí a la Vall de Vers vaig estar sis o set anys col·laborant amb una tira diària i ara col·laboro amb articles amb una tira em demanen quan faig un article que hi fosi també un dibuix sí precisament l'última que ha sortit publicada a la Vall de Vers parla dels 75 anys de Planeta que precisament un dia d'aquests el dia 15 d'octubre d'aquest any van celebrar el 75 aniversari del Premi Planeta el Menach el dia que concedien el Premi juguem? vinga un test però amb pregunta-resposta ràpida sí així com fins ara t'he deixat explàiar com has volgut pregunta-resposta ràpida això és una mica de joc si poguessis viure en un dels mons que has dibuixat quin triaries i per què? ah triaria el món de Doraemon perquè és molt divertit i és un món màgic i és un món alegre i si haguessis de dibuixar el teu esmorzar perfecte què hi hauria? amb un esmorzar perfecte? tot i que jo t'he vist moltes vegades esmorzant sí m'has vist menjar pa i pernil que m'agrada molt sí és el que faries i el que t'agrada més sí quin és el personatge més peculiar que has creat i quina seria la seva frase estrella? no sé si tenia cap frase estrella però un personatge evidentment que considera tothom que és el més original és Nacho García chico de companyia i potser la seva frase més habitual és que amo la vida en tots els seus aspectes i si fossis un superheroi quin seria el teu superpoder artístic? el superpoder artístic i poder dibuixar millor del que dibuixo quin un superheroi t'agradaria ser? Spider-Man Spider-Man per què? perquè té molta humanitat i precisament i a més és molt humà és un personatge que té defectes és un personatge que no és com Superman que és perfecte exacte no és perfecte i precisament aquesta humanitat i aquestes febleses que té i aquests dubtes el fan proper i el fan humà com ho són també els nous mutants i com ho són també altres personatges creats sobretot per Chris Claremont i per Bill Sienkevich gent que ha tingut una visió molt humana dels superherois les dues últimes si poguessis intercanviar el teu talent del dibuix per un dia per qualsevol altra habilitat que també tinguessin un dels teus herois quina seria? allò per un dia no sé dibuixar però sé fer una altra cosa m'encantaria cantar que he sigut sempre un desastre cantant un desastre per la música i amb quin dels teus personatges t'agradaria sortir de festa i prendre alguna cosa? amb el Peter Parker Peter Parker que seria Spiderman l'altrego de Spiderman i acabem primer però espero que tu hagis passat bé aquí i gent de Sant Just t'hem conegut una miqueta més tot i que molts i moltes de nosaltres ja et coneixíem entre altres coses perquè ens hem vist gairebé cada setmana durant una pila d'anys però vaja m'ha agradat molt poder xerrar una estona amb tu i acabem amb una cançó una cançó que per algun motiu hagi estat important a la teva vida home a mi m'agradava molt el Serrat nací en el Mediterrani precisament perquè era soci del Mediterrani i vaig néixer a prop del mar però una que m'agrada encara molt moltíssim perquè l'escoltava molt als anys 60 quan treballava a gama publicitat tècnica era el Yellow Submarin dels Beatles que també és a prop del mar i encara més a fons doncs amb aquesta acabem Pere Oliver gràcies moltes gràcies una abraçada molt forta igualment Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà!