Jordi Gironès: una vida dedicada a Sant Just, entre la muntanya i el compromís social 13/1/2025

El 98.1 de l'AFM tens la millor música de les últimes 3 dècades i totes les novetats. Ràdio Desverg. Ens agrades tant tu. Gent de Sant Just. Doncs una setmana més, temps per xerrar una estoneta, per fer-la petar amb gent de Sant Just. I avui amb nosaltres tenim en Jordi Gironès, Vilar de Bo, un Sant Justenc que va néixer el 1948 i que ja va néixer a Sant Just, a la plaça Campreciós. Jordi Gironès, bona tarda. Bona tarda. Encantat de tenir-te al programa. Molt bé. Dèiem que tu vas néixer a Sant Just tot i que els teus pares, el teu pare i la teva mare, no eren de Sant Just autòcton perquè el teu pare va venir de Ribarroja d'Ebre i la mare de Santa Perpètua de la Moguda. Sí, així mateix. Però vas néixer aquí, tu. Jo vaig néixer aquí, sí. A més dels que van néixer a casa, veig, no a un hospital. No, de fet vaig néixer a un hospital. Ah, d'acord, llavors no és tècnicament real que vas néixer a Sant Just. Ah, però aquí no sempre diuen que van néixer a Sant Just. Després una llicència literària, diguem-ho així. Sí, sí. Diguem que, per tant, ets un Sant Justenc d'aquests de tota la vida, que has vist Sant Just des de l'any 48 canviar fins ara. Totalment. Dèiem que els estudis, de fet, els vas començar, això és molt curiós, a l'Escola Núria, com moltíssima gent de la que ha passat pel programa, però que vas durar poc perquè el teu pare et va fer marxar. Sí, resulta que, en principi, hi havia com una mena de necessitat que l'Església tenia, que la gent anés a l'Església, els nens. I, aleshores, feia una targeta, i aquella targeta s'havia d'omplir amb un segell... La targeta de missa, ja ens han parlat. De missa, conforme havia anat a missa. I, jo, si no recordo malament, va ser que un dia el meu pare va esclatar, perquè no van marcar la targeta, perquè ens en vam anar d'excursió, o el que sigui, i, aleshores, vam fer una falta forta, i li van cridar l'atenció que no podia ser, i el meu pare es va enfadar perquè va ser l'espurna que va petar, i, doncs, tu no tens per què anar a l'Església, per tant, et faig fora d'aquí, i em van fer fora. És a dir, vas marxar perquè el teu pare et va fer marxar del Núria. No volia passar el tema aquest, aquesta obligatorietat d'anar a missa. Més enllà del carnet de missa, recordes coses del Núria, o vas marxar a l'Església? No massa, no massa, no, perquè és uns temps que no recordo massa. Sí que tinc factures, ai, factures, perdona. De l'època. No tinc factures, tinc fotografies, com començava per F, tinc fotografies en les quals estic al Núria, a fer aquelles típiques fotografies que es feien individualment a cada un, i sí que en tinc alguna imatge. Interpreto que el pare, si no volia que anessis a missa, era el que es diu Esquerra Nós, no? Sí. Vinculat fins i tot a Esquerra Republicana, m'han dit. Sí. I va estar a la presó, fins i tot. També va estar a la presó, poc temps, però hi va ser-hi, perquè, a més a més, ell era el que repartia els ponflets d'Esquerra Republicana per Sant Just, quan estava prohibit totalment. De l'escola Núria passes als nacionals, que es coneixien així. Exacte. Estava en el carrer de la Creu. Exacte, sí. D'allò també tinc pocs records, perquè també, al cap de poc temps, vaig passar a l'acadèmia, i la meva escolarització va ser a l'acadèmia del Senyor Bas, la que hi ha a la carretera. L'acadèmia del Senyor Bas, aquesta sí que, diguéssim que, de les tres institucions educatives que hem parlat, aquesta seria la que t'ha marcat més. I tant. Per què? Perquè aquí vaig començar a fer els estudis, diguem-ne, més seriosos, el batxillerat, perquè, a més a més, aquí sí que vaig fer amics, o sigui, en els altres llocs amics eren companys, però amics els vaig començar a fer allà. O sigui que, de fet, aquella sí que em va marcar, perquè, a més a més, els meus estudis es van fer allà, tots, totalment. I tens encara, conserves amics d'aquella època? Sí, i tant, sí. Per exemple? Per exemple, a veure, hòstia, no t'ho sabria dir en aquest moment, perquè tinc el dubte que alguns d'aquells, ara ja no els veig, i alguns s'han mort. És a dir, dels que ara tinc, sí, exacte, dels que ara tinc, no n'hi ha cap. Aquests van ser, diguem-ne, fets més endavant. Ja en parlarem. La infantesa, sí, ja en parlarem, ja en parlarem, perquè hi ha una etapa de la teva vida, que és la CEAS, que, vaja, que és importantíssima, però ja en parlarem, ja arribarem. Encara estem a la teva infantesa, Sant Jus, em deies, Nosaltres, en aquella època, jugàvem a futbol al carrer. Sí, el futbol era, diguem-ne, la nostra màxima diversió, i a més a més ens ho preníem molt seriosament. El futbol el fèiem a la plaça Verdaguer, és a dir, davant de la porta on hi ha l'entrada de Can Cardona. Llavors allà posàvem una porteria, i l'altra porteria donava a la plaça Campreciós. I allà fèiem partits... Però ja fa una mica de baixada, no? Sí, sí, sí. Contínuament havien d'anar a buscar la pilota, perquè se'ns anava cap a presa dels Dolors avall. Sí, sí. Però allà va marcar molt, nosaltres, perquè ens agrada molt el futbol, i allà hi posàvem tota l'ànima del món. Entenc que si anàveu allà, és que camps de futbol aquí no n'hi havia. No, perquè eren... No, n'hi havia alguns, no de professionals, evidentment, perquè mai hi ha hagut, sinó de matern feien alguna cosa, però jo diria que nosaltres érem massa joves com per entrar-hi. Estem parlant de quan hi ha crios. I no vas arribar mai a jugar a cap club de futbol? No, no, mai. Dèiem que a nivell professional tu vas estudiar administratiu i t'has dedicat pràcticament tota la teva vida a tasques administratives. Sí. I vas començar el que es coneix com la fàbrica dels cables. Allà vas estar poc temps, però dos o tres anys. És a dir, Vicenç Torn, sembla que ara me'n recordava del nom, Vicenç Torn. Allà vaig estar-hi dos o tres anys, més o menys. Sí. Perquè jo vaig començar el 16, el 16 sí, i vaig estar dos o tres anys, i després vaig canviar de lloc. Més endavant, vaig passar a la bòbila del Domènech. Allà hi vas estar una mica més temps, no? Allà hi vas estar més temps, sí. Això estava al carrer Indústria. Estava al carrer Indústria, exacte. Ara ja no existeix, perquè tot això ja està s'ha organitzat i no queda rastre d'aquella bòbila. Què hi feies allà? Una mica, t'has de l'administratiu? Sí, era l'únic administratiu, feia la facturació, rebia les factures, pagava els treballadors, vull dir, feia el poc, el mínim, l'indispensable per portar endavant una empresa. Després vas marxar a una fàbrica al polígon industrial. Sí. De moment no t'has mogut de Sant Just. No m'he mogut de Sant Just, sí. Aquí també hi ha una anècdota, i és que jo, una companya meva, que treballava ja a IBM, doncs havia parlat que jo podria anar allà i que els interessava una persona com jo, d'administratiu i tot plegat, i en un moment determinat aquesta plaça la van ocupar, la va ocupar per amiguisme una altra gent, una altra gent d'allà, d'IBM, o sigui, de treballadors d'IBM. Algú que coneixia algú, que coneixia algú, que coneixia algú. Exacte, el van xufar, i llavors aquesta plaça meva es va perdre. I en aquell moment em vaig trobar, que no tenia treball, perquè m'havia acomiadat de la bòbila, i aleshores... O sigui, et van venir a buscar, tu vas deixar la bòbila, i quan allò, el dia que vas a picar la porta d'IBM, em quedo sense treball. Et diuen, ja està fet. Exacte, i llavors va ser com em va sortir l'oportunitat de l'Institut Electroquímic, aquest que dèiem, del polígon, i aquí vaig estar-hi un any, no vaig estar més d'un any. Però finalment vas acabar a IBM, com va anar la cosa? No va funcionar aquest enxufat? Exacte, sí que va funcionar, però hi havia una nova plaça, i aleshores la persona que em va veure que allò era una injustícia, em va rescatar, em va dir, vols encara tornar? Al cap d'un any d'estar a l'Institut Electroquímic vaig dir, sí, i tant, i vaig començar allà, llavors va ser el 1970, això sí que ho tinc molt clar l'any, i a partir d'allà la meva vida laboral ha estat a IBM. Sí, tu pots dir que t'has fitxat IBM. Sí, d'alguna manera sí. En aquell moment, si no era la més gran, gairebé de les tecnològiques, ara això s'ha canviat molt. Molt, molt. allò era un monstre, un monstre. Entrar allà era de dir, m'ha tocat la loteria. On estava IBM? A IBM havia estat primer allà, a la plaça Urquinaona, havia estat allà, que allà ja vaig entrar jo allà. Després es va traslladar a la via Augusta, on hi ha la la Conselleria de Cultura, m'ha semblat, d'ensenyament de la Generalitat. I després, perquè IBM s'ha anat traient de sobre tots els edificis, se'ls ha anat venent, i llavors ja passava a lloguer. I d'allà, que allà vaig estar bastants anys, va passar a la Diagonal, a la illa. I allà és on jo vaig... Encara hi són, allà. Sí, encara hi són. I és de lloguer, tot això ja és de lloguer. I llavors, a partir d'aquí, va coincidir que allà va ser on em vaig jubilar. I d'aquí et ve la teva afició, la tecnologia, el fet d'haver treballat a IBM, o no té a veure? Totalment, totalment. Perquè tu allà vas veure una evolució del que va ser els ordinadors personals, que en aquell moment IBM era la més gran, sens dubte. Ho vaig viure molt, això ho vaig viure molt, perquè el que fèiem allà, anaves constantment adquirint coneixement, des del punt de vista informàtic. I aquest coneixement te'l traslladaves a casa, perquè acabaves comprant un ordinador, primer una cosa molt simple, però sempre lligat ja amb això, de dir, jo tinc el treball, treballo amb ordinador i treballo amb aquesta feina d'administració, però a més a més a casa jo vull un ordinador per fer la meva feina, les meves aficions aquí. Clar, estar en contacte amb aquesta tecnologia et feia ser-ne coneixedor i per tant t'hi acabes aficionant. Fins a quin any vas estar a IBM? Doncs fins al... dos mil... dos mil cinc. Dos mil cinc. Ja havien començat a entrar a les Big Tech, a Microsoft, a Google... Sí, a Google no. A Google encara no. A Microsoft sí, a Microsoft sí, començava llavors. Que bé, en aquell moment Microsoft no era compatible, vull dir, no era incompatible perquè és un sistema operatiu que es podia instal·lar en un ordinador IBM. Sí, era competència pura amb IBM. Era competència? Competència, perquè IBM també tenia software. Tenia sistema operatiu. Sí, sistemes operatius i llavors... Va perdre la batalla. Va perdre la batalla, perquè és que l'altre va apostar, el Bill Gates va apostar per una cosa més popular i més assequible a la gent i llavors el sistema OS, l'Open It and System, que era el d'IBM, va quedar només relegat a científics, a gent, diguem-ne, molt tècnica i el popular va passar a ser el Windows. I a poc a poc es va anar... Totalment. ...desapareixent i IBM ara és una empresa de hardware, bàsicament. Al revés, molt de serveis. Feu serveis? Molt de serveis. Ja no feu? No, ja no. És a dir, els ordinadors ja no donen tanta... Sí, ja hi ha molta competència. No, perquè es va vendre tot el PC, els portàtils, eren d'IBM, tots. De fet, IBM es va vendre a Lenovo, no? Sí, exacte. Oi que sí? Que són xinesos, per la gent que no sàpiga. Va arribar a un punt que va dir fora la producció aquesta, ja em quedaré amb grans ordinadors, amb superordinadors, ara actualment només té superordinadors. És a dir, portàtils de... Res. No n'hi ha. No n'hi ha. No n'hi ha. No n'hi ha. Vida personal, tu et vas casar amb una aragonesa, però que, vaja, gairebé és de Sant Jús, va arribar als sis anys Sant Jús, no? Sí, als sis anys. La fina? Sí, la fina, a Can Viosca, va viure a Can Viosca. Com us vau enamorar, si m'ho pots explicar? On ens vam enamorar amb la Cés. Què et vas enamorar, primer de la Cés o de la fina? A veure, primer va ser la Cés. Hi ha hagut una pausa aquí. Primer va ser la Cés i després la fina. Sí, perquè a la Cés ja en parlarem si vols. Home, clar que en parlarem de la Cés. A la Cés estem parlant del 64 i amb la fina ens vam enamorar el 70. Doncs escolta, anem per parts. Parlem de la Cés. Com entres a la Cés? A veure, a la Cés entrem gràcies a un personatge importantíssim que és el personatge més important que ha tingut la Cés que és el Fulgents Ibaños. El Fulgents Ibaños resulta que li va demanar a la Junta de l'Ateneu va voler recuperar la història, la secció d'excursionista de l'Ateneu i quan va voler recuperar va veure que la manera de fer-ho era començar de zero. Per tant, s'havia de començar amb nens, amb gent jove que allò creés un arrel a la qual pogués aferrar-se i seguir i muntar la nova història. Això li va demanar la Junta del Baños va dir tu, Baños és que tu que en saps d'això d'excursionisme i de muntanya i tot plegat et pots encarregar de formar una secció amb nens i va dir amb nens el tio es va al·lucinar perquè va dir jo no he portat mai nens però es va atrevir i aquesta és la gran cosa que va fer ell és de... I com us va venir a buscar? Perquè clar, ara ho posaries a Instagram és fàcil, és fàcil en aquell moment era fàcil eren els fills de socis de les seves aquesta era la... la idea era tu vés a buscar fills de socis de la Taneu perdona fills de socis de la Taneu i te'ls agafes però anem amb els pares i els pares que et deixin els nens i així va començar i com recordes aquells moments? Jo recordo uns moments que m'han marcat molt m'han marcat molt i el Baños m'ha marcat molt m'ha marcat molt fins al punt que ell va ser una persona molt afable que va tenir la idea d'empoderar-nos a nosaltres és a dir empoderar-nos en el sentit que dir vosaltres us ho heu de fer tot deixar-vos fer exacte jo us ajudaré però vosaltres ho heu de fer fins al punt que ens muntava les excursions però ens obligava a fer-la nosaltres a organitzar-la a buscar els mapes a buscar els trens per on circulava i tot plegat i això ens va potenciar enormement a nosaltres Qui hi havia en aquella època a les Ceres? Recordes la gent que hi éreu? Sí, home estem parlant del 1964 hi havia molts dels companys que encara els tinc a la Junta actual som a la Junta estic parlant hi havia el Gaspar Oriols hi havia el Federic Planes que ara aquest ja no està actiu hi havia també el Daniel Cardona hi havia primeres espases de la història de Sant Just totalment és a dir gent que heu fet un camí sí, sí amb aquests i també teníem per damunt nostre hi havia el Pep Quintana hi havia el Lluís Ramban aquests també hi eren hi eren en el sentit que ells estaven una mica eren més grans que nosaltres però ells no van participar en aquest sinó ells estaven com a suport d'alguna manera és a dir el Banyos es va centrar en els més joves que tenien 16 anys 16 anys clar, clar que qualsevol altre hagués pogut pensar aquests es fotran una bufeta però ell ens anava guiant era com una mena de guia que ens ajudava quan teníem dubtes i amb tot i inclús hi era un punt amb el qual ell va agafar i va dir a veure com que sou molts anem a formar grups era molt astut per saber com ens havia d'encarrelar formarem grups perquè sou massa nombrosos i aquests grups seran el grup A el grup B i el grup C i a cada un d'aquests grups posaré un que sigui el responsable del mapa aquí va posar el que veia que tenia més capacitat o més intuïció o que li agradava més el tema de saber portar una excursió tenia un punt de lideratge de grup totalment però lideratge amagat és a dir no el volia molt humil quants anys portes les CES? des del 54 i no l'has deixat mai? no ni la deixaràs? no és la meva vida a més a més has estat president 16 anys 16 anys de president sí ha sigut un honor per tu això és que perquè jo veig inclús que ho estàs explicant amb certa emoció sí m'està gustant eh d'això es tracta sí per què? per què t'emociones? perquè la CES és a dir ha format part de la història de Sant Lluç sens dubte sí home jo vaig tenir la sort de poder participar en un projecte que vau muntar d'un vídeo d'aniversari un documental i va ser una experiència per mi magnífica allà et vaig conèixer és a dir ja et coneixia perquè t'havia entrevistat però allà et vaig conèixer més perquè vam haver de fer coses plegats el 2009 i vaig veure aquella passió amb la qual ho vivíeu el 75 aniversari per mi és un fet històric històric és injusti inclusió que ha venit les grans personalitats com va venir va venir el president de la Generalitat el Pujol com a expresident va venir l'alcalde va venir el president de la federació va ser un acte impressionant el 2009 realment jo el recordo amb molt de carinyo sí escolta'm no oblidem que a les CES també és important perquè vas conèixer la Fina sí com va anar allò te recordes? vas anar tu per ella o ella per tu? perquè sempre diuen que si la dona no et donen senyals el tio no respon hòstia pregunta difícil jo crec que vam coincidir no és veritat això doncs va ser ella sí és possible que t'ho va fer creure és possible és possible el que sí cal dir és que va sorgir un munt de parelles d'allà van sorgir jo crec que a part de l'èxit de la CES segurament és per això si només hi hagués hagut homes la cosa que és no hagués derivat cap a una cosa diferent sí sí va ser diguem-ne a partir del 70 o sigui del 68 69 70 que es van començar a formar parelles i molts molts ja tornaven de la mili i tot plegat i aleshores es van formar parelles i aquestes parelles segueixen encara vull dir jo crec que era la base i això que dius tu és veritat vull dir això és molt important i tant i tant no en tinguis dubte escolta'm parlem del puto amo en puto amo no és només guardiola és en Jordi Gironès bé perquè m'ho deien explica-ho a la Vall d'Avers és a dir la Vall d'Avers ha tingut algunes etapes inicials que abans era una revista que es deia Taneu d'aquesta Taneu va néixer la Vall d'Avers va néixer la Vall d'Avers per fer una cosa diferent i sigui més periòdica i més independent també que pogués dir la seva aleshores aquesta etapa inicial just inicial la primera de totes jo encara no hi vaig ser tu vas estar a la segona etapa a la segona etapa quan va començar la de color verd per entendre's llavors la Vall d'Avers amb color verd i tot plegat i aquesta etapa la vaig començar amb un grup molt maco que vull dir encara tenim l'amistat i ens trobem de tant en tant i celebrem coses i amb aquest grup doncs jo em deien el puto amo per què? perquè jo com que tenia la meva dèria administrativa el que feia era intentar diguem-ne posar una mica d'ordre des del punt de vista de les reunions les decisions i tot plegat ajudàvem a això que és el que m'agrada a mi que és el que m'agrada i vaig presentar el puto amo però no allà tots pancàvem eh tots sens dubte és a dir tu posaves una mica d'ordre exacte però els creadors no era jo els creadors eren altres i també i també no podem oblidar l'associació de veïns de la qual has estat secretari sí vaig estar secretari amb l'Urdes Burzon que era la presidenta en el seu moment i també vaig estar al principi quan vam dividir l'associació de veïns en barris barri nord barri sud i barri centre jo era del barri centre i també vaig estar dos o tres anys o així jo el que sí que he fet sempre és que quan he marxat d'un lloc és la meva manera de ser he volgut que allò estigués afarmat és a dir mai he fotut del camp d'un lloc en el qual deixant-ho a mitges sí exacte que allò tingués responsabilitat i dir ja us ho fareu no o sigui et vas marcar uns actius concrets de les diferents etapes dels llocs on has estat i fins que no has tancat no sí i visc que jo me'n vaig i aquí no passa res perquè això ja funciona és molt important això i a l'Associació de Veïns també ho vas fer així igualment però aquí vas estar menys anys menys menys a la CEAS com a president a la CEAS vaig estar primer vaig estar secretari o sigui jo sempre he sigut el secretari de la CEAS i ho diu què és el gironès el secretari de la CEAS perquè sempre he sigut el secretari que són els que meneu els que tenim un control important jo sempre ho dic que l'Ajuntament no mana l'alcalde mana el secretari doncs una mica sí una mica sí però intento que sigui tot consensuat és a dir no vaig per lliure sí no ets un ordeno o mando aquí n'hem tingut algun que ha vingut que és més ordeno i mando que havia estat alcalde abans i que l'hem entrevistat jo llavors els deixo que decideixin i després sí però si ordeno i mando a vegades si no contesten i tal apreto i dic noi ens hem de definir vinga això sí però que decideixin a la Junta ara marxem fem una mica de pas enrere en el temps encara que sent una mica desordenat m'explicaves que hi ha una fase de la teva vida de la qual n'estàs especialment orgullós més enllà de la CEAS que és quan vas participar del Congrés de Cultura Catalana que era una entitat que vau muntar per defensar la llengua sí aquest enllà era a nivell nacional a nivell de Catalunya és que cada poble intentava tenir uns àmbits li deien àmbits llavors hi havia un àmbit de cultura àmbit de llengua àmbit d'urbanisme hi havia tota una sèrie d'àmbits i això va ser molt important perquè va ser un moment aquell de trencament de trencament fort encara no s'havia mort el Franco estem parlant del 72 73 i així i aleshores vam veure que aquí s'havia de muntar i jo em vaig posar amb la de llengua em vaig posar amb la de llengua i amb la de llengua vam fer una de les taxes que vam fer és catalanitzar tots els carrers a la força és a dir anàvem a cada un dels carrers i li posàvem el rètol del carrer que hauria de ser si allà deia no sé què allò era Rambla és a dir canviau el nomenclàtor respectant el que hi havia hagut abans de l'avançament no, no, no no vull dir això és a dir us l'inventàu o deieu no, no a l'època a la república o abans de la dictadura es deia així sí, sí, sí rescatàvem els noms antics correcte no en posaven de noms això ha sigut més endavant que s'ha fet nosaltres ja posàvem el que tocava el que tocava digue'm algun recordes algun d'aquests antics que com es deia de general Rambla com l'hi deia la Rambla com l'hi deia la Rambla m'ho deia m'ho deia diria ara tinc una mica de dubtes però jo crec que sí el tema del Congrés de la Cultura Catalana en la secció de llengua quasi que la podríeu tornar a encetar no? ja, sí sempre és que aquest sempre el dèiem de mantenir escolta'm Jordi amb tot això un es pregunta el Jordi no ha entrat mai en política? doncs jo em pensava que no però m'equivocava sí vas tenir una època curteta però que vas entrant en política sí, va ser quan es va fundar el PSC el Partit Socialista de Catalunya que el va fundar el Reventós bueno, era era presidenta en aquell moment i es va fundar i em van venir a buscar a mi perquè en coneixien per les coses que feia i tot plegat m'ha dit escolta, tu aniria molt bé que t'hi posessis i tot plegat per organitzar-lo i ho van fer com una cèl·lula tampoc es deia cèl·lula perquè la cèl·lula de més aviat era el PSC deia més aviat cèl·lula però vam muntar el grup entre Esplugues i Sant Just llavors fèiem una reunió conjunta d'Esplugues i Sant Justens i ens en cuidàvem doncs doncs doncs enteníeu sempre s'ha dit que hi ha tensió entre aquests pobles no, no, no això és d'agafar temps i tant i llavors doncs vam muntar això i bueno vam començar a fer coses a fer un portaveu i tot plegat començava tot just era les beceroles es començava però venia un punt ben aviat ben aviat que va sorgir el tema del PSOE i llavors es va decidir que seria PSC-PSOE és a dir que hi hauria diguem-ne una unió una branca amb la part espanyola i a partir d'aquell moment jo vaig veure que jo la política a mi no m'anava no m'anava perquè jo era potser massa purista o massa idealista i vaig veure que allò no i a partir de llavors vaig deixar-ho va d'acord ara jo et faré una pregunta i vull que em siguis sincer d'acord? sí sé que fins ara ho has estat amb tots aquests anys no t'ha trucat mai ningú sí per anar a llistes sí qui? home el PSC segur per Pinyà va a Saganyes Ramon López no jo diria anterior anterior anterior? jo he assegurat? sí perquè els temps aquests els temps aquests et va trucar a posterior ja no no només PSC? no perquè només PSC sí perquè els altres com que sabien del meu historial encara que fos molt petit sabien que havia sigut de PSC bé però era una època diferent tampoc s'hagués malinterpretat si haguessis anat a un altre partit no però van agafar vaig agafar la fama que jo no volia tornar a la política i això suposo que va quallar i llavors no recordo que m'haguessin perseguit algun altre partit per fer-ho a lo millor m'ho haguessin dit però com que sabien no t'ha fet mai allò el tinc cuquet d'entrar a l'Ajuntament a fer coses perquè clar tu bàsicament si hi ha un resum del que és la teva vida és fer coses per Sant Jus sí evidentment que alguna vegada se m'ha dit això que jo estaria molt bé fent tasques a nivell municipal que tot plegat però com que jo vas per lliure sí com que jo jo vaig preferir sempre anar per lliure i fer el que a mi m'agradava i com que això no m'acabava d'agradar dic em posaré aquí patiré hauré de decidir coses que no m'agradaran i no llavors vaig dir perquè no em quedo a la SEAS que és el meu el meu hàbitat no em trobo còmode i secretari de SEAS fins que vaig passar a ser president doncs escolta'm ens ho hem passat molt bé ja et coneixíem però t'hem conegut una miqueta més abans de tancar sí si ens haguessis de recomanar una sola excursió allò que diguis va home n'hi ha una només sí fem-la te la diré perquè a més a més va ser la primera de les seccions quan es va refundar el 1964 les SEAS i és la travessa Núria Ull de Ter o Ull de Ter Núria tant hi fa d'un cantó que de l'altre i quin nivell cal per fer això? home jo diria que és un nivell moderat s'ha de tenir una mica de coneixement de muntanya no és que sigui molt difícil no és que sigui molt dura però sí que requereix uns mínims uns mínims perquè jo he vist allà gent que les ha passat magres amb els dits de cansades i allò cansadíssims tu encara surts? sí, sí i tant sovint? sí dues vegades a la setmana dues vegades a la setmana sí estàs en plena forma el diumenge ja surto per sempre doncs avui ens ha visitat en Jordi Gironès jo diria que la SEAS ha marcat la seva vida però no ha estat només la SEAS el que crec que ha marcat la seva vida és l'amor per al seu poble i evidentment la seva família però vull dir com a qüestió de gent de Sant Jús acabem amb una cançó Steelhaven Found de YouTube que ens has dit que era un dels grups que també t'ha marcat a la teva vida per què? perquè m'ha agradat la seva música bàsicament has vist en directe alguna vegada? sí, sí aquí a Barcelona a Barcelona Camp Nou o a l'Olímpic a l'Olímpic Jordi, espero que t'hagis passat bé molt bé acabem amb la cançó Steelhaven Found dels YouTube molt bé adeu-siau a l'Olímpic schon � Coordin clears esà l'Olímpic esà un box après sà la Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit