Altres
Episodis etiquetats amb Altres
Cinema sense condicions del 28/2/2012 — Le Havre, Oscars i retrat de Natalie Portman
Resum general Programa de cinema amb to proper i apassionat que recorre tres eixos: - Anàlisi sensible de “Le Havre” (Aki Kaurismäki), amb èmfasi en la solidaritat i l’esperança enfront de la vellesa d’Europa. - Oscars 2011: “The Artist” vs “Hugo” (Scorsese), homenatges creuats al cinema clàssic, Méliès i la màgia del 3D, i debat sobre versió original. - Monogràfic de Natalie Portman: trajectòria, premis i paper clau a “León: el professional”, “Closer”, “Star Wars” i “V de Vendetta”. També s’ofereix una agenda amb projeccions locals i un repàs extens de les novetats de la Biblioteca Can Ginestar. Temes principals 1) “Le Havre” (Kaurismäki): un conte de solidaritat • Tò de conte: història de bondat radical i comunitat que acull un infant immigrant. • Valors: esperança, dignitat i humanisme davant la precarietat. • Mirall social: majoria de personatges són gent gran; s’obre debat sobre envelliment d’Europa i la immigració com a relleu generacional. • Ecos clàssics: comparacions amb Chaplin i Frank Capra. 2) Oscars 2011: “The Artist” vs “Hugo” • Repartiment 5-5 de premis entre ambdues; “The Artist” s’endú guardons majors. • Homenatges creuats: un francès celebra el cinema mut americà; Scorsese homenatja Georges Méliès i la invenció fílmica. • “Hugo”: delicadesa visual, inventiva i tribut a la fàbrica de somnis; paral·lelisme amb “Cinema Paradiso”. • Debat VO: intertítols de “The Artist” en castellà a sales VO; autenticitat lingüística a “Hugo” (francès vs anglès); defensa de la versió original. 3) Agenda i comunitat • Projecció de “Chico y Rita” (V.O.) a la Biblioteca Les Voltes. • Documental del mes: “El cielo abierto” (Monsenyor Romero). • Cinefòrum: “Escuchando al juez Garzón”. • Filmoteca en marxa i cicles a recuperar. 4) Novetats Biblioteca Can Ginestar • Nadal i Hivern 2012 amb títols destacats: Midnight in Paris, The Fighter, La red social, Black Swan, El discurs del rei, Incendies (proper al Cineclub), Irina Palm, Super 8, También la lluvia, The Tourist, Tres metros sobre el cielo. 5) Monogràfic: Natalie Portman • Perfil: nascuda a Jerusalem (1981), jueva no practicant, llicenciada en Psicologia (2003). • Premis: Oscar, BAFTA i SAG per “Black Swan”; Globus d’Or per “Closer”. • Facetes: actriu, productora, directora i guionista; treball en teatre (Anna Frank, La gavina). • Rols clau: - “León: el professional” — interpretació imponent amb 13 anys; relació complexa i maduració emocional. - “Closer” — personatge més agosarat i sincer, eix de la dinàmica de parelles. - “Star Wars” — Padmé Amidala, doble identitat i presència icònica. - “V de Vendetta” — transformació, accent britànic i iconografia de la màscara (moviment Anonymous). • Altres: “Beautiful Girls”, “New York, I Love You”, “Hotel Chevalier”, “Thor”, “Your Highness”, “No Strings Attached”. Punts clau i anàlisi “Le Havre”: ètica de la bondat • La pel·lícula proposa que els humans poden “treure el millor” per sobre la picaresca. • Personatges grans com a dipositaris de saviesa; el nen immigrant com a esperança i futur. • Debat sobre la piràmide demogràfica invertida a Europa i la necessitat de base jove. Oscars i memòria del cinema • “Hugo” reactiva la “màquina del somni” i la utopia cinematogràfica; “The Artist” apel·la a la nostra memòria mítica del cinema mut. • Comparació amb “Cantant sota la pluja” i “Cinema Paradiso”. Natalie Portman: intensitat i intel·lecte • Combinació de candidesa i maduresa des de ben jove; gran capacitat per liderar l’energia de l’escena. • Tria de papers que exploren identitat, risc i veritat emocional; resistència a la sexualització gratuïta. Agenda i recomanacions • Veure “Le Havre” per un cinema de tendresa i compromís. • Recuperar “Hugo” en 3D si és possible, per la seva poesia visual i tribut a Méliès. • No perdre “Incendies” (Cineclub) i descobrir “Irina Palm”. • Assistir a les projeccions locals: “Chico y Rita” (V.O.), documental “El cielo abierto” i cinefòrum de Garzón. Cites destacades “La necessitat de reactivar la màquina del somni… posar novament en marxa la utopia.” “És un conte… una història de solidaritat i d’esperança.” “La piràmide demogràfica és invertida; necessitem una bona base.” Tancament El programa clou avançant que el film del mes serà J. Edgar i recordant el blog i xarxes del programa.
Veus Parròquia del 22/2/2012 — Quaresma i art cristià; efemèrides del 22 de febrer
Veus de la parròquia: Dimecres de Cendra i art cristià Context i lectura de l’Evangeli (Dimecres de Cendra) • S’obre el programa en coincidència amb el Dimecres de Cendra (22/02/2012) i es llegeix l’Evangeli de Mateu sobre l’almoina i la pregària discreta. "Converteix-te i creu en l’Evangeli." • Idea clau: la penitència autèntica és interior, no ostentosa; Déu veu el que és secret. Sentit de la Quaresma i la penitència • La Quaresma s’entén com a temps de preparació per a la Pasqua: control de l’esperit, no només del menjar. • Debat sobre l’“abstinència de carn”: avui pot no ser penitencial; es proposen gestos de caritat quotidiana (un somriure, fer feliços els altres). Arquitectura cristiana: de les basíliques al present • Orígens: pas de temples pagans a basíliques en creu llatina com a símbol de la creu i la Resurrecció. • El romànic a Catalunya (ex. Sant Climent de Taüll): - Estètica de senzillesa i recolliment; esglésies petites, austeres, fosques però riques en pintura mural per evangelitzar analfabets. • El gòtic: obertura, llum i vitralls; grans catedrals (Barcelona, Lleida; Burgos/Leó com a contraposició estilística). • Territori: ermites i aplecs com a xarxa de vida devocional (Montserrat, Bellmunt, Sant Vicenç de Torelló, Bruguers, Sant Ramon, Sant Madí…); tradicions locals (costellades, romeries). • Monestirs i claustres (cistercencs, benedictins): espai de contemplació que integra natura i aigua; tipologia comuna arreu d’Europa. • Contemporani: temples d’“autor” i funcionalitat litúrgica (plantes circulars/hexagonals, acústica, centralitat de l’altar). Casos: Sagrada Família; parròquia oberta a diverses confessions durant les Olimpíades; debat sobre l’Almudena. • Recordatori pastoral: l’església serveix si la comunitat viu la fe fora del temple. "Siguem temples vius." Escultura, pintura i iconografia • Riquesa d’escultura i pintura sacra: devocions locals; debat amb tradicions que eviten imatges per risc d’“idolatria”. • Exemples: Miquel Àngel i la Pietà; evocació d’imatges contemporànies que reinterpreten el motiu de la pietat. • Tensió històrica: de la pobresa evangèlica del romànic a la magnificència gòtica, renaixentista i barroca; el Vaticà (Capella Sixtina, columnata de Bernini) com a cim artístic i qüestió moral. • Simbologia primitiva: peix, pa, bon pastor; testimonis a les catacumbes; crida a recuperar la simplicitat del missatge. • Patrimoni funerari: cementiris com a museus a cel obert (Poblenou, Montjuïc; Père-Lachaise) i expressió d’esperança cristiana en la resurrecció. • Arquitectes moderns: Le Corbusier i la lectura contemporània de l’espai litúrgic. Claus de lectura de la història de l’art • Tesi central: és difícil entendre la història de l’art occidental sense la tradició cristiana (bíblia, iconografia, temes). Encara que un no sigui creient, cal conèixer aquest codi per interpretar obres i museus. Seixanta i més: Efemèrides del 22 de febrer El dia i el temps • 22 de febrer: 53è dia de l’any; comentari sobre la percepció del pas del temps. 1923: Einstein a Barcelona • Conferència sobre la relativitat (Escola del Treball), convidat per Esteban Terrades en el marc de la Mancomunitat. • Recepció desigual de la premsa: alguns encerten l’explicació; altres fan simplificacions. Es destaca la crònica encertada de Josep Maria de Sagarra. 1931: Retorn de Francesc Macià • Arribada des de l’exili (fets de Prats de Molló) i relectura mediàtica: debat sobre la fidelitat històrica d’una sèrie de TV3. • Idea clau: la percepció depèn del coneixement d’història i de l’enfoc autoral; es distingeix entre semblança actoral i rigor dels fets.