
M de Música del 9/2/2021
Un programa al meu gust. La música que em desperta sentiments i emocions. Música clàssica, jazz, new age, etc. La paraula, la poesia introdueix la música. Maria Quintana.
Episodis etiquetats amb Altres

Un programa al meu gust. La música que em desperta sentiments i emocions. Música clàssica, jazz, new age, etc. La paraula, la poesia introdueix la música. Maria Quintana.

Xerrem de cinema, de les pel·lícules que us agraden, de les nostres, festivals, premis, pelis dolentes, de bones, etc. Amb Laia Vidal, Dani Martinez i Raúl N. Cortés.

Recorregut per estils musicals que en el seu moment van evolucionar de la música jazz, com el funk, soul, etc...

Música de tots els temps i tots els estils, sense paraules... només música.

Bona musica, per gaudir-la al màxim amb l'Enric i en Joan

Fil conductor: la creació com a procés Idea central del programa: la creació com a motor i com a procés, més que com a resultat. Des d’un editorial que juga amb el “dia de la marmota” fins a lectures sobre street art, pintura clàssica, còmic i cinema. "En la creació, l’important és el procés que ens permet dur-la a terme. El durant... Un dia repetit per a una creació infinita." • Repetició i canvi: de Punxsutawney Phil a un Mediterrani que “no entén de marmotes” però sí de cicles, promeses mediàtiques i inèrcies socials. • Creació urbana a la Plaça de la Canadenca: murals que es superposen i es reescriuen; la ciutat com a llenç compartit. • Memòria de la lluita obrera: record de la vaga de La Canadenca i la jornada de 8 hores; les tres xemeneies com a símbol. Còmics — The Auteur: sàtira de Hollywood, gore estilitzat i set de transcendència El còmic i el seu món • Títol: The Auteur (Rick Spears —guió—, James Callahan —dibuix—, Luigi Anderson —color—; Oni Press). • To i gènere: gore/trash satíric amb colors pastel a l’estil Joan Cornellà; humor negre i crítica ferotge a Hollywood. • Disponibilitat: no editat en espanyol; es pot trobar en anglès. Sinopsi (sense spoilers clau) • Nathan T. Rex, productor caigut en desgràcia, vol aixecar un slasher “definitiu”. Per trobar “idees reals”, busca l’ajuda d’un assassí en sèrie jutjat, que acaba convertint-se en “coach” i executor. • Paròdia de la indústria: accionistes que només volen escalades de violència, “directors” de gorra enrere, actors egòlatres i molta droga com a falsa musa. • Estètica: contrast entre temàtica gore i paleta pastel; ecos de Tales from the Crypt i cultura pop. Clau temàtica: la (des)inspiració "Només existim en allò que creem i descobrim sobre nosaltres mateixos a través de la nostra feina... Si estàs bloquejat, és per la teva inhabilitat d’escriure la veritat." • El còmic reflexiona sobre la fal·lera de deixar empremta i la línia fina entre veritat i impostura creativa. Adaptació • Anunciada adaptació en sèrie per Taika Waititi (Showtime): il·lusió i dubte sobre fins on s’atrevirà a mantenir el to extrem del còmic. Pintura — La Creació d’Adam (Miquel Àngel): sublim, cervell amagat i proto-Eva Lectura formal i simbòlica • Ubicació: sostre de la Capella Sixtina (1511). Mirada nadir: l’espectador mira amunt, cap al “cel” de la imatge. • Composició: dues zones simètriques —Adam (terra) i Déu (cel)— amb el moment previ al contacte dels dits; suspens visual i dramatúrgic. • Representació de Déu: més proper a un Zeus renaixentista que al Pantocràtor medieval; vigor anatòmic, túnica porpra, envoltat de querubins. Lectures ocultes i contemporànies • Hipòtesi Meshberger (anys 90): el grup de Déu i querubins sota la túnica dibuixa la forma d’un cervell humà —metàfora del “disseny intel·ligent” i de l’estímul de crear. • Gènere: presència d’una proto-Eva al costat de Déu (mirada crítica i distanciada); debat obert amb la figura de Lilit. • Cultura pop: l’obra ha estat memetitzada i reversionada (de The Simpsons a videoclips), entre meravella i desmitificació. Cinema — La pintora i el lladre (Benjamin Ree): retrat, teràpia i límits de l’observació Punt de partida • Oslo, 2015: roben dues obres de la pintora Barbora Kysilkova (hiperrealisme). El lladre, Karl-Bertil Nordland, és detingut, però els quadres no apareixen. • Gir: Barbora li demana al lladre que posi per a un retrat. Neix un vincle que el film segueix amb mirada d’observació. "It was your masterpiece." —motiu “estètic” del robatori, un elogi desarmant i ambigu. Capes del documental • De thriller a estudi de personatges: la relació artista-model es torna terapèutica per a tots dos. • Direcció: Benjamin Ree (després de “Magnus”), música d’Uno Helmersson. Reconeixement: premi especial del jurat a Sundance 2020, millor documental a Londres, èxit a Atlàntida/Filmin. • Metacine: algunes escenes es recreen; debat sobre el vampirisme en l’art observacional vs. el treball col·lectiu i la cura mútua. Paral·lel amb el documentalista Ulrich Seidl. Agenda i in memoriam • In memoriam: Christopher Plummer; Hal Holbrook. • Estrenes/restrenes: La pintora y el ladrón (cinema); El Chico (Chaplin) i 2046 (Wong Kar-wai) tornan a sales. • Properament: Nuevo Orden (Michel Franco). • Sèries i videojocs: H (T2, Netflix); Little Nightmares II (PC i consoles). • Comunitat: presència a YouTube, Facebook, Twitter, Instagram, i podcast a Anchor/Google Podcasts (amb pas a Spotify).

Audició de sardanes amb comentaris sobre les peces que s’escolten. A la meitat del programa, s’inclou normalment una curta notícia relacionada amb el món de la sardana.

Recorregut per estils musicals que en el seu moment van evolucionar de la música jazz, com el funk, soul, etc...

Música de tots els temps i tots els estils, sense paraules... només música.


Fem que les nits de divendres i les tardes de diumenge sigui menys avorrida! Descobriment de novetats musicals i el millor entreteniment amb el millor equip. Ens escoltem? Amb Pau Sbert.

Recorregut per estils musicals que en el seu moment van evolucionar de la música jazz, com el funk, soul, etc...