
Smooth Jazz Club del 8/1/2021
Recorregut per estils musicals que en el seu moment van evolucionar de la música jazz, com el funk, soul, etc...
Episodis etiquetats amb Altres

Recorregut per estils musicals que en el seu moment van evolucionar de la música jazz, com el funk, soul, etc...

Música de tots els temps i tots els estils, sense paraules... només música.

Programa dedicat al món del Swing, amb Albert Abella i Diego Fontova

Recorregut per estils musicals que en el seu moment van evolucionar de la música jazz, com el funk, soul, etc...

Música de tots els temps i tots els estils, sense paraules... només música.


Un programa al meu gust. La música que em desperta sentiments i emocions. Música clàssica, jazz, new age, etc. La paraula, la poesia introdueix la música.

Xerrem de cinema, de les pel·lícules que us agraden, de les nostres, festivals, premis, pelis dolentes, de bones, etc. Amb Laia Vidal, Dani Martinez i Raúl N. Cortés.

Recorregut per estils musicals que en el seu moment van evolucionar de la música jazz, com el funk, soul, etc...

Música de tots els temps i tots els estils, sense paraules... només música.

Bona musica, per gaudir-la al màxim amb l'Enric i en Joan

Resum general Episodi especial de cloenda del 2020 amb un to d’editorial molt marcat: comiat contundent a un any nefast, mirant el 2021 amb esperança i una bateria de recomanacions culturals. El programa recull quatre grans blocs: Cinema: “Martin Eden” de Pietro Marcello, la gran aposta europea recent. Videojocs: el terratremol mediàtic de Cyberpunk 2077 i el seu llançament fallit. Llibres: “A propósito de nada”, les memòries de Woody Allen entre anècdotes i polèmiques. Sèries: “The Midnight Gospel”, filosofia lisèrgica i introspecció animada a Netflix. "Fuck you, 2020. Que te joda, 2020." Una obertura amb sàtira i ganes de passar pàgina. Temes principals Cinema — Martin Eden (Pietro Marcello) Adaptació de la novel·la homònima de Jack London, traslladada a una Nàpols atemporal que expandeix el relat a tot el segle XX (derives polítiques, socials i econòmiques). Protagonista magnètic: Luca Marinelli (premi a Venècia), interpretació vitalista i histriònica que encarna l’alter ego de London com a heroi “negatiu”, arrogant i atormentat. Estil i llenguatge: barreja lliure de neorealisme en color, vanguardes, Nouvelle Vague i peces documentals que el director intercala per donar textura històrica i poètica. Ecos i referents: connexions amb “Transit” (Christian Petzold), “Lazzaro felice”, Pasolini i Visconti. Missatge clau: experiència estètica del cinema com a vehicle humanista. "És millor ser un soberg meteoro que no pas un planeta adormit i permanent." —Jack London Un credo que defineix l’ímpetu de Martin Eden. Videojocs — Cyberpunk 2077 (CD Projekt Red): crònica d’un llançament trencat 8 anys de desenvolupament i un hype creixent (E3, Keanu Reeves, promesa de “quan estigui llest”), amb múltiples retards fins al desembre de 2020. Llançament a consola (PS4/Xbox One) i PC amb bugs massius, IA pobra, textures i glitches greus i fins i tot bloquejos de partida i pantalles blaves a consola. Parxes incessants (gigues i gigues en pocs dies) sense solucionar el fons en old-gen; retirada del joc de la PlayStation Store i política de reemborsaments en cadena. Tensió interna i “crunch”: pressions, programadors en desacord, i accionistes emprenyats (esment de pèrdues milionàries i possibles demandes). Debat de fons: joc pensat per next-gen/PCs molt potents que no hauria d’haver sortit en consoles de generació anterior; comparacions amb No Man’s Sky i incògnita sobre premis (Game Awards) i “joc arreglat” a posteriori. “El hype ha estès xecs que els programadors no han pogut pagar.” Diagnòstic tan agut com dolorós. Llibres — Woody Allen, “A propósito de nada” (memòries) Memòries als 85 anys, plenes d’anècdotes d’infantesa (Brooklyn 40-50), autoretrats irònics i retrats parentals amb el seu humor marca de la casa. El llibre toca el cas Dylan Farrow i la polèmica (sense novetats substancials), amb to que alguns veuen de justificació; també mencions a rebuigs d’actors i problemes amb Amazon. A faltar: anàlisi cinematogràfica profunda de títols cabdals (Hannah i les seves germanes, Delitos y faltas, etc.). Valor essencial: la ironia inesgotable i la veu inconfusible de l’autor, que convida a revisitar la seva filmografia (de “Annie Hall” a “Blue Jasmine” i “Match Point”). “Algunes persones veuen el got mig buit; altres, mig ple. Jo sempre veia el taüt mig ple.” —Woody Allen Sèries — The Midnight Gospel (Netflix) Creators: Pendleton Ward (Hora d’Aventures) i Duncan Trussell. Format: sèrie d’animació a partir del podcast real “Duncan Trussell Family Hour” (àudios d’entrevistes originals). Premissa: Clancy, un “spacecaster”, viatja per mons simulats en fase apocalíptica per entrevistar personatges sobre drogues, meditació, mort, existència i espiritualitat. Dues capes simultànies: imatge hipnòtica i discurs filosòfic; experiència lisèrgica que demana atenció visual i auditiva (no sempre “fàcil”, però molt estimulant). Moments destacats: aparició de Damien Echols (West Memphis Three) i un final colpidor on la ficció es fon amb l’autobiografia (la mare l’anomena “Duncan”). Agenda i recomanacions exprés Cinema/Streaming: Soul (Pixar, Pete Docter) a Disney+. Reestrena 4K: In the Mood for Love (Wong Kar-wai) i cicle a Cines Boliche (BCN). Còmic: Matadero 5 (Vonnegut) adaptat per Albert Monteys i Ryan North. Sèries: Cobra Kai T3 (Netflix, 1/1), American Gods T3 (Prime Video, 11/1), WandaVision (Disney+, 15/1). Videojocs: Scott Pilgrim vs. The World: The Game – Complete Edition (14/1, multi). Guia d’escolta (marcatge ràpid) 00:01–03:08 • Editorial: 2020 a la picota i xarxes del programa 03:10–03:47 • Xerrada de festes i menús 04:02–06:13 • Menú del dia i sumari 06:38–19:08 • Cinema: “Martin Eden” 19:08–34:29 • Videojocs: “Cyberpunk 2077” 34:31–45:31 • Llibres: “A propósito de nada” (Woody Allen) 45:54–56:17 • Sèries: “The Midnight Gospel” 56:34–59:17 • Agenda i recomanacions 59:17–59:36 • Cloenda i comiat