Altres

Episodis etiquetats amb Altres

12219episodis
Babilònia del 22/11/2018 — De Berlioz a Binoche: OBC a l’Auditori, thriller entre vinyes, patchwork vital, Escape Room i cinema a Formentera i Londres - episode art
Babilònia
1h

Babilònia del 22/11/2018 — De Berlioz a Binoche: OBC a l’Auditori, thriller entre vinyes, patchwork vital, Escape Room i cinema a Formentera i Londres

Panorama general del programa "Avui tenim música, llibres, teatre i cinema". Dos conductors (Rosa i Xesco) tiren endavant un episodi variat i amè, amb especial atenció a la música clàssica a l’Auditori, un thriller ambientat a La Rioja, un llibre de consells vitals a través del patchwork, teatre de comèdia i suspens amb Escape Room i un triple bloc de cinema: Formentera Lady, Un sol interior i London River. També hi ha un parèntesi sobre premis culturals locals i iniciatives poètiques. Música clàssica: OBC a l’Auditori (Berlioz, Messiaen, Beethoven) Sinfonia Fantàstica (H. Berlioz) i l’OBC • Experiència a l’Auditori amb la Sinfonia Fantàstica (tercera peça del programa), sota la batuta de Sylvain Cambreling. • Sensació de gran format: Rosa compta uns 71 músics a l’escenari (Berlioz somiava amb 130). Molta corda, dues arpes, vent i percussió notable (timbals, campanes fora d’escena amb un efecte d’eco molt vistós). • Peça de cinc moviments: accessible, narrativa i amb gran desplegament tímbric. Durada aproximada: una hora. Obertura contemporània: Olivier Messiaen • Peça curta (~13’), percepció de la Rosa: difícil i poc melòdica; debat sobre dodecafonia i escolta d’avantguarda com a “quadre abstracte”. • Contrast amb Bernstein (Missa), que li resulta més assequible malgrat ser contemporani. Beethoven: Concert per a piano núm. 4, Sol M, op. 58 • Garrick Ohlsson (anomenat “Olson” a l’antenna), pianista convidat, lectura agraïda i solvent, bis inclòs. • Valoració global: programa molt equilibrat, ideal per a públic ampli. L’Auditori: oferta i proximitat • Recordatori de concerts gratuïts en espais emblemàtics (Barceloneta, Sagrada Família, etc.). • Reivindicació d’abonaments i cicles temàtics: “sempre encerten” amb les seleccions. Cultura local: Premis i poesia al Baix Llobregat Llobregatins de l’any i Ateneu de Sant Just • Crònica de l’acte de lliurament de premis; l’Ateneu de Sant Just és destacat per la seva vida cultural (Orfeó Enric Morera, seccions de música, revista, excursionisme...). Poesia en vers i Horts de poesia (Sant Vicenç dels Horts) • Iniciatives municipals per visibilitzar la poesia: versos a autobusos i parades, revista municipal, web. • Horts de poesia als Jardins de Can Comamala (estiu): autors locals i internacionals, fomentant la declamació i el diàleg intergeneracional. Llibres A merced de un dios salvaje (Andrés Pascual) • Thriller amb aire costumista i gir fosc: un pare vidu i el seu fill amb epilèpsia reflexa tornen a La Rioja; rerefons de bodegues familiars, herències i un passat tèrbol. • Escalada de tensió: llegenda d’un nen entre vinyes, segrest, violència i sospites d’interessos econòmics. • To: àgil i accessible, sense caure en l’explotació gore; intriga sostinguda fins a un desenllaç positiu. Los doce hilos de oro (Aliske Webb) – patchwork i vida • Manual-narrativa amb 12 “fils”/consells d’una àvia a dues netes, vehiculats per la confecció d’un quilt (patchwork) com a símil de projecte vital. • Temes clau: objectius, valors, perseverança, integritat, i el poder del vincle intergeneracional. • Pràctica creativa com a cura i socialització: cosir, acolxar, unir peces com a metàfora d’integrar experiències. • Referència cinematogràfica: How to Make an American Quilt (1995) – Winona Ryder; en castellà, “Donde reside el amor”. Cada bloc del quilt encarna una història d’amor i memòria. • Cita destacada sobre l’èxit i la integritat: "Sea cual fuere tu definición del éxito, si en última instancia no te proporciona paz mental, no es éxito." Teatre: Escape Room (Joel Joan i Hèctor Claramunt) – Teatre Goya • Comèdia de situació i enigmes amb to de suspens: dues parelles entren a un escape room que no és el que sembla. • Ritme alt, molts gags, joc amb el llenguatge inclusiu i gir constant d’expectatives. • Repartiment: Joel Joan, Àgata Roca, Oriol Vila, Paula Vives. Recomanada per una bona estona de diversió. Cinema Formentera Lady (Pau Durà) • Drama íntim amb José Sacristán: un vell hippy, música de banjo i vida bohemia a Formentera veu trastocada la rutina quan ha de fer-se càrrec del nét. • Un relat petit però encantador sobre cura, fragilitat i segones oportunitats, sense caure en el melodrama. Un sol interior (Claire Denis; “Un beau soleil intérieur”) • Juliette Binoche encarna una dona de mitjana edat en recerca amorosa; aparicions d’homes diversos fins a un epíleg amb Gérard Depardieu. • Cinema francès de diàleg i matís: autonomia femenina, expectatives emocionals i friccions de gènere sense victimisme. • Un estudi sobre el desig i la integritat: més busca de ressonància interna que no pas felicitat normativa. London River (Rachid Bouchareb) • Post 7-J (2005): una mare anglesa i un pare africà busquen els seus fills desapareguts a Londres; camins paral·lels que conflueixen. • Temes: dol, prejudicis, pertinença i trobada humana enmig del trauma. Revelació que els joves es coneixien i convivien. • Humanista i continguda; recomanada per la seva sensibilitat i mirada social. Altres referències citades • Recordatoris i elogis a Carlos Saura (Sevillanas, Bodas de sangre, Goya en Burdeos) i a Ken Loach (Lloviendo piedras), tot i que no es desenvolupen en profunditat en aquest episodi.

Veus Parròquia del 21/11/2018 — Judaisme: de l’«Hevenu Shalom Aleichem» a la Torà — d’Abraham a la diàspora, el Messies i el diàleg interreligiós a Catalunya - episode art
Veus Parròquia

Veus Parròquia del 21/11/2018 — Judaisme: de l’«Hevenu Shalom Aleichem» a la Torà — d’Abraham a la diàspora, el Messies i el diàleg interreligiós a Catalunya

Context i convidat • Programa: Veus de la Parròquia (Parròquia dels Sants Just i Pastor, Sant Just Desvern) • Convidat: Jorge “Jordi” Burman, educador de la Comunitat Israelita de Barcelona (CIB), que celebra 100 anys d’història. • Fil conductor: judaisme, tradició i modernitat, amb èmfasi en identitat, escriptures, història i convivència interreligiosa. “Hevenu Shalom Aleichem” i el sentit de Shalom • Cançó-emblema: «Hevenu Shalom Aleichem». • Missatge clau: Shalom = pau, però també salutació i comiat; és una necessitat vital, no només una fórmula. «Portem la pau a vosaltres» — sentit central del cant. Orígens hebreus i naixement del monoteisme • Deuteronomi («Un arameu errant…») i Abraham. • Abraham neix a Ur-Kasdim (Mesopotàmia), i impulsa una mentalitat monoteista que inspira el judaisme, el cristianisme i l’islam. • Etimologia i idea: hebreu pot al·ludir a «l’altra riba» (Eber), símbol d’un pensament que travessa i transforma. • Monoteisme com a forma de vida: tots som fills d’un creador i, per tant, germans dins la creació. Noms i identitats: hebreu, israelita, jueu, israelià • Hebreu: denominació primerenca del poble. • Israel: nom donat a Jacob («camí cap a Déu»); d’aquí, «fills d’Israel» i les dotze tribus. • Jueu/judaisme: s’estén com a terme després de la destrucció del Temple (segle I dC). • Israelita (avui): pot referir-se al marc bíblic o bé a ciutadania de l’Estat d’Israel; en context local, «comunitat israelita» respon a la tradició bíblica i a una comunitat catalana de religió hebrea. • Distinció clau: israelià = ciutadà d’Israel (sigui la seva fe la que sigui); jueu = pertinença religiosa/cultural. Escriptures: Torà, Pentateuc, Talmud i profetes Torà com a ensenyança viva • Torà prové d’«ensenyança»: no és només Llei, és guia per a totes les generacions. • Lectures que s’aprofundeixen amb el temps (p. ex., creació en «sis dies» i ritmes de treball/descans; comprensions modernes com el Big Bang). Pentateuc vs resta de llibres i Torà oral • El Pentateuc (els cinc llibres) és per a la tradició jueva dictat diví a Moisès. • La resta (Josuè, Reis, etc.) són llibres inspirats però redactats per autors humans. • La Torà oral —transmesa fins a l’exili de Babilònia— es recull al Talmud (Mishnà en hebreu i arameu). Profetes: lucidesa ètica i social • No són endevins, sinó visions ètiques i socials (amb inspiració divina): adverteixen contra hedonisme, egoisme i materialisme. • Impopulars perquè diuen la veritat incòmoda: sense retorn a l’espiritualitat, arriba la ruïna. Itinerari històric: Canaan, Egipte, diàspora Patriarques i Canaan • Abraham s’estableix a Canaan i conviu amb altres pobles amb la tenda oberta als quatre costats: universalitat del monoteisme. Egipte, esclavitud i Pesah • Migració a Egipte per fam; esclavitud sota faraó. • Pesah (Pessa’h): sortir d’Egipte replanteja avui què és esclavitud (consum, materialisme, egoisme) i què és llibertat (dignitat humana). Retorn, imperis i diàspora • Retorn i vida a la terra sota Josuè; després invasions: babilònics, grecs, romans. • Any 70 dC: destrucció del Segon Temple i gran diàspora (testimoni a l’Arc de Titus). Persecucions i modernitat • A Europa: xenofòbia, racisme, deïcidi; en canvi, millor convivència en contextos islàmics. • Revolució Francesa (1789): ciutadania, llibertat i igualtat obren el camí a la lliure pràctica religiosa. • A Catalunya: exercici lliure de la religió i pertinença cívica al país. Jesucrist i el Messies: convergències i divergències • Lectura cristiana: l’Antic Testament anuncia un Alliberador/Messies identificat en Jesús. • Lectura jueva: Jesús, rabí jueu (hebreu i arameu), humanista i allunyat del poder material romà; centra l’ètica en la Torà. «Estima el teu proïsme com a tu mateix» — eix de la Torà, portat fins a les darreres conseqüències. • Diferència central: el judaisme encara espera el Messies; proposta de Jordi Burman: viure com si el Messies ja fos aquí, practicant la justícia i la pau ara. Era mesiànica (apunts clàssics) • Possibles crisis globals (guerres o civilització), anuncis de pau i fins i tot resurrecció. • Clau simbòlica: si la humanitat fa un Shabbat complert (reposar i comprendre), s’acosta el Mashíaj. Diàleg interreligiós a Catalunya: de la teoria a la convivència • Valoració positiva del trasllat de festivitats i símbols compartits: tot el que promou el bé comú és benvingut. • Estructures de país: Direcció/Oficina d’Afers Religiosos (Generalitat/Ajuntament) i xarxes com GTER, AUDIR. • De diàleg a convivència: catòlics, protestants, musulmans, budistes, jueus, bahà’ís, sikhs, poble gitano, Hare Krishna, Brahma Kumaris… treballant plegats. • Pràctiques: visites a presons, explicació de festivitats (Pesah, Diumenge de Rams, etc.) i el seu sentit vital; visites escolars a centres de culte. «Aquí ja no hi ha diàleg: convivim tots junts.» • Missatge comú a l’alumnat: segueix el teu camí (Jesús, Muhammad, tradició hebrea…) i arribarem al mateix: dignitat, pau i sentit. Pauses i talls externs • Pausa musical a la part final. • Tall d’un segment esportiu extern (Barça, mercat d’hivern) i identificació d’emissora — no forma part del nucli de contingut. Idees clau • Shalom com a pau i necessitat vital. • Monoteisme com a ètica relacional i universal. • Torà: ensenyança viva; Talmud: memòria de la Torà oral. • Profetes: crítica ètica davant el materialisme. • Pesah: de l’esclavitud moderna a la llibertat amb dignitat humana. • Messies: esperar-lo actuant — fer present la justícia i la pau. • Convivència interreligiosa a Catalunya: model de pluralisme i cooperació cívica.