Altres

Episodis etiquetats amb Altres

12219episodis
Babilònia del 21/6/2018 — Final de temporada: llibres (Oliver Sacks, Endymion, El col·leccionista de llibres) i cinema (Els exàmens, Han Solo, 12 anys d’esclavatge, 120 BPM, La vida és bella) - episode art
Babilònia
1h

Babilònia del 21/6/2018 — Final de temporada: llibres (Oliver Sacks, Endymion, El col·leccionista de llibres) i cinema (Els exàmens, Han Solo, 12 anys d’esclavatge, 120 BPM, La vida és bella)

Context i to del programa • Últim programa de la temporada 2017-2018 amb to desenfadat i bromes tècniques, però amb contingut cultural dens. • Participen diversos col·laboradors habituals i s’anuncia el retorn al setembre. "Ens acomiadem avui... i tornem a meitats de setembre." Llibres Oliver Sacks — L’home que va confondre la seva dona amb un barret Punts clau • Recull d’uns 25 casos clínics reals explicats amb to respectuós i divulgatiu. • Tracta trastorns neurològics (ictus, síndrome de Tourette, problemes de percepció, anosognòsia, prosopagnòsia). • El cas que dona títol al llibre il·lustra com la percepció pot fallar de manera radical. • Objectiu implícit: destigmatitzar la malaltia mental i mostrar la complexitat de la ment humana. "És un viatge a la profunditat de la ment humana, explicat amb respecte i amor per la professió." Dan Simmons — Endymion (saga Hyperion) Univers i idees • Futur en què la humanitat s’ha estès per la galàxia amb portals instantanis cedits per una IA central. • Davant l’amenaça, els humans tanquen els portals: els mons queden aïllats i tornen als viatges relativistes en naus. • El Pàcem (nou Vaticà) i l’Església custodien una tecnologia de “ressurrecció” (dispositiu que et reconstrueix després de morir). • Transport ultraràpid: et "destrueix" el cos i el dispositiu et refà a destí. Idea central sobre identitat i continuïtat de consciència. • Figura clau: “la que ensenya”, nena híbrida humà–IA, motor de la nova etapa de la saga. Comentari de lectura • Narrativa molt detallada, amb potencial de sèrie èpica tipus Joc de Trons per escala d’univers i trames. Tangent de sèries — The Terror, Joc de Trons, Els Soprano • ‘The Terror’ (basada en Dan Simmons): gran ambientació però trama percebuda com reiterativa. • Reivindicació de la qualitat de Joc de Trons i capítols de nivell cinematogràfic en Els Soprano. Alice Thompson — El col·leccionista de llibres To i trama • Thriller d’aire victorià amb casa senyorial, matrimoni enverinat i gaslighting a l’esposa. • Deriva cap a la crítica dels manicomis de finals del XIX (pràctiques primerenques d’electroxoc). • Línia paral·lela de noies desaparegudes conflueix en un gir macabre: llibres enquadernats amb pell humana. • Ecos de Rebeca i del gòtic domèstic; final percebut com accelerat però conjunt atmosfèric i inquietant. Cinema Els exàmens (Cristian Mungiu) • Retrat de la Romania postcomunista: burocràcia, favors creuats i manca d’oportunitats. • Un pare metge busca garantir el futur de la filla excel·lent estudiant a l’estranger després d’un incident. • El film usa l’excusa dels exàmens per mostrar una xarxa de clientelisme institucional. Han Solo: una història de Star Wars • Mirada a l’origen del personatge en un ecosistema mafiós i distòpic, més proper a El Golpe que a l’èpica bèl·lica de Rogue One. • Tons de noir galàctic: estafes, negocis bruts i supervivència constant. • Tangent: discussió sobre distopia i comparacions amb Blade Runner 2049. 12 anys d’esclavatge (Steve McQueen) • Impacte per revelar segrestos de negres lliures del nord venuts com esclaus al sud pre-Guerra Civil. • Escenes d’espoli familiar i mercadeig humà que evidencien la deshumanització del sistema esclavista. • Contrapunt entre amos: del pragmàtic integrat al sistema al maltractador pertorbat. "L’ésser humà convertit en objecte d’intercanvi, com qui ven una carcassa de mòbil." 120 pulsacions per minut (BPM) • França, finals 80 i 90: activisme d’Act Up contra la sida, realitat crua i urgent. • Visualitza por social, repressió policial (guants, distància) i el xoc amb farmacèutiques. • Història íntima de parella que posa rostre al declivi físic i a la lluita per guanyar temps fins a teràpies efectives. La vida és bella (Roberto Benigni) • Conte agredolç: un pare transforma el camp de concentració en un “joc” per protegir psicològicament el fill. • Metàfora emotiva amb humor i tragèdia; música i posada en escena humanista. • Manté la tensió fins al final, deixant el llegat de resiliència al nen. Pausa musical • Homenatge a John Lee Hooker: “Boom Boom”. Referència fundacional del rock & roll i del blues elèctric. Cloenda • Comiat d’estiu i promesa de retorn al setembre, mateix dia i hora.

Veus Parròquia del 20/6/2018 — Jesús històric, jueu i revolucionari: fonts, evangelis, Sant Pau, diàleg interreligiós i missatge social - episode art
Veus Parròquia
30'

Veus Parròquia del 20/6/2018 — Jesús històric, jueu i revolucionari: fonts, evangelis, Sant Pau, diàleg interreligiós i missatge social

Context i convidats • Programa de la parròquia “Paraula Viscuda” a Ràdio d’Esvern, conduït per l’Alina i la Montserrat Giró (Montse), amb el convidat Antoni Fumador i García (enginyer industrial, emprenedor i activista cívic/cultural). Per què parlar de Jesús? Enfocament i diàleg interreligiós • L’Antoni tria Jesús perquè, des d’un punt de vista estrictament històric (no només de fe), és «la figura més important d’Occident, i potser del món». • Defensa una lectura comparada de religions: ha llegit el Corà i destaca la compassió a l’islam. Condemna els fanatismes presents en totes les religions. • Objectiu: una ètica de vida (honestedat, moral, recerca del bé) que condueixi a trobar el Creador. Historicitat i fonts sobre Jesús Ha existit Jesús? • Plantejament central: és més fàcil creure que Jesús va existir que imaginar una fabulació tan extensa sense base. • Limitacions: no hi ha restes arqueològiques directes; les fonts són indirectes (segones o terceres mans). Flavi Josep (Flavio Josefo) • Cita clau d’un autor jueu del segle I (Antiguitats, anys 90): parla d’un tal Jesús, dit el Crist, executat per Pilat. Prova extrabíblica propera als fets. Els evangelis: datació i autoria • Evangelis canònics redactats aproximadament entre l’any 70 i 110-120 dC. • Autoria col·lectiva/tradicional: redactors de les escoles de Marc, Mateu i Lluc; Joan és posterior. • Divergències de detalls (noms/nombre d’apòstols) i forta simbologia (per ex. els “dotze” com a eco de les 12 tribus d’Israel). Jesús, jueu al 100% i la separació inicial Identitat jueva de Jesús • Enfatitza que Jesús és plenament jueu (circumcidat, observant de la Llei); apunt iconogràfic: en representacions antigues de la crucifixió apareix nu (l’escarn romà), i més tard se’l cobreix. Primeres comunitats i el conflicte amb Sant Pau • Tres línies posteriors a la mort de Jesús; a Jerusalem (Jaume i Pere) exigien als gentils fer-se jueus (circumcisió) per seguir Jesús. • Pau s’hi enfronta i obre la porta als gentils sense imposar la circumcisió; la destrucció de Jerusalem (70 dC) desarticula el cristianisme jueu local i afavoreix l’expansió paulina. • A la diàspora, sinagogues i registres civils controlaven qui assistia als ritus; els jueus tenien exempcions (pagament d’impostos en comptes de servei militar), contextualitzant la convivència amb Roma. Bíblia vs Evangelis i nucli del missatge • Distingir Bíblia (Antic Testament) i Evangelis (Nou Testament). L’Església tendeix a fer proselitisme, però cal no barrejar. • Jesús respecta la Llei, però la re-centra en l’amor: «oblideu-vos del legalisme i estimeu els altres com a vosaltres mateixos». Teologia de la fe segons Sant Pau • Pau formula la fe com a «circumcisió espiritual» que salva per la creu de Crist (sense imposar rituals jueus als gentils). • Estratègia d’expansió: facilitar l’entrada de nous creients sense barreres d’accés — clau per a la universalització del cristianisme. Missatge social i ètic de Jesús Revolució no violenta • Jesús és un revolucionari social: igualtat de rics i pobres, defensa de les dones i dels febles. • No violència com a via: interpel·lació ètica que desarma l’agressor («si tinc raó, per què em pegues?») i frena el càstig («Qui estigui lliure de pecat, que tiri la primera pedra»). • Paràboles d’enorme força moral: camí per trobar la seva persona a través de les obres i l’exemple. Caràcter i episodis clau • Autoritat amb saviesa, sense imposició: expulsió dels mercaders del temple com a gest profètic d’“higiene moral”. • Bodes de Canà: «Dona, encara no ha arribat la meva hora»; Maria força el “kairos” i fa actuar Jesús — paper decisiu de la dona en l’inici del signe. • Recordatori històric de corrents com els gnòstics (coneixement) i distinció d’“agnòstic” (que l’Antoni rebutja per a ell mateix). Lectura de l’Evangeli (Marc 4, 35-41): Jesús calma la tempesta • Context: travessia al llac; tempesta sobtada; Jesús dorm a popa. • Gest clau: Jesús renya el vent i el mar — «Calla i estigues quieta» — i s’imposa la bonança. • Pregunta que ressona: «Per què sou tan porucs? Encara no teniu fe?» • Missatge pastoral final: No tingueu por. La fe com a confiança que porta pau interior i suport mutu. Idees clau • Historicitat: fonts indirectes però sòlides (Flavi Josep, tradicions primerenques). • Jesús jueu: el cristianisme neix dins el judaisme; la separació és progressiva. • Pau i la universalització: fe per damunt de ritus d’entrada; expansió al món gentil. • Ètica de Jesús: amor al proïsme, dignitat de la dona, opció pels febles, pacifisme actiu. • Diàleg interreligiós: respecte a l’islam i denúncia del fanatisme a tot arreu. «Estimeu els altres com a vosaltres mateixos.» «Per què sou tan porucs? Encara no teniu fe?» «No tingueu por.»

← Torna a tots els podcasts