
Music Club Selecció Migdia del 3/10/2016
Música de tots els temps i tots els estils, sense paraules... només música.
Episodis etiquetats amb Altres

Música de tots els temps i tots els estils, sense paraules... només música.


Recorregut per estils musicals que en el seu moment van evolucionar de la música jazz, com el funk, soul, etc...

Música de tots els temps i tots els estils, sense paraules... només música.

Viatge a la Vall d’Àneu: romànic, natura i astronomia Convivència i territori: quatre dies de colònies a Escós (Vall d’Àneu), en una casa rural envoltada de natura, animals i horts. Ambient de convivència idíl·lic i familiar. Ruta romànica: visites a Sant Joan d’Isil (trànsit romànic-gòtic), Santa Maria d’Àneu (Esterri d’Àneu), Sant Llorenç d’Isavarre, València d’Àneu i l’església de Són (amb el seu torreó). Comentari sobre horaris limitats i gestió local de visites. Pendents de veure: monestir de Gerri de la Sal, per qüestió d’horaris. MontNatura Pirineus (Caixa Catalunya): experiències d’astronomia amb planetari i observació nocturna a l’aire lliure. Observació de Saturn i els seus anells, i explicació de les Perseides (llàgrimes de Sant Llorenç). Aigüestortes i Estany de Sant Maurici: massificació controlada amb circuits marcats i taxis autoritzats; valoren el respecte per la natura. Excursió exigent: camí de circumval·lació amb tarteres estretes i exposades; percepció de risc en cas de pluja. "Quantes estrelles... amb aquelles nits tan netes" — sobre l’observació nocturna a Són. Joc de Dames: el paper de les dones a l’edat mitjana i a la història de l’art Itinerari històric “Joc de dames”: triangle entre Santa Maria d’Àneu, el Castell de Mur i Sant Pere del Burgal, destacant espais on les dones van tenir pes polític i de govern a l’edat mitjana. Impulsat per historiadores locals; lectura alternativa a la mirada purament arquitectònica/artística. Dones a la historiografia i a l’art: reivindicació de la tasca d’historiadores i artistes sovint invisibilitzades. Preparació d’un curs sobre impressionistes amb focus en Berthe Morisot, Mary Cassatt i Eva Gonzalès. Referències cinematogràfiques afins a la sensibilitat femenina i la creació, com “Tres colors: Blau”. “La història vista amb els ulls de dona.” Castell de Mur i el Montsec: art romànic i divulgació Visita al Castell de Mur (àrea del Montsec, prop d’Àger) i la seva església romànica; menció a les pintures traslladades al Museu de Boston. Recomanació del llibre breu i divulgatiu de Martí Gironell, “Estrapo” (sobre el context dels arrencaments pictòrics), com a guia de viatge. Museu Víctor Balaguer (Vilanova): Biblioteca-Museu pionera Concepte: Biblioteca Museu Víctor Balaguer (1884), un dels primers edificis projectats com a museu a Catalunya; arquitectura entre neo-egipci i neo-grec. Tresors: Biblioteca històrica espectacular. Col·leccions etnogràfiques (Egipte —amb una mòmia infantil—, precolombí, Àsia) i art català del XIX i XX (Ramon Casas, Santiago Rusiñol, Isidre Nonell, Joaquim Mir, Xavier Nogués...). Dipòsit del Prado: obres d’El Greco, Ribera, Goya, Rubens, Van Dyck. Accés: a tocar de l’estació i davant del Museu del Ferrocarril. Exposició “Migracions” a Can Ginestar (Sant Just) Col·lectiva fotogràfica (Isabel Ribas, Inés Rabanal, Carme Pereira, Teresa Diego) que obre el focus a les migracions de països rics cap a pobres, més enllà del flux habitual. Debat sobre la sobresaturació de fotografia en sales locals i la necessitat de diversificar llenguatges artístics. Valor personal del tema per experiència familiar; recomanada per sensibilitat i aprenentatge. Llibres i novel·la negra escandinava Jo Nesbø — “El ninot de neu” Thriller de l’inspector Harry Hole ambientat a la primera nevada, quan desapareixen dones i apareix el símbol del ninot de neu. Tò: fred, calculador, amb estructura que recorda un guió cinematogràfic. Es comenta el motiu criminal i un final “passat de rosca”, però el ritme és molt adheridor i efectiu. Tendència nòrdica i protagonistes femenines Auge de la novel·la negra nòrdica (Nesbø, autores diverses, i a casa nostra, Dolores Redondo i la seva trilogia). Debat sobre com es representen les inspectores: entre clixés de gènere i aportacions genuïnes; referència modèlica a “Fargo” (Frances McDormand) com a policia embarassada i competent. Pausa musical — Tino Casal: “Embrujada” Recordatori pel 25è aniversari de la seva mort. Figura clau de la movida (no només madrilenya), amb posada en escena moderna i lletres amb subtext (addiccions, desamor). Clàssic — “Los renglones torcidos de Dios” (Torcuato Luca de Tena) Context anys 70: autora assegura una immersió de mesos en un psiquiàtric per retratar-lo. Protagonista: dona burgesa que s’interna voluntàriament per investigar un cas, enmig del debat entre institucionalització i antipsiquiatria. Galeria clínica: des d’autisme i mutisme fins a recuperacions amb por a l’exterior; importància del rol d’infermeria i treball social. Tractaments: discussió sobre electroxocs i pràctiques límit de l’època; mirada crítica però respectuosa amb terminologia i evolució científica. Lectura recomanada per qualitat literària i per entendre la transició cap a models comunitaris. Cinema “Neruda” (Pablo Larraín) Retrat lliure del poeta-senador perseguit a la Guerra Freda xilena, amb un policia a la seva pista. Virtuts: composició d’imatge, paisatge, música i una posada en escena intel·ligent i poètica. “Nuestro último verano en Escocia” Comèdia dramàtica familiar: pares separats que oculten la ruptura a l’avi malalt; els nens prenen les regnes davant la incapacitació dels adults. Gir emotiu a la platja i mirada neta, directa, sobre ritual, veritat i cura familiar. “Toro” (Kike Maíllo) Thriller d’acció amb repartiment potent (Mario Casas, Luis Tosar, José Sacristán) que resulta fallit per falta de credibilitat, ambientació forçada i violència gratuïta. Tancament Avanç de pròxims comentaris: nova “Ben-Hur” i “Nacidas para ganar”.

Recorregut per estils musicals que en el seu moment van evolucionar de la música jazz, com el funk, soul, etc...

Música de tots els temps i tots els estils, sense paraules... només música.

Les millors mescles dels millors DJs, del món del Soulful House, Nu Disco i Deep House


Context i participants Programa: Paraula Viscuda (Veus de la parròquia, Ràdio d’Esbert) Participants: Montse Giró i Alina (presentadores) amb el rector mossèn Joaquim Rius. Episodi centrat en les homilies del papa Francesc per la Jornada Mundial de Pregària per la Cura de la Creació (1 de setembre de 2016). "Déu ens va regalar el do del jardí exuberant, però l’estem convertint en una superfície contaminada de runes, deserts i brutícia." Eixos principals de l’episodi 1) Ecologia integral i la “casa comuna” • Interdependència radical: persones i natura formen un sol teixit; no es poden separar sense malmetre el conjunt. • Justícia climàtica: els pobres, tot i ser els menys responsables, són els més vulnerables als impactes del canvi climàtic. • Clau espiritual: posar Déu i la persona al centre d’un enfocament d’ecologia integral (no només mediambiental, sinó social, espiritual i cultural). 2) Pecat ecològic i ampliació de l’examen de consciència • Abús de la terra = pecat: conrear sense custodiar, explotar amb mirada miop i egoista. • Ampliar “els altres” del nostre examen de consciència: inclou arbres, plantes, animals, aliments i medi ambient. • Exemples concrets: - Extracció de minerals per a la telefonia i les comunicacions a l’Àfrica, amb explotació i violència. - Debat sobre energia eòlica: rebuig estètic vs. necessitat real d’energia neta. - Símptomes ecològics locals: disminució de mosques i mosquits i el seu impacte en la cadena tròfica. 3) Implicació personal i col·lectiva: del gest diari al consens polític • Conversió quotidiana amb actes tangibles: - Estalviar aigua i energia - Reduir plàstics i evitar cremes i emissions innecessàries - Ser curosos amb la neteja del terra i els residus • Iniciar el canvi a l’àmbit familiar i comunitari. • Exigir polítiques públiques: la cura de la casa comuna requereix consens polític i pactes efectius. • Obertura interreligiosa: crida que engloba creients d’altres confessions i persones de bona voluntat. 4) “Canviar de ruta”: propòsit ferm i valors per a les noves generacions • Penediment i confessió condueixen a un propòsit ferm de canvi de vida. • Pregunta clau: “Quin tipus de món volem deixar als qui ens succeeixen?” • Valors vs. béns materials: més enllà d’herències econòmiques, cal transmetre sensibilitat per la creació i criteris ètics. • Risc educatiu i cultural: jocs violents, ús intensiu de pantalles, desconnexió de la natura i de la contemplació del món. • Deute ecològic nord-sud: cal reparar-lo amb recursos, finançament i assistència tècnica als països pobres, perquè puguin adaptar-se i desenvolupar-se de manera sostenible. 5) Economia i transició: del capitalisme a la col·laboració • Debat sobre models econòmics: economia capitalista vs. economia col·laborativa. • Procés lent però en marxa, especialment entre els joves. • Aprenentatge històric: sovint canviem quan el model ja no s’aguanta; exemples d’hipercontaminació en economies emergents (p. ex. Xina). 6) Espiritualitat de la contemplació i l’agraïment • Clau del papa Francesc: "La cura de la casa comuna precisa de la contemplació agraïda del món." • La contemplació va més enllà de l’“útil” i enforteix l’agraïment i el respecte. • Donar valor a les petites passes: la suma de gestos quotidians construeix un ambient adequat per al canvi. 7) L’evangeli (Lluc) com a guia de vida i ecologia • Lectura de Lluc: la fe com un gra de mostassa i la humilitat del servent que “ha fet només el que havia de fer”. • Aplicació a l’ecologia: no cal heroisme, sinó fidelitat i constància en el bé quotidià. • Nota pedagògica: cal alfabetització ecològica i cultural per entendre les metàfores bíbliques lligades a la natura. Idees clau (resum executiu) • Ecologia integral: persones, natura i Déu formen un teixit inseparable; el mal al medi recau en els més vulnerables. • Conversió ecològica personal i col·lectiva: gestos diaris + pressió per polítiques públiques. • Justícia global: abordar el deute ecològic nord-sud amb recursos i transferència tecnològica. • Educació i valors: contrarestar la cultura de la violència lúdica i la pantalla amb contemplació i agraïment. • Esperança realista: el canvi és procés; la història mostra capacitat de rectificar quan cal.

Recorregut per estils musicals que en el seu moment van evolucionar de la música jazz, com el funk, soul, etc...

Música de tots els temps i tots els estils, sense paraules... només música.