Veus Parròquia del 29/4/2015 — Resurrecció i fe sense veure: “La pau sigui amb vosaltres”, Tomàs, Eucaristia i el misteri del dolor
Introducció i participants • Programa: Veus de la parròquia, amb la Montserrat Giró i la convidada Consol Morós i Valls. • Tema central: Lectura i comentari de Joan 20,19-31 (segon diumenge de Pasqua): la Resurrecció, la salutació “Pau”, el perdó, el dubte de Tomàs, i la connexió amb l’Eucaristia i la vida cristiana avui. Per què Joan 20? L’eix de la fe: la Resurrecció • La Consol tria aquest text pel temps pasqual i perquè és l’eix de la fe: «si no cregués en la resurrecció, tot l’altre no serviria per res». • El Regne de Déu comença “aquí i ara”: la fe es viu en el present, no només com a “recompensa futura”. “La pau sigui amb vosaltres” — salutació clau que dóna serenor i encàrrec de missió. Lectura i comentari de Joan 20 Aparició als deixebles: Pau, perdó i missió (20,19-23) • Jesús entra amb les portes tancades per la por i diu: “La pau sigui amb vosaltres” (dues vegades), els mostra les ferides i els envia: «Com el Pare m’ha enviat, també jo us envio». • Dóna l’Esperit Sant i la missió del perdó: «A qui perdoneu els pecats, els quedaran perdonats…». La Consol ho llegeix com un naixement de l’Església. • Clau d’actualització: les «portes tancades» són també una actitud interior; Jesús convida a obrir-se, a no tenir por i a ser portadors de pau. Tomàs: del dubte a la confessió de fe (20,24-29) • Tomàs exigeix veure i tocar; Jesús el convida: «porta el dit…». Desemboca en la confessió: «Senyor meu i Déu meu». “Feliços els qui creuen sense haver vist” — interpel·lació directa als creients d’avui. • Aplicació catequètica: la fe és un do i es madura en comunitat; els infants s’hi apropen amb preguntes fresques i significatives. Finalitat de l’evangeli (20,30-31) • «Tot això ha estat escrit perquè cregueu que Jesús és el Messies, el Fill de Déu, i tenint fe tingueu vida en el seu nom». Punt de síntesi: la fe condueix a la vida. Eucaristia i Paraula: aliment espiritual • L’Eucaristia no és un record simbòlic: és la presència viva del Ressuscitat i un aliment espiritual que sosté la vida cristiana. • Juntament amb l’Evangeli i bones lectures espirituals (sants, Papa, etc.), formen els aliments de la fe; els sagraments fan present Crist en la vida quotidiana. Fe, llibertat i el problema del mal • Davant desgràcies i violències, la pregunta “com és que Déu ho permet?” exigeix distingir: Lliure albir humà: capacitat de fer bé o mal; Déu no ens tracta com a titelles. Misteri del mal i del dolor: hi ha realitats que ens sobrepassen (catàstrofes, malalties). • La fe no elimina el dolor, però dona sentit i força per portar-lo amb esperança. “Jesús no és cap aspirina: no fa passar el mal de cap; ajuda a portar-lo d’una altra manera.” De les portes tancades a l’acció • La fe segueix un procés: de la por i el tancament a l’obertura, la comunitat i l’acció solidària. • L’Eucaristia i l’Esperit donen força per passar de l’aturdiment a l’esperança activa. Viure l’alegria i el Regne aquí i ara • «El cel comença aquí»: el Regne de Déu es comença a viure enmig de la realitat. • Diferenciar alegria de simple rialla: un somriure serè i la solidaritat poden conviure amb el dolor. • Humor i realisme com a pedagogia d’esperança enmig del misteri del sofriment. Testimoni personal de la Consol • Davant un diagnòstic de càncer, la Consol demana força per no fer patir els altres i viure-ho amb normalitat i fe. • La fe sosté l’acceptació: «tothom ha de morir abans o després»; l’esperança en la vida nova canvia la manera de viure el dol. Cloenda: invitació • Recomanació a llegir textos que alimentin la fe i ajudin a entendre la bondat de Déu. “Obriu les portes… i sereu més feliços.”
