Principals

Episodis etiquetats amb Principals

8105episodis
Entrevistes de la Justa del 9/4/2018 — Sant Just avui: finançament d’escoles bressol, habitatge a Mas Lluí i ordenança de clubs cannàbics; clima polític, municipals i Quinto Tapa; tertúlia literària - episode art
Entrevistes de la Justa
29'

Entrevistes de la Justa del 9/4/2018 — Sant Just avui: finançament d’escoles bressol, habitatge a Mas Lluí i ordenança de clubs cannàbics; clima polític, municipals i Quinto Tapa; tertúlia literària

Resum general Conversa àgil i amb molta actualitat local: entrevista amb Joan Bassaganyes (PSC) sobre finançament d’escoles bressol, habitatge i creixement a Mas Lluí, i la nova ordenança de clubs cannàbics. A la segona part, reflexions sobre el clima polític general, l’impacte en les municipals i el balanç del Quinto Tapa. El tram final és una tertúlia literària amb presentació del llibre de la Palmira Badell. Punts clau • Escoles bressol i finançament: el PSC defensa que el requeriment a la Generalitat no té relació amb el 155 i s’empara en sentències recents favorables als ajuntaments. • Habitatge i Mas Lluí: creix la necessitat de pisos per a persones en risc d’exclusió; s’anuncien noves promocions (lloguer i compra) i es planifica un centre cívic i la cessió d’una parcel·la per a futurs equipaments educatius (4a escola o 2n institut). • Clubs cannàbics: s’aprova una ordenança equilibrada per evitar barra lliure i efecte expulsió cap a municipis veïns; es reclama una normativa metropolitana. • Clima polític: l’Ajuntament ja s’ha pronunciat contra la presó preventiva; es destaca la resolució de Schleswig-Holstein rebutjant el delicte de rebel·lió i s’espera ponderació al Tribunal Suprem. • Municipals: risc que el debat nacional contamini el local; el PSC confia en la seva força municipal, tot i admetre incerteses. • Quinto Tapa: molt bona acollida i efecte positiu per al comerç local (descoberta de nous establiments). • Tertúlia literària: presentació del llibre de Palmira Badell (15 contes), gènesi al Recercat (2015) i temàtica d’infantesa i vida de poble, amb el personatge "Just". Temes principals 1) Finançament d’escoles bressol i requeriment a la Generalitat • Bassaganyes afirma: > "No veiem quina relació té el 155 amb aquest tema." • El requeriment arriba ara perquè causen sentències que donen la raó als municipis sobre els compromisos de finançament. • Es fa de forma coordinada amb altres municipis i amb suport de les entitats municipalistes. 2) Habitatge, exclusió i Mas Lluí • Dificultat creixent per viure de lloguer amb una sola font d’ingressos; l’habitatge hauria de ser una pota clau de l’estat del benestar. • Mas Lluí: a curt termini, dues promocions de compra i dues de lloguer (Promunça i Limsol). • Planificació d’equipaments: redacció d’un centre cívic i cessió d’una parcel·la per a equipaments educatius que decidirà la Generalitat (4a escola o 2n institut). • Creixement del barri: aparent auge del privat després de la crisi, però el sector públic ja va fer els deures amb molta protecció oficial. 3) Ordenança de clubs cannàbics • Aprovada l’ordenança reguladora (amb al·legacions incorporades del PDeCAT i una associació del sector) per fixar criteris d’emplaçament (distàncies d’equipaments educatius i juvenils) davant el limb legal i la manca de normativa supramunicipal. • Equilibri: > "No pot ser una barra lliure", però tampoc mesures que impedeixin de facto l’activitat, per evitar impugnacions i efecte expulsió. • Es demana una regulació metropolitana per evitar concentracions desiguals i donar coherència territorial. • Debat de salut pública i comparativa amb l’alcohol; referències a Oregón (legalització i resultats fiscals) i Amsterdam (possibles passos enrere). 4) Clima polític i municipals • L’Ajuntament s’ha pronunciat contra la presó preventiva i ha mostrat solidaritat amb els presos; es qüestiona l’eficàcia de repetir pronunciaments a cada ple. • Es destaca la resolució de Schleswig-Holstein: > "No hi ha delicte de rebel·lió"; s’espera influència en òrgans col·legiats del Tribunal Suprem. • Municipals a un any vista: el PSC vol parlar de gestió local, però admet que el debat nacional pot generar distorcions. Es descriu la teoria dels tres terços de l’electorat i la capacitat del PSC d’atraure vot en clau municipal. 5) Vida local: Quinto Tapa i cultura • El Quinto Tapa té molt bona acollida entre veïnat i restauradors (21 establiments); fomenta la descoberta de bars i restaurants del municipi. • Tertúlia literària: presentació del llibre de Palmira Badell (15 contes) impulsat pel Centre d’Estudis; gènesi al Recercat 2015; temes d’infantesa, colla i identitat de poble, amb el personatge Just.

Entrevistes de la Justa del 6/4/2018 — Sant Just: millores al Camp de Futbol i a La Bonaigua, Festa de l’Esport inclusiva amb l’ONCE i conversa sobre espiritualitat juvenil - episode art
Entrevistes de la Justa
27'

Entrevistes de la Justa del 6/4/2018 — Sant Just: millores al Camp de Futbol i a La Bonaigua, Festa de l’Esport inclusiva amb l’ONCE i conversa sobre espiritualitat juvenil

Panorama general • Episodi amb dos blocs principals: - Esports municipals a Sant Just: grans inversions i millores al Camp Municipal de Futbol i al complex La Bonaigua, i preparatius de la Festa de l’Esport (8 d’abril) amb un fort accent d’esport inclusiu en col·laboració amb la ONCE. - Conversa sobre espiritualitat amb alumnes de batxillerat: diferències entre espiritualitat i religió, vivències personals i percepcions dels joves. Millores i inversions als equipaments esportius Camp Municipal de Futbol: 3 fases d’actuació • Fase 1 (ja finalitzada): - Canvi de gespa artificial del camp gran (11) i reaprofitament per crear un camp de futbol-7 annex. - Ús per a entitats i ciutadania (entrenaments i partits). • Fase 2 (en marxa): - Nous mòduls per a les entitats (futbol, ciclistes, cars, etc.) amb mobiliari nou i redistribució d’espais. - Sala polivalent per a formació, tècnics, assemblees de famílies i treball. • Fase 3 (prevista, imminent): - Enderroc dels mòduls antics amb empresa especialitzada. - Ampliació de la vorera del c. Cervantes, renovació de fanals i millora de la visibilitat del camp des de l’exterior (mur substituït per tancament “transparent”). - Objectiu: seguretat i accessibilitat en una zona amb alta afluència d’infants (proximitat de l’Escola Montseny) i integració de l’equipament a la ciutat. • Inversió estimada (xifres indicatives): - Gespa + nou camp de futbol-7: 440–450 mil € - Nous mòduls + mobiliari: ~550 mil € - Enderroc mòduls + vorera + fanals: 110–120 mil € - → Inversió total rellevant per a canvis necessaris. La Bonaigua: seguretat i ampliació d’espais • Escala contra incendis (obres a l’estiu, obligatòria per normativa). • Projecte d’ampliació de pistes (en fase d’idea compartida amb entitats): - Pista exterior actual → transformació en 3 pistes (retirant grades poc utilitzades i millorant el sostre per fer-la més practicable durant l’any). - Nova pista coberta annexa, polivalent per a qualsevol esport (pendents de costos i projecte executiu). - Nous vestuaris: pràcticament duplicar la capacitat actual. - Fase posterior: reconvertir els antics vestuaris de la pista exterior en seus d’entitats (alliberant espais interiors per a més activitat de socis i situant seus més properes a les pistes). • Objectiu global: guanyar espai i esponjar horaris, permetent entrenaments més adients per edats i millor convivència entre clubs que estan creixent. Festa de l’Esport (8 d’abril): inauguració i inclusió Format i logística • Avançament de dates (de juny-juliol a abril) per evitar la calor i afavorir la participació familiar. • Nova ubicació: al Camp de Futbol (tradicionalment a la plaça Camoapa). • Vol incorporarse la inauguració parcial de les obres (Fase 2) del camp. • Tall del c. Narcís Monturiol per instal·lar-hi espais d’entitats. Esport inclusiu amb la ONCE • Partit d’exhibició: equip de la ONCE (àmbit selecció espanyola, alt nivell) vs. equip combinat de les entitats locals (Atlètic Sant Just, Futbol Club Sant Just i Futbol Sala). • Modalitat de futbol per a invidents/baixa visió: - Pilota amb cascabells, normes adaptades i dinàmica específica. - Objectiu: visibilitzar l’esport dins el món de la discapacitat i apropar-lo al públic. Tallers de sensibilització i entitats • Tallers a escoles sobre ceguesa i baixa visió, impartits per la ONCE (ja n’hi ha hagut un; es vol sumar més centres fins a la Festa). • Les entitats locals participaran activament i adaptaran les seves disciplines perquè la ciutadania pugui experimentar com seria fer vòlei, patinatge, rítmica, etc. en condicions d’invidència. "Tots junts som més forts" — lema de la jornada d’inclusió de la Fundació FCB, alineat amb l’esperit de la Festa. Territori Especial i aliances per a la inclusió • La Bonaigua va acollir (22 de gener, matí) jornades escolars de bàsquet d’Special Olympics Catalunya i la Federació ACELL: prop de 400 jugadors/es d’arreu de Catalunya; l’Ajuntament va aportar espais, carpes i seguretat. • El mateix dia (tarda), amb la Fundació del Futbol Club Barcelona: 1a jornada sobre esport inclusiu adreçada a entitats, clubs i ajuntaments, per crear seccions inclusives i compartir bones pràctiques. Sant Just hi participa explicant el Territori Especial i les sinergies sorgides amb entitats locals (p. ex. relació entre el bàsquet de Sant Just i l’Esproceat). Conversa: l’espiritualitat entre el jovent Què és l’espiritualitat per als estudiants • Reflexionar, desconnectar del dia a dia i cercar el benestar i la pau interior; no és necessàriament sinònim de religió. • Experiència d’una xerrada amb un autor d’un diccionari per a infants sobre espiritualitat i religió, i una ponent (Quima) que aporta vivència personal. • Activitat pràctica: exercicis de relaxació/meditació (respiració, focalització) amb efecte “desconnexió” positiva. Religió, estigma i modes • Entre els joves, dir-se creient pot estar mal vist; persisteixen estereotips (p. ex., religió «de dretes», no ser-ho «d’esquerres»). • Es considera que hi ha més espiritualitat no reconeguda avui: els joves practiquen expressions quotidianes d’espiritualitat (pintar, escoltar música, meditar breument) sense anomenar-ho així. "En aquest país encara no s’ha superat que la religió és una cosa de dretes i no ser creient és d’esquerres." — atribució al Ricard Toledo, citat pels alumnes. Idees destacades • Inversió estructural per fer els espais esportius més segurs, accessibles i polivalents. • Creixement dels clubs locals demanda més pistes i millors horaris. • Festa de l’Esport com a aparador d’inclusió i sensibilització (ONCE, tallers, adaptacions en viu). • Els joves identifiquen l’espiritualitat com a cura emocional i autoconeixement, sovint al marge de la religió.

Entrevistes de la Justa del 5/4/2018 — L’Immens Minúscul de Nil Nebot i la cabana de Collserola; després, llaç groc, feixisme i poder judicial - episode art
Entrevistes de la Justa
28'

Entrevistes de la Justa del 5/4/2018 — L’Immens Minúscul de Nil Nebot i la cabana de Collserola; després, llaç groc, feixisme i poder judicial

Panorama de l’episodi Programa amb dues parts diferenciades: una entrevista artística i, després d’un interludi amb falques i música, una tertúlia política. Primera part: conversa amb l’artista Nil Nebot sobre l’exposició “L’Immens Minúscul d’Aquarel·les”, el seu procés creatiu i el projecte de la cabana a Collserola feta amb materials naturals i reciclats. Interludi: falques promocionals i música (“Africa”, de Toto). Segona part: tertúlia sobre el llaç groc, memòria històrica i feixisme, el règim del 78, el poder judicial i la llibertat d’expressió. Temes principals Art i natura: significat de “L’Immens Minúscul”, procés creatiu com a meditació, tècnica de l’aquarel·la i referents naturals entre el microscòpic i el còsmic. Pràctiques amb materials naturals i reciclatge: escultura/pintura amb allò recollit a l’entorn; la cabana de Collserola com a espai col·laboratiu i obert. Exposició: inauguració al Celler de Can Ginestà, a dos quarts de vuit, oberta fins al 29 d’abril. Tertúlia: llaç groc i dignitat democràtica; alerta de feixisme; crítica al règim del 78, monarquia i IBEX 35; mediatització i rumors sobre Catalunya; vagues a França i possible vaga de jutges; poder judicial i impunitat; llibertat d’expressió de funcionaris. Primera part: Exposició “L’Immens Minúscul” (Nil Nebot) Títol i imaginari • “L’Immens Minúscul” evoca formes que poden semblar tant microscòpiques com còsmiques (del microscopi al telescopi). • Referència natural constant, tot i el caràcter abstracte de les peces. Procés creatiu • Creació sense idea preconcebuda, com a pràctica meditativa centrada en el procés, no en el resultat. • > "És un procés... una espècie de meditació en la que jo no estic cercant un resultat final." Tècnica i estil • Treball molt pictòric amb l’aquarel·la; tot es mou dins una “atmosfera d’aigua”. • Abstracció amb ecos d’organismes, espais, molècules, estructures i minerals. Segona línia artística • Escultura i pintura creades només amb el que es recull de l’entorn natural. • Sorgiment d’utensilis i peces “d’ús pràctic” però simbòliques, fetes amb elements naturals. La cabana de Collserola • Construïda col·lectivament amb amics i col·laboradors, només amb materials de l’entorn i brossa recuperada. • > "La clau la té tothom perquè no té porta." Espai creatiu obert i lliure. • Ubicació aproximada: prop de l’hípica del Sol Solet. • Reciclatge creatiu: runa, restes de ciment, ampolles i trossos de vidre convertits en petites joies (collarets). Relació amb la natura • Recerca d’harmonia i comprensió contemporània de la natura: conèixer, transformar i usar l’entorn amb consciència del context actual. Dades de l’exposició • Lloc: Celler de Can Ginestà. • Inauguració: avui, a dos quarts de vuit. • Dates: fins al 29 d’abril. Interludi Falques de Ràdio Desvern, serveis i entitats locals. Música: “Africa” de Toto. Segona part: Tertúlia política Llaç groc i espai públic • Debat sobre si portar el llaç groc pot exposar a conflictes, versus la dignitat i orgull de ser “gent de pau”. • > "Mostrar la dignitat i l’orgull de ser gent de pau." Memòria històrica i feixisme • Referències a època feixista (Mussolini) i a la persistència/ressorgiment del feixisme. • > "La bèstia del feixisme s’ha despertat." Règim del 78, monarquia i IBEX 35 • Crítica a l’arquitectura de poder i al paper dels mitjans en el control del relat. Catalunya, mediatització i rumors • Percepcions des de fora de Catalunya, fake news i discursos inflamats. • Comentaris sobre la por a l’“emancipació de Catalunya” i la imatge del país a la resta d’Espanya. Vagues i poder judicial • Comparació amb vagues a França; menció a “jutges per la democràcia” i la possibilitat de vaga. • Crítica a la prevaricació, impunitat i premis institucionals. Llibertat d’expressió de funcionaris • Debat sobre el dret d’opinar de funcionaris (cas d’un funcionari de presons) i límits en cossos militars. • > "En termes legals és dret d’opinió."

Entrevistes de la Justa del 3/4/2018 — Homenatge a Paco Camarassa: divulgador clau de la novel·la negra, mort als 68 anys - episode art
Entrevistes de la Justa
3'

Entrevistes de la Justa del 3/4/2018 — Homenatge a Paco Camarassa: divulgador clau de la novel·la negra, mort als 68 anys

Resum Context Recordatori radiofònic a Ràdio Esvern a la recta final del programa sobre la figura de Paco Camarassa (mort als 68 anys). Intervenció de Rosa Maria Vallès, directora de la Biblioteca Joan Margarit, per repassar el seu llegat. Perfil i trajectòria No era novel·lista: periodista de formació i sobretot gran divulgador de la novel·la negra. Va arribar a Catalunya cap a 2002 i es va convertir en una veu central del gènere. Fundador de la llibreria especialitzada Negra i Criminal (inicis dels 2000 – 2015, tancada per problemes econòmics i canvis del sector). Impulsor de la BCNegra (setmana de la novel·la negra a Barcelona, des del 2006), coordinant públic, llibreries, biblioteques i institucions. "La seva vida era la novel·la negra" Relació amb la biblioteca Col·laborador durant gairebé 10 anys: clubs de lectura de novel·la negra des de 2007. 2-3 visites anuals fins a 2016, quan li van diagnosticar la malaltia. La seva absència ja es feia notar en els darrers anys. "Ell ha estat un activista de la novel·la negra" Llegat i impacte Figura clau de la novel·la negra contemporània a Catalunya i l’Estat. Coneixement profund del gènere i capacitat de recomanar llibres amb encert. Va dinamitzar ecosistemes culturals: lectors, professionals del llibre i política cultural. "Va ser l'impulsor de la BCNegra" Apunt humà Persona extrovertida, comunicadora i apassionada, amb gran tracte amb la gent. Va generar afecte i complicitat entre els participants dels clubs de lectura. "Quan el senties parlar, et quedaves amb la boca madada"

Entrevistes de la Justa del 3/4/2018 — Ple de març a Sant Just: La Vall i els 46.000 m², reclamació per les escoles bressol, ordenança de clubs de cannabis, habitatge a Mas Lluí i 8M - episode art
Entrevistes de la Justa
24'

Entrevistes de la Justa del 3/4/2018 — Ple de març a Sant Just: La Vall i els 46.000 m², reclamació per les escoles bressol, ordenança de clubs de cannabis, habitatge a Mas Lluí i 8M

Resum general de l’episodi En aquesta segona hora del programa es repassa el ple extraordinari i el ple ordinari de març a Sant Just Desvern amb la portaveu del principal grup de l’oposició (PDeCAT), Laia Flotats, i es tanquen amb l’inici de la tertúlia dels dimarts. Eixos clau: • La Vall i els 46.000 m² edificables: canvi substancial del conveni, reclamació de la Junta de Compensació i crida al consens de tots els partits. • Reclamació a la Generalitat per les escoles bressol: suport a reclamar els fons, però crítica al moment (155) i a la manera. • Ordenança de clubs de cannabis: s’accepta només una al·legació (xemeneies), rebuig de concentrar-los al polígon i d’augmentar distàncies a centres sensibles. • Habitatge i Mas Lluí: aposta pel lloguer, crítica a la manca d’equipaments i proposta d’usar el romanent per al barri. • 8M i polítiques de gènere: bona valoració del treball en xarxa i de la mobilització; mirada local sobre lideratges femenins. Ple extraordinari: La Vall i el conveni (canvi dels 46.000 m²) Què s’ha dit Assumpte central: desestimació de la proposta de la Junta de Compensació de la Vall i constatació d’un canvi en el conveni: els 46.000 m² de sostre residencial que havien d’edificar-se fora del terme de Sant Just ara s’haurien d’encaixar dins del municipi. Crítica a l’alcalde (Josep Perpinyà): s’hauria negociat amb la Junta de Compensació sense informar prèviament els partits que van aprovar el conveni per unanimitat, trencant l’“esperit de consens”. Risc jurídic i econòmic: possible via judicial i eventuals sentències desfavorables amb impacte econòmic inassumible per al municipi. Reclamació política: tornar al consens i la unanimitat per a una transformació que afectaria de manera rellevant el municipi. "46.000 metres quadrats edificables no és menor; implica un canvi important per al municipi." "No podem pagar 128 milions, ni 80 ni 50. Són molts diners." Ple ordinari: reclamació de finançament d’escoles bressol a la Generalitat Posicionament del PDeCAT Vot a favor del requeriment previ a la Generalitat (pas previ a un contenciós) per recuperar finançament d’escoles bressol: "ep, que ens deveu diners". Matís crític: el moment és inoportú (Generalitat intervinguda pel 155, serveis jurídics sense direcció). Es considera poc lleial impulsar reclamacions en aquest context. Context i procediment L’ACM i la Federació de Municipis han marcat un protocol arran de sentències; la Diputació va compensar parcialment en el seu moment la reducció de la Generalitat per dèficit pressupostari. "Estem d’acord a reclamar els diners, però no en el moment ni en la manera." Ordenança municipal de clubs de cannabis Al·legacions i resultat Les al·legacions es presenten a títol individual (J.M. Cortés) per antecedents en què no s’admetien com a partit. Propostes del PDeCAT: • Ubicar els clubs al polígon industrial i no en trama residencial (rebutjat pel vigent pla especial d’usos). • Augmentar distàncies a centres sensibles (escoles, bressol, centres cívics/esportius, equipaments) — també rebutjat. • Únic punt acceptat: xemeneies a 5 m (en lloc de 3 m) per garantir dispersió del fum i evitar molèsties. Vot final: abstenció per la manca d’acceptació de la majoria d’al·legacions. Habitatge i planificació a Mas Lluí Model d’habitatge Noves promocions: 43 de venda i 20 de lloguer a Mas Lluí. Suport crític del PDeCAT. Aposta pel lloguer com a política pública: permet incidir a llarg termini (accés, rendes, necessitats). La venda transita cap a mercat privat (encara que amb preu taxat) i el dret de tanteig i retracte rarament s’exerceix. Equipaments i inversió al barri Manca d’equipaments per planificació insuficient: retard del vial; el pla d’equipaments de 1999 és obsolet per a un barri activat el 2008. Romanent de tresoreria: 9,4 M€ per llicències d’obres (boom al barri). Es demana destinar-ho a equipaments de Mas Lluí, ja que el pressupost 2018 i el pla d’inversions del mandat no els preveuen. Moció de febrer vista com a simbòlica: cessió d’un solar per a escola bressol, però l’execució recau en una Generalitat que fa anys que no construeix aquestes escoles; el pont també es deriva a Generalitat i Ministeri de Foment. "Ara mateix hi ha un romanent de 9,4 milions d’euros; cal prioritzar els equipaments que el barri necessita." 8M i polítiques de gènere a Sant Just Valoració Positiva: treball en xarxa i sinergies entre entitats de dones; es proposa ampliar-ho creuant entitats de temàtiques diverses per respostes més transversals. 8M molt massiu: gran mobilització local i internacional; creix la conscienciació social. Lideratge femení local: Sant Just no ha tingut cap alcaldessa; el PDeCAT va presentar l’única candidatura femenina a les darreres municipals. "El dia de la dona va ser molt massiu, aquí i internacionalment." Política local i calendari electoral Primàries i candidatura Laia Flotats anuncia la seva candidatura a les primàries del Partit Demòcrata i posa el focus en el compte enrere cap a les municipals. Tertúlia dels dimarts (tram final) Inici i to Presentació de la tertúlia amb Pep Quintana, Jordi Ferraz i Jaume Campreciós; conversa distesa sobre Setmana Santa, vida local i anècdotes, marcant el canvi de bloc del programa.