Veus Parròquia
Veus Parròquia
Programa

Veus Parròquia

Informació sobre activitats de la parròquia dels Sants Just i Pastor. Notícies d’església, fe i actualitat, etc...

Dissabte · 11:30 - 12:00 ·Dimecres · 19:30 - 20:00 ·489 episodis
RSS

episodis

433-444 de 488
  • 28'

    Veus Parròquia del 19/6/2013 — Perdó i amor; notícies, TIC a l’aula i cultura

    Visió general de l’episodi Programa amb tres eixos principals: - Lectura i comentari de l’Evangeli centrats en el lligam entre perdó i amor. - Notícies d’Església de la vida diocesana i iniciatives europees. - Fe i cultura/educació: TIC a l’aula, una exposició d’art sacre medieval i llibres per transmetre la fe als fills. Evangeli i comentari: perdó que engendra amor Lectura de l’Evangeli segons Sant Lluc (la dona pecadora i el fariseu) • Episodi a casa d’un fariseu: una dona reconeguda com a pecadora renta els peus de Jesús amb llàgrimes i perfum. • Jesús contrasta l’acollida freda del fariseu amb l’afecte de la dona, i ensenya que qui més és perdonat, més estima. "Els teus pecats et són perdonats" "La teva fe t’ha salvat. Vés-te’n en pau" Comentari de José Antonio Pagola: misericòrdia i dignitat • Jesús acull, dignifica i perdona; trenca el menyspreu social vers les dones marginades. • Pagola relata una trobada pastoral amb prostitutes: impotència, por i soledat que interpel·len la comunitat cristiana. • Crida clara a l’acció eclesial i social: no viure d’esquena al seu sofriment, alçar la veu i defensar drets i dignitat. "Os aseguro que los publicanos y las prostitutas entrarán antes que vosotros en el Reino de los Cielos" — Missatge clau: El perdó de Déu regenera i desvetlla l’amor, i exigeix una resposta de misericòrdia activa en l’Església i la societat. Notícies d’Església Grup “Fent Camí” per a mainada (postcomunió) • Nova proposta lúdica i formativa per a 5è-6è de primària: jocs, excursions, vivències i continuïtat en la fe en clau participativa. • Contacte: Parròquia Sant Just i Pastor (divendres 17:30–18:30), tel. 933 711 297. One of Us (Un de nosaltres) • Iniciativa ciutadana europea amb suport d’entitats catòliques. • Més info: onodenosotros.eu Beatificació de màrtirs (Tarragona, 13/10/2013) • Beatificació d’uns 500 màrtirs del segle XX a Espanya, alguns vinculats a la diòcesi. • Trasllat i reconeixement de despulles de germans de Sant Joan de Déu (Sant Boi de Llobregat). Formació per a catequistes i animadors de joves • Sessió a la Casa de l’Església (25 de juny, 19:00–20:30). • Amb Sílvia Urbina (MCJ): aportació de les quatre notes de l’Acció Catòlica al servei catequètic. Fe i actualitat: tecnologia i cultura Religió digital a l’aula (CatReligió.cat/aula) • Projecte que integra TIC i fet religiós per a secundària: recursos digitals, actualitat religiosa i materials per a catequesi i grups de reflexió. • Coordinat per Eloi Aran; valorat com a eina accessible, objectiva i pedagògica. Exposició “Facies Fidei” (Museu Episcopal de Vic) • Clau per comprendre el sentit religiós de l’art sacre medieval avui. • 7 conceptes teològics (creació, encarnació, eucaristia, creu, santedat, paraula, vida) explicats amb diàlegs d’obres entre museus diocesans i el MEV. • Exemples: calze i patena (s. XIII) amb pintura del Sant Sopar; bíblia miniada (s. XIII) amb retaule de Sant Pere (s. XV). • Objectiu: fer intel·ligible el llenguatge simbòlic litúrgic a públic jove i no especialitzat. Família i transmissió de la fe Dos llibres per parlar de Déu amb els fills • Sandra Buixaderes (Com viure Jesús en família): experiències de 15 famílies; idea central: - Coherència quotidiana: si la vida no reflecteix l’Evangeli, la transmissió de la fe no funciona. • María Ángeles López Romero (Mamá, ¿Dios es verde?): preguntes dels infants i metàfores creatives per fer entenedor el misteri: - L’Esperit Sant com a “banda sonora” i la fe com un “carnet per punts” que cal renovar. • Pràctiques concretes que ajuden: - Anar a missa, beneir la taula, pregària en família, voluntariat a Càritas, demanar perdó, compartir el diumenge, acollir altres confessions, jugar plegats. — Idea força: Escoltar la veu dels infants i fer de la fe una vivència domèstica, alegre i coherent. Tancament • Crèdits: veu de Joan Algarra; so i músiques: Marc Pere Arnau i Pere Oliver. • Recordatori d’horaris d’emissió a Ràdio d’Esvern (98.1 FM).

  • Veus Parròquia del 12/6/2013 — Laics i sagraments: baptisme i matrimoni a Sant Just

    Visió general Programa dedicat a la col·laboració laïcal en els sagraments a la parròquia dels Sants Just i Pastor (Sant Just Desvern), centrant-se en dos àmbits: preparació prematrimonial i servei pastoral del baptisme. Intervenen el presentador Lluís, l’acollidor prematrimonial Xavier Pàmies i, per telèfon, Lluís Maria Domènech. "Donem temps també a l’Esperit Sant que vagi actuant." Objectiu del programa • Explicar com els laics donen suport real i organitzat a la vida sacramental. • Aclarir requisits, formats i expectatives sobre cursets i celebracions. • Reflexionar sobre els canvis socials (cohabitació, descens de demandes) i la resposta pastoral: respecte, acollida i proposta. Principals temes 1) Preparació prematrimonial (acollidors de promesos) • Funció clau dels laics com a acollidors de parelles que es volen casar: • Acompanyament proper, testimoni com a matrimoni, i introducció al significat del sagrament. • Història i equips: a Sant Just, equips actius des de 1991-92; continuïtat des de 1997; objectiu de mantenir 4-5 parelles acollidores. • Requisits i expedient: el casament és un contracte; el curset és un requeriment administratiu que s’adjunta a l’expedient. • Format: 1 trobada d’acollida (2x2) + 2 sessions grupals (fins a 12 persones) en caps de setmana; total aproximat 4 hores. • No és un examen: es treballen qüestionaris que la parella es queda; no hi ha “fitxes” ni control acadèmic. • Cerimònia: creix l’opció per sense missa; selecció de lectures i música es prepara amb el rector a la fase final. 2) Servei pastoral del baptisme • Creat arran del Consell Pastoral (1998) per informar, acollir i acompanyar pares i padrins. • Dues cites: 1) sessió prèvia (1-2 setmanes abans) sobre què és el baptisme, ritus i ordre de la celebració, amb el rector; 2) dia del baptisme amb suport laïcal de logística i acollida. • Bateigs comunitaris: 2 dissabtes al mes (segon i quart), a les 17:00; reforç a la celebració per evitar la “solitud” del celebrant davant múltiples famílies. 3) Tendències socials i resposta pastoral • Descens de demandes de matrimonis i baptismes respecte finals dels 90; també parelles que viuen juntes abans de casar-se. • Casos variats: pares no casats canònicament, situacions de divorci o registres civils; es manté l’acollida, amb conversa respectuosa i proposta de camí. • Diagnosi generacional: adults joves més pràctics i menys inclinats a creences; la comunitat aposta per respectar, estimar i testimoniar la fe, confiant en el procés i en l’Esperit Sant. "Primer, respectar i estimar; després, anunciar i proposar." 4) Governança i vida comunitària • Els equips sacramentals són part del Consell Pastoral: flux d’informació bidireccional entre equips i Consell per coordinar i prendre decisions. • Crida a noves incorporacions laïcals: la presència de laics és ben rebuda per les famílies i desmitifica que “la parròquia és només el capellà”. 5) Agenda i avisos • "Vine i Veuràs": pregària i paraula de Déu (divendres, 21:00) amb grup de Sant Feliu. • Pregària de joves amb salms i cants, probablement a la capella del Santíssim. • Trobada vicarial del Baix Llobregat a Sant Miquel (Molins de Rei), dins la cloenda de l’Any de la Fe. 6) Postprograma (falques) • Promo d’un programa musical (“arqueòlegs de la música moderna”). • Anunci del Servei Català de Trànsit (seguretat viària). • Campanya contra l’estigma en salut mental (trastorn bipolar): “no a la discriminació, sí a les persones”. Punts clau • Laics protagonistes en acollida i logística sacramental: matrimoni i baptisme. • Cursets: breus, pràctics, centrats en el diàleg; requisit administratiu, però no avaluatiu. • Bateigs comunitaris amb suport estructurat per millorar l’experiència celebrativa. • Canvis socials: menys demandes i més cohabitació; resposta: acollir, respectar i proposar amb esperit missioner. • Estructures de comunió: participació en el Consell Pastoral i obertura a nous voluntaris.

  • 28'

    Veus Parròquia del 22/5/2013 — Pentecosta, efecte Francesc i 0,7% de la renda

    Visió general Programa informatiu parroquial amb lectura bíblica, notícies de la vida eclesial i una secció d’anàlisi sobre l’actualitat de l’Església. Destaquen l’èmfasi en la Pentecosta i l’Esperit Sant, la guia pràctica per marcar el 0,7% a la renda i l’impacte del “efecte Francesc” en la participació litúrgica i la confessió. Temes clau Pentecosta i missió de l’Esperit Sant: renovació, unitat i impuls evangelitzador. Assignació fiscal (0,7%): com marcar les caselles i el seu impacte social i diocesà. “Efecte Francesc”: augment de fidels a misses i confessionaris arreu. La confessió com a sagrament: diferència respecte a teràpia o confidència entre amics. Humanisme i pau (F. Mayor Zaragoza): fe, llibertat i esperança com a claus d’època. Notícies d’Església: sortides espirituals, cap de setmana contemplatiu i nou portal educatiu. Resum estructurat Lectura de l’Evangeli (Jn 16,12–15) • Jesús anuncia l’arribada del Defensor i l’“Esperit de veritat” que guiarà a la veritat sencera i donarà glòria al Fill. "Tot allò que és del Pare és meu... L’Esperit Sant rebrà d’allò que és meu i us anunciarà." Notícies d’Església • Sortida del grup Nostra Dona al Santuari de Puiggraciós (monges benedictines): interpretació del paisatge, diàleg interreligiós monàstic i missa. • Cap de setmana contemplatiu (7 i 9 de juny) al Monestir de Sant Benet de Montserrat: silenci, natura, pregària i amistat. Contacte facilitat (email i telèfon). • Neix “Cat Religió a l’Aula”: primer espai d’internet d’actualitat religiosa per a centres d’ESO, amb continguts per cursos vinculats al currículum; serveis gratuïts. Assignació del 0,7% a la renda: guia i impacte • Es poden marcar simultàniament les dues caselles (Església Catòlica i “altres finalitats socials”) sense pagar més ni rebre menys. • El govern assigna 0,7% + 0,7% (no es divideix), segons compromís de l’any 2000. • Benefici per a Càritas, Mans Unides i més de 40 entitats eclesials socials; suposa 20–25% de les entrades globals diocesanes. • Des de 2007: coeficient al 0,7%; l’Església renuncia a certes exempcions d’IVA (cost afegit ~30 M€; incrementat un 31% amb l’IVA general del 16% al 21%). • L’Església practica una economia de comunió, basada en justícia i solidaritat, sense especular ni acumular. • Estalvi a l’Estat: aproximadament 20.000 M€/any en serveis socials, sanitaris i educatius; en educació (2009), 4.399 M€. Fe i Actualitat: l’“efecte Francesc” • Creix l’afluència a audiències, misses i confessionaris a Itàlia i Amèrica Llatina; també entre no creients. • Enquestes (CESNUR, M. Introvigne): 53% de capellans/religiosos reporten augment; en molts casos, >25%. Increment especialment a les confessions. "El papa Francesc ha tocat el cor i la ment de molta gent" — R. Fisichella • Testimonis i prudència a la Santa Seu: fenomen “de baix cap amunt”, amb estil humil, clar i proper. La confessió com a sagrament • Diferència amb la confidència o el psicoanàlisi: el nucli és el sagrament, el penediment autèntic i el propòsit d’esmena; no cal entrar en detalls innecessaris. Entrevista: Federico Mayor Zaragoza • Creure en Déu com a resposta a les preguntes essencials i afirmació de la llibertat humana. • Humanisme i esperança: per primera vegada, l’humanisme pot ser pràctica diària gràcies al coneixement global, l’expressió lliure i l’equitat de gènere creixent. "Ja ho sé que sou, Senyor. Però on sou? Qui ho sap?" — J. Maragall (citat per F. Mayor Zaragoza) Pentecosta i missió de l’Esperit (L. M. Sistach) • L’Esperit Sant unifica, vivifica i rejoveneix l’Església amb dons jeràrquics i carismàtics. • Sense l’Esperit no hi ha evangelització eficaç; crida a confessar el Credo en l’Any de la Fe. • Pelegrinatge diocesà a Roma per visitar el papa Francesc i renovar la fe. Cloenda i recordatoris • Emissió dimecres a 19:30 i redifusió dissabte a 10:30 a Ràdio d’Esvern (98.1 FM).

  • 23'

    Veus Parròquia del 15/5/2013 — Lectors laics: tasca, formació i vocació a Sant Just

    Tema central: el ministeri dels lectors laics a la parròquia — què fan, com es preparen, com s’organitzen i quin impacte tenen — amb una lectura especial de l’Evangeli de Pentecosta. Presentació i marc • Programa: Veus de la Parròquia — “L’hora dels laics” a Sant Just • Convidats: Pere Oliver i Ramona Cortés (lectors laics) • To inicial poètic i invitació a la col·laboració laical en la litúrgia La tasca del lector • El lector puja a l’ambó i proclama la Paraula de Déu a la comunitat (missa dominical i altres celebracions) • Pot llegir: primera/segona lectura, salm responsorial, monicions, avisos i, si escau, pregàries dels fidels • No pot llegir l’Evangeli (tasca del celebrant) Estil i criteris de proclamació • Dicció clara, ritme pausat i entenedor; evitar precipitacions • To “neutre” per servir la Paraula i evitar teatralitats “La paraula el lector l’ha de dir neutre.” • L’objectiu és que la Paraula arribi al cor de qui escolta, no el lluïment del lector Preparació i formació • Cursets de lectors al Bisbat de Sant Feliu (4 dissabtes), amb pautes i pràctica • Preparació prèvia a casa: repàs de textos, control dels nervis, consciència litúrgica • Concepte clau: servei i discreció alhora que qualitat de lectura Organització a la missa • Sovint hi ha un/a monitor/a que assigna lectures, salm i pregàries segons l’assistència • En ocasions s’improvisa amb voluntaris (cal una mínima preparació) • Les pregàries dels fidels poden ser redactades per laics i aprovades pel celebrant Impacte personal i comunitari • Lectura que transforma: testimonis d’oients que canvien de vida en sentir un text bíblic • Viscut com a fraternitat i servei: emoció i creixement espiritual dels lectors “Aquesta lectura me ha llegado tan hondo que voy a cambiar mi estilo de vida.” Trajectòries dels convidats Pere Oliver • Inicis com a lector d’adolescent, abans del Concili Vaticà II; experiència en català paral·lela al llatí • Etapes d’allunyament i acostament; pas per l’església evangèlica i reflexió crítica sobre l’excés d’emotivitat • Retorn al servei lector a Sant Just amb l’acollida de mossèn Miquel Ramona Cortés • Va començar per necessitat estival; va superar la vergonya escènica • Implicació familiar: el marit, antic escolar, també s’hi ha sumat Necessitats de la comunitat • A Sant Just fan falta més lectors: sovint llegeixen els mateixos • Cares noves generen més atenció i renovació del servei • Sanitat del ministeri: saber retirar-se a temps, evitar rutines i compromisos que superin les forces Lectura especial: Evangeli de Pentecosta (demostració) • La Ramona i el Pere proclamen, a tall d’exemple radiofònic, fragments sobre el Defensor, l’Esperit de la veritat, i la missió dels deixebles “Pau a vosaltres... Rebeu l’Esperit Sant.” Anècdotes i aprenentatges • Errades que passen: fulls girats i lectura del text equivocat; mantenir la calma i corregir amb humilitat • Primat de la Paraula sobre la veu: el missatge perdura més enllà del lector “Jo me’n vaig, però us deixo el meu Esperit...” — clau de Pentecosta: amor, pau, concòrdia i domini propi Conclusions • El ministeri del lector laic és un servei discret i essencial que demana preparació, neutralitat i esperit de comunitat • Crida oberta: més voluntaris per enriquir la vida litúrgica i fer que la Paraula arribi millor a tothom

  • Veus Parròquia del 8/5/2013 — Festa de la Pau i defensa del riu Ebre

    Visió general Programa “Veus de la Parròquia” amb tres blocs clars: lectura de l’Evangeli, notícies parroquials i la finestra cívica Justícia i Pau. El tram final aprofundeix en la defensa del riu Ebre i els efectes del Pla Hidrològic Nacional i els transvasaments. "Vosaltres en sou testimonis." Temes principals • Festa de la Pau al poble: activitats intergeneracionals, manifest col·lectiu, música, i recaptació solidària per a la PAH. • Justícia de l’aigua: denúncia de l’“explotació” i privatització a Amèrica del Sud; paper de l’Església en la defensa d’indígenes a la Patagònia. • Defensa del riu Ebre: mobilització massiva, Marxa Blava a Brussel·les, criteris ambientals de la UE i derogació del transvasament el 2004. • Notícies d’Església: confessions, primeres comunions, unció comunitària, campanya amb la Fundació Amics Joan Petit i aclariments sobre marcar les dues caselles de l’IRPF. Lectura de l’Evangeli • Passatge de Sant Lluc sobre l’Ascensió: crida a la conversió i el perdó, i promesa del do del Pare. • Missatge central: testimoniar i actuar “revestits del poder que ve de dalt”. Notícies d’Església • Confessions: franja especial per a familiars d’infants de primera comunió. • Primeres comunions: desig de perseverar en l’amistat i la fe. • Santa Unció comunitària: diumenge de Pentecosta; cal sol·licitar-la. • Participació solidària: Fundació Amics Joan Petit, Nens amb Càncer (apadrinat per Eric Abidal). • IRPF: es pot marcar Església i altres finalitats socials alhora: - No suposa pagar més ni rebre menys. - L’Estat assigna un 0,7% + 0,7% (no es divideix). - Organitzacions com Càritas i Mans Unides també es beneficien de “altres finalitats socials”. Finestra de Justícia i Pau Festa de la Pau (àmbit local) • Esdeveniment comunitari amb Ajuntament i entitats: escenari de pau, justícia i germanor. • Manifest col·lectiu amb frases de cada entitat; participació de nens, joves i gent gran (lamparetes amb ampolles, ballet, música). • Estands de Justícia i Pau i Sant Jordi Solidari: informació, crida a la col·laboració. • Refrigeri i botifarrada; la recaptació es destina a la PAH (dació en pagament). El cicle de l’aigua: denúncia i context • De l’“aprofitar” a l’“explotar”: crítica a la privatització de l’aigua a Xile, Argentina i altres països; impactes socials i pujada de preus. • Defensa dels pobles indígenes a la Patagònia, amb suport de bisbes locals. El cas Ebre: mobilització i política pública Riscos i impactes del transvasament • El PHN (2000) preveia un transvasament de l’Ebre cap a Barcelona, el Llevant i el Sud-est. • Impactes clau: - Delta de l’Ebre: menys cabals i sediments, amenaçant biodiversitat i estabilitat del delta. - Pirineus: noves preses (p. ex. Yesa, Itoiz, Biscarrués, Santolea) amb costos socials i ambientals. - Costos energètics i financers del bombeig (800 km) i embassaments. • Crítica de fons: el transvasament alimenta especulació urbanística i nous regadius, i no resol el dèficit hídric. La resposta social i europea • Plataforma en Defensa de l’Ebre i mobilitzacions massives (les més grans del país en l’àmbit ambiental). • Marxa Blava a Brussel·les: pressió perquè la UE no financés el projecte. • Directiva Marc de l’Aigua (UE) i tramitació precipitada del PHN: incompatibilitats ambientals. • El 2004, un nou govern deroga el transvasament: victòria del moviment social i de l’evidència tècnica. Cloenda • Tancament amb agraïments i recordatori de la reemissió. • Promocions de la graella de la ràdio local.

  • 29'

    Veus Parròquia del 17/4/2013 — Reforma vaticana, vocacions i fe en temps d'increença

    Panorama de l’episodi Programa de la parròquia de Sant Just i Pastor a Ràdio d’Esvern amb una selecció de lectures, notícies eclesials, reflexions de fe i actualitat. Destaquen la reforma inicial del papa Francesc, la Jornada de Pregària per les Vocacions, la vigència de Pacem in Terris i tres glosses que apel·len a l’esperança, el compromís i a no deixar ningú enrere. Lectures i pregària Evangeli del diumenge (Jn 10: el Bon Pastor) • Imatge central: Jesús, Bon Pastor, coneix i és conegut per les seves ovelles, els dona vida eterna i ningú no les arrabassarà de la seva mà. "Jo i el Pare som u." Notícies d’Església • 15è aniversari de l’ordenació episcopal del bisbe (servei a Eivissa i, des de 2004, a Sant Feliu de Llobregat). • Jornada Mundial de Pregària per les Vocacions (Diumenge del Bon Pastor, 21 d’abril): trobada de delegacions diocesanes (17.00–20.00) a la Casa de l’Església, amb vespres i pica-pica de germanor. • Imatge històrica: Benet XVI i el papa Francesc resant plegats a Castel Gandolfo. Francesc al seu predecessor: "Som germans." • Any de la Fe (2a etapa): invitació a aprofundir en la lectura i l’estudi sobre Jesucrist, amb temps de pregària i meditació. • Pregària d’Antoine Chevrier: crida a una fe viva que il·lumini, atragui i impulsi a seguir la veritat i la justícia. "Habla, Señor... porque en Tu Palabra está la vida, la alegría, la paz y la felicidad." • Invitació “Vine i veuràs”: espai de música, meditació i silenci per a qui es pregunta sobre la fe avui: - És possible creure en Déu al segle XXI? - Són compatibles ciència i fe? - Buscar sentit, coneixement de l’Evangeli i una vida més justa i humana. • Reflexió de mossèn Joaquim Rius: Creure en temps d’increença - Diagnosi: la increença ambiental erosiona la fe; alerta contra formes de fe deformada (pessimisme, intolerància, doctrinarisme...). - Fe que fa viure: la fe com a eix de l’existència, no un afegit dispensable; integra i fecunda tota la vida. - Fe personalitzada: fruit d’una opció lliure i d’una relació viva amb Déu que creix i madura. - Crida final: "No siguis incredible. Sigues creient." Fe i actualitat • Reforma inicial del papa Francesc: crea un grup de 8 cardenals de cinc continents per assessorar el govern de l’Església universal; estil de senzillesa i proximitat als pobres. • Crònica d’Oriol Domingo: Pacem in Terris (1963) de Joan XXIII —context de la crisi dels míssils de Cuba i la Guerra Freda; encíclica com a defensa dels drets humans i proposta de pau justa. - Anàlisi de Josep Sols: vigent avui davant violència, desigualtats i dictadures; ofereix pistes estructurals i crida l’Església a ser testimoni que la pau és possible. Fonament de la pau: "la veritat, la justícia, l’amor i la llibertat." Glosses d’Enric Puig i Jofre (SJ) Em sento satisfet de ser catòlic • Motivat per l’humilitat de la renúncia de Benet XVI i l’estil de Francesc. "Ah, com m’agradaria una església pobra i per als pobres." La força de l’esperança • Davant la crisi i el desànim, crida a una esperança activa i solidària. "Deixa en mans del Senyor el teu destí..." "Pau a vosaltres. Sóc jo mateix." Mai no deixava tirat ningú • Testimoni d’una àvia com a model evangèlic de proximitat i ajuda constant; invitació a no deixar ningú enrere i acompanyar amb amor concret. "Mai no deixava tirat ningú." Informació de servei • Emissió: dimecres a dos quarts de vuit del vespre i repetició dissabte a dos quarts d’onze del matí a Ràdio d’Esvern (98.1 FM).

  • 29'

    Veus Parròquia del 10/4/2013 — Governança parroquial a Sant Just: economia i pastoral

    Context i objectiu Programa “Veus de la parròquia” (Parròquia dels Sants Just i Pastor, Sant Just Desvern) dedicat a la governança parroquial, centrant-se en el Consell d’Economia i el Consell Pastoral i la seva coordinació amb el rector i el Bisbat. Òrgans de govern parroquial Consell d’Economia • Funció principal: assessorar el rector i gestionar la comptabilitat, ingressos, despeses i tresoreria. • Tasques: relació amb bancs, negociació de condicions, recerca de subvencions, tancaments mensuals i seguiment trimestral. • Marc normatiu: és obligatori a totes les parròquies; decisions extraordinàries (crèdits, compres patrimonials) requereixen autorització del Bisbat. • Fiscalitat: la parròquia és entitat sense ànim de lucre; activitats no pròpiament religioses tributen a impost de societats; el IBI s’eximeix als béns de culte, no a locals comercials llogats. Consell Pastoral • Funció: transmetre i impulsar el projecte pastoral i coordinar grups. Aquest curs, enfocament sobre la fe a partir de la Trinitat (Pare, Fill i Esperit Sant). • Iniciatives: dinàmiques participatives a missa (evangelis del Bon Samarità i del Fill Pròdig), amb preguntes prèvies i aportacions dels feligresos. • Composició: pastoral de la salut, portants del Sant Crist, catequesi (inclosa continuïtat postcomunió), ràdio, Nostra Dona, litúrgia, acompanyament a matrimonis i baptismes, Càritas i Justícia i Pau. Representació a l’arxiprestat (Maria Quintana). Presa de decisions i coordinació • El rector presideix ambdós consells i té l’última paraula, però escolta i integra els criteris tècnics i pastorals. • El Consell Pastoral pot opinar en decisions d’envergadura, i hi ha enllaços entre consells (representant del Consell d’Economia al Pastoral). “El que s’ingressa es gasta… no fem cap despesa que no sigui necessària.” Estat econòmic i reptes • 2012: tancament amb dèficit ≈ 2.000 € (equilibri tens). 2013: amortitzat crèdit pendent (~4.000 €). • Context: col·lectes i subscripcions a la baixa; risc alt per manteniment d’edifici antic; possibles col·lectes extraordinàries i subvencions; negociació del fons comú diocesà si cal. • Dinàmica de treball: Consell Pastoral gairebé mensual; Consell d’Economia trimestral (amb comptabilitat setmanal). • Reptes: més empenta i participació, especialment de gent jove.