Veus Parròquia

Informació sobre activitats de la parròquia dels Sants Just i Pastor. Notícies d’església, fe i actualitat, etc...

Horari d'emissió
Dissabte
11:30 - 12:00
Dimecres
19:30 - 20:00

Subscriu-te al podcast

episodis

445-446 de 446
  • Quaresma: reflexions, Missió Metròpolis i agenda - episode art
    30'

    Resum general Programa especial de "Veus de la parròquia" centrat en la Quaresma: reflexions litúrgiques sobre el Dimecres de Cendra, el sentit del dejuni, la pregària i l’almoina, i la llibertat davant la temptació. Inclou Notícies d’Església i agenda parroquial i, en “Fe i actualitat”, la Missió Metròpolis i l’acte "Evangelia al Palau" amb la lectura de l’Evangeli de Marc al Palau de la Música. L’episodi s’obre amb falques i promos radiofòniques i la capçalera del programa. Temes principals • Dimecres de Cendra: sentit de la conversió i pràctiques quaresmals fetes “en secret”. • Diumenges de Quaresma: temptacions de Jesús com a horitzó de llibertat i referent per al creient. • Mossèn Joaquim Rius: lectura pastoral del dejuni, la pregària (contemplació) i l’almoina (donació de vida), amb diàleg crític amb la filosofia oriental i el ioga. • Oració pel perdó: invitació a la reconciliació en temps de Quaresma. • Notícies d’Església i agenda: comunitat, solidaritat i activitats locals (Creu del Pedró, Escolania de Montserrat, sortida a Gallifa). • Missió Metròpolis i Nova Evangelització: propostes de Benet XVI i acte "Evangelia al Palau". Desenvolupament Dimecres de Cendra i pràctiques de Quaresma • Jesús destaca tres camins de conversió: almoina, pregària i dejuni, a viure’ls amb discreció per evitar la hipocresia. • Crida a viure la quotidianitat amb intensitat i caritat, centrant-se en l’Eucaristia i la Paraula de Déu com a eixos d’aquesta etapa. • L’assemblea litúrgica i la proclamació de la Paraula són el “nervi” que dona sentit a l’estudi bíblic i a la reflexió personal. Temptacions de Jesús i llibertat humana • Les temptacions no són artifici, sinó proves reals que ordenen Déu i la persona al lloc que pertoca. • Jesús supera els tres paranys clàssics (egoisme, espectacularitat, poder) i mostra l’essència del Regne. • La Quaresma presenta Jesús en una dimensió profundament humana: la llibertat d’escollir valors davant Déu. Mossèn Joaquim Rius: dejuni, pregària i almoina • Dejuni: valor intrínsec com a domini dels instints i maduració personal; lectura actual més enllà de l’aspecte dietètic o de les antigues butlles. • Pregària: no només recitació; és meditació i contemplació de l’Evangeli. Es reconeix l’ajuda d’algunes postures corporals (fins i tot del ioga), però es critica l’esnovisme quan es prescindeix del referent de Jesús. • Almoina: no és beneficència, sinó donació de vida en amor i justícia; punt de trobada amb altres tradicions (p. ex. l’Islam) en la finalitat de conversió i solidaritat. Apunts i oració • Apunt sobre el ioga: la pràctica corporal ha d’obrir cap a Crist i el servei als altres. • Oració pel perdó: demanar ser conduïts a la reconciliació i a tenir el camí obert cap als altres. Notícies d’Església i agenda • Paraules del Sant Pare: espiritualitat, conversió i solidaritat davant l’atur i la crisi econòmica. • Agenda local: reunions de catequistes i bíblic; Creu del Pedró (57è aniversari i pregària); Jornada de portes obertes a l’Escolania de Montserrat; sortida al Santuari Ecològic de Gallifa (organitza Grup Nostra Dona). Missió Metròpolis i "Evangelia al Palau" • El cardenal Lluís Martínez Sistach presenta la Missió Metròpolis dins la Nova Evangelització: proposar la fe amb humilitat i diàleg, no imposar-la. • Iniciatives de Benet XVI: Any de la Fe i Sínode dels Bisbes sobre transmissió de la fe. • "Evangelia al Palau": lectura de l’Evangeli de Marc al Palau de la Música Catalana amb destacades veus; invitacions gratuïtes via Arqb. Cites destacades "Han de ser fets en el secret, altrament aboquen a la hipocresia". "Meditar l’Evangeli de les temptacions del Senyor és creure que l’home, malgrat tot, encara pot viure en llibertat". "No es comença a ser cristià per una decisió ètica o una gran idea, sinó per la trobada amb una persona". Conclusions • La Quaresma es presenta com un camí integral de conversió: interioritat, comunitat i servei. • La Nova Evangelització apel·la a testimoniar amb respecte i creativitat, connectant fe i cultura pública.

  • Quaresma i art cristià; efemèrides del 22 de febrer - episode art
    34'

    Veus de la parròquia: Dimecres de Cendra i art cristià Context i lectura de l’Evangeli (Dimecres de Cendra) • S’obre el programa en coincidència amb el Dimecres de Cendra (22/02/2012) i es llegeix l’Evangeli de Mateu sobre l’almoina i la pregària discreta. "Converteix-te i creu en l’Evangeli." • Idea clau: la penitència autèntica és interior, no ostentosa; Déu veu el que és secret. Sentit de la Quaresma i la penitència • La Quaresma s’entén com a temps de preparació per a la Pasqua: control de l’esperit, no només del menjar. • Debat sobre l’“abstinència de carn”: avui pot no ser penitencial; es proposen gestos de caritat quotidiana (un somriure, fer feliços els altres). Arquitectura cristiana: de les basíliques al present • Orígens: pas de temples pagans a basíliques en creu llatina com a símbol de la creu i la Resurrecció. • El romànic a Catalunya (ex. Sant Climent de Taüll): - Estètica de senzillesa i recolliment; esglésies petites, austeres, fosques però riques en pintura mural per evangelitzar analfabets. • El gòtic: obertura, llum i vitralls; grans catedrals (Barcelona, Lleida; Burgos/Leó com a contraposició estilística). • Territori: ermites i aplecs com a xarxa de vida devocional (Montserrat, Bellmunt, Sant Vicenç de Torelló, Bruguers, Sant Ramon, Sant Madí…); tradicions locals (costellades, romeries). • Monestirs i claustres (cistercencs, benedictins): espai de contemplació que integra natura i aigua; tipologia comuna arreu d’Europa. • Contemporani: temples d’“autor” i funcionalitat litúrgica (plantes circulars/hexagonals, acústica, centralitat de l’altar). Casos: Sagrada Família; parròquia oberta a diverses confessions durant les Olimpíades; debat sobre l’Almudena. • Recordatori pastoral: l’església serveix si la comunitat viu la fe fora del temple. "Siguem temples vius." Escultura, pintura i iconografia • Riquesa d’escultura i pintura sacra: devocions locals; debat amb tradicions que eviten imatges per risc d’“idolatria”. • Exemples: Miquel Àngel i la Pietà; evocació d’imatges contemporànies que reinterpreten el motiu de la pietat. • Tensió històrica: de la pobresa evangèlica del romànic a la magnificència gòtica, renaixentista i barroca; el Vaticà (Capella Sixtina, columnata de Bernini) com a cim artístic i qüestió moral. • Simbologia primitiva: peix, pa, bon pastor; testimonis a les catacumbes; crida a recuperar la simplicitat del missatge. • Patrimoni funerari: cementiris com a museus a cel obert (Poblenou, Montjuïc; Père-Lachaise) i expressió d’esperança cristiana en la resurrecció. • Arquitectes moderns: Le Corbusier i la lectura contemporània de l’espai litúrgic. Claus de lectura de la història de l’art • Tesi central: és difícil entendre la història de l’art occidental sense la tradició cristiana (bíblia, iconografia, temes). Encara que un no sigui creient, cal conèixer aquest codi per interpretar obres i museus. Seixanta i més: Efemèrides del 22 de febrer El dia i el temps • 22 de febrer: 53è dia de l’any; comentari sobre la percepció del pas del temps. 1923: Einstein a Barcelona • Conferència sobre la relativitat (Escola del Treball), convidat per Esteban Terrades en el marc de la Mancomunitat. • Recepció desigual de la premsa: alguns encerten l’explicació; altres fan simplificacions. Es destaca la crònica encertada de Josep Maria de Sagarra. 1931: Retorn de Francesc Macià • Arribada des de l’exili (fets de Prats de Molló) i relectura mediàtica: debat sobre la fidelitat històrica d’una sèrie de TV3. • Idea clau: la percepció depèn del coneixement d’història i de l’enfoc autoral; es distingeix entre semblança actoral i rigor dels fets.