Conversant amb Jaume Funes: Educació i Adolescència en Temps de Canvi

Doncs seguim aquí al Refugi, al magasin de tardes de Ràdio d'Esvern, en un altre espai de la xarxa educativa, de la xarxa A les Ones. Avui tenim en Jaume Funes Artiga, que és psicòleg, educador i periodista. Ha dedicat bona part de la seva vida a escoltar, comprendre i ajudar els adolescents. Ha treballat a l'administració, a l'escola, al carrer i als espais terapèutics. Autor de molts llibres i articles. Va publicar el primer, La nova delinqüència infantil i juvenil, el 1982, quan semblava que el problema dels joves eren les bandes. Pensant en la renovació de l'escola, també va publicar Fer de mestre, quan ningú no sap per què serveix. Els seus últims llibres sobre els adolescents són Estimen quan menys ho mereixi, perquè és, quan més ho necessito, el 2018, i un èxit de vendes que va arribar als 25.000 exemplars entre les edicions en català i castellà. I també, estima'm, però vull saber més, el 2020. Ara sí, saludem el Jaume, que ja el tenim aquí a l'estudi. Jaume, bona tarda. Hola, bona tarda. Després d'aquesta presentació, diguéssim, més... Formal, que només diu que tinc anys. Volem conèixer-te una mica més, Jaume. Avui vens aquí a la ràdio, però ja has passat pels estudis en nombroses ocasions, i volíem saber què és el que et mou, no?, a seguir descobrint temes de l'educació de l'adolescència. Bàsicament, potser perquè hi ha una resistència permanent llarg de la meva vida, clar, des de 1974 que estic en aquest món, fins aquí el món canvia tan aceleradament que trobo una mica estúpid que els adults continuen pensant que abans les coses en d'una determinada manera, que s'ha de recuperar el passat. Quan tenim l'obligació de pensar, bueno, si jo ara tinc damunt d'un noi que sap, jo què sé, gestiona una intel·ligència artificial i ha estat capaç de composar una cançó, amb capacitat de fer 50.000 històries, com els sedueso perquè tingui ganes de continuar aprenent, perquè no l'enganyin amb el que l'expliquen a una pantalla. O si sempre ens hem drogat, perquè sempre hem estat en una societat que busca química per canviar els seus estats d'ànim, per què no puc gestionar l'idea de dir, bueno, l'alcohol a vegades ajuda a ser feliç, però intentar ser feliç només amb l'alcohol, malgrat que diguin que la cervesa té nom de llibertat i de felicitat, no és així. Jo crec que els adults ens equivoquem quan no fem aquest esforç de dir, el món canvia i el món actual és complex i acelerarment canviant i no donar temps ni adaptar-se als adults. Si el món canvia hem de pensar, i ara com eduquem? Ara quina escola necessitem? Parlant de canvis, no?, i parlant d'addiccions, podríem parlar també de l'addicció a les pantalles, a les noves tecnologies, però també d'alguna forma hi ha molts educadors que ja les implementen també en el seu dia a dia a les escoles. Quin és l'equilibri entre tot plegat? Bé, és que no és un problema d'equilibri, no? Algú intenta que sigui, bueno, faràs uns, però estones, no? Una quantitat de temps o no? Una pantalla i no l'altra. És que no és això. És a dir, en aquest moment no és possible, no és possible aprendre sense saber navegar. voler saber, és voler saber bellugar-se en un món en el que la informació, en tot cas, és accessible, però l'has de saber trobar i has d'intentar saber per què t'expliquen una cosa i una altra. Entrar a intentar descobrir, en aquest moment, un llibre, bueno, pot servir, però és que un llibre, ni que sigui en PDF, si no té hipertext, si no permet que el que ha d'aprendre busqui més informació, busqui la paraula i la música, i al costat del fet històric pugui trobar la imatge, i al costat de la imatge pugui trobar l'arquitectura. La manera com aprenem és totalment diferent. Per tant, clar que és, òbviament, s'ha d'aprendre a gestionar aquesta història, com a tantes coses de la vida, no perquè l'aparell sigui no si o no, sinó perquè estem en una societat de capitalisme de mercat i no hi ha res, res, res en el món digital que no sigui un producte de mercat i, per tant, que no intentin o que tothom pretén quan vol fer negoci que estiguis molt de temps, que et sentis infel·lic si surts d'aquest univers i que acabis depenent, la teva manera de ser acabi depenent de la proposta que ells el facin. Llavors, si no eduques perquè la persona sigui persona i descobreixi la felicitat i no accepti la que li estan venent, doncs estarem en un problema etern. però dic, no per l'aparent, no perquè sigui digital, perquè ja no existeix un món analògic, ni ara que estem aquí, hi ha res analògic, ara tot és la informació que està digitalitzada i que es reproduirà quan vulguin, que es tallaran, que li afegiran imatges, farem de tot. Per tant, la discussió és com ajudem a ser persones en aquest món, que, òbviament, quan una persona s'està construint, ha d'aprendre límits, ha d'aprendre capacitat per gestionar-lo, però el debat és com ser persona en aquest món, aquest humanisme en el món digital. A vegades, jo penso que costa fer una mica d'acompanyament perquè nosaltres mateixos i també les generacions que han començat a treballar en aquesta era digital, tampoc el van tenir, no?, aquest acompanyament. Llavors, el fet de buscar-lo en les futures generacions, a vegades ens dificulta i no podem donar aquelles eines que tant ens agradaria. però hi haurà un futur en el que sí que podria haver, no?, aquest acompanyament. L'acompanyament és simplement saber estar al costat d'er. Per acompanyar, òbviament, la gent jove no coneix aquest univers, però quan jo era jove l'acompanyament era l'àngel de la guarda, t'ensenyaven una estampita en la que hi havia un àngel que et protegia de les temptacions, de caminar per el mal camí, de caure en el bici, el dimoni... per acompanyar és simplement saber estar al costat d'una persona que està evolucionant, que està canviant, que està descobrint el món, que està creixent, que intenta ser persona, caminar al seu costat. I el dilema, o la pertorbació, el desconsegred, és que bona part del que recorren aquests infants i adolescents és desconeguda per nosaltres. No és aquella cosa de la generació digital i no digital, no, això ja ha passat. El problema és que bona part de l'univers en el que un adolescent se'n dins, és desconegut pels seus pares, pels seus profes, pels seus adults i no li queda més remei que acceptar la idea de dir, deixa'm que... deixar-se ensenyar. Jo abans de venir aquí estava dinant amb un dels meus nets adolescents, 15 anys, però en cas d'un de l'Osaia, per dir-ho, eh, però un tio extraordinari de quart d'ESO, que discutien, discutien, bueno, discutien, xerraven, li havien fet unes suposades proves d'orientació i diu, mira, si al curs som 30, potser 3, potser 3, tenim una certa idea relativa del que volem fer l'any que ve. 3, idea relativa del que farem l'any que ve. Això ja és un èxit, no, gairebé? Aquesta resposta ja és un èxit. Clar, però com acompanyes una persona que descobreix sense angoixar-te, perquè, òbviament, entra a l'angostre, dius, quin món és aquest, no? Però com li garantès la idea de dir aquí estic? Aquí estic. Quan jo escrivia la novel·la fa un parell d'anys, aquella per orientació encara de viure, és, bueno, sis adolescents que acaben l'ESO i dos anys després es tornen a trobar i què ha passat amb les seves vides. La clau està trobaran adults al seu costat que estaran disposats a acompanyar-los en el camí sense marcar el camí perquè ens entra l'angostre i la preocupació de què faran les seves vides, però és que és un món, és impossible que jo conegui el món del meu adolescent. Només sé la manera de mirar-lo, la manera d'escolar-lo i la manera d'estar al costat seu. És interessant, no?, aquest debat que s'està generant perquè realment ara és un moment en el que, bueno, dic ara, però entenc que sempre ha preocupat, no?, el que fa l'adolescència, el que fa la infància perquè al final són processos, són canvis en els que la persona doncs es va determinant una mica amb com serà d'adult, no? I jo crec que ara hi ha un punt de preocupació, no? Si ens poséssim també a mirar, doncs, diguéssim, de forma política, doncs veiem que molts joves també pugen amb idees que potser doncs són més vinculants amb pensaments de dret o d'ultradret, moltes vegades es veuen accions, evidentment no es pot englobar a tothom, però si veiem doncs algunes accions, algunes qüestions, també doncs notícies que són esferidores, notícies que a vegades doncs estan més relacionades amb mons agressius, amb mons realment doncs preocupants, això evidentment a vegades es tendeix a globalitzar i és un error, però què és el que s'ha de fer enfront de tot això? Bé, probablement una cosa clàssica i una cosa relativament moderna. La clàssica va ser, a veure, preocupem-vos en sèrio pel que veritablement són problemes o són qüestions importants des del punt de vista educatiu. Sempre ens va lloguent per l'alarma i això ha passat sempre, hi ha una història clàssica que és el pànic moral, però el pànic moral és un concepte sociològic que neix quan els grups de rock britànics i companyia descarreguen tota la música d'ordre i per tant es carreguen a l'ordre i a la societat d'un instant li entra un pànic moral de dia i ara què fem, no? Aquesta idea de què ens hem de preocupar? De què? Fa un parell de setmanes, tres setmanes abans de Nadal, estava en un debat allà a Caixa Fòrum relativament, no, Cosmo Caix, amb pares, jo deia, miri, vostès s'haurien de preocupar perquè si Trump, Trump es presentés aquí, els seus fills el votarien. Si Trump es presentés aquí, a Sarrià, a Sant Gervasi, per dir-ho, els seus fills el votarien perquè ens hem de preocupar de la dependència de la pantalla i ens hem de preocupar relativament, però no, que aprenguin una frase elemental que és no et fies mai de res, que et digui ningú o t'ho dit d'una altra manera. Què t'ho està dient? Què pretén? Quines altres opinions hi ha diferents? Què hi ha darrere de què t'estan? Què penses tu respecte a aquesta història? L'altre dia em trobàvem un tecnològic, estudiants d'ingenieria a Bilbao, i un em deia no, és que els meus amics diuen que si sense el Txac-GPT no sabríem viure. Engeniers de programació, sense el Txac, però si el problema no és el Txac, és a dir, però tu què penses, què saps, què busques? Quines són les respostes, les preguntes que tu fas, no les respostes que t'estan fent. Llavors, la clau en aquest moment, jo crec que aquesta és una de les preocupacions educatives importants, no podem continuar generant generacions de nois si no dius que no han après a pensar, però no han après a preguntes, però no han après a dir que no puguin respondre amb l'assuda. Com és l'assuda? Si això t'afecta a tu, és la teva vida. Llavors, quan sempre hem pensat el pensament crític a l'escola o l'aprenentatge científic o la dedució científica de per què passen les coses, això sembla que ho haguessin reconès i ara el problema és la pantalla. No, el problema no és la pantalla, i el problema és que la pantalla està anul·lant, no la pantalla, el mercat que hi ha darrere està anul·lant tota capacitat de dubte, tota capacitat d'imaginació, tota hipocapacitat. Diu, és que, en què pensa la majoria de la ciutadania adulta? A veure si existeix un algoritme que pot predir què passarà demà. quan l'educació era de dir, educa perquè imagina un demà diferent, no depenguis del que les dades diguin. Per això deia que, com bé ho apuntaves, jo crec que un dels reptes educatius més greus en aquest moment és com s'educa per aprendre a pensar, a dubtar, a voler saber, a preocupar-se per què passen les coses, a interrogar-se per què succeeix les coses que succeeixen al món. Parlem una mica dels teus últims llibres que tenen títols bastant suggerents i també estan narrats en veu d'adolescents. M'agradaria que parléssim del títol Estimem quan més ho mereixo perquè és quan més ho necessito i també Estimem, però vull saber-ne més, crec que poden ser títols que puguin generar també bastant de debat i novel·les que han funcionat molt bé, no? A veure, aquests dos títols, més allà de la... Com que deies, potser he tingut una certa habilitat a la meva vida més enllà del màrqueting per posar títols que m'invitin a llegir, no? Però aquest llibre que en principi vaig jurar que seria el meu darrer llibre sobre l'adolescència perquè el món de l'adolescent canvia tan acceleradament que no vull caure en el parell de pensar com eren abans i com sonar, però neix d'una idea bàsica per tot adult, tot adolescent és encantadorament insuportable o insuportablement encantador. òbviament hi ha moments que els mataries i hi ha moments que dius potser està bé, no? Potser l'he educat bé o nascut bé o nascut bé o nascut bé llavors, provocant tal irritació et belluguen contínuament la cadira contínuament et posen en dubte en incertesa però són persones que necessiten petons però no ha sigut tan ni un. Jo no he conegut cap adolescent que volgués viure la seva adolescència en soledat però la volia viure com a seva no com a definida però per una part adulta. Llavors aquest llibre s'ha convertit ben bé en una mena de petit llibre de capçalera per tots els pares que descobreixen que els seus fills meravillosos han crescut i s'han fet adolescents i continua sent un llibre molt molt utilitzat encara però l'he de dir bé què puc esperar d'un adolescent i que no que necessita aquest adolescent de mi i que no com aprenc com relaciona com se sent com viu com va canviar el món que li puc oferir i que no en un tot el menys amable possible per no ser òbviament un llibre científic que volia intento ser el més col·loquiat possible. La segona part que era la no prevista que passava el dia dialogant amb pares i mans que continuaven formulant més preguntes que jo no havia volgut perquè el llibre primer no volia parlar dels problemes adolescents si jo volia parlar dels nois i nois adolescents i la segona part ve a ser com s'educa per aprendre a donar petons i abraçades en temps de videoporna o ve a ser com s'educa per descobrir la felicitat quan la Maria està a punt de ser legal o com s'educa per ser persona en aquest món digital o què fem quan no tenim dificultats per imaginar el futur són intents de proposta d'aplicació de la lògica educativa adolescent del primer llibre aplicada a 3 o 4 territoris una part d'aquests capítols vist el panorama sortirà publicada com a llibre suposo depèn d'editorial els propers mesos i és un llibre que es dirà no sense el meu mòbil l'educació dels adolescents en temps digital interessant també esmentar que en un llibre parles d'idees clau per educar en l'adolescència en en sumes 9 ens podries mencionar alguna d'aquestes? bueno el del 9 estava no podien ser 10 per dir d'alguna manera perquè era un llibre pensat en l'educador de secundària era anterior a aquests llibres però que el format de la col·lecció obligava que acabessis resumint idees i a partir de les idees poguessin parlar no recordaré ara les 10 d'allà però una de les primeres idees és aprendre a mirar aprendre a observar és a dir mirar l'adolescent descobrint que bona part del que fa té una lògica adolescent no està ni sonat és a dir a vegades dic que els meus col·legues si apliquessin els nostres manuals de classificació de la salut mental el TSM 5 que anomenem tots els adolescents estan per tancar-los tots perquè els criteris amb els quals miren per tant hi ha una part que és aprendre a mirar aprendre a preguntar aprendre a observar a descobrir una altra part té a veure i per què tinc que venir a l'escola i d'esclar si és primavera i tinc 15 anys estic enamorat que se m'ha perdut a mi a l'escola per aprendre el pronom feble a primera hora del matí que té a veure per què estudiar per què no estudiar altres idees tenen a veure amb els companys amb els amics li he de dir bueno què és això de la solidaritat emocional entre adolescents per què faran cas amb un company abans que el pare i simplificant al final acabes dient no miris el seu fill si el seu fill té un dubte el seu fill primer consultarà internet després consultarà els seus amics que és igual perquè han consultat internet després consultarà els adults dels quals se'n fien i després li consultarà vostè pare o mare per tant hi ha una idea clau que és educar s'acompanyar i per tant han de garantir que al voltant de l'adolescent hi ha diverses persones adultes pròximes l'educador enrotllat del casal de joves l'entrenador que no es dedica només a la competició sinó a escoltar el policia urbana que no la lia quan està a la plaça el bon tutor la bona tutora el pediatre que té temps i ganes d'escoltar adolescents com formar al voltant seu la idea de l'acompanyament bueno són coses després té a veure amb les respostes és complicat de dir que en general això dels càstigs en els adolescents òbviament no funciona però en cap edat però és a dir si li dono una resposta que el responsabilíssim obligarà a mi a ocupar-me a quedar-me a casa a pensar són més o menys aquestes idees les que estan resumides allà Jaume per anar tancant una mica l'espai d'avui m'agradaria saber quin consell ens podries donar en el tracte amb els nois i noies adolescents a veure hi ha un consell que començaria per una idea mixta és a dir d'acord ja han crescut i ja no s'espatllen és a dir a veure no passa res però també hem de tenir a compte que encara s'educa és a dir no són grans i per tant podem passar d'ells l'adolescència construïda en la societat actual té 30 anys no més però és una veritable etapa educativa i continuem educant ara la forma d'educar és on es compliquen les històries la idea principal és tenir suficient paciència que se'ns esgotarà continuament perquè continuament estaran provocant no s'estaran gestionant el conflicte es dedicaran al rebote hi haurà moments que només faltava la feina i el jefe i companyia només una adolescència a casa aguantar saber no parellar-se per tot saber trobar les respostes i tenir la dosi suficient d'esperança que acaben sent diferents els pares i mares jo els acabo recordant recordeu que vosaltres éreu adolescents de manual i heu arribat a ser mares raonables feu el favor de no desconfiar perquè volem que canvien immediatament i l'adolescència són 4, 5, 6 primaveres i al final tothom acaba més o menys satisfets de la seva vida això sí serà la seva no exactament la nostra Jaume Funés gràcies per passar pels estudis de Ràdio d'Esvern psicòleg, educador i periodista que ens ha dedicat una bona estona aquí al Refugi al magazin de tardes d'aquesta casa gràcies a vosaltres bona tarda bona tarda gràcies a vosaltres gràcies a vosaltres gràcies gràcies gràcies gràcies gràcies gràcies gr지고 gràcies gràcies gràcies gràcies gràcies gràcies gràcies gràcies grà gràcies gràcies gràcies gràcies gràcies gràcies gràcies gràcies gràcies gràcies