Entrevista a Marta Bosch sobre el Banco Farmacèutico i l'educació menstrual

I seguim a les tardes de Ràdio d'Esvern, seguim al refugi i ara donem pas a l'espai de la xarxa educativa, la xarxa a les zones. I avui volem parlar amb la Marta Bosch, que ja tenim al telèfon. Marta, bona tarda. Bona tarda. Volíem parlar amb tu sobre el Banco Farmacèutico i la tasca que feu des d'aquesta ONG de la farmàcia. Explica'ns una mica en què consisteix. Bé, el primer, el Banco Farmacèutico, que és una associació sense ànim de lucre que està constituïda... Bé, el que fa és facilitar l'accés de medicaments i productes sanitaris a persones en situació de vulnerabilitat que per causa socioeconòmiques haurien de renunciar a un tractament i que necessiten tenir cura de la seva salut. I en aquest cas també reconeixer que hi ha una equitat menstrual i també donar veu i ajut en aquest tema. Nosaltres avui volíem centrar una mica el debat en l'adolescència, en com podeu vosaltres arribar a donar ajudes a l'adolescència, els i les joves que a vegades per situació en la que es pugui trobar la seva família o en la que es puguin trobar ells o elles necessitin l'ajuda de vosaltres, del Banco Farmacèutico. Sí, nosaltres fem diverses coses, recullen medicaments com he dit i també utensilis per la menstruació, però també la meva part és una part educativa i dignificadora de la persona humana, perquè penso que si la vida comença en cos de dona, doncs és el que hem d'anar treballant. I pel que fa a totes aquestes ajudes que podeu donar per la regla i tot això, diguéssim, quan comencen aquestes ajudes i les adolescents estan preparades quan arriba el moment? Creieu que les adolescents estan preparades o com a mínim tenen aquesta xarxa per poder-les acompanyar en aquest procés? Mira, doncs jo penso, vull dir, últimament sí que se n'està parlant molt i de cara a les escoles, i a nivell personal penso que tenen una, i el que m'està arribant és una sobresaturació, però això fa molts pocs anys. Ara han sortit molts llibres i està molt bé conèixer el cos, per exemple fins al 1556 no es reconeix el clítoris, que hi ha moltes dades, però fins al segle passat tampoc era una cosa que no hi es coneixia, vull dir que el cos de dona era un gran desconegut, però que les adolescents tenen poder molts coneixements, però és que hi ha d'haver un... tot passa per la vivència, i sobretot jo penso que s'hauria d'educar amb les famílies. Jo que sóc mare també d'una dona, doncs també em vaig trobar una miqueta amb volandes, quan em vaig trobar que la meva filla tenia menstruació, i m'hauria agradat molt poder ser acompanyada com jo estic acompanyant ara. I penso que a part de les adolescents, i tant que sí que han de tenir uns coneixements, i que moltes només adquiriran aquests coneixements mitjançant les xerrades que fem, tallers que es fan a l'escola, però que hauria de ser una cosa de dona a dona, i per tant el que més bé que tothom pot traslladar és la teva mare. I si la teva mare emocionalment o físicament ho viu malament, la nena queda banyada amb totes aquestes emocions, i ja quedem una miqueta com atrapades. I també penso que estem hipersexualitzant les criatures. Això és delicat, això que t'estic dient ho sé. Sí, sí, la veritat és que hem arribat a un punt que també amb les xarxes socials i amb el fet també de desplegar tot aquest sistema de mostrar-se al món, moltes vegades el que fem és que sigui tot molt més delicat a l'hora també de tractar alguns temes. Deixa'm que et pregunti per les pors, perquè em comentaves que a aquests adolescents a vegades també se'ls poden generar pors. Quines són les pors més comuns amb l'inici de la masturbació, per exemple? Mira, ara, bueno, por a la sorpresa, a la manca de la preparació, a por al dolor, a por al canvi físic, a por al ridícul, a la vergonya, a por a la pèrdua de control, a la vergonya social, a por a no comprendre els canvis emocionals. Però, clar, en definitiva, l'infant o la petita adolescent o l'adolescent es nivella una mica amb nosaltres. I, clar, com que és un moment de l'evidència de la sexualització de la noia, doncs, com que, doncs, bueno, si ho vivim malament, li trasladem malament. I ara, per exemple, he tingut una experiència amb unes nenes joves que les seves mares tenen ganes de venir a fer un curs sobre la menstruació, però es troben que n'han parlat tant a l'escola que estan com saturades. És curiós. I això és la primera vegada que ho he expressat, però és que m'he trobat i penso que és bo posar-ho aquí damunt de la taula. I de quina manera es fa? De quina manera es fa? Sí, no, no, totalment. Al final, jo crec que moltes vegades hem d'escoltar els joves, no? Més que anar, diguéssim, de forma automàtica a realitzar, doncs, per currículum aquestes activitats curriculars, sinó que, d'alguna forma, el que hem de fer és escoltar els joves, les necessitats que tenen, perquè aquí al programa, per exemple, tenim espais que estan dirigits a joves, a joves adolescents que estan estudiant el batxillerat, i a vegades ens comenten, no?, que quan parlem de temes més personals ens diuen, és que, clar, a l'escola, quan volem parlar de sexualitat, per exemple, ens venen amb el cogombra i el condó, encara, no?, com aquell qui diu. I, clar, no és això el que volen sentir ells, no? No. Jo penso que hem de dignificar la persona. I es dignifica, primer, per cos de dona. Les dones concebim, gestem, parim i criem. I ara que està tot tan sexualitzat i d'una manera tan bruta, si nosaltres concebim el cos de dona com allà on ens la concebim i ho dignifiquem, és que és igual després si tinc un nen o una nena. És que qualsevol... Vull dir, no hi haurà aquesta violència que exercim, que hi ha en el món, perquè si em concebo bé amb un cos de dona, i em visc bé, no?, jo sempre dic, a vegades les mares em demanen, vull ser una bona mare o un bon pare. Voleu la resposta? Estima't fins al moll de l'os. Està el tuet o no, que ho diuen els castellans. És importantíssim estimar-se perquè només d'aquesta manera estimaré amb passió la meva criatura. I aquesta nena que esdevindrà dona, com es viu? Com celebra el fet que has esdevingut dona i que ara, a partir d'ara, té una responsabilitat i una màgia en el seu cos que pot donar vida? Vull dir, hem d'anar més enrere, jo penso. Sí, sí, no, és molt interessant aquest concepte, no?, que al final també podria estar extret d'un llibre d'autoajuda, però al final és això, no?, el fet aquest de treballar-se un mateix i estimar-se un mateix per poder donar, no? Bé, això sobretot ho dius, i també, vull dir, els pares o els adults tenim l'obligació de saber tot això perquè els nens no capten el que els dius. No els allissones, ells viuen. Nosaltres vivim, i llavors, per exemple, si jo tinc la regla i la he vist bé i la meva mare, la meva filla, la viu bé i em viu bé amb cos de dona, doncs ella ho viurà bé, com el nen, per mi també és sagrat, vull dir, el cos de nen també, i també pateu les vostres coses. Per exemple, és escandalitzador que facin una ablació i és horrorós, però l'efimosi és gairebé normalitzada i dius, perdona? No pot ser. I això és un altre tema que ara no hi vull entrar. O sigui, un cas és un altre dia. Parlem de les famílies i com aquestes actuen tan bé en vers, com comentaves, no?, la relació de la mare i filla, pare i filla, pare i fill, pare i filla, com sigui, no?, però parlar la relació que té la família i el seu paper, no?, en tot això. Sí, la família és molt important. Vull dir que està molt bé tota la xarxa que es fa de donar a conèixer, però també des del banc farmacèutic el que estem fent també és aponderar les mares, fer-les reflexionar com ho han viscut elles i aponderar-les, donar-les coneixements, perquè jo, per exemple, moltes coses de les que he pres ara, per exemple, el fluix, jo quan era joveneta gairebé pensava que era tan vergonyós i em produïa gairebé com fàstic, perquè era una cosa que produïs del teu cos fins que ara he entès ja d'adulta, gairebé que tinc 57 anys, que això és la màgia del meu cos, que gràcies a això puc concebre, que gràcies a això estic sana. I, en canvi, des del silenci i des de la vergonya que totes hem viscut gairebé, la meva generació, moltes endavant, també estic amb dones grans i m'expliquen com ho viuen, és que hem viscut a la casa de la por. i ara anem a l'altre cantó perquè estem reactius a tota aquesta por o repressió que hem viscut i hem de trobar el punt mig. Clar, clar, clar, clar. I també, d'alguna forma, generen falses opinions, algunes llegendes negres que acaben circulant entre els adolescents. I quines són aquestes? O què creus que és el que també genera més por, més incertesa entre els joves, en aquest cas? Bé, el jove pensa que potser l'arregla només durà tres dies, que és perillós fer esport, que em farà mal, que pots quedar-te embarassada durant la menstruació, que les compreses, les copes no són segures. Això són coses que han dit, eh? Que l'arregla és sempre regular quan no és així. Som animals emocionals. Si jo ara t'insultés o t'insultés al respecte, t'ho faries una reacció física o et tancaries o suaries. l'arregla, el nostre cos, les nostres emocions afecten el nostre cos i el nostre estar en el món. L'arregla fa mal a totes les noies, no és veritat. L'arregla és un signe de salut perfecte. Bé, moltes coses que s'han de revisar. I ara no sé si tenim prou d'estona, però em demanaves sobre els tabús de l'arregla. Hi ha el que dèiem, no? Vergonya i secretisme, però encara les veus ara, no? Perquè també n'hem parlat en certs grups. És des del desconeixement i des de com viuen, com capten, com ho viuen les dones que van per davant seu. Hi ha la conversa familiar, com s'evita, no? Perquè de cop i volta tenim una dona i com que vivim en aquest món hipersexualitzat, de cop i volta, ostres, el meu fill o la meva filla estan exposats a això i pot fer por. llavors també li traslado o li passo, bé, és el que ens deien, vull dir, en segons quinze dones, no? Vigila ara amb els homes perquè et poden fer mal. i quan et poses a demanar què han escoltat àvies i dones, t'esgarrifes. Ja. Llavors, bé, també tenen por de, bé, els mites de la menstruació, no?, que n'hi ha moltíssims. Clar, la dona, fins no fa gaire, inclús en moltes religions, es creu que és impura. i ara se n'obrem la candelària, que ens hauríem de repassar, vull dir, què és llum, en el fons la candela és llum, però a mi m'agrada molt buscar l'etimologia de la paraula, però és la, com es diu, vull dir, que som impures, no?, que són 40 dies que estem impures. I dius, ostres, a mi em fa pensar molt i també, doncs, amb les nenes aquestes paraules els hi arriben. què ens està arribant. D'abús relacionats amb la sexualitat i la pobertat n'hi ha moltíssims. I desinformació sobre la salut menstrual, vull dir, hi ha una desinformació que passa per pensar-nos que la nostra naturalesa és bona i que jo em vaig, per exemple, em vaig enamorar del cos de dona sent mare. Jo sempre els dic a les adolescents que parlo, us aneu d'enamorar abans. som... Nosaltres podem concebre i estar a parir, criar. És una meravella. I nosaltres que criem el nen i la nena, l'home i la dona i més enllà de l'home i la dona, a la persona. I a mi el que m'importa és la persona. Evidentment que té una condició sexual i té la menstruació o no. I això és el que ens diferencia. Marta Bosch, pocs minuts d'acabar aquesta entrevista d'avui. Deixem que et pregunti sobre dues qüestions. La primera sobre aquests centres educatius en els que, per exemple, podríem també afegir els del nostre municipi, els de Sant Just d'Esvern, saber si els centres educatius estan preparats per atendre les necessitats de les noies, quines eines també doneu vosaltres a nivell de formacions que ho has esmentat abans i també aquestes recomanacions, fer-les extenses a les recomanacions a un adolescent que té la primera menstruació i com viure l'an positiu on comentaves. Últimament hi ha, vull dir, des dels estaments polítics s'ha fet molta, estan fent molta feina amb aquest tema i estan donant molta informació, però també és tot, vull dir, intento fer una crítica constructiva que a vegades el que hauríem de fer és acompanyar les famílies i com a adults pensar-nos una mica perquè no sé si hauríem, vull dir, a vegades posem una pressió en els educadors molt forta, vull dir que és el materpaternatge que hauria de donar certes coses de la intimitat familiar i després viure-ho tots amb una normalitat i els centres, evidentment, perquè els mestres estan donant una formació també educativa, també formen part d'aquesta educació i estaria bé que es pensessin perquè molts de coses, vull dir, de coneixements teòrico-pràctiques en saben molt però potser el fet de pensar-nos tot això que hem estat parlant doncs potser és un altre vessant, una altra cosa que jo penso, bueno, tots els savis diuen conèixer-te tu mateix i conèixer-te tu mateix passa per conèixer què és una criatura humana, quines necessitats té i quines capacitats té. I el conjunt d'això ens farà doncs l'ovell que hem vingut a ser si ho podem desenvolupar d'una manera més sàvia. Llavors, a nivell del banc farmacèutic doncs ara estem amb això donant informació a entitats, escoles, ara sobretot entitats perquè moltes escoles ja en reben però jo penso que hem de trasbassar més fronteres i anar a les famílies a obrir a les mares que puguin senar aquesta mala vivència del fet de ser dona és que en definitiva és això si nosaltres ens pensem el fet de ser dona en positiu viurem la persona en positiu més enllà del seu sexe home i dona són complementaris però jo ho he dit abans concebo gesto pareixo i crio llavors també totes aquestes vergonyes que viuen les adolescents davant del noi davant del nen i el nen també com a vegades pot viure una dona malament i penso que és cosa de persones més enllà del seu sexe ja torno a dir d'home i dona coneixer aquesta realitat i també m'agrada molt que vinguin els nens i puguin escoltar i poder també sempre aprofito per dignificar-los i qüestionar-los una mica també en aquest un nen o una nena que està que se sent estimat profundament per la seva mare i que la seva mare es viu bé profundament estimarà la seva humanitat i la dels altres doncs ens quedem amb això Marta moltíssimes gràcies m'encanta gràcies per l'espai d'avui per donar-nos aquesta oportunitat de parlar amb tu i res tota la gent que potser ens estigui escoltant i tingui més dubtes entenc que pot posar-se en contacte amb vosaltres també a través del Banco Farmacèutico i a partir d'aquí també rebrà aquesta assistència que com comentaves esteu donant ja a entitats i famílies moltíssimes gràcies per tot i ja sabeu estem aquí gràcies Gràcies Gràcies Gràcies Gràcies Gràcies