Xarxa a les Ones: Jordi Collet, Sociòleg. L'Inclusió Educativa

I seguim aquí a Ràdio d'Esvern, seguim al Refugi, i ara és moment de presentar la xarxa a les zones, un espai que ja ens acompanyava en la primera temporada i que també ho farà al llarg d'aquesta segona. Avui parlem de la inclusió educativa, i per fer-ho hem convidat en Jordi Collet Sabé, sociòleg, educador social i també professor titulat de Sociologia de l'Educació de la Universitat de Vic, l'UBIC. Jordi, bona tarda, com estàs? Bona tarda. Avui volíem parlar amb tu, perquè també formaràs part d'una jornada que es farà el dijous 3 d'octubre aquí a Sant Jús. Com enfocaràs aquesta jornada? Conjuntament amb les tècniques d'aquí del municipi, el que vam acordar és la possibilitat de fer una jornada que tingui alguns elements més d'exposició, però també algunes parts més participatives amb les persones que puguin assistir-hi. Molt bé. Recordem també a tota la gent que ens estigui escoltant que la xarxa educativa de Sant Just és un col·lectiu de persones que treballen cada curs per millorar una mica l'educació i també diferents aspectes de la vida educativa en el nostre municipi. Jordi, a què us referiu quan parleu d'inclusió global? L'inclusió és quan podem trobar tot l'alumnat amb les seves diferents característiques que conviuen a la mateixa escola, característiques vinculades a necessitats especials, vinculades a origen, vinculades a classe social, a gènere per descomptat, etcètera. Vol dir que tot aquest alumnat divers que està present a l'escola, a més a més, participa de totes les activitats, per tant té la possibilitat de ser protagonista, de desenvolupar-se en totes les activitats de l'escola, siguin dins de l'aula, siguin al pati, siguin al menjador o també, diguem, global, perquè ens relacionem també amb totes les extraescolars. I, finalment, la molt important és que la idea de l'educació inclusiva ha de fer que tot l'alumnat també aprenca. I, per tant, definim l'educació inclusiva com el fet de la presència, de la participació i de l'aprenentatge per part de tot l'alumnat en els contextos escolars i, a més a més, hi afegim global, perquè pensem que és molt important també que hi hagi diversitat de famílies a les escoles i diversitat d'infants i joves a totes les activitats extraescolars de Montserrat. Parlaves de tots aquests aspectes que hauríem de tenir en compte amb la inclusió global i a mi m'agradaria que poguéssim analitzar alguns d'aquests àmbits perquè, clar, també són importants. Per exemple, m'agradaria parlar de l'aula, l'escola, la família i la comunitat. Comencem parlant de l'aula. Quins aspectes són importants a l'hora de dur a terme aquesta inclusió global a l'aula? Doncs, com que cada infant és diferent, això planteja un repte difícil per a l'escola, perquè si jo faig una mica el mateix o d'una sola determinada manera, vol dir que hi ha un grup d'alumnat que segurament li va bé com tu planteges les activitats, però segurament n'hi ha d'altres que no. Aleshores vol dir que, a nivell d'aula, hem de repensar per tal que tot l'alumnat pugui participar en totes les activitats que tu planteges i, a més a més, que sabent que l'alumnat és diferent puguin aprendre tots i totes. Aleshores, aquest és un repte difícil i, per això, tot el tema de la inclusió és un tema que, tot i que el decret és del 2017, és un debat que segueix viu. Com fem perquè tot l'alumnat divers estigui a l'aula, però només hi sigui, sinó que participi, sigui protagonista i, a més a més, continui aprenent. Aleshores, aquest és una mica un primer repte o el repte clau des de l'educació inclusiva en totes les aules, a totes les etapes. Si marxem de l'aula, l'escola té diferents espais on també hem de tenir en compte tot aquest tema, tots aquests aspectes inclusius. Podria ser el pati, el gimnàs, diferents espais que dins d'aquesta escola, com entenent-la arquitectònicament, també han d'estar adaptats i també ha d'haver diguéssim un saber fer, no? Sí, sí, això que estàs dient és molt important perquè, per exemple, sabem que la major part de casos de bullying o de conflictes acostumen a passar fora de la mirada dels adults, per tant, fora de l'aula, no? Per tant, a la cua del menjador, a dins del menjador, al pati, a les entrades, a la sortida de l'aula. És molt important que aquests espais també els pensem, des d'aquesta idea de la inclusió, no? Que tot l'alumnat s'hi senti bé, que estigui a gust, que se senti recolzat, i, per tant, que no hi hagi espais on hi hagi la llei del més fort, diguéssim, no? I, per tant, aquesta necessitat també de repensar la resta d'espais escolars que no són lectius, que no són de classe, per dir-ho així, com també els entenem des d'aquesta idea que hi puguin ser diversos, que puguin, per exemple, tenir jocs diversos, que no cal que tothom jugui sempre el mateix, que hi hagi diferents possibilitats lúdiques, que hi hagi sempre un bon clima entre ells, que quan hi hagi conflictes que són normals, que hi hagi bones maneres de resoldre'ls, i, per tant, també pensem que aquesta idea de la inclusió no només té a veure amb allò que passa dins de l'aula, que, òbviament, és molt important, sinó també, com deies tu, no el que passa a la resta d'espais i de temps de l'escola. Clar, però, evidentment, això no només és feina dels alumnes, sinó que també hi ha una feina de monitoratge, d'alguna forma, d'aquests tutors, d'aquests professors que estan a les escoles. També se'ls ha de fer alguna formació, també per conèixer una mica quins poden ser els riscos i com abordar també les diferents situacions? Aquesta és una idea, és un debat molt important, perquè a vegades tenim la sensació que a l'escola hi ha espais de dues categories, de primera categoria, és el que passa dins de la classe i de segona categoria el que passa fora. En realitat, per un alumne, per el seu benestar, també per el seu aprenentatge, el que passa fora de l'aula també és important. Aleshores, sí que nosaltres proposem que aquest tipus de perspectives, des de la idea de la inclusió, que vol dir, tu tens alumnes diversos i hem de fer que tots convisquin bé, que aprenguin a resoldre els conflictes, que són, repeteixo, habituals, i que no passa res perquè passin, sinó hem de saber-ho resoldre, que puguin aprendre, que puguin fer xarxes entre alumnes diversos, que es puguin conèixer, que puguin respectar-se. Això és una cosa que hem de treballar fora de l'espai de l'aula, que dins de l'aula els i els docents normalment ho treballen molt bé, però a vegades a fora ens queda més coix. Per tant, és important fer aquest projecte d'escola on les normes de respecte, de suport, de resolució de conflictes mitjançant la mediació, etcètera, són a tot arreu, no només en uns espais sí, en els altres no. Per tant, sí que és important replantejar aquesta perspectiva conjuntament amb tots els educadors i educadores que estan al llarg de tot el dia, des de l'acollida matinal, al menjador, si hi ha un espai de tarda, etcètera, i també, òbviament, en tot el que ve fora de l'escola. Marxem més lluny de l'escola, ens anem a la família a la llar també, a la casa del petit, petita que està estudiant primària, per exemple, i aquella família que també, com el nen que està començant les seves passes en l'educació, la família també ha de fer aquest recolzament. Què destacaries a l'hora d'analitzar aquests aspectes d'inclusió per part de la família? Què podem fer més perquè l'infant també tingui una base que pugui dur de casa, diguéssim? Per la recerca, ens diu que és molt important que s'estableixi un bon vincle entre docents i famílies. Aleshores, una altra vegada, el repte és tant que les famílies són diverses. Aleshores, determinades pautes de relació escola-família que per un grup de famílies funcionen molt bé, potser per altres no funcionen tan bé. Aleshores, és molt important que des del centre educatiu es pugui dissenyar diferents estratègies de relació amb les famílies i també que les famílies facin aquest esforç d'apropament al centre educatiu, a les pautes que es donen, a la informació que es dona, al seguiment de l'alumnat, a l'acompanyament, perquè, de diferents maneres, però és molt important que hi hagi aquesta presència de les famílies. I, per tant, aquí hem d'aconseguir aquest acord, aquest contracte, aquest pacte entre docents i famílies per tal d'entendre'ns. Sabem que els docents són diferents i les famílies són molt diferents entre elles i que han de trobar els diferents canals. Per tant, hi ha unes famílies que a internet els hi va molt bé i unes altres que potser els costa més, unes famílies que els hi és molt senzill acostar-se a l'escola i altres que potser els hi és difícil, unes famílies que els hi va molt bé venir a les reunions i expressar-se i altres que potser no diuen res. I, per tant, hem d'anar veient com construir una escola on totes les famílies són benvingudes, on totes les famílies són imacollides perquè, òbviament, la família és el factor clau en el procés de socialització de l'infant. Diguem, passen mil hores a l'escola però en passen 7.000 a fora, no? I, per tant, tot el que passa fora de l'escola amb la família, si llegeixen, si no llegeixen, si poden parlar català o castellà a casa, si no poden parlar, si tenen la possibilitat de fer activitat de test escolar, si no, tot això depèn de les famílies. Per tant, hem d'estar molt atents des del municipi, des de l'Ajuntament i des de l'escola de com són aquestes famílies i de proporcionar-los el màxim d'oportunitats per tal d'aquelles també totes se sentin incloses i les famílies també han de fer aquest esforç a l'hora de donar suport a aquesta escolaria. I si parlem de famílies diverses, també s'ha de parlar de la comunitat perquè hi ha moltes comunitats diverses. Ara, Jordi, jo crec que vivim un moment on cada vegada s'estan reflectint més també altres realitats que abans potser s'amagaven i ara inclús en la ficció per exemple s'estrenava fa unes setmanes el 47 aquesta pel·lícula que va sobre aquell autobús que arriba a Torre Baró aquell barri de Barcelona un barri humil també tenim referents com per exemple la Minya Mal que ve d'un barri humil de Mataró i ara s'està menjant el món amb el Barça. Vull dir, d'alguna forma també les comunitats són molt diverses però també afecten els infants i què podem fer per detectar quin patró s'està duent a terme en la nostra comunitat i si aquell patró és l'adequat pel nostre infant? Sí, sí, el que estàs dient és molt important i per tant el primer element segurament és constatar i acceptar que ja vivim una societat intercultural que ja érem diversos abans però que ara encara ho som més amb diferents cultures religions llengües i per tant tot el que passa fora de l'escola és molt important i jo diria que de cara als infants adolescents i joves el més important són les oportunitats i per tant la recerca ens diu que les desigualtats en les activitats extraescolars són molt més grans que les desigualtats dins de l'escola per tant les oportunitats educatives de lleure fora de l'escola sí que depenen pràcticament només de la butxaca de les famílies i això és molt important que des de l'Ajuntament des del municipi des de la comunitat siguem conscients i posem i posem remei perquè si no de cada volta tenim un grup de nanos que tenen enormes oportunitats de fer música esports arts llengües lliure educatiu en esplai o en el cau etcètera i altres que pràcticament no poden fer res durant els estius cada volta durant dos mesos i mig l'únic que poden fer és estar a casa o sortir al carrer és molt important també aquesta vessant com mirem aquesta idea de la inclusió és la idea de la inclusió de tots els infants adolescents i joves en activitats en activitats de suport en activitats de benvinguda per exemple en nanos que arriben més grans que no han nascut aquí com els podem fer un acompanyament lingüístic de coneixement de la ciutat tots els equipaments de la ciutat són molt importants les biblioteques els museus els centres cívics els clubs esportius per quedant que tot això també treballin des d'aquesta perspectiva inclusiva aleshores sí que tota aquesta vessant comunitària realment és molt molt important en aquest procés de socialització i treballar-ho conjuntament amb els centres educatius amb les famílies amb l'Ajuntament des d'aquesta manera d'inclusiva els territoris que ho han pogut fer la veritat és que els resultats són molt interessants Clar després ja com comentaves com també hem anat seguint al llarg d'aquesta entrevista el tema econòmic és un tema que afecta també a moltes famílies llavors jo durant aquests últims anys el que estic veient és que hi ha moltes propostes xecs per exemple vèiem aquests xecs educatius que en funció del tipus d'estudi que estàs fent tens una ajuda econòmica també hem vist els bons culturals tot això que està molt bé és suficient no Òbviament no però sí que penso que són com elements que poden ajudar a complementar una de les mesures que especialment les escoles bressol ja comença a fer alguns anys que moltes s'utilitzen i crec que és una mesura molt interessant i que podríem extendre a la música als esports a les arts a les llengües etcètera és el tema de la tarifació social és a dir que les persones paguin en funció de la renda que tothom pagui però que paguis més o menys en funció dels recursos dels ingressos que tens aleshores crec que aquesta és una mesura molt interessant que ha fet que els infants que vulguin accedir a les escoles brossol també siguin més diversos tot i que encara ens falten places sabent que és una etapa fonamental que les educadores encara no estan en igualtat de condicions laborals a 0-3 però jo crec que és un bon camí aquest per tal de reforçar el tema del 0-3 que és una etapa fonamental a la vida dels infants i fer-la realment inclusiva una altra vegada per tant que tots els infants del municipi poguessin accedir i això seria l'ideal i en relació a tot el tema d'extraescolars el mateix com podem fer una tarifació social que faci que l'alumnat de famílies més desafavorides pugui accedir a l'escola de música pugui accedir a teatre pugui accedir a arts a dansa pugui accedir a aprenentatge de llengües estrangeres pugui accedir a tots els clubs esportius a tots els esports pugui accedir el lliure educatiu això també és un repte que algunes ciutats estan començant a plantejar i que penso que són reptes que valen la pena posar-los sobre la taula també des d'aquesta mirada inclusiva i ja per anar tancant m'agradaria comentar un parell de coses la primera és fer un balanç de com és la situació a Catalunya a partir de tot el que hem parlat i després per tancar reptes de futur però comencem amb aquest balanç de la situació actualment a Catalunya en aspectes d'inclusió com sempre jo crec que la situació és menys dolenta del que a vegades ens pintem mútuament s'ha avançat molt s'ha fet molta feina hi ha molta gent molt compromesa amb la idea de la inclusió una perspectiva d'àmplia i repeteixo per la importància que la inclusió no l'entenguem com el com el fet de només parlar d'infants amb necessitats especials no és això aquesta és una de les diversitats però n'hi ha moltes de classe de gènere d'origen de territori hi ha moltes per tant totes les diversitats quan parlem d'inclusió estem parlant de tot no només d'això per tant aquest és el canvi entre el que abans en dèiem educació especial i quan parlem d'inclusió no estem parlant d'educació especial estem parlant de tothom des de totes les perspectives des de tots els punts de vista jo crec que hi ha moltes coses que s'ha avançat molt des del 17 s'ha fet molta feina hi ha molta gent molt compromesa que està fent molt bona feina i jo crec que el que ens queden són reptes en els quatre nivells que tu plantejaves dins de l'aula dins de l'escola no l'actiu a nivell de relació amb les famílies en el nivell de comunitat i després de reptes de futur jo crec que hi ha això és a dir aquests espais que potser encara ens queden menys treballats tot el tema 0-3 jo crec que és molt important i que aquí amb la gratuïtat d'ahir dos anem avançant però hem d'arribar a la totalitat especialment les famílies més desafavorides també des dels espais familiars es pot ser molt bona feina tot el tema dels espais no l'actius per tant menjadors patis com ho seguim treballant de la relació amb les famílies també s'ha avançat però jo crec que crec que encara podem treballar-ho més i que crec que els resultats dels centres i dels territoris que ho fan són molt bons i després sí que penso que a nivell de comunitat aquí encara tenim un repte important perquè aquí encara hi ha desigualtats fortes a vegades difícil tenir recursos per treballar aquests temes però crec que hem de ser imaginatius i plantejar suports en tot aquest àmbit per tal que tot l'alumnat pugui tenir oportunitats educatives interessants boniques diverses també per barrejar-se els uns i els altres més enllà de l'escola Jordi Gullet gràcies per atendre'ns avui aquí a Ràdio d'Esvern a tota aquella gent que ens estigui escoltant i també doncs vulgui aprofundir més en tots aquests temes que hem anat tractant en els últims minuts doncs que sàpiguen que hi ha programa d'aquesta jornada el dijous 3 d'octubre aquí a Sant Just Jordi gràcies una abraçada i que vagi molt bé aquest curs gràcies a vosaltres