Programa de Transició a la Vida Adulta al Centre Pilot

I seguim a les tardes de Ràdio d'Esvern, seguim al Refugi en un nou espai de la xarxa Les Ones, l'espai de la xarxa educativa del nostre municipi. Avui ens visiten a l'emissora l'Ester Figueres, directora del Centre Pilot, i l'Àlex Morón, psicòleg orientador, que d'aquí a uns instants els encendrem els micròfons per parlar sobre el programa de transició a vida adulta i també de diferents aspectes del centre Esproceat, en aquest cas. Molt bona tarda, com esteu? Benvinguts i benvingudes. Hola, bona tarda. Què tal? Bona tarda. Avui parlarem, com dèiem, del Centre Pilot, parlarem una miqueta de tot plegat, i comencem, Ester, si et sembla, parlant en què consisteix aquest programa de transició de la vida adulta. Molt bé, doncs aquest programa de transició a la vida adulta que fem a l'escola és un programa adreçat a l'alumnat que és major de 16 anys. Llavors, a la nostra escola pot estar fins als 21 anys, i són aquests 4 anys que fan de preparació pel que vindria a ser després, la seva vida a nivell, doncs, amb la comunitat i a nivell més diària de dia a dia a casa, i amb totes aquelles activitats que tenen a veure amb fer-se gran, en definitiva. Si ho dividim en blocs, començaríem parlant una mica del seu objectiu, també de parlar de quins alumnes va adreçat, i, evidentment, aquí entraríem també amb l'edat, amb quines activitats es realitzen. Explica'ns-ho una mica. Hi ha, sobretot, tres àmbits de treballar en aquest PTUBA, que li diem nosaltres, el trànsit a la vida adulta. El primer seria l'àmbit més d'integració social i comunitària, com si diguéssim, que seria, doncs, dedicar a aquestes activitats més d'oci, més de temps lliure, també de veure, doncs, com es desplacen per la mateixa ciutat, el poble on viuen, els desplaçaments que es fan en metro, en bus, per buscar, justament, aquest punt de comunicació i també d'autonomia. Després, també, el conèixer el context on el que estan, no només d'escoles, sinó a nivell comunitari, el mercat, l'ajuntament, els diferents equipaments esportius. Aquest seria el primer, el d'àmbit d'integració més i de vida comunitària. El segon àmbit seria, sobretot, el que centra aquest programa, que és d'autonomia personal, és a dir, el que busca és que la persona, doncs, pugui ser autònoma al llarg de tota la vida, i aquest és un punt inicial on es posa, doncs, la base del que després podrà ser. Llavors, important, sobretot, autonomia, no només en les activitats diàries, que això ja ho portem treballant durant molts anys dintre de l'escola, sinó que seria l'autonomia a la pròpia llarg, que és el que ens interessa, no? Poder fer l'abugada, poder cuinar, poder fer activitats, doncs, que els produeixin, doncs, això, no?, el que el seu dia a dia sigui més beneficiós i que també puguin treure, doncs, el màxim profit possible i que siguin autònomes durant tota la vida. També important, com a últim dia a punt d'aquests àmbits de treballar, seria aquesta formació prelaboral. És a dir, nosaltres no fem una formació específica, com poden fer un IFE o un PFI, és una formació en la que fem tallers, és a dir, fem, per exemple, el taller de cafeteria. I el que es dediquen, doncs, és a poder fer, doncs, per tota l'escola, els cafès que, per exemple, professionals o alumnat voldria, o amb trepans, per exemple. Després, també, tot el tema de les compres. Fem taller de cuina, doncs, anem també al súper, anem a comprar, fem aquesta llista de la compra, treballem el que seria la llengua, anem a comprar el súper de forma vivàncial i de forma... T'anava a dir, no?, de forma pràctica, també, aprenem moltes coses, no?, els alumnes aprenen, doncs, diverses qüestions de la vida quotidiana, que, per què fer-ho des de l'aula, podem t'ho fer vivint aquella experiència, no? Exacte, és aquesta la diferència. És a dir, que fem activitats molt més vivencials, el que et comentava, no?, anar al súper, anar a fer la compra, com fa qualsevol persona normal, no?, del dia a dia i d'una persona, doncs, autònoma 100%, va acompanyada, evidentment, dels mestres, eh? I després també hem de tenir en compte, doncs, que també fem activitats, per exemple, per activitats, doncs, per vendre, no?, per exemple, amb paper, amb resina, fem també mercats de Nadal, mercats per Sant Jordi, per treure també beneficis per l'escola, i això també ens ajuda aquest alumnat a poder fer aquestes creacions més manuals i fer, doncs, una miqueta... Seria un prelaboral pel que també pugui ser. Després us t'explicarem una miqueta en què es pot generalitzar això d'aquest alumnat i cap on pot anar, d'acord? Perfecte. Deixem també que saludi de nou a l'Àlex, que el tenim aquí també a l'estudi. Explica'ns una mica en què consisteix aquesta tasca de psicòleg orientador. Bé, una mica el que comentàvem també, no?, el psicòleg orientador que una mica les funcions són més de cara al futur, no?, també d'adoptar d'habilitats, no?, a aquest alumnat perquè pugui ser, no?, al final en un altre servei també, bé, que es pugui desenvolupar de millor manera, no? Així, en aquest cas, amb el nostre perfil d'alumnat també tenim diferents opcions per orientar, no? Tenim el tema d'UNIFE, no?, que és un itinerari formatiu específic, que el que es tracta també és una mica d'una continuïtat, aquest PT-UBA, perquè al final són quatre anys que també treballem molt específicament amb el tema dels àpids de via diària. Llavors també hi hauria l'altre punt, que seria el PFI. El PFI també estaria orientat amb el tema de treballar més de cara a la part professional. No seria a nivell de mecànic, a nivell de treballar tallers, treballar també del tema de donar com cures animals, a nivell de jardins també. Llavors, una mica, aquest seria una mica la funció d'orientar. Seria una mica també veure, conèixer l'alumne, i també on pot anar depenent de les seves necessitats, no?, i característiques individuals. Estem parlant avui amb l'Ester Figueres i també amb l'Àlex Morón. Estem aprofundint una miqueta més sobre aquestes tasques que realitza el Centre Pilot, i concretament en el programa de transició a la vida adulta. Parlem de quins aspectes contempla el pla individual de cada alumne, que entenc que també és part important d'aquest projecte. Sí, a tota l'escola, aquest pla de suport individual, no només està amb els alumnes de PTUBA, sinó que està amb els alumnes de tota l'escola. Un cop arriben els alumnes, primer els hem de conèixer quan entren a l'escola, hem de saber quines són les seves habilitats, les seves fortaleses, quins coneixements tenen, i a partir d'aquí cada tutor, juntament també amb els especialistes, l'equip psicològic també ens ajuda molt en aquest aspecte, doncs elabora aquest pla, que és veure, doncs, quin és el punt en el que està l'alumne, i sobretot més que en el punt, perquè no ens podem quedar només aquí a la superfacilitat, sinó que hem d'anar una miqueta més enllà i hem de veure quins objectius ens marquem amb cada alumne de manera individual, com diu bé el pla, per poder afavorir el seu desenvolupament i poder seguir creixent. Parlem de les famílies, sempre que ens visita l'Ester també és un tema que toquem bastant, perquè al fet, les famílies també han de formar part activa de tot aquest procés. Quin és el paper de les famílies en aquest cas? És bàsic, és important i és imprescindible que elles continuïn treballant amb nosaltres de forma, doncs, com ho han fet des del principi, no? És un dels punts també claus dintre de l'escola. Nosaltres, com a formadors, com a educadors, com a mestres, sí que és veritat que tenim un paper molt important, perquè és tota la part més pedagògica i educativa. Però pensem, i això sempre ho diem a les famílies quan entren també a l'escola, que ens han d'acompanyar, les hem d'acompanyar i també ens han d'acompanyar, és a dir, hem de treballar molt de manera conjunta, no paral·lela. A casa no pot ser que passin unes coses i a l'escola que en passin unes altres. Hem d'anar amb una mateixa línia de treball, hem de compartir molt, fer moltes coordinacions, moltes reunions, perquè això sigui possible i que sigui un fet i no... bueno, això sigui una realitat, no? Ens agrada compartir tot el que fem, ens agrada també, doncs, bueno, des de la part més educativa, poder també donar eines a les famílies i poder-los acompanyar, ja que és un procés complicat, el tema de la discapacitat a casa i és important, doncs, això, poder-los dotar de les eines necessàries perquè puguin, doncs, seguir ajudant els seus fills i filles al dia a dia. Àlex, parlem una mica també de com respon l'alumnat del PTBA, en aquest cas, doncs, durant el procés i també, doncs, quan arriba aquest punt de fer la transició, no?, que comentàvem, de dir de, bueno, hem de començar a manegar-nos de forma més, diguéssim, autònoma, no?, i intentar, doncs, fer vida, tot i que sona molt malament, no?, perquè al final, vida normal, qui fa vida normal, abans comentàvem fora micròfons, que anem tots ofegats de feina, cadascú porta com pot, no?, i al final també les persones amb capacitats diferents, doncs, també ho portaran com bonament puguin, no?, Àlex? Al final també depèn molt de cada alumne, no?, perquè al final no hi ha com un temps, no?, una temporalitat potser estàndard, sinó que ens adaptem també molt a les seves necessitats, hi ha alumnes potser que també necessiten dos, tres anys, no?, també per estar en aquest pla i hi ha altres que ràpidament ja poden, no?, fer aquesta orientació a un punt ja més, a un altre servei perquè ja està més capacitat per desenvolupar-se millor, no?, en aquestes diferents àrees. Llavors també és molt, és un treball molt d'anar a conèixer molt l'alumne, no?, com comentava l'Ester i també d'adaptar-nos molt a les seves necessitats, és una mica una muntanya russa, no?, perquè hi ha anys que potser veus preparat i dius, mira, aquest any serà el que, no?, el que potser pugui marxar a un altre centre, no?, o a un altre recurs, però hi ha altres que dius, ostres, potser, no?, hem intentat, hem recolat una mica, llavors sempre és una mica anar adaptant-nos molt al que necessita el nostre alumnat. I a quins llocs de treball poden accedir aquests alumnes? Entenc que, clar, hi ha molts perfils diferents i us heu d'anar adaptant, però més o menys? Sí, a l'IFE, que és els itineraris de formes, no?, formatius específics, llavors aquí portem, o sigui, aquí orientem més alumnes potser amb diversitat funcional, no?, que al final tenen desquiparacimenta actual més moderada, no?, que també els costa més aquesta autonomia, llavors allí sí que fan un treball més específic i més extens, no?, durant quatre anys per intentar també que siguin més funcionals en la vida diària. També tenim, no?, amb alumnat potser que ja no té, que té més habilitats potser per desenvolupar-se en el dia a dia, a un PFI, sobretot també busquem molt el tema d'educació especial, no?, seguim la mateixa línia perquè al final també hi ha un seguiment més individualitzat i també els podem, la temporalitat són de dos anys perquè el PFI sense educació especial seria només d'un any. Aquí també el punt a favor és el que ja ràpidament també els capaciten per fer una professió, no?, hi ha diferents famílies professionals, com parlaríem d'un PFI o d'un grau mitjà i llavors també ja ràpidament ja també els donen com a eines per intentar també buscar una professió, no?, que al final també es puguin incloure i puguin tenir una inserció laboral òptima. I quin tant per cent d'aquests alumnes aconsegueixen treball a aquesta inserció laboral, Esther? A veure, clar, a part dels programes com ha explicat l'Àlex del PFI, de l'IFE, també hem de tenir en compte que tots els nostres alumnes sí que és veritat que primer de tot han de passar per un EBO, que és una acreditació que dona també el departament més de salut, en aquest cas, i de, bueno, tot el tema més de serveis i que dona aquí un, com si diguéssim, de sortida laboral, no la marquem només nosaltres, sinó que ve marcada primer de tot pel que vol l'alumne, després pel que la família també pensa que pot ser el millor per ell i després el que nosaltres també aconsellem des de la nostra part professional. A partir d'aquí, quan tenen l'EBO i tenen aquesta resolució que marca ja el departament de salut, aquí el que fem doncs és assessorar-los. Tenim també una treballadora social dintre de l'escola, dintre d'Esproceat, que ens ajuda també a poder buscar totes les sortides més laborals. Podem tenir o bé un centre ocupacional, que seria una continuació també d'escola amb activitats amb més o menys el mateix horari, amb activitats més d'oci, també més laborals, i poden estar allà des dels 18 anys fins als 65. Després tindríem la part més formativa, que és la que hem comentat, d'IFE i PFI, i després hi hauria la part del SET. La part del SET és un centre específic de treball, és a dir, que ja poden treballar a el que seria doncs un entorn més ordinari, sempre acompanyats amb referents perquè els doni seguretat i perquè puguin fer-ho de la manera de millor manera possible. És a dir, que tenim aquests tres escenaris, aquestes tres sortides, i dependrà del nivell de cada alumne, que pugui ser una o pugui ser l'altra. Tot això ho treballem conjuntament i és molt important treballar-ho amb temps, és a dir, l'anticipació aquí sí que té un paper molt important perquè donem temps primer de tot a l'alumne, a madurar, a acabar de madurar. En segon lloc, a les famílies per donar-los marge que també és un procés, doncs això, que s'ha d'anar incorporant i hem d'anar-ho com fent-ho molt a poc a poc perquè és una sortida ja de l'escola i el que representa la sortida de l'escola i entrar ja al món adult. I en tercer lloc, doncs això, poder proporcionar totes les eines necessàries perquè allà on vagi sigui un èxit, que és el que ens interessa, que l'escola està molt protegit i està molt en un entorn molt segur, però quan sortim de l'escola sobretot és això, no estem parlant d'un, dos, tres anys, estem parlant de tota la vida i és una paraula molt gran, com per treballar-la bé, com per donar-los el que cadascú d'ells necessita en definitiva. parlàvem de la importància del suport de les famílies, de la predisposició dels alumnes, però també ens hem de posar amb la visió econòmica de tots aquests projectes i també entendre quin suport rebeu de les administracions i què trobeu a faltar, perquè entenc que aquí la llista no deu ser curta, però també, per altra banda, també entenc que siguin privats o públics, doncs, deveu rebre ajudes i suports per tal de realitzar aquesta tasca. En fas així amb el cap, costa, no? Cada vegada costa més, no? Clar, nosaltres som una escola concertada. Esprocet sí que és una entitat sense ànim de lucre, que és a dir, que és a atendre persones amb discapacitat al llarg de la vida. Llavors, som una entitat del tercer sector. Moltes ajudes, doncs, la veritat és que les hem d'anar a buscar, les ajudes. Més que donar-nos ajudes, hem de fer moltes subvencions, fer molts concursos, precisament per això, per buscar els millors recursos per poder dotar i donar a totes les persones en definitiva que estan als nostres serveis. En definitiva, és això. I poca cosa més. Departament sí que és veritat que tenim una aula que sí que tenim concertada per fer aquest programa perquè sense tenir aquest vistiplau del departament nosaltres aquest programa no el podríem tenir. I a partir d'aquí és amb el que Departament ens atorga, que és el mínim, anar construint des de l'entitat. i anar donant nosaltres al màxim. És a dir, anar buscant, anar cercant i anar fent el millor que podem per aconseguir que aquest programa sigui també un èxit. Clar, moltes vegades entenem el centre pilot com una escola a l'ús i està molt bé a nivells d'inclusió, però clar, per l'altra banda hem de ser realistes i també amb aquesta entrevista s'evidencia que hi ha moltes altres coses, molts altres serveis, molts altres projectes que van a banda d'una escola a l'ús, i al final també aquí és on requereixen també totes les ajudes possibles per tal de dur-la a terme i perquè no s'esgoti aquesta ajuda que esteu oferint, que al final ja fa molts anys que l'oferiu aquí a Sant Just i hi ha moltes famílies que estan molt agraïdes, perquè són moltes famílies les que es beneficien de la vostra feina també. I tant, i tant, sí, sí, i nosaltres a ells també, també donem les gràcies per la confiança i perquè ens triïn, perquè en definitiva és això, és una elecció que fan i estem molt contents que vinguin a la nostra escola i som feliços, de veritat. Esther Figueres, directora del Centre Pilot i Àlex Morón, psicòleg orientador, gràcies, una abraçada molt gran, que vagi molt bé i ens sentim aviat. Adéu-siau. Adéu-siau.