episodis

Panorama general Episodi eminentment musical i de continuïtat d’antena amb molts identificadors d’emissora, llargs blocs de cortineta “Fins demà!” i diverses promocions de programes. El tram central destaca per la interpretació completa de la cançó romàntica “In My Dream”. Temes principals Identificació d’emissora i sintonies • Repetició del claim de la ràdio a l’inici i al final. • Variacions i petites anomalies (p. ex., un "58.0" puntual). Cortineta “Fins demà!” com a fil musical • Llargs passatges on la locució “Fins demà!” serveix d’element de transició i ompliment. Cançó: “In My Dream” • Balada romàntica en anglès amb imatges oníriques i clima íntim. • Temes: desig, trobada i dansa lenta, somni compartit. Promos de programes • “Arqueòlegs de la música moderna”: exploració dels últims 50 anys, sense etiquetes ni caducitat. • “Smooth Jazz Club”: franja diària de música relaxant (dl.-dv., 16–17 h). Tancament d’antena i identitat • Jingles finals amb la marca de Ràdio de Sant Just i agraïment d’audiència. Moments destacats i cites Cançó “In My Dream”: "Cause I would like to spend some time with you tonight, in my dream" Promo “Arqueòlegs de la música moderna”: "Un programa per a arqueòlegs de la música moderna!" "Música sense etiquetes ni dates de caducitat!" Promo “Smooth Jazz Club”: "100% música relaxant. Cada dia, de dilluns a divendres i de 4 a 5 de la tarda. Smooth Jazz Club." Identitat final d’emissora: "Ara escoltes [...] la ràdio de Sant Just, d'una nit per tu." Estructura i to To general: corporatiu i musical, amb promos, jingles i una peça vocal central. Ritme: alternança de IDs, cortinetes i promocions, amb un pic emocional durant la cançó central.

Visió general Episodi eminentment experimental compost per la repetició del comiat "Fins demà!" i un llarg tram d’exclamacions sense discurs identificable. No s’hi desenvolupen temes informatius ni hi ha diàleg; sembla una pista d’outro en bucle o una prova de so/edició. Punts clau • Absència de contingut temàtic: no hi ha notícies, entrevistes ni seccions editorials. • Patró 1 — Comiat repetit (0–454 s): el missatge "Fins demà!" apareix de forma espaiada al principi (cada ~30 s), i després s’intensifica fins al segon 454. • Patró 2 — Exclamacions (456–3623 s): a partir del 456, el flux és bàsicament d’exclamacions (!) sense paraules noves, a ritme irregular, fins al final. • Interpretació plausible: peça minimalista per tancar emissió, loop d’outro o placeholder d’edició; no hi ha indicis d’introducció-resum versus seccions posteriors. Detall dels segments Segment 1 — Comiat repetit (0–454 s) • Entrades clares als segons 0, 30, 60, 90, 120, 150, 180 i 210. • Nova sèrie més densa entre 270 i 454, amb el mateix missatge i intervals més curts. Segment 2 — Exclamacions en buit (456–3623 s) • Seqüència prolongada d’exclamacions (!) sense contingut verbal. • Ritme irregular, sense canvis temàtics ni veu identificable. Cita destacada "Fins demà!" Termes clau • Comiat • outro • loop • minimalisme sonor • placeholder • silenci/so ambient

Resum general El fragment proporcionat de la transcripció és molt limitat i només inclou l’indicatiu de l’emissora, algunes mencions de crèdits/subtitulació i dues crides d’inici. No hi ha contingut temàtic (entrevista, notícies, debat) disponible. Per tant, no es poden identificar els temes principals de l’episodi. Elements detectats • Indicatiu i sintonització: “Ràdio Despert, la ràdio de Sant Just, 98.1” (sec. 0) • Crèdits/subtitulació: “Sous-titrage Société Radio-Canada” (sec. 30 i 90) • Arrencada del programa: “C’est parti.” (sec. 60 i 120) "C’est parti." Temes principals • No disponibles amb la transcripció actual. Si comparteixes la transcripció completa o l’àudio, puc generar un resum temàtic detallat amb els punts clau, cites i minutatge precís per a cada secció. Notes sobre el minutatge i criteris • He evitat col·locar seccions temàtiques a l’inici: només s’han marcat els blocs d’indicatiu, crèdits i arrencada que realment consten a la transcripció. • Des del segon 182 fins al final, el contingut figura com a no disponible ("..."), per la qual cosa s’assenyala com a transcripció incompleta sense temes identificables.

Panoràmica del programa Últim episodi de temporada de 60 i més abans de les vacances. Equip a l’antenna: Joana (conducció), Alina, Montse, Joan Maria i Carles Hernández. Programa magazín amb cultura local, curiositats històriques, arquitectura, salut i economia domèstica, una proposta de viatge i consells finals. Cultura local: Miscel·lània 21 i homenatge a Pere Brull Presentació al Celler de Can Ginestar de la 21a Miscel·lània del Centre d’Estudis Santjustencs, amb un emotiu record a Pere Brull (santjustenc, activista cultural i memòria viva del poble). • El volum inclou 4 treballs; destaca el pòstum “Comiat a Sant Just” de Pere Brull, de gran senzillesa i humanitat. • Retrat coral amb paraules del món institucional i cultural del poble i de la seva família. "Permeteu-me parlar d’ell com una persona compromesa amb Sant Just Desvern... El recordaré com un pou de ciència." — Josep Perpinyà (alcalde) "Joves i no tan joves... llegiu: Pere Brull se sentiria feliç." — Pere Fonigrassa "T’estimem, avi." — Pol Brull Prats "La seva herència persisteix en un munt de capses, àlbums i documentació dipositats a l’Arxiu Municipal." — Jordi Amigó (arxiver) Altres articles destacats del volum • 300 anys d’emigracions a Sant Just d’Esvern — Cristina Gandoi, Àngel Gonzalo, Jordi Gumà i Antonio López Gai. • Cartes des del front. Epistolari de Josep Pollinabinés — recerca de Francesc Riera. • Estudi ecològic de la Riera de Sant Just d’Esvern — treball de recerca de batxillerat de Lluc Dost López. Curiositats històriques: dides i llegendes marineres Dides a la Barcelona medieval: contractes notarials, normes estrictes (com no mantenir relacions sexuals per evitar embarassos que es creia que “tornaven dolenta” la llet), i el carrer/hostal de la Flor del Liri com a punt de referència. Oficis relacionats com les tirapits o xuclapits. • Patrona de les dides: Santa Àgueda (rituals, panellets beneïts i llet el 5 de febrer; llegenda del martiri i culte protector de la lactància). • Llegenda de l’“infern sota l’aigua”: en el matí de Tots Sants, la mar faria una fluorescència per les flames submarines; ànimes de pescadors condenats intentarien escapar; la rajada era respectada i sovint retornada al mar. Pausa musical Peça central: Nacida libre (John Barry), interpretada per la Filharmònica de Praga sota Nic Raine. Record de bandes sonores icòniques i sensibilitat orquestral. Arquitectura: el Walden 7, entre la utopia i la realitat Retrat d’un edifici singular i polaritzant de Sant Just: Walden 7 (Ricardo Bofill/Taller de Arquitectura). • Exterior com a “mole inquietant”; interior de patis, carrers i terrasses enjardinades que projecten llum i ombra mediterrànies. • Debat sobre el color terrós de les rajoles originals, la rehabilitació dels 90 i l’evolució del concepte comunitari cap a formes de vida més individualitzades. • Testimoni veïnal: corrents d’aire a les galeries, la caiguda de rajoles al cap dels anys i la dimensió “de vaixell” del conjunt. "Si el sueño fracasó fue porque todo estaba preparado para que así ocurriera." — José Agustín Goytisolo, fragment del poema Walden Salut: de sedentari a esportista amateur Com passar de sedentari a afrontar reptes d’endurància (córrer, nedar, bici) amb criteri: • Fer un balanç realista de la forma física, establir un pla d’entrenament i ajustar l’alimentació. • Ajustar pes corporal (excés = estrès articular i fatiga; dèficit = menor rendiment), i assolir el balanç calòric. • Paper de la constància, conciliació amb feina/família i component social. Economia domèstica: la “paga doble” de juny Desmitificació de la paga “doble”: no és un obsequi, sinó una part del salari anual prorratejat en 14 pagues en molts convenis. • En alguns sectors, juny i desembre surten més alts i la resta de mesos una mica més baixos; però el sou brut anual és el mateix. • Missatge de tranquil·litat a pensionistes: el que es rep és fruit de les cotitzacions; no “regalen” res. Viatges i patrimoni: Vall del Bac (Garrotxa) Itinerari per una vall fresca, autèntica i romànica a la Vall de Bianya: • Accés per Castellfollit de la Roca cap a Oix i trencall a l’esquerra; pas per la vall de Carrera i la masia-hostal del Coll (documentada des del s. X). • Riquesa botànica (Polygala bairdaei, rouredes, pinedes, etc.) i hidrografia que alimenta el riu Llierca. • Conjunt d’esglésies romàniques: Sant Feliu del Bac, Santa Magdalena del Coll, Santa Maria de Sacot, Sant Miquel de la Torre, Sant Andreu de Porreres, i troballes medievals com la torre prop de Sant Miquel. • Masies i cuina de muntanya a l’hostal de referència. Consells finals per a un envelliment actiu • Practicar exercici físic (també en grup per socialitzar). • Prevenir malalties: dieta, evitar tòxics, controls mèdics, descans i higiene. • Mantenir-se mentalment actiu: lectura, jocs, memòria; cuidar les capacitats sensorials (ulleres/audífons). • Fer caminades en terrenys tous, il·luminats i plans; evitar pol·lució i grans pujades/baixades. • Nedar (especialment en cas de desgast articular), millor amb orientació professional i ajuts flotants. • Equipament: roba còmoda, calçat flexible, i hidratació abans/durant/després. • Combinar activitats: gimnàstica, caminar, nedar, ballar, bicicleta, tai-txi. Tancament Acomiadament fins a l’octubre i desig d’un bon estiu. Missatge clau: instaurar hàbits saludables de joves ajuda a mantenir-los de grans.

Resum general de l’episodi Un programa variat amb cultura, salut i història local, seguit d’un gran bloc de seguretat viària, una guia pràctica contra el mosquit tigre, una crònica de l’Hospital de la Santa Creu i Sant Pau i una llegenda barcelonina. La segona part inclou una biografia completa d’Elisabet d’Àustria-Hongria (Sisi), un espai musical amb Delibes i un reportatge ambiental sobre el metà de les vaques. "Vostè porta a les mans un arma de matar..." — recordatori contundent sobre la responsabilitat al volant Cultura exprés Cinema i exposicions • Documental de Michelangelo als Cinesa: última peça de la sèrie “Exhibitions on Screen”, amb col·laboració de grans galeries; horaris al web de Cinesa. • Sala Parés: pintura de Josep Moscardó (des de demà fins al 15 de juliol) i, a la segona planta, escultures i dibuixos de Julio Maragall (figures volumètriques en fusta del Carib). Seguretat viària: consells clau i debat Punts crítics destacats • Intermitents sempre: no senyalitzar girs o canvis de carril crea confusió i risc. • Prohibit avançar per la dreta: maniobra sancionada; debat sobre l’ús indegut del carril central que força males pràctiques. • Tolerància zero: alcohol, drogues, telèfon i passar-se semàfors en vermell posen en perill tothom (també ciclistes i vianants). • Fugir d’un accident: és moralment i legalment gravíssim; ajudar immediatament pot salvar vides. • Motor en marxa en estacionament: aparentment inofensiu, però pot derivar en robatoris i usos delictius del vehicle. • Complir el codi: encara que no agradi, cal atenció plena i actitud responsable. "Encara que li caigués una persona morta davant del cotxe i vostè l’atropellés, tindria el 80% de probabilitats que la declaressin culpable" — advertència jurídica sobre la responsabilitat objectiva al volant Mirant endavant • Vehicles autònoms: s’apunta que, en menys d’una dècada, podrien reduir accidents. Parallels amb el pilot automàtic en aviació. Salut pública: campanya contra el mosquit tigre Identificació i hàbitat • Espècie: Aedes albopictus (ratlles blanques, 2–10 mm), actiu de dia i a l’exterior. Volen fins a 400 m del lloc de cria. • Cria en petites masses d’aigua estancada prop de la presència humana; evita aigües en moviment o grans masses. Prevenció efectiva (el més important) • Eliminar punts d’aigua: buidar 2 cops/setmana recipients exteriors (joguines, cendrers, galledes, plats de tests i d’animals, piscines de plàstic). • Cobrir safareigs i basses petites amb tela mosquitera espessa. • Drenatge: evitar depressions/forats al terra i omplir buits dels troncs amb sorra. • Els insecticides sobre adults no són solució eficient; la clau és impedir la posta i el creixement de larves. Evitar i tractar picades • Barreres físiques: mosquiteres a finestres i portes; roba de màniga/pantaló llargs i de color clar. • Repel·lents: només a l’exterior i el temps necessari; respectar instruccions d’ús i nombre d’aplicacions; no en menors de 2 anys ni a les mans dels infants; retirar amb aigua i sabó quan no calgui. • Tractament: rentar i desinfectar; si persisteixen molèsties o hi ha reaccions, consultar el metge. • Context: amb el canvi climàtic, augmenta el risc de vectors i malalties associades. Barcelona històrica: Hospital de la Santa Creu i Sant Pau De la Santa Creu al complex modernista • Orígens al segle XV (Santa Creu, al Raval). El nou hospital modernista al c. Sant Antoni Maria Claret s’inicia el 1902 amb Lluís Domènech i Montaner i s’inaugura el 1930. • Mecenatge de Pau Gil: decisiu per culminar l’obra; el nom passa a ser Santa Creu i Sant Pau. • Disseny: pavellons separats per sexes i gradació volumètrica per preservar la perspectiva; és una de les obres més grans del modernisme català. Mecenatge i debat actual • Reflexió sobre mecenes d’ahir i d’avui i polèmiques recents (p. ex. donacions per a la sanitat i la recerca oncològica, i la responsabilitat fiscal). • Apunt històric: regulació de bordells al s. XV (topònims com carrer de la Carassa), i duresa dels hospitals antics (llits compartits) en contrast amb l’actualitat. Llegenda urbana: Els fantasmes del Portal Nou • Relat del ferrer avar que, encegat per la sospita, mata el fadrí amb un ferro roent i mor d’ensurt en veure’n l’espectre, condemnat a vagar amb el seu bussot d’or. • Morals implícites: avarícia i paranoia porten a la tragèdia; el barri conserva la memòria popular d’aquestes històries. Biografia il·lustre: Elisabet d’Àustria-Hongria (Sisi) Vida i caràcter • No era la princesa dòcil de les pel·lícules: va trencar motlles i va desafiar la rigidesa cortesana. • Casament per amor a primera vista amb Francesc Josep, malgrat l’oposició de Sofia d’Àustria. • Salut fràgil i asfíxia de la cort; distanciament del protocol i de l’educació formal dels fills. Tragèdies i declivi • Mort de la filla Sofia pel tifus; conflictes per l’educació de Rodolfo. • 1889: suïcidi de Rodolf a Mayerling (amb Maria Vetsera). A partir d’aquí, Sisi vesteix de dol, evita retrats i imatges. • 1898: assassinada a Ginebra; cau i mor poc després de l’agressió. Música: Leo Delibes • Escolta del Duo de les flors de l’òpera Lakmé, per a soprano i mezzosoprano, amb l’Orquestra Royal Philharmonic dirigida per Carl Davis. • Context: Delibes va ser popular en ballet i opereta; les seves òperes, poques però celebrades (especialment Lakmé). Medi ambient: el metà de les vaques • Les flatulències del bestiar boví emeten metà, segon gas d’efecte hivernacle en impacte climàtic. • Estudi (Universitat de Pennsilvània): un inhibidor del metà podria reduir emissions en vaques lleteres sense afectar la qualitat de la llet. • Nota de context: creixement demogràfic i altres fonts (també humanes) de gasos; debat desenfadat però amb alerta climàtica de fons.

Resum general Programa coral amb to divulgatiu i proper. Es comença amb una entradeta i salutació de l’equip, seguida d’un homenatge a Carles Capdevila. El gruix del podcast alterna patrimoni i oficis (Sagrada Família i picapedrers), història urbana de Barcelona (Rambles i Canaletes), llegendes populars, una pausa amb música clàssica i converses sobre medi ambient. La part final se centra en salut (al·lèrgies i papiloma plantar), un bloc d’economia sobre la crisi bancària i un tancament dedicat a envellir en positiu. • Els punts més destacats: • Homenatge sentit a Carles Capdevila (periodista, fundador del diari Ara). • El valor de l’ofici de picapedrer i la Sagrada Família, amb la marca de l’eina com a empremta artística. • Rambles i Canaletes: de claveguera i riera medieval a passeig emblemàtic; llegendes i tradicions. • Llegendes urbanes: el Rossega Cebes i l’animeta del cantiret. • Música: fragments de Copélia, de Léo Delibes. • Medi ambient: plàstics, tovalloles humides i possibles bacteris menja-plàstic; importància de l’educació ambiental. • Salut: mites i realitats de les al·lèrgies; papiloma plantar (prevenció i tractament). • Economia: de la crisi del 2008 al cas Banco Popular; hipoteques i desnonaments. • Envelliment: gerascofòbia i recomanacions per envellir en positiu. Temes principals i idees clau Homenatge a Carles Capdevila • Record del periodista: tertulià, comentarista, divulgador sobre família i educació, fundador i primer director del diari Ara. • Es destaca la seva humanitat i la influència dels seus missatges quotidians. "Carles Capdevila, ens has deixat als 51 anys i nosaltres t'enyorarem per sempre." Sagrada Família i l’ofici de picapedrer • La pedra com a material central i noble; obra sorgida del geni d’Antoni Gaudí, continuada per artistes i picapedrers (Subirachs, nissaga Martín). • Història del col·lectiu medieval dels francmaçons (constructors lliures): organització, formació d’aprenents, secretisme i jerarquia. • Avui, oficis més familiars i hereditaris; el taller Martín com a pont entre tradició i modernitat. • Defensa de la marca de l’eina com a valor artístic, enfront de la mecanització que “esborra el traç”. "La marca de l'eina és com una pinzellada en un quadre, el traç del pintor." Les Rambles de Barcelona i la Font de Canaletes • De claveguera romana i riera a passeig social amb seients de lloguer; naixement de quioscos de flors i grans equipaments (Liceu, Boqueria, Plaça Reial). • Canaletes: drenatges a la muralla, font històrica (aigua de la mina de Montcada) i tradició blaugrana. "Si vols assegurar que tornaràs a Barcelona, has de beure de la Font de Canaletes." Llegendes urbanes: Rossega Cebes i l’animeta del cantiret • Conte moral del Rossega Cebes: una maledicció que obliga a “arrossegar cebes” fins al perdó. • L’animeta del cantiret: esperit de forma vidriosa, origen d’un rodolí popular. • Context de gremis d’hortolans al Portal Nou. All i ceba: anècdotes i remeis casolans • Anècdota mèdica sobre la forta olor d’all en consulta oftalmològica. • Remeis populars amb ceba (tauleta de nit, sota la planta dels peus). • Es remarca el caràcter tradicional i no substitutiu de la medicina. Música: Copélia, de Léo Delibes • Presentació del ballet Copélia i de l’obra de Delibes (també Sílvia, Lakmé). • Audició de la Introducció i Masurca, amb la Royal Philharmonic Orchestra (Carl Davis). Medi ambient: plàstics, tovalloles humides i educació • Impacte de les tovalloletes no reciclables en clavegueram i platges. • Referència a bacteris capaços de degradar plàstics i potencial ús com a adob; advertiment sobre possibles riscos i mala utilització. • Crida a l’educació ambiental i a la responsabilitat col·lectiva. Salut: Al·lèrgies (preguntes i respostes) • Afecten una part important de la població; classificades per l’OMS entre les sis patologies més freqüents. • Al·lèrgens comuns: pòlens, àcars, epitelis d’animals, aliments (llet, ou, fruita seca), fàrmacs, níquel, làtex. • Predisposició genètica (no es neix al·lèrgic) + factors ambientals; casos greus: asma i anafilaxi. • Dades de consulta: rinitis (54%), asma (23%), medicaments (17%). Economia: crisi bancària i Banco Popular • De la crisi del 2007-2008 als desnonaments: hipoteques sense estalvis previs, pèrdua d’habitatge i deute residual. • Crítica a males pràctiques i a la falta de supervisió; crida a exigir polítiques i lleis justes. Salut: Papiloma plantar • Virus del papiloma humà causant de berrugues plantars; proliferen amb calor i humitat. • Símptomes i confusió amb callositats; no solen ser malignes, però es contagien fàcilment. • Tractament professional: àcids, crioteràpia o quirúrgic. • Prevenció: • No caminar descalç en zones humides concorregudes; • Xancletes/mitjons de silicona, higiene i calçat transpirable; • No intercanviar calçat/mitjons. Envellir en positiu i gerascofòbia • Distinció entre temor racional a envellir i la gerascofòbia (por irracional amb ansietat). • Clau: mantenir capacitats físiques i cognitives, autonomia, xarxes de suport i actitud positiva. • Acceptar canvis i pèrdues i situar la vellesa com a etapa de creixement personal. "Ser gran no és incompatible amb continuar creixent i desenvolupant-se com a persona."

Visió general Programa magazine amb to distès i participatiu que combina actualitat local, història urbana, debats de mobilitat, biografia d’un personatge il·lustre, música clàssica i consells de salut. Els moments clau van des del debat sobre el tramvia per la Diagonal fins a la llegenda de Pere Pals, passant per la vida d’Evita Perón i l’obra de Glinka. Esports i comunitat Barça i la Copa del Rei • El Barça guanya la Copa del Rei, però els tertulians reflexionen sobre un entusiasme culer menys encès del que s’esperava. "Visca el Barça, man que pierda!" Activitats de l’Associació de Gent Gran de Sant Just • Resum de dues activitats: visita a Capitania i xerrada sobre pensions (història, present i futur) a càrrec de Mercè Gómez Ceba (UGT del Baixes i el Berguedà), molt ben valorades pels socis. Mobilitat, ciutat i medi ambient El tramvia per la Diagonal: del “tramvia interruptus” a la represa • Repàs històric a la decisió d’aturar la unió dels tramvies per la Diagonal entre Francesc Macià i Glòries (uns 4 km): • Crítiques inicials (velocitat, cobertura, incomoditats) i normalització progressiva de l’ús del tramvia. • Càlcul mediàtic de l’època: la unió central hauria elevat la demanda un 50%. • Comparació de costos i alternatives (projecte soterrat, dubtes tècnics i econòmics). • Consens actual: unitat de línies per la Diagonal com a mesura clau per descarbonitzar i millorar la mobilitat. Ordenació urbana i governança del canvi • Referència a la reordenació de la Diagonal i al referèndum veïnal que la va avalar. • Debat sobre la resistència al canvi i la necessitat de visió tècnica a llarg termini. Xarxa d’autobusos H/V • Defensa de la xarxa ortogonal (línies horitzontals i verticals): cobertura més racional i millor proximitat per al conjunt de barris. TransBaix i connexions metropolitanes • Acords perquè el TramBaix passi per la Carretera Reial via Esplugues fins a Sant Just; revisió de decisions polítiques passades que ho van dificultar. Ciutat, cotxe i salut • Barcelona no pot absorbir més trànsit privat: contaminació i sancions europees. • Visió de futur: transport públic, superilles i limitació de cotxes al centre. Història urbana i mercats Boqueria, burots i evasió d’impostos • Al Pla de la Boqueria, venedors i pagesos venien fora muralles per evitar l’impost d’entrada. • Aparició dels burots (fielatos) com a control fiscal; anècdotes personals sobre peatges. • Enderroc del Convent de Sant Josep (1835) i creació de l’esplanada amb porxos; naixement del Mercat de la Boqueria (1914, coberta de ferro). • Valor dels mercats municipals (inclòs el de Sant Just) com a actiu turístic i de vida quotidiana. Llegenda barcelonina El cavaller Pere Pals i Sant Pere de les Puel·les • Narració gòtica: Pere Pals s’enamora d’una novícia i planeja fugir amb ella; un ofici de difunts li augura la pròpia mort. • La nit de la fugida, és atacat per llops i queda misteriosament mutilat; el seu espectre ronda la plaça de Sant Pere. "…ronda espantosament mutilat ran dels murs…" Biografia il·lustre Eva Duarte de Perón (Evita) • Orígens humils, ascens a la ràdio i tàndem amb Juan Domingo Perón. • 17 d’octubre de 1945: jornada clau, Evita mobilitza els descamisats. • Creació de la Fundación Eva Perón i gira europea (1947) (França, Itàlia, Espanya, Suïssa, Portugal; trobada amb Pius XII). • Declivi econòmic, tensions polítiques i mort prematura als 33 anys (1952). "No llores por mí, Argentina" — símbol del seu mite i llegat popular. Música clàssica per gaudir Mikhail Glinka • Infància musical, estades a Itàlia i Berlín; èxit amb Una vida por el zar. • Obres destacades: Taras Bulba (ànima russa), Jota aragonesa i Una noche en Madrid. Salut i vida quotidiana Higiene, desodorants i al·lèrgies • Diferències entre desodorant i antitranspirant; els antitranspirants poden ser més agressius per a pells sensibles. • Remedi casolà per a al·lèrgics: bicarbonat + talc aplicat després d’una dutxa suau (poc sabó) i hidratació diària. • Recordatori que la transpiració és necessària per eliminar toxines. • Crida a evitar estereotips culturals quan es parla d’higiene personal. • Avanç: la setmana vinent, tema al·lèrgies. Tancament • Consells finals: dutxes breus, menys sabó, moderar perfums forts. Agraïments i comiat del programa.

Panorama general Un programa variat i amè que combina actualitat, polítiques municipals d’habitatge i ajuts, civisme, agenda de gent gran, cultura i patrimoni, llegendes de Barcelona, música clàssica, salut i alimentació, medi marí i gastronomia i excursionisme. L’equip de “60 i més” trena informació útil amb divulgació històrica i tocs d’humor, amb un estil proper i didàctic. "I ara, què?" — Reflexió inicial arran de l’atemptat de Manchester Actualitat i editorial Atemptat al Manchester Arena (Ariana Grande): consternació, empatia amb les víctimes i preguntes obertes sobre l’autor intel·lectual i l’objectiu de la massacre. • Impacte en un públic adolescent • Incomprensió i rebuig de la violència indiscriminada Butlletí municipal de Sant Just Habitatge social (Promunsa) 5 pisos de lloguer social incorporats enguany; 48 sol·licituds. Contractes de 3 anys, improrrogables, amb possibles subvencions de fins al 80% del lloguer. Llista d’espera per a qui compleixi requisits i no obtingui pis. Objectiu de mandat: ampliar fins a 21 habitatges de lloguer social. Ajuts al lloguer per a joves Convocatòria a finals de maig per a lloguers ≤ 900 €. Dotació de 24.901 €; ajuda màxima 200 €/mes. Requisits: empadronament, 18–35 anys, i unitat de convivència de dues persones. Subvencions IBI 2016 Bases aprovades a l’abril; dotació 30.000 €. Ampliació progressiva de col·lectius fins a cobrir tot el municipi, amb topalls d’ingressos: • Persones soles: 13.545 € bruts/any • Famílies de ≥5 membres: 27.887 € bruts/any Tramitació a l’Oficina d’Atenció Ciutadana. Civisme i espai públic "Neteja, sí, i més civisme, també." - Missatge clau: el poble més net és el que menys embruta. - Campanyes per a la tinença responsable de gossos i la recollida d’excrements. - Crida a cuidar el mobiliari urbà i respectar les normes de convivència. Agenda de gent gran Visita al Palau de Capitania (Barcelona). Xerrada (divendres) sobre present i futur de les pensions amb Mercè Gómez-Seva (UGT Baix Llobregat-Berguedà). Espai per a preguntes i resolució de dubtes. Cultura i exposicions Història de la dermatologia a Catalunya Exposició al Col·legi de Metges de Barcelona (Sala Agustí Pedro i Pons) pel centenari del Dr. Joaquim Pinyol i Agudé. Recorregut per l’evolució de la dermatologia com a especialitat i l’Escola de l’Hospital de la Santa Creu. Materials: cartells sanitaris, fotografies i documentació històrica. Exposició fins al desembre. Barcelona oculta: històries i llegendes Dones alegres i la Universitat Itinerari històric per carrer Tallers, Rambla i els orígens de la UB. Regulacions medievals dels prostíbuls i el seu desplaçament per motius morals i acadèmics. El Papu i el Paladitz (Casa del Degollat) Llegenda fosca sobre delictes rituals i figures per espantar criatures (el Papu) i el Paladitz, descrit com un ésser terrorífic. Sant Pere de les Puel·les Tradició popular: la imatge del sant al timpà del monestir es mou a mitjanit la revetlla de Sant Pere. Patrimoni amagat al Bagdad Restes de muralla medieval dins la sala eròtica Bagdad (Nou de la Rambla). Exemple de patrimoni integrat en espais insospitats. Música clàssica Context i audició del moviment “Vivace” del Concert per a trompeta de G. F. Händel, amb l’Orquestra Barroca de Praga. Notes biogràfiques i influències (Corelli, Vivaldi). Salut, alimentació i natura Idea central: l’energia dels aliments és més que calories; hi intervenen ment, emocions i fisiologia. • Dieta òptima: la que s’adapta a les necessitats personals • Diferències individuals (toleràncies, al·lèrgies) • Importància del contacte amb la natura per “recarregar” energia Producte i temporada: • Any bo de cireres i maduixots; tomàquets sovint de poca qualitat (hivernacle; pell dura). • Consell: les tomàquets, mai a la nevera. • Observacions sobre poda i càrrega de fruiters. Mar, riscos i gastronomia A l’estiu: precaució amb el sol i les meduses (banderes vermelles cada cop més freqüents). Tendència culinària: cuinar meduses (MasterChef Junior a l’Oceanogràfic de València; cuina de Carme Ruscalleda; referents asiàtics). Paral·lel amb la revalorització de les garotes. Excursionisme Ruta a Sant Llorenç del Munt i l’Obac: Coll d’Estenalles, Montcau (1.052 m), Cova del Drac, la Mola i monestir romànic. • Paisatge i vigilància d’incendis a l’estiu • Proposta de dinar i retorn per la Canal del Pitot fins a la Barata Llengua catalana “Campanya del Lloro”: barbarismes versificats i alternatives correctes (p. ex., “catifa/estora” vs. “alfombra”, “clauer” vs. “llavero”, “xàfec/ruixat” vs. “xaparrón”). Postals i tancament Moment poètic als Jardins de Mossèn Cinto Verdaguer (Montjuïc). Comiat i recordatori d’hores de reemissió.

Introducció • Programa “Seixanta i més” de Ràdio Sant Just, amb presentació i crèdits de l’equip. Comunitat i cultura local Centenari de l’Ateneu i el col·lectiu jove La Ginesta • L’Ateneu arriba als 100 anys en un moment dolç i de plena forma: més de 400 socis i una quinzena llarga de seccions actives. • Incorporació de la La Ginesta, col·lectiu jove que impulsa cultura popular i intergeneracional al poble. “L’entitat està molt viva i estem forts, amb molta gent que té ganes de tirar endavant i oferir una programació estable.” • Reptes: integrar més joves, crear vincles entre seccions i evitar treballar de manera aïllada. Solidança: 20 anys de compromís social i mediambiental • Entitat nascuda el 1997 amb objectiu de inserció sociolaboral i formació professional per a persones en vulnerabilitat. • Serveis: gestió de la deixalleria municipal, recollida de mobles i Roba Amiga, cursos de gestió i prevenció de residus, i programes d’ocupació (10 contractes el 2016). Festa de la Pau • 18a edició, espai de reflexió col·lectiva sobre injustícies i desigualtats. • Lema d’enguany: > “acollint persones migrades i refugiades”. • Activitats: simulació del camí de les persones refugiades, tallers infantils, xocolatada, cultura popular (gegants, drac, diables), botifarrada i encesa de llums especial a la Plaça de la Pau. Vuitenes Jornades de la Vinya i el Vi a Collserola • Objectiu: recuperar el passat agrícola comú i la memòria de la vinya (molt present fins als anys 60 del segle XX). • Propostes: tallers, portes obertes, experiències d’embotellar, disseny d’etiquetes, xerrades, tasts, exposicions, rutes de masies i mostres d’eines antigues. Activitats gratuïtes i targeta de fidelitat amb obsequis. Agenda de gent gran • Visita guiada al Palau de Capitania de Barcelona (aforament limitat, possible 2n grup a la tardor). • Xerrada “L’estat actual i el futur de les nostres pensions” a càrrec de Mercè Gómez-Seba (UGT Bages-Berguedà), amb torn de preguntes i resolució de dubtes particulars. Història i curiositats de Barcelona Exposició Internacional de Barcelona (1929): la “mala sort” d’un esdeveniment clau • Projectada des de 1905 (Puig i Cadafalch), traslladada a Montjuïc el 1913; retardada per la I Guerra Mundial i la dictadura de Primo de Rivera. • Conflicte de denominació amb Sevilla i Bilbao, resolt amb tres esdeveniments diferenciats. • Inauguració: 20 de maig de 1929; impacte negatiu del crac del 1929 en l’afluència. • Llegat urbà i cultural: Palau Nacional (MNAC), Estadi Olímpic, Font Màgica, Teatre Grec i Poble Espanyol. Tot i el dèficit (130 milions de pessetes), va donar projecció internacional a Barcelona. El “gremi maleït” dels Corders • Origen del nom del carrer Corders i el paper en fabricació de sogues per a execucions (normativa de qualitat per evitar trencaments). • Rumors i estigma social: atribució d’arts “nigromàntiques”, prohibicions de casar-se fora del gremi o d’entrar a esglésies, i prejudicis medievals associats a classes marginals i conversos. • Una finestra crítica a la incultura i superstició d’èpoques passades. Biografia Jules Verne (1828–1905) • Pare de la novel·la científica, va transformar les lletres en lloc de les lleis. Inicis al teatre i revistes familiars; gran èxit amb “Cinc setmanes en globus” (1863). • Obres destacades: “Viatge al centre de la Terra”, “De la Terra a la Lluna”, “La volta al món en 80 dies”, “20.000 llegües de viatge submarí”, “Els fills del capità Grant”, entre d’altres. • Anticipacions genials: navegació submarina (Nautilus), vols a l’espai, agències de viatges modernes, impuls a l’espeleologia. Reconeixement per l’Acadèmia Francesa i Legió d’Honor. La seva obra combina imaginació exuberant, rigor científic i una profunda humanitat, inspirant generacions en el valor de la ciència i el bé comú. Música Pasdoble “Soldadito Español” i Jacinto Guerrero • Pàgina festiva del teatre líric espanyol, dins “La orgía dorada” (revista en 19 quadres) amb llibret de Muñoz Seca, Pérez Fernández i Borràs. • Jacinto Guerrero: compositor i gestor cultural destacat a Madrid; obres populars com “La rosa del azafrán”, “Los gavilanes”, “El huésped del sevillano”. • Interpretació de la Banda Simfònica Municipal de Madrid dirigida per Enrique García Asensio, en homenatge al centenari del compositor. Mobilitat i convivència Bicicletes: salut, medi ambient i seguretat viària • Revifada de la bicicleta a Barcelona per sharing, boom turístic i saturació del trànsit; beneficis en contaminació i salut cardiovascular. • Necessitats: regulació d’itineraris, velocitat i aparcament; prudència i civisme de tothom (cotxes, bicis, vianants i patinets). • Cas local a Sant Just: conflictes en zones escolars (Carretera Reial, vorera ampla però amb infants). Proposta: prohibir bicicletes a la vorera en trams escolars i reforçar el 30 km/h dins nucli urbà. • Experiències i comparatives (Amsterdam): convivència possible a baixa velocitat i amb educació viària. Viatge i natura Sant Llorenç del Munt i Serra de l’Obac: ruta dels Tres Cims • Massís entre el Bages i el Vallès Occidental; perfils inconfusibles com la Mola (1.104 m) i Castellsapera (952 m). • Geologia: conglomerats formats fa 35–55 milions d’anys, aixecament tectònic, erosió i microclimes; xarxa de canals, coves i avencs. • Ruta: sortida prop de la Barata, ascens al Coll Estret i enllaços cap a Castell Sapera i Coll de les Tres Creus. Naturalesa d’alzinar, romaní i paisatge de masies. • Recomanacions: caminar amb companyia, portar telèfon i conèixer els itineraris; fer costellades només en zones autoritzades. Tancament • Acomiadament i agraïments a l’equip i l’audiència.

Obertura i celebracions • Benvinguda als oients i retorn d’en Joan Maria (amb crosses) amb molt bon ànim. • Homenatge d’aniversari a la Lina: reconeixement emocionat a la seva dedicació a amics, veïns i família. Butlletí municipal Festa de la Pau (20 de maig) • Lloc: plaça de la Pau; una vintena d’entitats hi col·laboren en una festa solidària centrada en la població refugiada. • Activitats: tallers, actuacions locals, xocolatada, lectura de manifest i botifarrada per recaptar fons. • Accions de conscienciació: recreació d’un camp de persones refugiades (amb tancs, “rotonda/retícula” i barca simulada) per visualitzar la realitat que viuen. • Actes previs (17 de maig, Cal Llibreter): xerrada del periodista Nico Valle sobre refugiats a Síria i la ruta cap a Europa; xerrades a escoles (1–19 de maig) sobre fronteres de Ceuta/Melilla, Grècia i Sèrbia amb voluntariat de camp. Reciclatge: dades i crida a l’acció • Dades 2016: 8.314.365 kg de residus (+2,5% vs. 2015); recollida selectiva del 51,2%; generació de 1,35 kg/hab/dia. • Problema d’“impropis” als envasos: 33,8% (molt alt); orgànica al 8,4%. • Impacte econòmic: 0 € de plusvariable d’eficiència el 2016 (vs. ~14.500 € el 2015 i ~17.000 € el 2014) per mala separació. • Missatge clau: cal separar bé els residus; evitar usar el contenidor gris per a “tot”. Es debat entre advertiments i sancions per fomentar el bon reciclatge. Cultura i tradicions • El Cor “L’Opom de Flors” de Sant Just Desvern participa a la 36a Trobada de Caramelles de Casserres (Berguedà), en una jornada de gran germanor. Seguretat i serveis (consells gas – Mossos) • Inspecció obligatòria del gas natural cada 5 anys, avisada per carta per l’empresa distribuïdora; 45 dies per concertar-la amb empresa instal·ladora habilitada. • Durant la inspecció: no donar rebuts ni dades bancàries; no pagar en efectiu (es carrega al rebut mensual). • Calderes: manteniment obligatori per empresa habilitada i conservar el certificat. • Bombones: el titular ha de contractar la revisió quinquennal. • Davant dubtes o sospites: telèfons 012 (informació) i 112 (emergències); contactar Mossos d’Esquadra. “No permetin el pas al seu domicili a persones desconegudes sense una cita prèvia personalitzada.” Medi ambient: Collserola • Pantà de Vallvidrera: conveni del Consorci del Parc de Collserola amb Aigües de Barcelona per construir una base d’aigua per a amfibis, amb seguiment tècnic per a la seva naturalització i ús com a punt reproductiu/refugi. • Acord amb Endesa per optimitzar la xarxa elèctrica: reduir un 19% de traçat i substituir un 21% de cablejat per sistema trenat; inversió d’~1,5 M€ anuals en 3 fases; objectiu: minimitzar impacte paisatgístic, risc de col·lisió de fauna i d’incendi. Des de 1993, reconfigurats 39,9 km de línies aèries i neteja periòdica de franges. Empresa i cultura popular: Damm (cloenda del reportatge) • Presència destacada a l’Exposició Internacional de Barcelona (1929) amb bar de degustació. • Guerra Civil: col·lectivització; posterior recuperació de la gestió i expansió (filials a València, Granada, Sevilla, Múrcia, Mallorca i Ceuta el 1947). • Anys 50: consolidació com a gran cervesa catalana; aposta per publicitat televisiva; el 1970 l’Estrella Damm arriba a TV i amplia patrocini i notorietat. • Producció concentrada al Prat de Llobregat; record històric a Santa Coloma (olla de cocció als jardins Montserrat Roig). Història de Barcelona La Setmana Tràgica (1909) i Francesc Ferrer i Guàrdia • Context: mobilització de reservistes per al Rif (Melilla) després de la pèrdua de colònies; desigualtat per la “quota” de redempció (6.000 rals), que excloïa la classe obrera. • Protestes, barricades i repressió sota Maura (més de 2.000 detinguts). • Figura clau: Francesc Ferrer i Guàrdia, pedagog i fundador de l’Escola Moderna (model laic, racionalista i pedagògic), executat a Montjuïc el 13 d’octubre de 1909. “Sóc innocent; visca l’Escola Moderna.” Llegendes urbanes: l’hostal sinistre • Història de l’Hostal de la Flor de Lis (antic camí de Roma): el llegendari “llit assassí” que s’abatia sobre els hostes distingits per robar-los; descoberta gràcies a una serventa; tancament i condemna dels propietaris; fama de fantasmes posterior. Patrimoni urbà: les fonts de Wallace • Origen: el filantrop anglès Richard Wallace finança fonts d’aigua potable a París després de la Comuna per garantir accés a l’aigua i higiene. • Disseny: Charles-Auguste Lebourg; model icònic de ferro colat (2,71 m) amb quatre cariàtides que simbolitzen bondat, simplicitat, caritat i sobrietat, i les quatre estacions. • Barcelona (1888): 12 fonts donades; avui només dues originals sobreviuen: a la Rambla (davant el passatge del Museu de Cera) i a la cantonada Gran Via/Passeig de Gràcia. Altres ciutats del “club Wallace”: Sant Sebastià, Londres, Mont-real, Zuric, Nova Orleans, etc. Música i comiat • Música: Antonín Dvořák – fragments d’Humoresca; repàs biogràfic (influència de Brahms, èxit de les Danses Eslaves, estada als EUA i la Simfonia “Del Nou Món”, retorn a Bohèmia i direcció del Conservatori de Praga). • Cloenda amb agraïments, recordatori de la reemissió de dissabte i salutacions finals.

Visió general Programa variat de “Seixanta i més” amb notícies locals, cultura i història, consells pràctics i biografies. Destaca la secció de seguretat per a la gent gran (alertes d’estafes i protocols dels Mossos), el butlletí municipal (plusvàlua, biblioteca i transport), propostes de natura i cultura (Collserola i cinema d’art), història urbana sobre la Via Laietana, una llegenda de Serrallonga, la música de Verdi (La Traviata), una extensa biografia de Diana de Gales, recomanacions de lectures verdes i consells per a mascotes en períodes de vacances. Temes principals i punts clau Seguretat per a la gent gran: estafes i consells (Mossos) • Missatge central: desconfiança activa davant desconeguts i ofertes sospitoses. • Estafes habituals: falsos revisors de gas, aigua, electricitat, ofertes telefòniques i suposats empleats amb credencials o uniformes (que poden ser falsos). • Protocols: - No obrir la porta a desconeguts. Verificar trucant a la companyia o demanant que tornin més tard. - Davant el dubte o emergències, trucar al 112. - En reparacions legítimes: no pagar al moment; exigir pressupost i autorització de l’entitat. • Bancs i efectiu: evitar el caixer si és possible, anar al taulell i, si cal, demanar que us acompanyin; compte amb persones massa “servicials” a l’entorn de l’entitat. • Modalitat d’estafa: grup de les “amoroses” (carícies i distreure per robar rellotge, cadena, polseres). • Tònic final: prudència sense por, però amb alerta permanent. "Desconfiança. Desconfiança. Desconfiança." "No obriu la porta mai a qui no conegueu... malgrat credencials o uniformes." Butlletí municipal: fiscalitat, cultura i mobilitat • Plusvàlua municipal: El Tribunal Constitucional declara inconstitucionals i nuls diversos articles d’una llei foral quan graven increments inexistents de valor. • Biblioteca Joan Margarit (2016): 46% de la població usuària; 36.520 visites; ~40.000 préstecs (inclou eBiblio); 1.900 nous títols; clubs de lectura (inclòs en anglès) i hores del conte; reforç com a espai d’aprenentatge i aula d’estudi (3.264 usuaris en franges especials). • Mobilitat i atur: Descompte T-Més per a persones aturades a 9,95 € (independent de zones), >80% de bonificació. Natura i cultura: Collserola i cinema d’art • Collserola (maig): tallers d’orientació a la natura, micromamífers, i jornades vinya i vi a Can Coll (poesia, tast i embotellat de l’anyada 2014). • Cultura en pantalla: CICLE Cinesa “Exhibition on Screen” – impressionisme americà (“El jardí de l’artista”): art, jardins i natura en una nació cada cop més urbana. Història de Barcelona: Via Laietana • Objectiu (inici s. XX): connectar l’Eixample i la Barcelona antiga amb el port per potenciar l’activitat econòmica. • Impacte social: enderroc de ~270 edificis i desallotjament de >10.000 veïns, sense un pla alternatiu immediat. • Millores urbanes: aprofitament per modernitzar clavegueram i serveis; trasllats i reconstruccions pedra a pedra d’elements d’interès (p. ex. dependències gremials a Felip Neri i Plaça del Rei). • Nova centralitat: seu de corporacions (Foment del Treball, Caixa de Pensions, etc.) i arquitectura d’estils com el neogòtic. Llegenda i tradició oral: Serrallonga • Retrat del bandoler Joan Sala i Ferrer (Serrallonga), entre el mite romàntic i la realitat violenta. • Relat espectral: el fantasma del pare el turmenta fins a la detenció (1633) i execució; explica la distorsió mítica vs. història. Música clàssica: Verdi i La Traviata • Breu biografia de Giuseppe Verdi: dels inicis a Busseto i Milà a l’èxit de Nabucco, obres com Rigoletto, Il Trovatore, La Traviata, i maduresa amb Aida i Falstaff. • Escolta: el Brindis de La Traviata (inspirada en “La dama de les camèlies”). Biografia: Diana, Princesa de Gales • Infància marcada per divorci dels pares; educació en internats; feina en jardí d’infància. • Compromís i boda amb el Príncep Carles (1981) en un conte de fades mediatitzat, mentre persistia la relació de Carles amb Camilla Parker Bowles. • Matrimonio conflictiu: pressió mediàtica, depressions, intents de suïcidi, i infidelitats reconegudes públicament. • Entrevista BBC (1995): "En el nostre matrimoni sempre érem tres." • Divorci (1996) impulsat per la reina Isabel II; Diana continua tasca humanitària (SIDA, mines antipersona). • Relació amb Dodi Al-Fayed i tràgic accident al Pont de l’Alma (1997): “Va néixer Lady, es va convertir en princesa i va morir com a llegenda”. Lectures verdes i salut ambiental • Selecció d’obres per a un canvi personal i col·lectiu cap a la sostenibilitat: - “Amb els ulls ben oberts” (George Richman) – inspiració i reptes reals. - Jim Merkel (Fundació Terra) – camí cap al decreixement i vida simple després de l’Exxon Valdez. - Manual pel decreixement (José Manuel Jiménez) – eines contra la insostenibilitat. - “L’energia del sol” – bricolatge solar i divulgació. - “Cradle to Cradle” (McDonough & Braungart) – del residu a nutrient: disseny circular. • Comentari d’actualitat: preocupació per polítiques ambientals permissives (perforacions a Alaska), i la importància d’accions quotidianes. Mascotes en vacances: residència o cuidador? • Alternatives fiables quan no poden viatjar amb vosaltres: - Residències: espais nets, zones d’esbarjo, personal especialitzat i veterinari 24h. - Cuidadors a casa seva: atenció personalitzada, entorn similar a una llar, normalment 1 animal per estada. • Com trobar-ne: cerques web (“cuidadors de gossos/gats, rosegadors, ocells…”) i contrastar referències. • Criteri: prioritzar confiança i benestar de l’animal; un bon cuidador pot ser preferible a una residència massa impersonal. Idees-força • Prudència i verificació davant estafes: 112, no pagar in situ, i no obrir a desconeguts. • Comunitat i cultura locals fortes: biblioteca activa, activitats a Collserola i cicles culturals. • Memòria urbana: la transformació de Barcelona té costos socials i patrimonials, però també modernitza serveis. • Empatia i salut mental: la història de Diana mostra l’impacte de la pressió mediàtica i la falta de suport. • Sostenibilitat a l’abast: lectures i hàbits quotidians poden impulsar canvis. • Benestar animal en viatges: planificació i elecció de recursos de confiança.

Panorama general de l’episodi Programa “Seixanta i més” amb la Joana, la Lina, la Montse, en Joan Maria i en Carles. Una hora amb actualitat local, història cultural, salut i alimentació, música, esport i empresa. Sant Jordi: tradició, indústria i impacte • Ha estat un Sant Jordi de roses i llibres amb èxit: bon temps i gran afluència al carrer. • Repàs històric del sector: des de la creació de l’Institut Català del Llibre (1898), l’Escola Professional (1905) i la Cambra Oficial del Llibre (1918), fins a la institució del Dia del Llibre (1925, traslladat al 23 d’abril). • Publicitat d’època: la Llibreria Espanyola (Rambla) anunciava descompte i música en directe. “Demà 23 d’abril, diada del llibre, 10% de descompte… amenitzarà l’acte l’orquestra Dèmons Jazz.” • Barcelona editorial vs Madrid: als anys 30, Catalunya exportava prop d’1 milió de quilos de llibres (vs 600.000 a Madrid). • L’Eixample esquerra com a districte editorial i indústries complementàries (impressió, enquadernació, litografia, fotogravat). • Publicitat clàssica de Plaça & Janés: “regals de valor duradero” per a tothom. • Aspiració col·lectiva: candidatura de Sant Jordi a Patrimoni Immaterial de la UNESCO. Polletí municipal de Sant Just Desvern • “Primavera a Sant Just” (20 abril–20 maig): propostes culturals, comercials, gastronòmiques i esportives; s’hi sumen Quintotapa, concurs de paradors, Festa del Comerç i Territori. • Accessibilitat al bus: noves plataformes i millores a diverses parades (Can Solana, carrer Todona, carrer Major) i bancs instal·lats. • Parc del Mil·lenari: nova senyalètica integrada a la xarxa de l’AMB; manteniment integral i promoció metropolitana. • Divendres als parcs (5, 12 i 19 de maig): joc lliure per a la infància i les famílies a la plaça Antoni Malaret i Amigó. • Seguretat per a gent gran: xerrada dels Mossos d’Esquadra sobre estafes i prevenció. Curiositats de ciutat Exposició Universal de Barcelona 1888 • Objectiu: impulsar economia, comerç i indústria després de la pèrdua de colònies. • Magnitud: 389.000 m², del Parc de la Ciutadella fins a l’actual Hospital del Mar. L’Arc de Triomf fou construït com a porta del recinte. • Molts edificis desapareguts, com el Palau de la Indústria (70.000 m²; avui, el Zoo). • 400.000 visitants en 20 mesos; impacte industrial sense precedents a l’Estat. • L’anècdota Eiffel: proposta d’una torre de ferro rebutjada a Barcelona, acabà sent la Torre Eiffel de París. A Girona, el Pont de Ferro és obra de l’equip d’Eiffel. Bruixes i bruixots de la Barcelona antiga • Casa “Ser Potas” subministrava animals i ungüents a fetillers; remeier “Sumac” i llegendes urbanes sobre el còlera de 1884. • Els saludadors (setens fills) amb suposats poders: mal d’ull, endevinació, levitació, transfiguracions. • L’“escola de bruixeria” de la Seca: fama i tarifes diferents per a homes i dones; refrany: “Un sol bruixot pot més que set bruixes.” Música • Escolta de l’habanera de l’òpera Marina d’Emilio Arrieta (bio i obres destacades: Ildegonda, La conquista de Granada, sarsueles). • Interpretació de Gregorio Poblador amb Orquestra i Cor de RTVE. Salut i alimentació • Variabilitat de temperatures: alerta amb refredats que poden derivar en bronquitis o pneumònia. • Aliment del dia: el julivert (parsley) com a “tresor” culinari i nutritiu. - Orígens rituals (Pasqua jueva) i usos històrics (grecs, romans, Carlemany, cuina europea). - A la cuina: salsa verda alemanya, fines herbes, pesto, amanides i plats calents. - Família botànica: apiàcies/umbel·líferes (pastanaga, api, fonoll, coriandre, cicuta). - Varietats i fulles; color verd intens com a indicador de frescor. - Comentari del programa: possible aport d’“iode” i precaució en embaràs per l’apiol en dosis molt altes. - Propostes: truita de julivert, gambes a la planxa amb picada de julivert, bistec amb julivert i un toc de vi. Cultura • Premi Cervantes per a Eduardo Mendoza, lliurat a Alcalá de Henares. Discurs amb humor i humilitat, repassant quatre lectures del Quixot al llarg de la vida. “Amb aquest premi no canviaré… continuaré sent Eduardo Mendoza, de professió ‘mis labores’.” Esports • Barça: de la remuntada històrica al PSG a l’eliminació amb la Juventus (0-3 a Torí i 0-0 al Camp Nou) i aplaudiments de 100.000 aficionats malgrat la derrota. • Clàssic al Bernabéu: Messi decideix al descompte; la Lliga queda oberta i d’alta tensió fins al final. Empresa i història • Damm: orígens alsacians (Damm i Quetzmann), fàbriques al Poblenou i a l’Eixample, cerveceria Gambrinus, estrella vermella, presència a les Exposicions de 1888 i 1929. • 1910: constitució de Societat Anònima Damm; 1913: electrificació; Guerra Civil: col·lectivització; postguerra: expansió estatal; anys 50-70: diversificació i publicitat televisiva (1970, Estrella Damm a TV).