
Cinema sense condicions del 13/5/2014 — Extrems: addiccions, docuficció i muntatge
Introducció i convidat • Convidat: Joan Riedweg, codirector d’Extrems (amb Abel Folk), cineasta polifacètic (director, guionista, muntador, compositor). • Els conductors destaquen la qualitat sorprenent d’Extrems i el seu muntatge innovador. "Constantment estàs veient ficció i, cada dos minuts, pam: no és ficció, és veritat." “Extrems”: objectiu i format Objectiu social i recepció • TV-movie de TV3 que va tenir 7 setmanes en sala (Cinemes Alexandra) amb pressupost reduït. • Propòsit: ajudar la societat parlant d’addiccions des de la normalitat i l’esperança (final positiu i no morbós). • Audiència TV: més de 450.000 espectadors en estrena tardana; gran interès social. Format i to • Híbrid de docuficció: barreja de ficció interpretada i testimonis reals. • Estructura en tres parts: primera com a enigma des del punt de vista del coaddicte, segona que revela i lliga les peces, i tercera que tanca en clau de recuperació. • Ritme marcat pel “pam” que alterna realitat i ficció per trencar expectatives i reforçar el missatge. • Tractament de moments d’angoixa amb pinzellades d’humor per donar respir. Metodologia creativa i posada en escena Direcció d’actors i improvisació • Es van estudiar 16 històries reals i se’n van escollir 6; als actors només se’ls donava una part i la resta l’explicava el protagonista real just abans de rodar. • Sense assaigs, take únic sempre que fos possible: cerca del naturalisme i la veritat emocional. "Sin trampa ni cartró": els extres del DVD mostren converses actor-personatge sense música ni filtres. Muntatge i llenguatge • El muntatge (assumit per Riedweg) és el cor del film: analogia amb la cuina (guió = menú; rodatge = mercat; muntatge = cuina on es combina i tasta). • Ús expressiu de color, so i efectes digitals (pocs però impactants), i 15 formats de càmera (incloent mòbils) per aconseguir textures diferenciades i agilitat. • Rodatge “impossible”: 22 dies, ~200 seqüències (10/dia) gràcies a la planificació i experiència en videoclip. Contingut i missatge sobre addiccions • L’addicció és una malaltia (no un vici). El film evita morbo i estigmes; mostra perfils no marginals que poden acabar a presó pels cercles de consum. • El rol del coaddicte (parella/familiar que no veu la realitat) és clau; el film el fa viure a l’espectador a la primera part. • Compromís amb final constructiu: centres amb més del 70% de recuperació. • Classificació +12 per fer-la arribar a adolescents; projeccions en escoles, universitats i debats amb fort impacte. "Volem una pel·lícula que ajudi la gent." Difusió i indústria • Problema crònic de promoció i difusió del cinema català a l’estranger. • Al Festival del Caire (classe A), Extrems va ser l’única cinta espanyola/catalana; cap periodista estatal acreditat la va veure. Contrast amb el suport institucional francès (ambaixada, premsa, protocol). Biografia i altres obres • Riedweg ve de periodisme i Ràdio i TV, però aviat entra en vídeo/postproducció. Trajectòria en publicitat i videoclips (HD pioner, estereoscopia 2K) i interès per 4K. • Aliança creativa amb Abel Folk (codirecció complementària: actors/òptica vs tècnica/edició). • Altres treballs: Desclassificats (TVMovie sobre poder mediàtic i polític; bones dades tot i competir amb Avatar). Reflexions sobre el cinema • El cinema pot ser evasió però també servei públic. Extrems neix d’una motivació personal (el germà de Riedweg, que va morir per l’alcohol; homenatge explícit). • Crítica als estereotips de la comèdia comercial, tot reconeixent-ne l’ofici i el bon guió quan hi és. • Referent esmentat: Richard Curtis; posada en valor de la comèdia ben escrita i de la dificultat de fer riure. Clau de lectura estètica • Recursos com mèdiums, lluminositats “extraterrestres” o cowboys s’utilitzen per representar paranoies del consum, amb una lectura oberta per a l’espectador. • L’espectador és convidat a construir la pel·lícula. Tancament • Agraïments i crida implícita a una major difusió d’Extrems. • Anunci del següent programa: Shohei Imamura i “La balada de Narayama”.












