Cinema sense condicions del 17/12/2013 — Jaime Camino i la Guerra Civil al cinema; Incendies, Apocalypse Now i “What Maisie Knew”
Panorama general Programa dedicat principalment a la Guerra Civil Espanyola al cinema i al monogràfic sobre Jaime Camino i el seu documental clau, La vieja memoria. A més, crítiques de films vistos recentment i una estrena destacada. "La veritat històrica és, per suposat, impossible de copsar" — idea-força que travessa el debat sobre el documental i la memòria. Pel·lícules vistes i recordatoris Apocalypse Now (Redux) — el descens als inferns • Es remarca la posada en escena final amb Marlon Brando i la connexió amb el cor del mal. • Paral·lel amb la novel·la Heart of Darkness: adaptació lliure però essencial del viatge cap a la foscor. • Contrapunt entre l’inici i el final: de la inquietud inicial a la bogeria induïda pel context bèl·lic. Brief Encounter (David Lean) i obituaris • Lectura femenina i íntima del desig i la fascinació, narrada des d’ella. • Tanca amb una línia colpidora sobre el retorn al matrimoni. • Record a Peter O’Toole i Joan Fontaine. Anàlisi ampliada: Incendies (Denis Villeneuve) • Valorada com a thriller moral de gran tensió i estructura impecable. • Dues idees matemàtiques articulen el relat: - Conjectura de Siracusa (Collatz) com a metàfora de camins que sempre retornen a l’origen. - La pregunta clau: > "1 més 1 pot ser 1?" com a símbol del nus identitari i del trauma. • Interpretacions potents i final revelador que reordena el sentit de la recerca. Estrena: “¿Qué hacemos con Maisie?” (What Maisie Knew) • Adaptació de Henry James traslladada a l’actualitat: mirada infantil sobre un divorci tòxic. • El mèrit és el punt de vista de la nena: entén poc, però l’espectador capta l’egoisme dels adults. • Ben rodada, emotiva, amb algun tòpic de resolució. Adaptacions literàries: Henry James i el llenguatge del cinema • Referència a The Innocents (1961) (Jack Clayton) com a obra mestra d’ambient a partir de The Turn of the Screw. • Idea clau: la bona adaptació no calca, sinó que reinterpreta amb llenguatge propi. • Notes sobre altres adaptacions reeixides i expectativa amb El médico (Noah Gordon). Monogràfic: Jaime Camino i “La vieja memoria” El documental com a dispositiu de memòria • La pel·lícula articula testimonis oposats i imatges d’arxiu per mostrar la polivalència del relat. • Tesi implícita: el documental pot ser tan interpretatiu com la ficció; el muntatge crea diàlegs ficticis entre ideologies. • Context d’estrena (1979): fi del franquisme, accés a materials vetats i urgència per reconstruir el relat col·lectiu. Filmografia i context • Altres títols: Las largas vacaciones del 36, Dragón Rapide, El largo invierno, Los niños de Rusia. • Dificultats de producció i impacte econòmic en la seva trajectòria. La Guerra Civil al cinema: mapa essencial Orígens i propaganda • L’Espoir / Sierra de Teruel (A. Malraux): rodada en plena guerra, rescat d’un aviador. • Raza (guió de “Jaime de Andrade” = Franco): dues versions; la segona elimina antisemitisme i apologètica feixista per encabir-se al context de la Guerra Freda. • For Whom the Bell Tolls i derivacions USA: mirada exògena, sovint despolititzada o esbiaixada. Revolució, POUM i fractures internes • Tierra y Libertad (Ken Loach): revolució, POUM, tensions amb comunistes; memòria d’Andreu Nin i la repressió estalinista. Memòria íntima, sàtira i retrats de Franco • La plaça del Diamant: Barcelona i la intimitat del trauma. • La vaquilla (Berlanga): sàtira de la guerra; guió de llarga gestació (Azcona). • Dragón Rapide i Madregilda: figura de Franco en clau de retrat i ironia. • Episodi d’Eva Perón a Espanya com a mirall de contrastos i legitimació simbòlica. Sèries, novel·la i memòria social • La forja d’un rebelde (Mario Camus) i la trilogia d’A. Barea: crònica autobiogràfica i social. • Ecos a Los santos inocentes (Camus): jerarquies, vencedors i vençuts. Polèmiques i metacine • Libertarias: mirada criticada com a frívola/desdibuixada de la militància femenina. • La niña de tus ojos: comèdia d’ofici sobre rodatges espanyols a l’Alemanya nazi. Memòria, equidistància i fantasia • Soldados de Salamina: debat sobre equivalències de patiment i el cas Rafael Sánchez Mazas; per alguns, el film millora la novel·la. • Pa negre (Agustí Villaronga): reconeguda, però polèmica en la seva recepció comparada. • El laberinto del fauno i El espinazo del diablo (G. del Toro): ús del fantàstic per narrar el trauma. • Anècdota real de postguerra: trajectòries contradictòries entre bàndols i repressió a la tornada. Recursos recomanats • Sèrie documental: The Spanish Civil War (Granada TV) — 6×50’, rigor i pluralitat d’enfocs. • Altres títols citats: Canciones para después de una guerra, Balada triste de trompeta, La voz dormida. Idees clau • El documental no és neutral per se: muntatge i veu poden invertir el sentit de les imatges. • Les adaptacions literàries reeixides tradueixen (no calquen) la novel·la al llenguatge del cinema. • La Guerra Civil al cinema oscil·la entre propaganda, memòria íntima i al·legoria fantàstica, amb tensions sobre equidistància i reconeixement del dolor.
