En aquesta entrevista, Marc Riba, entrenador de l'equip de veterans del Sant Just, parla de la història de l'equip, els seus èxits, la importància de l'ambient familiar, els entrenaments i la motivació dels jugadors. Destaca que la temporada passada van aconseguir pujar a la Divisió d'Honor i comenta les expectatives per al proper any
L'espai de coaching del Frank Rigol explora el concepte de la inculturació, que és el procés d'integració d'un individu en una nova cultura. Es destaca com les creences i valors que assimilem des de petits poden influir en la nostra manera de pensar i actuar sense que en siguem plenament conscients. Rigol proposa la importància de qüestionar aquestes creences per poder millorar la nostra vida personal i emocional
Visió general Programa centrat en la pel·lícula Segundo Premio (2024) d’Isaki Lacuesta i Pol Rodríguez, inspirada en el grup Los Planetas i la seva Granada indie dels anys 90. Inclou una entrevista extensa amb Lacuesta, anàlisi formal de la pel·lícula, context històric-musical i una breu secció final amb crítica de la minisèrie Eric (Netflix, 2024). "Esta película es sobre el grupo Los Planetas"… amb el “no” ratllat al cartell: una declaració d’intencions sobre mite i ficció. La pel·lícula i el context Premis a Màlaga: Vidnaga d’Or a Millor Pel·lícula, Millor Direcció (Lacuesta/Rodríguez) i Millor Muntatge (Javi Frutos). Carta de presentació poderosa abans del pas per festivals. Granada, anys 90: ciutat culturalment viva; el film recrea amb versemblança l’escena indie rock, locals com el Planta Baja i l’ambient creatiu (referents lorquians, Morente, viatges i encreuaments amb jazz i escena novaiorquesa). Públic: atractiva per a joves (descoberta d’una època) i no tan joves (ressonància generacional). L’entrevista a Isaki Lacuesta: idees clau Fer-se seu l’altri: interseccions i subjectivitat • “Busco interseccions”: no fa autobiografia directa; s’apropa a mons aliens per trobar-ne el terreny comú. • De l’“invisible” realista (Entre dos Aguas, La leyenda del tiempo) a una posada en escena subjectiva: la forma respon a l’estat emocional dels personatges i permet una paleta visual diversa (fins a quatre punts de vista). Jonas Trueba vs. Lacuesta: dues pel·lícules possibles • El projecte inicial de Jonás Trueba era coherent però d’un “estil Trueba” que Lacuesta no podia fer; cadascú n’hauria fet una versió distinta i legítima. Direcció a distància: límits i oportunitats • Rodatge amb monitorització remota per una emergència personal, però amb 6 mesos previs d’assaig i preparació que ho van fer viable. • Co-direcció amb Pol Rodríguez: “quatre ulls veuen més que dos” i coneixement mutu de criteris. Música i muntatge: motor narratiu • La música diegètica està ordenada des del guió (amb Fernando Navarro) i reescrita al muntatge per funció dramàtica. • El muntatge descobreix l’imprevisible: “rodes trames que després no munten” perquè el film “s’escriu” a la sala. Referents i col·laboracions • Lacuesta s’anima amb la guitarra i compon amb Londji Denley el tema “Office the Worst”. • Referències: ecos de Jules et Jim i una cita bunyuelesca (traça d’avió sobre la lluna). Personatges i presència femenina • Estefani Magnin (Mai): aparicions amb gran gravetat dramàtica; quan entra, “fa girar la pel·li”. La seva manera de tocar d’esquena ve d’un gest real (timidesa de la Mai). “Ordenar el desordre” i llegibilitat • Del disseny més impressionista inicial a una narrativa més clara: “l’ordenació del desordre”. • Acceptació millor de la fragmentació i canvi de to com si fos un disc (cançons-estats), justificat per la psicodèlia dels personatges. Temes de fons • Amistat, amor, confiança/desconfiança, treball en equip quasi “amorós”, i la fricció creativa pròpia del rock. Tertúlia i anàlisi del film Energia, estil i espectador • Cinema rocker (o “flamenc”) en actitud: energia viva a cada tall i plano; l’espectador participa de manera activa. Poètica Bressoniana aplicada • Música diegètica “o no ha de ser” (Bresson); gran treball de transicions i silencis (veu interior) que la fan mereixedora del premi de muntatge. Mite vs. realitat i reconstrucció • El film aborda el mite de Los Planetas més que la mera cronologia. Recuperació minuciosa d’espais (p. ex. Planta Baja), sorprenent per als locals que el van viure. Autenticitat musical i interpretacions • Sense playback: els actors són músics i toquen en directe; les versions respecten l’ànima de l’original amb matisos propis. • Cast molt sòlid; destaca Estefani Magnin com a eix sentimental. Moments i peces clau • L’ús de temes de “Una semana en el motor de un autobús” com a “costelles” de la columna vertebral del film. • “La caja del diablo” (9–10’): peça hipnòtica que el programa recomana escoltar; el film convida fins i tot a “cantar al cinema”. • Tractament dels excessos (drogues/alcohol) sense apologia: el relat mostra també els límits creatius i personals. • Processó nocturna integrada de forma orgànica (ressonàncies d’altres cinema contemporanis), com a imatge ritual i col·lectiva. Recomanació de sèries: Eric (Netflix, 2024) Minisèrie britànica, 6 capítols, amb Benedict Cumberbatch; creada per Abi Morgan, dirigida per Lucy Forbes. Ambient: Nova York vuitantera, món dels puppets/marionetes; un pare marionetista i la desaparició del seu fill. Valoració: • Cap. 1–3: impecables (interpretacions, tensió, subtrames, fotografia). • Cap. 4–6: baixada notable; deriva més fosca i barroca que desdibuixa el to i porta el protagonista a un registre massa caricaturesc en moments. Títol: “Eric” és el nom de la marioneta creada a partir d’un dibuix del nen (esperança que el fill “la vegi” i torni a casa). Recomanació: tot i la irregularitat final, val la pena arrencar-la pels tres primers episodis. Conclusió Segundo Premio és un film vital, subjectiu i musicalment orgànic, capaç d’“ordenar el desordre” i de dialogar amb el mite de Los Planetas sense caure en el biopic literal. Recomanació ferma d’anar al cinema; per a totes les edats i sensibilitats (tant fans com neòfits del grup).
Aquesta edició de Sant Just Notícies destaca la 19a trobada gegantera a Sant Just el dissabte 8 de juny, la conferència sobre la Gran Muralya xinesa a càrrec de Borja Peligero i l'exposició d'Obro la Porta Mirall de Carme Malaret i Abdo Martí. També s'informa sobre el celler de Can Mata com a punt d'informació turística a Sant Just i altres activitats i esdeveniments a la localitat
En aquesta entrevista a la radiodifusora local d'Esvern, la Street Goldstein, propietària del celler de Can Mata, explica com el comerç es convertirà en un punt d'informació turística per a la comarca del Baix Llobregat i el Penedès. Parla de la importància de potenciar el turisme de proximitat i lligar-lo amb el món del vi i la gastronomia. També menciona altres localitats a Catalunya que ofereixen formació en turisme i com l'ajuntament de Sant Just informarà els visitants a través de la pàgina web i altres plataformes
L'Astrid Goldstein, copropietària del Celler de Can Mata, explica com el seu establiment es convertirà en punt d'informació turística, destacant la importància del turisme local i les formacions per afrontar aquesta nova etapa. Es parla de la necessitat de conèixer millor el patrimoni cultural i gastronòmic de Sant Just i les comarques veïnes per atraure tant turistes com residents
Un programa al meu gust. La música que em desperta sentiments i emocions. Música clàssica, jazz, new age, etc. La paraula, la poesia introdueix la música. Maria Quintana.
Audició de sardanes amb comentaris sobre les peces que s’escolten. A la meitat del programa, s’inclou normalment una curta notícia relacionada amb el món de la sardana.
La xarxa educativa de Sant Just es reunirà per discutir el paper dels adults en l'acompanyament educatiu dels joves, amb l'objectiu de millorar les pràctiques actuals i promoure la participació i els drets culturals dels joves. També destaquen altres activitats com l'Exposició del 15è Concurs Internacional de Fotografia, els capvespres musicals a la Miranda i la inauguració de l'espai Dona a Sant Just
En aquesta entrevista a Ràdio Desvern, la Joa Sobera parla de l'Espai Dóna, un nou projecte a Sant Just que busca ser un espai de trobada per a totes les dones. L'espai té l'objectiu de respondre a les necessitats, interessos i aspiracions de les dones, i treballa diversos àmbits com la salut, l'art i les emocions. També s'expliquen les sessions del Cercle de Dones i com aquest projecte permet a les dones connectar amb els seus talents i descobrir-se a elles mateixes
L'Espai Dona a Sant Just busca ser un punt de trobada per a dones on es fomentin les relacions emocionals i es treballi en aspectes com les emocions, el cos i la part espiritual. L'espai proposa diferents activitats, com cercles de dones, per ajudar les participants a conèixer-se millor i a gestionar les seves emocions a través de l'art i l'autoconeixement
Visió general Episodi completament basat en la repetició d'una sola frase: "Bona nit", pronunciada a intervals regulars d'uns 30 segons, al llarg d'aproximadament 2 h i 8 min (0s–7678s). "Bona nit" Què ofereix • Minimalisme sonor i ritme constant • Cap canvi de tema ni contingut editorial addicional • Espais de silenci que creen una sensació de pausa, espera i atenció Temes principals • Repetició i ritme • Silenci com a espai expressiu • Expectativa i subversió del format de podcast • Ús funcional: relaxació, ASMR o ambient Com s'estructura l'episodi • Salutació "Bona nit" repetida cada ~30s, de l'inici fins al final • No hi ha entrevistes, notícies ni seccions diferenciades • L'episodi pot interpretar-se com una peça experimental o performativa Moments i guiatge d'escolta • El patró es manté estable: una salutació cada 30s entre 0s i 7678s • No hi ha "moments clau"; l'escolta és sobre la permanència del patró
