Tots els episodis

30490 episodis disponibles

Filtra per programa

episodis

4369-4392 de 30490
  • Sant Just Notícies (edició migdia) del 25/3/2024 — ** Notícies destacades de Sant Just: Eleccions, Violència Masclista i Activitats Culturals ** - episode art
    Sant Just Notícies (edició migdia)
    25'

    Sant Just Notícies (edició migdia) del 25/3/2024 — ** Notícies destacades de Sant Just: Eleccions, Violència Masclista i Activitats Culturals **

    ** En aquesta notícia es destaquen les següents temàtiques: consulta del cens electoral per a les eleccions al Parlament de Catalunya, xifres sobre violència masclista al Baix Llobregat i diverses activitats a Sant Just com jornades esportives inclusives i una exposició d'art contemporani. **

  • #195 - Entrevistes de La Rambla del 25/3/2024 — La vida d'Akira Toriyama, creador de Bola de Drac - episode art
    Entrevistes de La Rambla

    #195 - Entrevistes de La Rambla del 25/3/2024 — La vida d'Akira Toriyama, creador de Bola de Drac

    Akira Toriyama, nascut el 5 d'abril de 1955, és un dels mangakes més influents del món, conegut per la seva sèrie icònica Bola de Drac. Malgrat la seva infantesa marcada per la passió pel dibuix, va començar la seva carrera professional dissenyant cartells per a una agència de publicitat. El seu auge va arribar amb Doctor Slum, que el va portar a crear Bola de Drac, la qual va iniciar una era en el manga i l’anime. A més de la seva contribució al manga, Toriyama va dissenyar personatges per a videojocs i va participar en projectes diversos fins a la seva mort, l'1 de març de 2024

  • La Rambla del 25/3/2024 — Magazín matinal a Ràdio d'Esbert - episode art
    La Rambla
    2h 54min

    La Rambla del 25/3/2024 — Magazín matinal a Ràdio d'Esbert

    Ràdio d'Esbert, la ràdio municipal de Sant Just, ofereix un magazín matinal dirigit per la periodista Núria García de dilluns a divendres, de 10 a 1. El programa inclou actualitat local, notícies destacades, efemèrides, previsió del temps i col·laboracions diverses. Cada dia s'hi realitzen entrevistes i tertúlies sobre temàtiques d'interès per a la comunitat, amb la possibilitat de seguir el programa a través de seva web i xarxes socials

  • Benvinguts, Benvolguts, Ben Trobats del 22/3/2024 — Crisi penitenciària i model català de reinserció; diàleg interreligiós amb Ignasi García Clavel; El Siglo i memòria de Barcelona; música i efemèrides - episode art
    Benvinguts, Benvolguts, Ben Trobats
    2h 5min

    Benvinguts, Benvolguts, Ben Trobats del 22/3/2024 — Crisi penitenciària i model català de reinserció; diàleg interreligiós amb Ignasi García Clavel; El Siglo i memòria de Barcelona; música i efemèrides

    Resum general de l’episodi Introducció i convidat • El programa obre contextualitzant la crisi penitenciària a Catalunya arran de l’assassinat d’una treballadora del CIRE a Mas d’Enric i presenta el convidat, Ignasi García Clavel, figura clau del model penitenciari català basat en la reinserció. "Les penes privatives de llibertat han d’anar orientades a la rehabilitació" (art. 25.2 de la Constitució) Bloc 1 — Crisi penitenciària: reinserció vs punitivisme (sec. 186–1655) Punts clau • CIRE vs presó: el CIRE és una empresa pública de treball penitenciari; la presó és Mas d’Enric (Tarragona). • Tensió sindical: peticions d’armament (p. ex., Tasers) contravenint recomanacions de drets humans; risc de deriva punitivista. • Model català: des dels 80, aposta per una òptica humanista i de reinserció (inspiració nòrdica, LO 1979 i art. 25.2 CE). Consens polític transversal al llarg dels anys. • Seguretat: a la presó (com al carrer) la seguretat total és impossible; cal millorar protocols i fer informacions reservades en cada cas crític. • Dades 2023: 33 morts a la població reclusa a Catalunya (majoria per causes mèdiques i suïcidis); revisió de casos i mesures de prevenció de suïcidi. • Personal i organització: el debat sobre torns concentrats i la percepció de “falta de personal”; cal orientar-se a servei públic i millor organització. • Formació: equilibri entre custòdia i tractament; fomentar habilitats d’empatia i gestió com a eina de seguretat, a més dels equips protectors. • Salut mental: augment de patologies mentals; proposta d’una “tercera institució” entre hospital psiquiàtric i presó. • Percepció vs dades: sensació d’impunitat pels furts i reincidència; possible ajust del codi penal per a multireincidència en delictes menors. • Comparatives: taxes de reclusió — Catalunya ~0,10% (60% estrangers), Espanya ~0,12% (27% estrangers), EUA ~0,75% (amb presons privades i cadenes perpètues). "La seguretat al 100% és impossible... però cal posar totes les eines per millorar-la". Bloc 2 — Música i context: What a Wonderful World (sec. 1656–2022) Interludi musical • Versió coral i emotiva de What a Wonderful World. Playing for Change i “l’avi” Elliott Small • Projecte musical global per la unitat internacional. • Perfil de Grandpa Elliott (armoniquista i cantant de carrer de Nova Orleans), iconografia urbana i trajectòria vital. Bloc 3 — Q&A amb Joan: privatització, externalitzacions i seguretat (sec. 2026–2537) • Presons privades (EUA, intents al Regne Unit): el negoci desvirtua la finalitat pública; posició clara: “presons, negoci mai”. • Externalitzacions: poden fallar en serveis nuclears de l’Estat; risc d’incentius perversos. • Relació amb funcionaris: històricament complexa; cal millorar formació i reduir interinatges; integrar règim i tractament. • Seguretat intel·ligent: ocupació positiva, bon tracte i disciplina ponderada com a eines de prevenció; no tot és equipament coercitiu. Bloc 4 — Afers religiosos a Catalunya: mapa i diàleg (sec. 2597–3497) Creació i mandat • Naixement de la Direcció d’Afers Religiosos (inicialment “secretaria sectorial”) per mapar confessions i garantir drets. • GETER: Grup de Treball Estable de Religions (jueus, catòlics, ortodoxos, protestants i musulmans): fer coses junts més que debat teòric. Islam a Catalunya • Islam no radicalitzat majoritari; necessitat de mesquita “com cal” (actualment molts oratoris). • Consell Islàmic i vigilància preventiva (Mossos) per evitar radicalitzacions (referència a Ripoll 2017). Abusos i transparència • La pederàstia no és exclusiva de l’Església, però cal assumir responsabilitats, esclarir i tolerància zero. Bloc 5 — Educació i valors: Fundació d’Escoles Parroquials (sec. 3501–3711) • Xarxa d’escoles parroquials (18 centres; 5 d’educació especial; 4 amb batxillerat; ~7.000 alumnes) vinculades als valors de l’Evangeli. • Suport a comunitats i barris amb dèficits històrics; continuïtat pedagògica i canònica. Bloc 6 — Música i cultura pop (sec. 3744–3992) • Nova versió de What a Wonderful World per Ruben and the Dark (canadencs), arran de la BSO de Dolittle (2020). Bloc 7 — Canvis a la Conferència Episcopal Espanyola (sec. 4028–4163) • Lluís Argüello (nou president) vs estil d’Omella: s’espera pragmatisme institucional; Cobo Cano (vicepresident) amb sensibilitat social urbana. Bloc 8 — Clàssic musical: Otis Redding (sec. 4172–4360) • Sittin’ on the Dock of the Bay i record de Otis Redding (publicació pòstuma, èxit mundial) — breu semblança biogràfica. Bloc 9 — Curiositats històriques (sec. 4369–4713) • Otto von Bismarck i la unificació alemanya; autoritat vs pluralisme. • Abolició de la Inquisició a Espanya (Regència de Maria Cristina). • Vasco da Gama: ruta a l’Índia i epopeia marítima. • L’Encyclopédie (Diderot i d’Alembert): peça clau de la Il·lustració i el pensament modern. Bloc 10 — Plans de Setmana Santa: El Moianès (sec. 4715–4809) • Coves del Toll i parc natural; Museu, teatre i casa natal de figures locals; Santuari de Bastany (claustre destacat). Bloc 11 — Editorial: política catalana (sec. 4834–4919) • Paradoxa de la majoria del 52% i l’impacte de la repressió i la negociació amb Madrid; efectes en participació i sincronització parlamentària; llei d’amnistia en curs. Bloc 12 — Barcelona en primera persona: Cecília Gómez de l’Olmo i El Siglo (sec. 4925–6086) El Siglo: naixement, esplendor i foc • Història d’Eduardo Conde i els Grandes Almacenes El Siglo (Rambla dels Estudis): catàlegs massius, logística moderna, 1.000+ empleats, globus als infants. • Figures vinculades: Antonieta Macià, Francesc Canals i Ambrós (el “Santet del Poblenou”) i la seva predicció d’un incendi. • Grans incendis: 1932 (aparador amb tren elèctric); 1979 (fals sostre). Transformacions posteriors: Hotel Manila, galeries Manila, Simago… Vida i tragèdia de Cecília • Vila Cecília i Quinta Amèlia: toponímia dedicada a dues dames de la burgesia. • Mort accidental de Cecília (petroli i quinqué) i multitudinari funeral (més de 3.000 persones, carruatges, seguici fins al Poblenou). Bloc 13 — Efemèrides i sants (sec. 6109–6652) • De Lumière (cinematògraf) a Beatles (Please Please Me), passant per Dachau (1933) i l’Enxaneta (nanosatèl·lit català, 2021). • Naixements: Chico Marx, Marcel Marceau, Andrew Lloyd Webber… • Defuncions: Goethe, Bebo Valdés, William Hanna… i santedat: calendari de sants diversos. Bloc 14 — Projectes i reconeixements (sec. 6653–6819) • Catalunya Religió (2009): portal d’actualitat religiosa cofundat per Ignasi G. Clavel i Josep Maria Carbonell. • Creu de Sant Jordi (2023) per “construir des de l’escolta i el diàleg una societat més empàtica i tolerant”. Cloenda — Convivència i missatge final (sec. 6886–7020) • Crida a viure amb honradesa, posar pau i combatre l’armamentisme i les desigualtats. "Mentre visquis, segueix aprenent a viure" — Sèneca

  • Sant Just Notícies (edició migdia) del 22/3/2024 — ** Sant Just: Notícies Destacades ** - episode art
    Sant Just Notícies (edició migdia)
    26'

    Sant Just Notícies (edició migdia) del 22/3/2024 — ** Sant Just: Notícies Destacades **

    ** L'article recull diverses notícies d'interès local a Sant Just, com la integració de la cirurgia robòtica a l'Hospital Moisés Brogi, un protocol de sostenibilitat de l'Àrea Metropolitana o les millores a l'il·luminació pública del municipi. També destaca l'èxit del Club de Novel·la Gràfica de l'Ateneu i altres activitats i esdeveniments del cap de setmana a Sant Just. **

  • La Rambla del 22/3/2024 — Entrevista amb Javier del Campo sobre el club de lectura de novel·la gràfica - episode art
    La Rambla
    2h 54min

    La Rambla del 22/3/2024 — Entrevista amb Javier del Campo sobre el club de lectura de novel·la gràfica

    Javier del Campo, coordinador del club de lectura de novel·la gràfica de l'Ateneu de Sant Just, ens explica la seva experiència des de l'inici del club, la metodologia que utilitza per conduir les sessions i les obres que han llegit fins ara. Destaca l'èxit de la participació i l'interès dels assistents per la temàtica del còmic, així com la importància de la lectura accessible per a infants. També comenta sobre la nova edició del club de lectura de còmic infantil

  • Disco Rayado del 21/3/2024 — Bona nit: mantra repetitiu per al son i la relaxació (episodi minimalista) - episode art
    Disco Rayado
    57'

    Disco Rayado del 21/3/2024 — Bona nit: mantra repetitiu per al son i la relaxació (episodi minimalista)

    Resum general Episodi completament minimalista on només se sent la frase "Bona nit" repetida de manera constant al llarg de tot l'àudio (aprox. 57 minuts i 27 segons). No hi ha canvis de tema, convidats, ni conversa; és una peça sonora de repetició que funciona com a mantra o ambient per a la relaxació i la inducció al son. "Bona nit" Què ofereix • Ritme constant: una locució breu repetida aproximadament cada 30 segons. • Funció principal: afavorir el desacoblament cognitiu i l'entrada a un estat de calma. • Sense narrativa: no hi ha seccions informatives ni transicions temàtiques. Temes principals • Son i relaxació: enfocament en crear un entorn propici per dormir. • Mantra i repetició: ús d’un element lingüístic simple per induir tranquil·litat. • Minimalisme sonor: absència d’ornamentació o contingut conversacional. • Idioma: el català com a vehicle d’un missatge bàsic i afectuós. Moments clau i estructura real • 0s – 3447s: Repetició sostinguda de "Bona nit" a intervals regulars. No es detecten introduccions, resums inicials diferenciats ni canvis de secció. Ús recomanat • Per a rutines de son o mindfulness. • Com a fons neutre per reduir el soroll cognitiu. Notes • No hi ha diversos temes: el contingut és uniforme i no presenta blocs diferenciats; per això, l’episodi es resumeix en una sola secció contínua.

  • Sant Just Notícies (edició migdia) del 21/3/2024 — ** Sant Just Notícies: Activitats, informació local i concursos a Sant Just ** - episode art
    Sant Just Notícies (edició migdia)
    27'

    Sant Just Notícies (edició migdia) del 21/3/2024 — ** Sant Just Notícies: Activitats, informació local i concursos a Sant Just **

    ** Sant Just Notícies us informa de les activitats, esdeveniments i notícies locals de Sant Just. Des de la informació sobre els Jocs Florals i el Dia Mundial de la Poesia, fins a les iniciatives del Centre d'Atenció Primària i les activitats culturals i educatives. També destaca el creixement de la població estrangera al Baix Llobregat. **

  • La Rambla del 21/3/2024 — Celebrem el Dia Mundial de la Poesia amb el Servei Local de Català - episode art
    La Rambla
    2h 54min

    La Rambla del 21/3/2024 — Celebrem el Dia Mundial de la Poesia amb el Servei Local de Català

    En aquest programa, celebrem el Dia Mundial de la Poesia amb un grup d'alumnes del Servei Local de Català, que reciten el poema "M'ha estimat molt la vida" de Vicent Andrés Estellés en diferents idiomes com el català, anglès, portuguès, alemany, italià i francès. Marta Mossà, responsable del servei, comparteix informació sobre el voluntariat lingüístic i els projectes futurs

  • Cara B del 20/3/2024 - episode art
    Cara B
    59'

    Cara B del 20/3/2024

    Bona música amb l'olor d'aquells vinils de fa uns quants anys., amb Albert Trullàs

  • Veus Parròquia del 20/3/2024 — Dret a l’educació (Art. 26) als 75 anys de la DUDH: Dinamarca, Espanya i Burkina Faso — història, gènere i reptes actuals - episode art
    Veus Parròquia
    29'

    Veus Parròquia del 20/3/2024 — Dret a l’educació (Art. 26) als 75 anys de la DUDH: Dinamarca, Espanya i Burkina Faso — història, gènere i reptes actuals

    Resum general Episodi centrat en l’Article 26 (dret a l’educació), emmarcat en el 75è aniversari de la Declaració Universal dels Drets Humans (DUDH). S’ofereix una mirada comparada entre Dinamarca, Espanya i Burkina Faso per analitzar sistemes educatius, desigualtats de gènere i reptes actuals. Context: 75è aniversari de la DUDH i mirada de gènere • La DUDH va ser proclamada el 10 de desembre de 1948 (París, ONU) amb participació de dones i homes de tot el món. • Intervenció clau de dones perquè el text fos realment inclusiu. Es destaca el canvi en l’article 1: de “tots els homes” a “tots els éssers humans” (atribuit sovint a la jurista índia Hansa Mehta). • Els drets són universals, innats, inviolables i d’obligat compliment; cada estat ha de garantir-los i protegir-los. Article 26: dret a l’educació (claus) • Educació elemental: gratuïta i obligatòria. • Formació professional i estudis superiors: accessibles a tothom d’acord amb els mèrits. • Finalitat: desenvolupament de la persona, respecte als drets humans i llibertats, foment de la tolerància i l’amistat entre nacions, i preservació de la pau. • Dret dels pares a escollir l’educació dels fills. • La no discriminació (nenes i nens) afavoreix l’igualtat de gènere. Dinamarca: un sistema primerencament inclusiu amb deures pendents Fitxa ràpida històrica i de sistema • 1739: substitució del llatí pel danès a les escoles. • 1739-1780: inclusió de les nenes a les primàries públiques; 1780s i 1840s: secundàries per a nenes (Copenhaguen i després país). • 1814: obligatòria i gratuïta per a tothom (nenes i nens). • 1875: accés de les dones a la universitat; 1921: accés a totes les professions (incloses clergat i exèrcit). • Escolarització dels 7 als 16 anys; 75% continua a secundària superior/FP/universitat; 46% arriba a la universitat; alfabetització 99%. • Inversió: ~6% del PIB en educació. Biaixos de gènere i violències • Bretxa salarial: els homes cobren aproximadament un 14% més que les dones per la mateixa feina. • Taxa elevada de violència física i sexual contra les dones; preocupant percepció social (prop del 40% d’homes ho justifica, segons es comenta). Espanya: de la precarietat històrica a l’Escola Nova i el retrocés del franquisme Dades històriques clau (1870–1939) • 1870: analfabetisme molt alt, especialment femení (dones 81%, homes 68%, sobretot al món rural i classes baixes). • 1900: millora relativa (industrialització), però grans mancances (infraestructura precària, manca de pressupost públic). L’ensenyament religiós acollia sobretot classes benestants. • Segona República: impuls de l’Escola Nova (laica majoritàriament, coeducació, metodologia activa, ciència i pensament crític). Expansió de xarxa escolar (centenars d’escoles a Barcelona, Girona, Lleida, Tarragona). Metodologies avançades (Freinet, Montessori, Decroly) i pedagogs catalans (Rosa Sensat, Artur Martorell, Pere Vergés, Pau Vila). • Postguerra i dictadura: reversió de reformes, castellanització i persecució/exili de mestres innovadors. Reptes actuals a Espanya • Millorar resultats PISA, sobretot en matemàtiques i comprensió lectora (impacte del Covid i de l’alta diversitat/immigració en el sistema). • Treballar per la inclusió educativa i atacar l’abandonament escolar (Espanya, 2n país d’Europa en abandonament primerenc; pèrdua d’alumnat en el pas a l’ESO i durant l’ESO). • Bones pràctiques: experiències locals (p. ex., Vic) amb FP i itineraris flexibles que redueixen l’abandonament. • Desajust universitat–mercat laboral: sobreformació i fuga de talent (metges, infermeres, investigadors) per condicions laborals; necessitat d’enfortir la formació professional (FP). • Objectiu FP: Apropar-se a Europa (on ~46% de graduats d’ESO opten per FP) vs 23% a Espanya; impulsar FP de grau mitjà/superior i la correspondència amb les necessitats d’empresa i indústria. Burkina Faso: el contrast del Sahel • Context: país del Sahel, molt pobre, independència el 1960 (excolònia francesa), renda per càpita baixa; forta dependència d’ajuda internacional. • 1983–1987: lideratge reformista (escoles, infraestructures, prohibició matrimoni forçat i mutilació genital femenina, accés de dones a càrrecs públics). Posterior inestabilitat política i cops d’estat. • Factors que lesionen l’educació: pobresa, manca d’escoles/infraestructura, desigualtat de gènere cultural, períodes amb escoles tancades i expulsió/migració de docents. • Analfabetisme alt (moltes persones arriben a la majoria d’edat sense saber llegir ni escriure), aules massificades (fins a ~65 alumnes), manca de recursos bàsics. • Rol d’ONGs (p. ex., Mans Unides) en projectes educatius, especialment per a nenes i dones. Conclusions • Bretxa entre la universalitat formal del dret i la seva aplicació real: múltiples països no garanteixen plenament el dret a l’educació. • Al món hi ha uns 781 milions d’analfabets; dos terços són dones. • Responsabilitat dels antics països colonitzadors d’ajudar a enfortir els sistemes educatius als països empobrits: durant la colonització es van extreure recursos sense construir prou capacitats locals. "Per a les dones, aprendre a llegir i escriure és com sortir de les tenebres." — Aïcha (Aishi) Barki, activista algeriana contra l’analfabetisme femení