Tots els episodis

30494 episodis disponibles

Filtra per programa

episodis

4657-4680 de 30494
  • Disco Rayado del 8/2/2024 — Disco Rayado amb Grixel: identitat artística, amor i inconscient musical — autenticitat, expectatives i gaudir de la vida - episode art
    Disco Rayado

    Disco Rayado del 8/2/2024 — Disco Rayado amb Grixel: identitat artística, amor i inconscient musical — autenticitat, expectatives i gaudir de la vida

    Resum general En aquest episodi de Disco Rayado, la presentadora (Raquel) conversa amb la cantant i compositora Grixel sobre la seva obra i, sobretot, sobre els temes que travessen la creació artística i la vida personal. L’entrevista alterna música en directe amb reflexions profundes sobre identitat, responsabilitat creativa, recepció del públic i el paper de l’amor i les expectatives en el procés de crear i viure. "Yo no creo en estar en contra de algo... la verdadera revolución es poner energía en lo que sí queremos." Temes clau Identitat artística vs persona i feina Grixel descriu identitats que “neixen i moren per cicles” i afirma: «sóc artista primer»; la feina és un “avatar” que serveix per sostenir-se, però el nucli és l’art. Cultura, negoci i focus positiu Es critica que sovint es prioritzi el capital i el futbol sobre la cultura. Grixel respon amb una mirada de focus creatiu: donar més energia al que volem que creixi en lloc de lluitar contra el que rebutgem. Música i inconscient Des del costat de qui crea: responsabilitat d’oferir una expressió autèntica i no filtrada, cuidant també l’efecte en qui escolta. Des del costat de qui rep: la peça es filtra per creences i estat emocional; la comunicació és un diàleg emissor–receptor que pot generar un tercer sentit compartit. L’amor: poder i taló d’Aquil·les Com a artista, l’amor és força i vulnerabilitat alhora; cal desapendre mites i estimar sense perdre l’amor propi que ja som. El que més confon: les expectatives. Perfeccionisme, Virgo i autoexigència Es parla del perfeccionisme i de com pot alentir la publicació d’obres. A l’àmbit amorós, el repte és el desapegament i l’exclusivitat. Autenticitat vocal i autojudici La presentadora comparteix que havia impostat la veu per por; descobrir la seva veu real ha estat alliberador. Grixel recomana guanyar veu en altres àrees de la vida per desbloquejar la veu artística. Aprenentatge final Grixel conclou: gaudir de la vida, compartir i viure amb autenticitat, perquè “la vida és per a una, no per als altres”. Moments musicals Pista d’obertura: «Without a Dream» (Grixel) com a fons i presentació del seu canal: Grixel Music a Spotify i YouTube. «Venus»: tema sobre resiliència — recollir-se i seguir endavant malgrat la caiguda. «Baby Love»: col·laboració final que tanca l’episodi amb energia emocional. Idees destacades (en breu) Autenticitat per sobre del personatge i del perfeccionisme. Focus propositiu: alimentar el que volem que existeixi. Responsabilitat creativa i recepció condicionada per l’estat de qui escolta. Amor com a força creadora i espai d’aprenentatge sense expectatives. "La vida és per a una, no per als altres."

  • La Rambla del 8/2/2024 — Actualitat, ciència i cultura a La Rambla de Ràdio Desvern - episode art
    La Rambla
    2h 49min

    La Rambla del 8/2/2024 — Actualitat, ciència i cultura a La Rambla de Ràdio Desvern

    Actualitat municipal i successos La Rambla analitza l'actualitat de Sant Just Desvern. S'ha recuperat el format d'entrevistes amb l'alcalde, Joan Basaganyes, per reforçar la transparència mitjançant l'espai #AlcaldeRespon. Es detallen els preparatius per al Carnestoltes, que inclourà rua, concurs i xocolatades amb la col·laboració del Casal de Joves. S'anuncia un acte d'homenatge al músic Gabriel Brintzic i Sasa a Can Ginestar. Ciència i societat: Dia de la Dona i la Nena Taula rodona: Dones en disciplines STEM Es va organitzar una tertúlia per commemorar el Dia de la Dona i la Nena a la Ciència, comptant amb perfils professionals com l'immunòloga Gemma Monconill (ISGlobal) i l'estudiant i investigadora Marta Martínez (Innovamat). Les convidades van debatre sobre les barreres, els biaixos inconscients i la invisibilització de les dones en càrrecs de lideratge científic. "Les dones amb altes capacitats es veuen semi-obligades a dissimular aquestes capacitats per encaixar socialment." Cultura i tecnologia Cartellera i novetats Na Maica Dueñas repassa l'actualitat teatral, destacant obres com El Collar de la Reina o la proposta sobre el cas d'Antoni Benaigues, El mestre que va prometre el mar. Gamificació a les xarxes Vanessa Montserrat explica com les marques utilitzen la gamificació per fomentar la participació, utilitzant aplicacions com Duolingo o les funcions de reptes a Instagram Reels com a exemples de mecàniques de joc aplicades al màrqueting.

  • Cara B del 7/2/2024 - episode art
    Cara B
    59'

    Cara B del 7/2/2024

    Bona música amb l'olor d'aquells vinils de fa uns quants anys., amb Albert Trullàs

  • Veus Parròquia del 7/2/2024 — Candelera, festa de l’os i meteorologia popular; Martin Luther King i el seu llegat; la talla gòtica de Sant Joan a Sant Just; i notícies del camí sinodal - episode art
    Veus Parròquia
    27'

    Veus Parròquia del 7/2/2024 — Candelera, festa de l’os i meteorologia popular; Martin Luther King i el seu llegat; la talla gòtica de Sant Joan a Sant Just; i notícies del camí sinodal

    Resum del programa L’episodi combina tradició i història local amb memòria i compromís social. Després d’un homenatge sentit a l’Ina Santa Bàrbara, el programa es submergeix en la Candelera —orígens bíblics, simbolisme de la llum, dites meteorològiques i paral·lels amb la festa de l’os i el dia de la marmota. A continuació, un bloc complet dedicat a Martin Luther King, el moviment pels drets civils i el seu llegat. El tram final destaca una peça d’art gòtic vinculada a Sant Just —una talla de Sant Joan Baptista avui al Museu Frederic Marès— i clou amb notícies parroquials sobre el camí sinodal. Temes principals La Candelera: origen, simbolisme i meteorologia popular • 40 dies després de Nadal, la Candelera commemora la presentació de Jesús al Temple i l’antiga purificació de la mare segons la Llei jueva. • A la parròquia, es manté la benedicció i repartiment d’espelmes, símbol de la llum que clou el cicle nadalenc. Tradicionalment, s’associaven virtuts protectores a les espelmes beneïdes. • Connecta amb costums anteriors (possibles arrels a la parentàlia romana) però amb sentit cristià diferent. • El simbolisme de la llum: vida, saviesa i presència divina per als cristians; el ciri pasqual encén de nou l’Església a la Vetlla Pasqual. "Jo soc la llum del món" • Dites meteorològiques: "Si per la Candelera plora, l’hivern és fora; si riu, l’hivern és viu; i tant si plora com si riu, mig hivern fora". Interpretacions varien segons el territori (pluja/sol vs. fases de la lluna). • La festa de l’os al Pirineu (Vallespir, Andorra) reflecteix creences sobre hibernació i lluna plena/nova; avui sovint coincideix amb Carnaval, però l’origen festiu s’ubica a la Candelera. • Paral·lel amb el Dia de la Marmota (2 de febrer, EUA/Canadà): lectura popular del temps a partir de l’ombra de l’animal. El programa reivindica les tradicions pròpies (festa de l’os) davant la substitució cultural, com passa amb Halloween vs. Castanyada. Martin Luther King: drets civils, pau i llegat • Qui era: pastor baptista, líder dels drets civils als EUA, defensor de la no-violència, la igualtat i la justícia social. • Trajecte vital: nascut el 1929 a Atlanta (originàriament Michael King), esdevé pastor a Montgomery. Context de segregació al Sud malgrat l’abolició de l’esclavitud i la Declaració dels Drets Humans. • Moviment pels drets civils (anys 50-60): lideratge a la Marxa sobre Washington (1963), amb 250.000 persones, impulsant el dret de vot sense discriminació. "Tinc un somni: que els meus quatre fills puguin viure en una nació on no siguin jutjats pel color de la seva pell, sinó pel seu caràcter." • Reconeixements i posicionaments: Premi Nobel de la Pau (1964, el més jove fins llavors). Discurs "Més enllà del Vietnam" (1967) reclamant treva i converses de pau; defensa de la no-violència i el paper de la ONU. • Assassinat a Memphis (1968); James Earl Ray condemnat. Des de 1986, els EUA celebren el Martin Luther King Day. • Llegat i vigència: el programa reflexiona sobre guerres actuals, brutalitat policial, i la persistència de la pobresa i la discriminació, preguntant-se què hauria dit MLK avui. Història local i patrimoni: la talla gòtica de Sant Joan Baptista • Al Museu Frederic Marès (Barcelona, sala 14), es conserva un alt relleu de fusta (probablement d’alber o til·ler) de Sant Joan Baptista (segle XV), procedent de la parròquia de Sant Just. • Context parroquial: l’actual església es consagra el 1571; el culte a Sant Joan era rellevant a la zona (influència del monestir de Sant Joan de l’Erm, àrea de Can Cuiàs). • Hipòtesi de J. Ochoa: per equipar l’altar de la nova església es va adquirir una magnífica talla gòtica de Sant Joan Baptista; més tard conviu amb el retaule barroc (1636-1637) dedicat a Sant Joan Evangelista. • Fama al segle XIX: esment d’Antoni de Bofarull; visites d’entitats excursionistes. Tanmateix, la peça desapareix de la parròquia. • Probable venda durant les obres de mossèn Massana; passa a la col·lecció Muntades (catàlegs de 1917 i 1931). Durant la Guerra Civil: confiscació, trasllats (Olot, Darnius, Ginebra), recuperació familiar i, finalment, venda al MNAC (1956) i cessió al Museu Marès. Notícies de la parròquia: camí sinodal • Dissabtes 10 i 24 de febrer (10:00–13:00), jornades de reflexió i diàleg als locals parroquials per treballar el camí sinodal proposat pel Papa Francesc. • Eixos de debat: - On estem avui com a parròquia - Com volem la parròquia d’aquí a 10 anys - Com aconseguir-ho (full de ruta realista i participatiu) "La parròquia convida a tothom i espera unes jornades ben participatives."

  • Sant Just Notícies (edició migdia) del 7/2/2024 — Carnaval de Sant Just, debat polític i conferències històriques - episode art
    Sant Just Notícies (edició migdia)
    27'

    Sant Just Notícies (edició migdia) del 7/2/2024 — Carnaval de Sant Just, debat polític i conferències històriques

    Aquest text destaca diverses activitats a Sant Just Desvern, com ara el Carnaval de l'escola Madres Sacramento, el debat anual dels portaveus de l'Ajuntament i conferències centrades en temes històrics. També menciona una xerrada sobre la introducció de tecnologia a les deixalleries i alerta sobre les conseqüències del creixement urbà i la crisi de Saquera a l'entorn metropolità de Barcelona

  • La Rambla del 7/2/2024 — Magazín matinal "La Rambla" de Ràdio d'Esvern - episode art
    La Rambla
    2h 51min

    La Rambla del 7/2/2024 — Magazín matinal "La Rambla" de Ràdio d'Esvern

    El magazín matinal "La Rambla" de Ràdio d'Esvern, presentat per Núria García, t'acosta l'actualitat de Sant Just a través de notícies, entrevistes, tertúlies i seccions diverses. Cada dia de dilluns a divendres, de 10 a 1 al migdia, es discuteixen temes que van des de l'actualitat local fins a la psicologia, la cuina, l'esport i la literatura, amb la col·laboració d'entitats i col·lectius del poble

  • Just Blues del 6/2/2024 - episode art
    Just Blues
    57'

    Just Blues del 6/2/2024

    Repàs al món del Blues, amb professionals del tema, o no. (Si preteneu escoltar un programa de ràdio, aquest no és l'indicat, o sí)

  • Cinema sense condicions del 6/2/2024 — El turment i l’èxtasi: Miquel Àngel, Juli II i la “terribilitat” + repàs als Premis Gaudí - episode art
    Cinema sense condicions
    57'

    Cinema sense condicions del 6/2/2024 — El turment i l’èxtasi: Miquel Àngel, Juli II i la “terribilitat” + repàs als Premis Gaudí

    Resum del programa "Cinema sense condicions." Bloc 1 — El clàssic: El turment i l’èxtasi (Carol Reed, 1965) Tema central: anàlisi cinèfila, històrica i estètica del biopic sobre Miquel Àngel, amb especial focus en la relació amb el papa Juli II i la gènesi de la Capella Sixtina. Context i font literària Basada parcialment en la novel·la de 650 pàgines d’Irving Stone, The Agony and the Ecstasy. Primeres impressions d’infantesa en B/N vs. la importància del color de luxe (DeLuxe/“Itzman Color”) i el sistema ampli (Todd-AO). Producció i recepció Fox en crisi post-Cleòpatra; reproducció monumental de la Capella Sixtina a Cinecittà. Estrena amb aplaudiments, però fracàs comercial (retorns d’uns 12 M$ i pèrdues >5 M$); pressupost inferit prop dels 20 M$. Guió, direcció i imatge Guió de Philip Dunne: diàlegs d’alta volada i ritme vigorós. Fotografia de Leon Shamroy: extraordinària, amb un obertura-documental de ~12 min que contextualitza l’art de Miquel Àngel. Temes i estètica La “terribilitat” (Vasari): monumentalitat, tensió i moviment; manierisme i neoplatonisme com a marcs del seu idealisme formal. Miquel Àngel s’afirma com a escultor; la pintura és “menor” per a ell (contrapunt a Leonardo). La pel·lícula ho insinua, i el doc inicial ho reforça. Relació de força amb Juli II: conflicte, protecció i mecenatge en un context de guerres i finançament erràtic. Història de l’art i influències Impacte del Laocoont i el Torso del Belvedere (col·lecció vaticana primerenca) en la sintaxi muscular i el dinamisme. Escenes clau: Carrara i el bloc del Moisès (“aquí dins hi és Moisès”), l’epifania als núvols, i els apunts del natural (rostre dels apòstols) que deriven en el canvi de programa cap al Gènesi (anècdota del vi). Sexualitat i representació L’homosexualitat de Miquel Àngel queda insinuada (escenes subtils i rebuig del sexe femení); el film aposta per la sublimació creativa. Debat sobre possible misogínia i la masculinització de figures femenines; justificació idealista: Adam perfecte “a imatge i semblança”. Actors i lectura contemporània Duel Rex Harrison (Juli II) vs Charlton Heston (Miquel Àngel): interpretació de Harrison percebuda com a més potent; rivalitat i “alçades” al rodatge. Lectura meta-artística: el mecenatge vs. la indústria del cinema (Coppola, Kubrick) com a paral·lel de la lluita del creador. "Jo sóc escultor." Bloc 2 — Premis Gaudí: gala, palmarès i comentaris La gala Valoracions crítiques de ritme i realització (In Memoriam amb càmera intrusiva); comentaris sobre presentació, to i intervencions polèmiques. Record i homenatge a Mat Carreras d’Oll. Palmarès destacat Millor pel·lícula: Creatura (Helena Martín). Guardons també a Clara Segura i Àlex Brendemühl; millor muntatge: Ariadna Ribes. Millor pel·lícula en llengua no catalana: 20.000 especies de abejas (Estibaliz Urresola). Direcció novel·la per a Urresola. Millor guió original: Upon Entry (La llegada) — Juan Sebastián Vásquez i Alejandro Rojas. Millor guió adaptat: Isabel Coixet. Millor animació: Robot Dreams. Pel·lícula europea: La sociedad de la nieve (J.A. Bayona) — debat sobre la necessitat de “tornar” al tema i comparativa amb documental del 2021. Comentaris de pel·lícules Saben aquell: bona recreació dels 70 a Barcelona; crítica de lectura hagiogràfica tot i moments d’expiació del personatge. Upon Entry: elevada consideració crítica (amb debat tècnic sobre so a l’inici en alguna còpia de streaming). Creatura: divisió d’opinions sobre claredat dramàtica vs. ambició temàtica. Apunt crític sobre el curt Blau (Neus Ballús): percepció de simplicitat expositiva. Bloc 3 — Avanç del proper clàssic Setmana vinent: Tot per un somni (To Die For, Gus Van Sant), amb Nicole Kidman — disponible a Filmin. Punts clau Cine d’idees i d’ofici: un biopic que converteix la creació a la Sixtina en epopeia artística i dialèctica entre poder i geni. Mirada historicista amb sensibilitat formal: color, formats amplis i una fotografia que encara sorprèn. Debat estètic i ètic: idealisme neoplatònic, cos masculí sublimat i ombres de representació del femení. Actualitat cinèfila: repàs crític i encertat del palmarès dels Premis Gaudí, amb lectures sobre tendències i execució televisiva de la gala.