A Sant Just s'organitzen diverses activitats com una conferència sobre el conflicte nord-irlandès, una xerrada sobre contenidors intel·ligents, un projecte d'autoconsum fotovoltai, el Carnestoltes de l'Escola Montseny, entre d'altres. També es destaca l'emergència de saquera a la zona i la preocupació per les polítiques urbanístiques actuals en relació amb el canvi climàtic
En aquesta entrevista, Laia Alcón, de l'Associació de Famílies d'Alumnes de l'Escola Montseny de Sant Just, parla sobre la preparació del Carnestoltes. Explica que la temàtica de les disfresses es coordina amb els treballs que fan a l'escola i destaca la participació activa de les famílies en l'organització i la confecció de les disfresses. També comenta les altres festes que s'organitzen a l'escola com la festa de la tardor i la festa de la primavera
L'Escola Montseny de Sant Just es prepara per a la celebració de Carnestoltes, que tindrà lloc el proper 10 de febrer al Parc Joan Maragall. La comissió de famílies organitza la comparsa escolar, amb un gran nombre d'alumnes implicats i amb un esforç col·lectiu per a la creació de disfresses i atrezzo. La temàtica mantindrà el secret fins al dia de la celebració, i les famílies esperen gaudir d'una jornada divertida, tot i la incertesa meteorològica
Un programa al meu gust. La música que em desperta sentiments i emocions. Música clàssica, jazz, new age, etc. La paraula, la poesia introdueix la música. Maria Quintana.
Audició de sardanes amb comentaris sobre les peces que s’escolten. A la meitat del programa, s’inclou normalment una curta notícia relacionada amb el món de la sardana.
Aquesta és una compilació de notícies destacades de Sant Just, com els premis als Gaudí per a Clara Segura i Clàudia Mala Gelada, la situació d'emergència de saquera a l'àrea metropolitana de Barcelona i les iniciatives culturals i educatives de la Biblioteca Joan Margarit
En aquesta conversa, els interlocutors parlen de les activitats que tindran lloc a la Biblioteca de Sant Just durant el mes de febrer. Destaquen un compte de contes per a infants, clubs de lectura, exposicions i un taller d'escriptura creativa per a dones. També mencionen la seva participació a la Barcelona Negra i destaquen una mostra dedicada a Joan Margarit
Avui a la Rambla de Ràdio d'Esbert s'ha abordat l'actualitat de Sant Just, incloent la sequera alarmant i les seves conseqüències en la indústria local. També s'han comentat els èxits de cinema català a la gala dels Premis Gaudí. A més, Enric ha compartit efemèrides significatives com la vaga de la canadenca i el debut de Ringo Starr amb els Beatles
Context i visió general L’episodi consisteix exclusivament en la repetició de la frase “Bona nit” a intervals regulars (aprox. cada 30 segons) durant tota la durada. No hi ha diàleg, ni canvis de tema, ni seccions editorials. L’efecte és el d’una peça minimalista i contemplativa, propera a un mantra o a una experiència d’ASMR basada en el loop i el silenci entre intervencions. "Bona nit" Què s’escolta • Repetició de “Bona nit” des del segon 0 fins al segon 7588. • Intervals principalment de 30 segons, amb alguna lleu irregularitat (p. ex. 5578s), que pot reflectir edició o marca temporal. • Absència de contingut temàtic addicional o converses. Temes principals • Repetició com a recurs: el significat sorgeix del patró, no del discurs. • Salutació nocturna: la fórmula “Bona nit” com a eix semàntic i emocional. • Minimalisme sonor: economia de paraules i espai per al silenci. • Ritme temporal constant: estructura marcada per intervals regulars. Moments i estructura Patró repetitiu • Inici del patró: 0s. • Manteniment del ritme: aproximadament cada 30s fins al 7588s. • Sense transicions, seccions temàtiques ni tancament verbal distintiu. Notes destacables • Irregularitats mínimes en el cronometratge que no alteren el caràcter repetitiu global. • L’episodi pot funcionar com a peça meditativa, ambient o exercici conceptual sobre el temps i la salutació. Conclusió Una experiència auditiva minimalista on la reiteració de “Bona nit” construeix atmosfera i ritme. Més proper a una composició conceptual que a un podcast conversacional, convida a escoltar el silenci i el pas del temps entre repeticions.
La implementació de la recollida selectiva intel·ligent El servei de gestió de residus a Sant Just Desvern s'adapta a les normatives vigents dictades per la Unió Europea. Aquest ajustament busca optimitzar la recollida de deixalles i millorar els índexs de reciclatge amb l'aplicació de noves eines tècniques. Canvis en els hàbits ciutadans Per tal d'acomplir amb els objectius europeus, s'ha introduït un sistema basat en un dispositiu d'accés personalitzat: Identificació vinculada a la llar: Els ciutadans disposaran d'una targeta o un codi QR al mòbil per obrir els contenidors. Conscienciació en el reciclatge: L'ús d'aquest sistema obliga a una meditación prèvia a l'acte de llençar la brossa, derivant en una gestió més conscient. Qualitat del residu: Gràcies a aquest canvi, la brossa recollida és molt més pura, cosa que permet evitar sancions per part de les administracions municipals. "El que hem vist és que millora que la gent mediti millor abans que tira dins i, per tant, ho fa amb major consciència." Aquesta iniciativa, tot i requerir un nou hàbit, busca alinear la gestió local amb els estàndards mediambientals recomanats, protegint així l'entorn del nostre municipi.
Informació sobre la representació de teatre de l'espectacle 3 a càrrec de l'companyia de teatre L'Andoll, de l'Avents d'Esplugues. Es detallen les dates, horaris, preus d'entrada i ubicació de l'esdeveniment
Aquest text parla d'un projecte que ha experimentat un augment de costos a causa de noves peticions i altres factors. S'ha hagut de fer una aturada per modificar el contracte i reprendre l'execució de l'obra
L'entrevista amb Gina Pol, portaveu del grup municipal del PSC, se centra en diversos temes d'actualitat de Sant Just d'Esvern. Entre ells, es destaca l'accés a l'habitatge i les noves promocions de lloguer assequible previstes pel 2024, així com el nou contracte de neteja viària i recollida de residus. També s'aborda la situació d'emergència per sequera, les mesures a adoptar a nivell municipal, i els darrers projectes del PSC, incloent el Pla d'Acció Municipal i la col·laboració amb la Diputació. Finalment, es parla de la importància de la salut mental i de les reunions del Consell de Salut Comarcal
Resum general Episodi íntim i reflexiu amb la cantant argentina Grixel, on es barregen música, filosofia vital i psicologia aplicada a l’art. Es parla de identitat artística, del valor de la cultura, de l’inconscient en la creació i la recepció musical, i d’un tema troncal: l’amor —com a força i com a taló d’Aquil·les. Highlights clau • Autenticitat: ser artista des de l’essència, sense impostacions, i portar aquesta veu pròpia també a la vida quotidiana. • Cultura i enfocament: crítica a la infra-valoració cultural i proposta d’un enfocament propositiu (donar energia al que es vol amplificar, no a allò que es rebutja). • Inconscient musical: en la creació es grava la part més pura i genuïna; en l’escolta, el missatge es filtra per les creençes del receptor (dinàmica emissor–receptor). • Amor i expectatives: l’amor com a poder i fragilitat; la trampa de les expectatives i el perfeccionisme (Virgo vibes) especialment en relacions. • Gaudir de la vida: prioritzar el plaer de viure com a brúixola artística i personal. Temes principals Identitat artística vs persona i feina • Grixel es defineix en cicles: “neix i mor” simbòlicament al llarg dels anys; avui vol compartir “el millor que té”. • Diferència entre el ser humà “mundà” i l’artista; al treball, de vegades adoptam un avatar; ella se sent artista primer i independent. Cultura, capital i enfocament constructiu • Debat sobre la infra-valoració de la cultura (ex.: futbol vs arts) i la precarietat. • Proposta: no alimentar el que rebutgem; posar l’energia en el que volem que creixi. Una “revolució” des d’una energia més elevada i constructiva. “No crec en estar en contra; crec en estar a favor del que sí volem que tingui més energia.” Psicologia de la música: creació i recepció • Creació: responsabilitat de transformar la catarsi en art connectiu, deixant sortir la part més autèntica (sense filtres excessius). • Recepció: el missatge arriba banyat per les creençes i el moment del receptor; sovint es crea una tercera cosa (sentit emergent) entre artista i oient. “Venus”: resistència i renaixement • Es presenta “Venus”: quan sents que “et mors”, sempre hi ha camí; reculls els trossos i segueixes. Tema de resiliència i reconfiguració emocional. Amor, expectatives i perfeccionisme • L’amor per a Grixel és poder i taló d’Aquil·les; cal desaprendre mandats (parella, exclusivitat) i compartir sense perdre’s. • Les expectatives confonen; el perfeccionisme (Virgo) pesa tant cap en un mateix com en els altres, especialment en l’àmbit amorós. Autenticitat i veu pròpia (literal i metafòrica) • La conductora comparteix com el judici l’ha portat a una veu impostada (més nasal) per por a mostrar la seva veu real. • Clau: donar veu a un mateix a totes les àrees; quan la veu vital s’allibera, la veu artística flueix. Res és tan important: disfrutar ha d’estar al centre. “El més important és disfrutar la vida, faci el que faci.” Tancament i lliçons recents • Grixel: vol gaudir, compartir i ser autèntica; la vida és per a un mateix, no per complaure els altres. • Avanç del nou tema col·laboratiu “Baby Love”. Pistes i contingut musical • Promoció: “Without a Dream” (al canal “Grixel Music” a Spotify i YouTube). • Reproducció i comentari: “Venus” (resiliència i seguir endavant). • Avanç/reproducció: “Baby Love” (col·laboració).
