La presentadora Núria García dóna la benvinguda al programa "La Rambla" de Ràdio d'Esbert, on es parlarà de l'actualitat de Sant Just. La primera hora estarà dedicada a les notícies destacades del municipi, amb l'Enric compartint l'efemèride del dia i la previsió meteorològica amb el Carles Rius. A més, s'entrevistarà al Club Internacional de Sant Just i es comentaran temes d'actualitat i notícies sobre ocupació i emprenedoria
Panorama general Un episodi coral amb tres poetesses del col·lectiu Esomar Verge —Sònia del Campo, Esther Fernández Espósito i Margarita Muñoz Liarte— que combinen definicions de poesia, trajectòries vitals, processos creatius i recitals en directe. El programa també inclou interludis musicals, una secció històrica sobre la CIA (germans Dulles) i la descolonització, un repàs a les annexions municipals de Barcelona i un debat crític sobre la intel·ligència artificial. "La poesía es un arma cargada de futuro" — Gabriel Celaya Poesia: definicions, veus i mirada Què és la poesia per a elles • «La poesia és l’expressió dels sentiments» (Margarita) • «És quan el meu cor parla… El habla de mi corazón» (Esther) • «És també una manera de reivindicar» (Sònia) • Punts clau: expressió emocional, reivindicació, llenguatge musical i passió. El col·lectiu Esomar Verge • Acrònim dels noms (Esther, Sònia, Margarita). Aclariment sobre la coincidència amb ESOMAR (organisme de màrqueting) i l’ortografia diferent. • Presentació amb un poema coral: > "Soy solo lo que ves" — carta de presentació feminista i d’autoafirmació. Trajectòries i publicacions • Margarita: vocació primerenca, fotografia + poesia, llibres bilingües (Voces Poétiques; Sentir és Viure). • Esther: teatre de jove, escriure en secret; primer poemari Siento, luego escribo. • Sònia: escriu des de petita; poemaris Tatuado en la piel, Esa delgada línea (sensual/eròtic), conte infantil La pirata; imminent Vides. Procés creatiu i estètica Metodologia i muses • Sense mètode rígid: inspiració-impuls que “posseeix” i cal treure a l’instant. • Escriure quan «ho demana» el cos (fins i tot de nit o al supermercat). Referència a Vivaldi com a anècdota d’inspiració sobtada. • Revisió posterior per donar musicalitat, rima i precisió lèxica. Temes i tons • Marga: amor en múltiples formes, tendència a finals positius. • Esther i Sònia: to més dur i realista, amb final obert però amb missatge. • Debat sobre romanticisme avui: sensibilitat ≠ romanticisme; consens en la importància del respecte i el compromís. Estil • Preferència compartida per musicalitat (amb o sense rima). La lectura ha de «cantar». • Diferències entre poetes homes i dones? Consens: no hi ha una frontera clara; aflora la part més «masculina» o «femenina» en qualsevol autor/a segons el poema. Recitals en directe (selecció) Poema coral • > "Soy solo lo que ves" — autoafirmació, igualtat i llibertat des de la mirada femenina. Poemes individuals • Margarita — "Mirades": trobada, pèrdua i retrobament en clau lírica. • Sònia — "Mujer": crida a la igualtat i al dret a ser; to reivindicatiu. • Esther — "Mujer": crítica a la mirada que confon feminisme amb «no ser dona»; lluita contra la culpa imposada. • Margarita — "En la cima": camí de superació fins al cim, celebrar la vitalitat. • Esther — peça sobre identitat de gènere: autoacceptació i transmutació cap a la dona que és. • Sònia — "Pertúrbame" (sensual): metàfores marines per a desig i trobada carnal. • Sònia — conte-poema "Piscina d’aigües verdes": denúncia de l’explotació i del dany irreparable (final tràgic). • Margarita — "Més forta que mai": sortir del pou, resiliència i primer pas cap a la llum. Música i referents Versions de "What a Wonderful World" • Dana Williams: cantautora i poetessa; influències (Louise Glück); 100M de reproduccions. • Joseph Vincent: paral·lelismes biogràfics amb Williams; èxits a YouTube. Cites i referents poètics • > "La poesía es un arma cargada de futuro" (Gabriel Celaya) • Record a Joan Margarit com a far poètic del país. Història i geopolítica: la CIA a l’ombra Germans Dulles i intervencions • Iran (1953): cop d’estat contra Mossadegh per la nacionalització del petroli. • Guatemala (1954): caiguda d’Arbenz per la pressió de United Fruit. • Congo (1961): assassinat de Patrice Lumumba; lluita per recursos. • Vietnam: balanç devastador de la guerra; helicòpter final a Saigon (1975). Pistes per aprofundir: Josep Fontana, "Por el bien del imperio"; Éric Vuillard, "Una sortida honrosa". Intel·ligència artificial: crítica i contrastos • Revisió d’un text generat per IA sobre Salvador Seguí amb múltiples errors factuals. • Reflexió: la IA depèn de la qualitat de les dades i pot hallucinar; útil com a joc o assistent si es guia bé, però no substitueix el criteri. • Dues peces breus contra la guerra (Samih al-Qasim; Max Aub) per contrapesar amb poesia. Història local: l’Eixample i les annexions de Barcelona • De la ciutat emmurallada a l’Eixample: derrocament de muralles, buit urbanístic, serveis, «Can Fanga» i ordre cerdanià. • Annexions 1897: Sants, Les Corts, Gràcia, Sant Gervasi, Sant Andreu, Sant Martí; Horta (1904) i Sarrià (1921) després. • Reorganització en districtes; ajustos territorials posteriors (zona franca, Bon Pastor, Baró de Viver…). • Mirada crítica a la política i a l’urbanisme com a gestió de poder i impostos. Joventut, educació i difusió poètica • Hi ha moviment jove (molt femení) i també adults; manca presència als plans d’estudi. • Proposta: portar poesia a escoles i casals; relacionar-la amb el rap i els poetry slams (concursos de 3 minuts, memòria i performance). Tancament • On trobar els llibres: llibreries (sota comanda), editorials, Amazon i compra directa per Instagram (amb dedicatòria). • Missatge final: la poesia permet veure el món d’una altra manera i fa de la paraula una eina per sentir, pensar i transformar.
Aquest cap de setmana, Sant Just acull diverses activitats culturals i festives. A la sala utopia del casal de joves, es representa l'obra de teatre "Al despertar de la primavera", un musical rock sobre l'autodescobriment d'adolescents en una societat conservadora. A la sala del cinquantenari de l'Ateneu, es representa l'obra de teatre "L'Estàtua de la llibertat", amb la participació de l'Ajuntament. Dissabte, al barri centre, es celebra la nit de Sant Just amb actuacions i parades del comerç local
Teatre a l'Ateneu L'entrevista a Roger Cònsol, director del grup teatral Quart Passadís, destaca les estrenes de les obres L'estàtua de la Llibertat i En Contra. Aquesta última, basada en la trilogia de l'autor Esteve Soler, reflexiona de manera mordaç i amb humor negre sobre conceptes com el progrés i la democràcia. > "L'únic que és divertit del cas és que toca un tema molt greu, amb humor; per tant, l'humor es torna humor negre i és molt políticament incorrecte." Actualitat Municipal i Política Ple Municipal: La periodista Mariona Sales analitza els punts clau del darrer ple, on es van aprovar les ordenances fiscals i els pressupostos de l'Ajuntament per a 2024. Entrevista Política: Desiré Martínez, portaveu d'Esquerra Republicana, detalla els motius del seu vot contrari als pressupostos, qüestionant la gestió de les inversions, el model d'equipaments al barri de Mas Lluí i l'aposta per un model de vivenda que pot afavorir la desigualtat. Agenda Cultural: Es detallen activitats com el curs d'intel·ligència artificial de l'Agrupació Fotogràfica i el cicle Estones de Clàssica a Can Ginestar. Previsió Meteorològica El meteoròleg del programa comenta el descens de temperatures causat pel vent del nord-oest, anticipant un cap de setmana de tardor, amb un ambient fresc i estable, ideal per a les Festes de Tardor.
Visió general Podcast “Disco Rayado” amb David Fernández Cejas i Raquel Hidalgo. A partir de cançons que parlen d’amor i desamor, el diàleg explora què entenem per amor “modern”, la diferència entre atracció i amor, el paper de la comunicació, les expectatives, el dol després de la ruptura i la importància de l’amor propi. Nota: al tram inicial es parla de “Mother Love” de David Bowie, però la cançó a la qual es refereixen és “Modern Love” (1983, àlbum Let's Dance). Temes principals tractats L’amor és amor; el que canvien són les formes de relació. No existeix un “amor modern” com a sentiment diferent; canvien valors, compromisos i codis socials. Atracció vs amor. Sovint es confonen; l’atracció és química, l’amor s’ha de construir i cuidar. Autoconeixement i comunicació valenta. Clau per posar límits, expressar necessitats i evitar el deteriorament de la relació. Expectatives i honestedat. Entrar sense guions rígids, revisar expectatives i comunicar canvis a temps. Dol de la ruptura. El dolor és inevitable; el sofriment pot gestionar-se permetent emocions i donant-los sentit. Responsabilitat personal vs culpa. Fugir del victimisme i del “positivisme tòxic”; aprendre dels errors per no repetir dinàmiques. Segones oportunitats. Possibles si hi ha canvis reals i treball personal de totes dues parts. Amor propi com a base. El veritable “amor modern” és enamorar-se d’un mateix: autocura, autoacceptació i lleialtat interna. Música i idees a partir de les cançons David Bowie — “Modern Love” (1983) Context discogràfic, èxits i lectura de la lletra: crítica a religió/confessió i escepticisme davant el “modern love”. Parallels melòdics amb Elton John i versió publicitària amb Tina Turner per Pepsi. “Never gonna fall for modern love… no religion, no confessions. I don’t believe in modern love.” Junco — “Hola, mi amor” (1986) Debat sobre voler “ser més que un amant” i el pes de les expectatives. “Yo no quiero ser tu amante… Yo quiero más cosas.” Shakira/Osuna — “Monotonía” i Cecilio G — “Team Shakira” (2024) Monotonia com a motiu de trencament; límits entre expressió artística i circo mediàtic; no posicionar-se en bandos. “No fue culpa tuya ni tampoco mía, fue culpa de la monotonía.” María Escarmiento & Natalia Lacunza — “Prefiero” Desamor i realisme post-ruptura: no és “com al cinema”, després segueix el dolor. “Prefiero que me mires y me digas que no… No es como en el cine, después sigue el dolor.” Lola Índigo & De La Fuente — “Mala Suerte” Responsabilitat vs. culpa i la temptació de la venjança; el desamor com a motor creatiu vs. l’equilibri emocional. BADBADNOTGOOD & Jonah Yano — “Key to Love (Is Understanding)” Missatge central: empatia i comprensió com a clau de l’amor; calma i serenitat com a estat desitjable. “The key to love is understanding.” Conclusions accionables Autoexploració: definir què vull, què no vull i què puc tolerar. Comunicació clara: expressar necessitats i incomoditats sense atac, a temps. Gestió emocional: permetre el dolor, evitar bloquejos i racionalitzar-lo. Revisar expectatives: pactar ritmes i límits; si cal, soltar amb respecte. Amor propi primer: construir relacions des de la plenitud i no des de la carència.
Ventós, l'empresa situada al carrer Sagrera de Sant Just, ha decidit traslladar el seu magatzem a un nou polígon de l'àrea metropolitana a causa de les queixes veïnals per les olors que emana. Malgrat un estudi que assegura que les olors no són perjudicials per a la salut, l'empresa ha decidit prendre aquesta mesura. L'Ajuntament i l'empresa treballaran conjuntament per seguir de prop el procés de trasllat i prendre mesures per limitar la propagació d'olors
L'artista explica la seva experiència expositiva a Sant Just, destacant la importància de poder mostrar la seva obra al seu poble. Parla també del procés de maturació com a artista i la importància de conèixer gent del sector
La Rambla de Ràdio d'Esvern és un magazin matinal que ofereix cada dia l'actualitat del poble, amb seccions variades sobre psicologia, cuina, esport, literatura i política, entre d'altres. Presentat per Núria Garcia, el programa inclou entrevistes, tertúlies i notícies locals, amb una interacció activa amb els col·laboradors i entitats de Sant Just. La programació també inclou un concurs i es pot seguir a les xarxes socials i a la ràdio
Tema central Un episodi de Paraula Viscuda dedicat a la figura bíblica de la dona cananea (Mt 15,21-28; paral·lel a Mc 7,24-30). Les conductores i la convidada, Dolors Cardona, llegeixen el passatge i en fan una lectura espiritual, social i eclesial: la seva fe perseverant obre camí a la universalitat del missatge de Jesús, més enllà d’Israel. "Dona, és gran la teva fe; que es faci tal com tu vols." "També els gossets mengen les engrunes que cauen de la taula dels seus amos." Punts clau del diàleg Universalitat de la missió de Jesús: des de Tir i Sidó (terra pagana), el relat mostra que l’amor de Déu no té fronteres ni distingeix entre creients i pagans. Perseverança i fe: la cananea insisteix sense orgull i amb humilitat; l’anomenar tres cops «Senyor» expressa confiança radical. Dignitat i intercessió materna: la mare demana per la filla; reivindica la seva dignitat i salut. És fe que esdevé servei i cura de la vida. Diàleg que transforma: el diàleg valent de la dona fa emergir l’abast del projecte de Jesús a «tothom», sense exclusió. Paper de les dones a l’Evangeli: enllaç amb Maria (Canà), la Samaritana, Maria Magdalena i la sogra de Pere: dones que inicien, impulsen i serveixen el camí de la fe. Aplicacions actuals: crida a una pregària confiada, a la gratidud diària i a viure el doble manament: estimar Déu i l’altre com a tu mateix. Context i convidada Presentació de Dolors Cardona i Pere (Sant Just): cantant a l’Orfeó, membre de Nostra Dona i de Justícia i Pau. Dona de comunitat i compromís social. Marc del programa: cicle sobre les dones en els Evangelis; avui, la dona cananea. Lectura i exegesi del passatge Lectura bíblica Es llegeix Mt 15,21-28: la dona suplica per la filla, Jesús prova la seva fe, i conclou amb la guarició pel seu gran acte de confiança. Context històric i geogràfic Tir i Sidó, ciutats fenícies comercials i pagana: escenari que subratlla la sortida de Jesús fora del marc d’Israel. Perfil espiritual de la cananea Valenta, audaç, humil, perseverant, intel·ligent; sap a qui demana i argumenta (engrunes/gossets) amb lucidesa i respecte. Parallels bíblics Maria a Canà: la insistència materna obre un “moment” de revelació; Sogra de Pere: guarició que es tradueix en servei; Samaritana i Maria Magdalena: dones protagonistes en l’anunci i la fe. Aplicacions per a l’avui Vida espiritual Pregària que persevera: demanar i esperar amb confiança encara que sembli que Déu calla. Gràcies quotidianes: començar el dia amb gratitud (vida, natura, relacions) per educar la mirada de fe. Església i societat Dones amb veu i iniciativa a la comunitat: la cananea inspira constància per avançar en reconeixement i corresponsabilitat a l’Església. Universalitat: evitar excloure; la fe cristiana és inclusiva i s’obre a tots els pobles. Ètica evangèlica El doble manament guia la vida: estimar Déu i el proïsme com a tu mateix; la dificultat i bellesa d’aquest camí es viu en el servei i la cura. Citacions destacades "Dona, és gran la teva fe." "També els gossets mengen les engrunes..." "El més bonic i gratificant que he tingut a la vida és ser dona, dona creient, dona en comunitat i dona de poble." Tancament Missatge final d’ànim a les dones: demaneu i se us escoltarà; la fe de la cananea és model per a la comunitat. Avanç litúrgic: menció de Cèsar i Déu i del doble manament com a eix de la vida cristiana.
