Tots els episodis

30511 episodis disponibles

Filtra per programa

episodis

8089-8112 de 30511
  • Cinema sense condicions del 31/5/2022 — El somni etern: Hawks vs Winner, Chandler i el misteri del xofer • Cannes 2022 • “Memoria” • Immersió en so, música i muntatge al cinema - episode art
    Cinema sense condicions
    59'

    Cinema sense condicions del 31/5/2022 — El somni etern: Hawks vs Winner, Chandler i el misteri del xofer • Cannes 2022 • “Memoria” • Immersió en so, música i muntatge al cinema

    Tema central: El somni etern (The Big Sleep) Hawks (1946) vs Winner (1978) i l’esperit Chandler • Comparativa entre les dues adaptacions: Howard Hawks (1946) amb Humphrey Bogart i Lauren Bacall versus Michael Winner (1978) amb Robert Mitchum i Sara Miles. • La versió de Hawks és més lliure però cinematogràficament magnètica: aposta per la química Bogart–Bacall, el ritme, el blanc i negre i una atmosfera de film noir icònica. • La de Winner intenta ser més fidel a Chandler, però traslladada a Londres als 70 i en color: fidelitat narrativa, però fotografia i ambient menys inspirats i química insuficient (Mitchum–Miles). • Chandler prioritzava ambient i personatges per damunt de la trama: penombres, pluja, tristesa moral, i el retrat d’una societat on “tot es compra i tot es ven”. “Ara tan sols puc disfrutar per delegació.” — El general Sternwood (frase destacada que condensa la melancolia del personatge) Producció, muntatge i la famosa “il·legibilitat” • Història d’estrena accidentada (1944–46): rodatge acabat el 44, retard d’estrena, remuntatge per potenciar la parella Bogart–Bacall i retalls que van complicar encara més la trama. • El resultat és deliberadament “convoluted” (laberíntic): fascina i descol·loca; planteja preguntes constants i manté un misteri essencial sense resposta. “Qui mata el xofer Owen Taylor?” — A la filmació van escriure a Chandler… “No en tinc ni idea.” — Raymond Chandler • El guió de Faulkner i els diàlegs respecten molt l’agudesa verbal de Chandler. Hawks opta per subratllar la tensió sexual (no tan present a la novel·la) i Winner pel fil narratiu. Personatges, diàlegs i estètica • Química Bogart–Bacall: peça clau de la versió clàssica. Miles, massa freda per al joc d’espurnes; el conjunt perd tracció. • Moments i personatges secundaris memorables (taxista, Dorothy Malone, majordom Norris, el general Sternwood). Diàlegs com una autèntica esgrima verbal. • Blanc i negre de Hawks com a valor estètic i atmosfèric diferencial. Londres 70s i el color de Winner no fan Chandler. Palmarès Cannes 2022 (75è) Premis principals • Palma d’Or: Triangle of Sadness (Ruben Östlund). • Gran Premi (ex aequo): Claire Denis (Stars at Noon) i Lukas Dhont (Close). • Premi del Jurat (ex aequo): EO (Jerzy Skolimowski), peça amb ressonàncies de Au hasard Balthazar de Bresson. • Premi especial 75è aniversari: Tori et Lokita (germans Dardenne). • Millor direcció: Park Chan-wook (Decision to Leave). • Millor guió: Tarik Saleh (Boy from Heaven). • Millor actriu: Zar Amir Ebrahimi (Holy Spider). • Millor actor: Song Kang-ho (Broker, de Hirokazu Kore-eda). • Un Certain Regard: L’Esprit (Lise Akoka i Romane Gueret). • Quinzena de Realitzadors: Un beau matin (Mia Hansen-Løve). • Setmana de la Crítica: La Jauría (Andrés Ramírez Pulido). Notable: Albert Serra es queda sense premi malgrat 7 minuts d’ovació. Recomanació: “Memoria” (Apichatpong Weerasethakul) Una experiència sonora i hipnòtica • Rodada a Colòmbia (Bogotà i Pijao), amb Tilda Swinton. Cinema de sensacions i temps expandit. • Punt de partida: un so interior que només sent la protagonista (“una bola de formigó que cau sobre metall envoltat d’aigua”). El film desplega una investigació sonora i existencial. • Els sons, la música i els sorolls esdevenen protagonistes: rius, selva, espais; disseny sonor minuciós que condueix l’experiència. • Deriva cap a xamanisme, memòria i pedra: idees sobre una memòria enregistrada al món natural. • Requereix ment oberta: no és narració lineal; és una proposta exquisida, profunda i singular. So, música i muntatge al cinema El cinema mai ha estat “mut” • Des dels orígens, projeccions amb piano o orquestra: l’experiència sempre ha estat sonora. Música: necessitat, ús i criteri • Debat sobre si la bona direcció “no necessita música”. Experiència pràctica: quasi sempre la música potencia la imatge i la narrativa. • Exemple: “Adiós, muñeca” (1975) — tema principal de jazz d’un impacte emocional enorme que encapsula la nostàlgia trista de Marlowe. Lleitmotivs, “temp tracks” i alquímia amb la imatge • La música de referència durant muntatge pot ajudar a trobar el to; després el compositor n’ha de capturar l’aire, no copiar-la. • Ús de leitmotivs reorquestrats segons escena: cohesió emocional i variació. • Cas pràctic: un tema tipus “Iguazú” (G. Santaolalla) que, col·locat en una escena de trànsit, la transforma i li dóna impuls; repetit amb criteri al llarg del film. Música diegètica i extradiegètica • Definicions i transicions creatives (des d’una ràdio dins d’un cotxe a música que inunda la sala; o a la inversa) per enriquir el punt de vista i la immersió. Muntatge i intel·ligibilitat • L’objectiu del muntatge: fer-se entendre sense trair l’esperit de l’obra. El so (diàlegs, ambients, música) és clau per guiar l’espectador. • Hi ha films que volen desorientar (ex.: Matrix, Tenet), però el risc és caure en la il·legibilitat. “A mi em paguen perquè les faci, no perquè les vegi.” — Robert Mitchum (ironia sobre la distància amb algunes obres) Anècdotes i drets • Records de primers anys: ús temerari de grans autors musicals (fins i tot Vangelis) sense llicències en produccions primerenques; lliçons apreses sobre drets d’autor i pràctica professional. En síntesi • Un viatge complet: del film noir clàssic i la seva atmosfera inimitable a la fidelitat literària setentera; del palmarès de Cannes a l’hipnòtica “Memoria”; i una classe pràctica sobre com so, música i muntatge articulen l’experiència cinematogràfica.

  • La Justa del 31/5/2022 — Ajuts extraescolars a Sant Just, concurs internacional de fotografia i campió d’escacs sub-8: informatiu local, música i sumari del dia - episode art
    La Justa
    2h 44min

    La Justa del 31/5/2022 — Ajuts extraescolars a Sant Just, concurs internacional de fotografia i campió d’escacs sub-8: informatiu local, música i sumari del dia

    Resum general Programa amb obertura musical i un sumari ampli del que es tractarà al llarg del matí. El tram central disponible recull el bloc informatiu local amb tres peces destacades: • Ajuts municipals per a activitats extraescolars 2022-2023 (increment de pressupost i nous criteris) • 13è Concurs Internacional de Fotografia de Sant Just (participants, premis i guanyadors) • Luca Escobar, campió de Catalunya d’escacs sub-8 (resultats i context) També hi ha interludis musicals i un espai publicitari del Servei d’acreditació de competències professionals. Notícies de Sant Just Ajuts a extraescolars 2022-2023 (Ajuntament) • Pressupost ampliat de 60.000€ a 100.000€ per garantir que cap menor o adolescent quedi fora d’activitats per motius econòmics. • Termini de sol·licituds: fins al 31 de desembre de 2022; les matrícules vives es poden presentar durant tot el curs. • Destinataris: infants i joves escolaritzats a Sant Just (educació obligatòria i 2n cicle d’infantil). • Objectiu: promoure activitats culturals, lúdiques i esportives com a part clau de la formació. • Novetat: dos criteris segons tipologia familiar: famílies monoparentals i resta de famílies. “Amb el mateix esperit que cap menor o adolescent deixi d’activitats extraescolars per motius econòmics.” 13è Concurs Internacional de Fotografia • Participació recuperada post-Covid: 270 fotògrafs/es i prop de 3.000 fotos. • 75 premis repartits en tres seccions: color, monocrom i viatges. • Guanyadors principals: - Color: Jesús María García Flores, obra “Isla Panxa”. - Monocrom: Catroyo Iada Guiri, “Morning Hours”. - Viatges: José Alfredo Estefanía Fláño, “Amor entre novarrones”. • Les obres millor puntuades s’exposen a diferents espais del poble. • Suports i patrocini: FIAP (Federació Internacional de l’Art Fotogràfic) i Photographic Society of America (PSA), entre d’altres. • Més info i galeria: concurs.afsantjust.com. “La de Morning Hours és espectacular… Hi ha molta qualitat.” Escacs: campió de Catalunya sub-8 • El santjustenc Luca Escobar Pablí (equip EDAMI, Escola d’Escacs Miguel Illescas) és campió de Catalunya sub-8. • Competició a Vila-seca (Tarragonès); resultat: 7 punts de 8 (7 victòries, 1 derrota) i primer per un bon desempat. • Categoria molt participada (fins a 70 jugadors) i a ritme frenètic (8 rondes en 3 dies). • Comentari a l’estudi sobre la paciència i concentració que requereixen els escacs i referència a la sèrie Gambito de Dama. “No està fet per tothom, eh?” Música i interludis • Obertura amb “Heart of Glass” de Blondie. • Interludi amb fragments de “FRIENDS” (F‑R‑I‑E‑N‑D‑S) i pausa amb “We Are From Barcelona” d’I’m From Barcelona. • Publicitat institucional: Servei d’acreditació de competències professionals (Generalitat de Catalunya) — fer oficial l’experiència professional. Altres continguts anunciats al sumari (encara no iniciats en el tram transcrit) • Conversa amb Marta Malaret i Lluís Terrés (nova Junta de l’Ateneu): valoració de la festa major i agenda d’activitats. • Entrevista amb Jaume Vidal (president) i Núria Boquera (educadora social) de l’Associació de Salut Mental del Baix Llobregat: actualitat i projectes. • Tercera hora: economia amb Rafael Osorio i podologia amb Teresa Montero (tema: metatarsàlgia).

  • M de Música del 30/5/2022 - episode art
    M de Música

    M de Música del 30/5/2022

    Un programa al meu gust. La música que em desperta sentiments i emocions. Música clàssica, jazz, new age, etc. La paraula, la poesia introdueix la música. Maria Quintana.

  • l'Audició del 30/5/2022 - episode art
    l'Audició

    l'Audició del 30/5/2022

    Audició de sardanes amb comentaris sobre les peces que s’escolten. A la meitat del programa, s’inclou normalment una curta notícia relacionada amb el món de la sardana.

  • Entrevistes de la Justa del 30/5/2022 — Entrevista a Jordi Salvany: la novena «Clau» de l’Espai de Lliure Creació Carme Malaret (presentació dijous, 19:30) - episode art
    Entrevistes de la Justa
    14'

    Entrevistes de la Justa del 30/5/2022 — Entrevista a Jordi Salvany: la novena «Clau» de l’Espai de Lliure Creació Carme Malaret (presentació dijous, 19:30)

    Context i presentació Conversa amb Jordi Salvany, dissenyador gràfic i autor de la novena «Clau» de l’Espai de Lliure Creació Carme Malaret (Sant Just). Presentació de la peça: dijous, a dos quarts de vuit del vespre (19:30), al mateix espai. "La clau... la que obre portes, exactament." Què és la «Clau»? Projecte anual on un col·laborador o artista crea una proposta al voltant de la idea de clau. Les peces es poden adquirir a preu assequible per donar suport al finançament i manteniment de l’espai. Evolució del concepte: de les primeres claus més formals/físiques a interpretacions més obertes i conceptuals. "La clau és que la gent hi col·labori." La proposta de Jordi Salvany Origen en el disseny gràfic; treball en el llindar entre comunicació visual, il·lustració, arts plàstiques i poesia visual. La seva novena «Clau» no és una clau física: són làmines pictòriques sobre paper (no escultòriques). Vincle conceptual amb l’espai: la idea d’espai on passen coses i d’obrir possibilitats. "Un espai on passen coses." Procés i criteris de producció Proposta de la Carme cap a gener-febrer; Salvany és habitual i col·laborador de l’espai. Llibertat creativa total: esbossos, validació i execució final. Sèrie d’unes 50 peces aproximadament, pensades per ser accessibles. Accessibilitat i preu Peces petites i assequibles; pensades per "entrar al menjador" i ser fàcils d’adquirir. Preu orientatiu: per sota dels 50 €, possiblement al voltant dels 30 € (per confirmar el dia de la presentació). Objectiu: aportar rèdits per a despeses de l’espai (p. ex. llum), fomentant la complicitat del públic. Valors de l’Espai Carme Malaret Espai proper, obert i comunitari, fora de grans institucions; s’hi troben i dialoguen art, ciència i pensament. Participació altruista i ambient familiar i acollidor. "Per amor a l’art." Proper esdeveniment Dijous, 19:30: presentació de la novena «Clau» a l’Espai de Lliure Creació Carme Malaret (Sant Just). Hi serà present Jordi Salvany; ocasió per conèixer l’obra i, si es vol, adquirir-ne una peça. Punts destacats Interpretació oberta del concepte de clau. Obra en format làmina sobre paper (no escultòrica). Sèrie limitada (~50), pensada per a la compra accessible. Preu assequible (indicativament < 50 €). Finalitat solidària: suport al manteniment de l’espai. Comunitat i col·laboració com a motor del projecte.

  • Entrevistes de la Justa del 30/5/2022 — Entrevista a Laia Flotats: contracte de concessió, abstencions al ple, aparcament i comerç, caixers al barri sud, places escolars i activitat cultural a Sant Just - episode art
    Entrevistes de la Justa
    19'

    Entrevistes de la Justa del 30/5/2022 — Entrevista a Laia Flotats: contracte de concessió, abstencions al ple, aparcament i comerç, caixers al barri sud, places escolars i activitat cultural a Sant Just

    Resum de l'entrevista 1) Contracte antic de concessió i posició al ple Contracte molt antic i desfasat respecte a l’actual Llei de Contractes del Sector Públic (canviada 3 cops des de l’adjudicació). Amb la llei actual, un contracte així no es podria fer i algunes clàusules (ex. revisió per IPC) serien incompatibles per la desindexació vigent. Tot i això, és un contracte legal i vigent: no es pot cancel·lar unilateralment sense indemnitzar (cost econòmic elevat). Sobre la clàusula del cànon indexat a IPC: no votaran en contra d’aplicar la llei, però tampoc a favor per desacord de fons amb el contracte (abstenció). Es proposa una comissió per estudiar canvis i adaptar-lo a l’actualitat. Vigència llarga de la concessió (fins a 2031 aprox.). "arribarà abans el metro que s'acabarà aquest contracte" 2) Sessió parcial de la concessió de l’Institut Antoni Algaró a la Generalitat Vot abstenció per: Dificultats de pagament freqüents de la Generalitat (experiència prèvia amb l’escola bressol). Introducció d’un nou agent a la concessió original (fet fa anys a favor de l’escola) sense claredat sobre la idoneïtat. Reconeixement de la bona tasca formativa al centre, però demanen prudència en el canvi concessional. 3) Mobilitat, obres i afectació al comerç local Problemes d’aparcament a l’entorn dels carrers Ateneu i Creu per dues obres simultànies: Reurbanització del carrer Bonavista. Rehabilitació de la sala gran de l’Ateneu. Canvis de sentit de circulació que allarguen recorreguts i desincentiven compres. Manca de senyalització “comerç obert” al tram Bonavista (entre Creu i Major). Es demana habilitar aparcaments alternatius i millorar la informació per protegir el comerç. 4) Serveis financers: manca de caixers al barri sud Després del tancament d’entitats al c/ Salvador Espriu, el barri sud no té caixers automàtics. Es va prometre un grup de treball i converses amb bancs; encara sense solució. Possible caixer en equipament públic via licitació: Endavant en farà seguiment. 5) Educació: places d’escola bressol i primària (P3) a la pública Manca de places a l’escola bressol (0–3) i tensions a P3 a la pública (Canigó i Montseny). Crítica a l’aplicació general de la reducció de ràtios (de 26 a 20) sense planificació prèvia ni considerar la singularitat de Sant Just (municipi en creixement infantil). Oferta pública baixa de 126 a 100 places en un any, malgrat l’augment de la demanda: no té sentit. Demanen a l’Ajuntament: Acompanyar les famílies i fer més pressió davant el Departament d’Ensenyament. Planificar en funció de dades locals (no només criteri general de país). Endavant es posa a disposició per ajudar i fer pressió on calgui. "l'Ajuntament ha d'estar sempre al costat de les famílies" 6) Cultura i vida associativa: Festa major de l’Ateneu i agenda Nova junta a l’Ateneu (president: Miquel Obrador) i retorn de la festa major amb moltes activitats. Destaca l’estrena d’Alcarràs a Sant Just: cinema d’estrena al municipi. Ballada de sardanes i proposta de crear secció de sardanes a l’Ateneu (disposició a participar-hi). Agenda viva: Programes infantils a plaça Maragall, TroSant i geganters, i preludi de la Festa Major amb moltes ganes post-pandèmia.

  • La Justa del 30/5/2022 — Sant Just al dia: notícies i portades, previsió del temps, ple municipal amb Laia Flotats, “Clau #9” de l’Espai de Lliure Creació i tertúlia esportiva - episode art
    La Justa
    2h 47min

    La Justa del 30/5/2022 — Sant Just al dia: notícies i portades, previsió del temps, ple municipal amb Laia Flotats, “Clau #9” de l’Espai de Lliure Creació i tertúlia esportiva

    Resum general Programa magazine local conduït per la Mireia, amb una obertura amable i un repàs del que s’hi tractarà al llarg del matí. L’àudio facilitat conté principalment la introducció i sumari de continguts, la presentació d’un tema musical i un llarg tram de farciment (“Bona nit” repetit). Els blocs informatius i entrevistes anunciats no apareixen efectivament a l’extracte compartit. "La clau és un emblema de l'Espai de Lliure Creació Carme Malaret... i ajuda que l’espai pugui tirar endavant." Continguts previstos (tal com els anuncia la locutora) Primera hora: notícies i premsa • Notícies del municipi amb la Lua López. • Portades de La Vanguardia, El Periódico i Ara. • Abans de les 11: previsió del temps amb en Carles Rius. Segona hora: política i cultura local • Valoració del ple municipal de maig amb Laia Flotats. • Entrevista a Jordi Salvany sobre la Clau #9 de l’Espai de Lliure Creació Carme Malaret: edició limitada de serigrafies de geometria i jocs visuals; presentació el dijous 2 de juny (19.30 h) a c. Bonavista, 105. Tercera hora: entitats i esports • Centre d’Estudis Santjustencs amb Maria Quintana. • Tertúlia esportiva amb Pol Brull, Richie Gafarot, Carles Rius i Carlos García. El que realment s’escolta a l’àudio compartit 1) Obertura i sumari • Benvinguda de la Mireia (veu una mica constipada) i marc temporal: 30 de maig, passades les 10 h. • Presentació de la cançó d’entrada (Everything Is OK de Lenka) i repàs complet de l’agenda del programa. 2) Música • Introducció i emissió del tema "I Go Blind" de Bimbo Jones & Angie Brown. 3) Tram de farciment • Llarg fragment amb la frase "Bona nit" repetida, que actua com a ompliment i no aporta contingut informatiu. Punts clau • El gruix de continguts periodístics i entrevistes s’anuncia però no s’emet a l’extracte proporcionat. • Focus temàtic previst: actualitat municipal (notícies, portades, ple), divulgació cultural (Espai de Lliure Creació, serigrafia) i esports locals. • Música destacada: “I Go Blind” (Bimbo Jones & Angie Brown) com a peça radiofònica de transició. Glossari mínim • Clau (de l’Espai): peça-edició artística que actua com a emblema i suport de mecenatge per a l’Espai de Lliure Creació Carme Malaret. • Serigrafia: tècnica d’impressió manual en edicions limitades, amb ús de geometries i jocs visuals.

  • Club Alternatiu del 27/5/2022 - episode art
    Club Alternatiu

    Club Alternatiu del 27/5/2022

    Fem que les nits de divendres i les tardes de diumenge sigui menys avorrida! Descobriment de novetats musicals i el millor entreteniment amb el millor equip. Ens escoltem? Amb Pau Sbert.

  • Benvinguts, Benvolguts, Ben Trobats del 27/5/2022 — Contes vs Llegendes: conte tradicional català, Rei Artur i la Taula Rodona, Sant Grial i música amb Natalie Cole - episode art
    Benvinguts, Benvolguts, Ben Trobats

    Benvinguts, Benvolguts, Ben Trobats del 27/5/2022 — Contes vs Llegendes: conte tradicional català, Rei Artur i la Taula Rodona, Sant Grial i música amb Natalie Cole

    Panorama general de l’episodi Avui, en l’últim programa de la temporada, el presentador proposa una “juguesca” literària: contes vs llegendes. L’episodi combina teoria literària, narració en viu d’un conte tradicional català, una gran llegenda fundacional (el Rei Artur i la Taula Rodona), una pausa musical amb What a Wonderful World, i un conte final breu de caire filosòfic. "La cultura... ha de ser considerada com un bé públic i com un bé preferent." Bloc 1 — Context i marc teòric dels contes Què és un conte i tipologies • Un conte és una narració en prosa, generalment breu, amb concentració narrativa i intensitat superiors a la novel·la. • Conviuen tradició escrita i tradició oral. • Tipologies destacades: • Contes tradicionals/populars (contes de fades), amb elements meravellosos, llenguatge col·loquial i fórmules d’obertura/tancament. • Faula/apòleg: protagonistes animals i lliçó moral (d’Èsop ençà). • Fabliau (còmic i satíric; Boccaccio, Chaucer). • Lai (conte amorós amb elements fantàstics; Lais de Maria de França). Narrativa breu en català (s. XX) i influències • Evolució amb la gramàtica de Pompeu Fabra; projecció social postguerra. • Modernisme: recuperació d’autors com Prudenci Bertrana i Víctor Català. • Contes que exploren l’ambient urbà i la intimitat (sensualitat, gelosies, etc.). • Influència de Josep Carner: llengua com a mecanisme de rellotgeria i contes d’efecte amb sorpresa final; to d’humor i desmitificació burgesa. • Referències i recomanacions d’autors de contes: Charles Perrault, C. S. Lewis, Germans Grimm, H. C. Andersen, Jean de La Fontaine, Jostein Gaarder, Mercè Rodoreda, Lewis Carroll, Oscar Wilde, Edgar Allan Poe, Ernest Hemingway, Pere Calders, Quim Monzó, Sergi Pàmies, Víctor Català, i Vicenç Pagès Jordà (esment especial). Bloc 2 — Conte tradicional català narrat en directe “La dona que sempre trobava bé tot el que feia el seu home” • Trama: En Jan baixa a mercat a vendre una vaca. Pel camí, va fent barates successives (vaca → cavall → bou → xai → ànec → pollastre) i, esgotat, acaba rostint-se i menjant-se el pollastre. • En tornar, un veí aposta que la dona s’enfadarà; però la dona celebra cada decisió del seu marit, trobant-hi el costat pràctic/positiu. En descobrir-ho, el veí paga la juguesca de 200 rals. • Temes clau: complicitat conjugal, mirada positiva, enginy popular, humor. "Si tu tenies gana, primer ets tu que tot l’altre." Bloc 3 — Interludi musical i apunt biogràfic Música: What a Wonderful World • Sona una versió de What a Wonderful World. • Apunt biogràfic: Natalie Cole (1950–2015), cantant nord-americana, filla de Nat King Cole i Maria Hawkins; 9 Grammys i estrella al Passeig de la Fama. Versió acompanyada per Plácido Domingo i Josep Carreras. Bloc 4 — Què és una llegenda i gran relat artúric Què és una llegenda? • Narració d’aparència històrica amb graus variables d’elements imaginaris/mitològics, sovint vinculada a persones, llocs o cicles. • Pot ser religiosa, profana o mixta; la precisió històrica passa a segon pla davant la intenció espiritual. Llegenda del Rei Artur i els Cavallers de la Taula Rodona • Orígens: Úter s’enamora d’Ingraín; pacte amb Merlí per educar el fill; naixement d’Artur. • El miracle de l’espasa a la pedra: Artur, sense ostentació, l’extreu i és proclamat rei. • Duels i Excalibur: Pèrdua d’una espasa, aparició de la Dama del Llac i la nova fulla amb inscripció: "Pren-me" / "Llença’m lluny" • Camelot, Ginebra i la Taula Rodona (150 seients, codi de cavalleria, llocs d’honor i el “seient perillós” reservat al cavaller més pur). • Galahad (fill de Lancelot) ocupa el seient perillós; treu una nova espasa d’una pedra en un llac; s’inicia la cerca del Sant Grial. • El Grial: aparicions, miracles i camí a Serràs; presó, regnat breu de Galahad i visió culminant del misteri; mort assumpta de Galahad; Bors torna a Camelot per explicar-ho. • Decadència: intriga de Mordret, escàndol de Lancelot i Ginebra, guerra civil i escissió dels cavallers. • Batalla final: duel Artur–Mordret; mort de Mordret i ferida mortal d’Artur; retorn d’Excalibur al llac i comiat en barca amb tres reines en dol. • Epíleg: destins eremítics de Belvedere i Lancelot; mort de Ginebra; la cort esdevé llegenda. "Qui en pugui desencaixar d’aquesta pedra, serà rei de tota Bretanya per dret de naixement." Bloc 5 — Conte final breu (filosòfic) El cementiri xinès i el temps gaudit • Un noble visita un poblet i descobreix un cementiri amb làpides que indiquen “pocs dies de vida”. En realitat, hi consten només els instants realment gaudits. • Missatge: mesurar la vida pel gaudi viscut i no per la mera durada. "El que posa a les tombes és el temps que hem gaudit de la vida." Idees clau i contrast conte vs llegenda • Conte: breu, concentrat, sovint amb sorpresa final i moral explícita; gran pes de la tradició oral. • Llegenda: trama més extensa, lligada a un nucli històric transfigurat per l’imaginari col·lectiu; orientada a valors i intencions espirituals. • El cicle artúric (Merlí, Excalibur, Taula Rodona, Sant Grial) ha inspirat llibres i cinema fins avui.