
Smooth Jazz Club del 27/6/2016
Recorregut per estils musicals que en el seu moment van evolucionar de la música jazz, com el funk, soul, etc...
30511 episodis disponibles

Recorregut per estils musicals que en el seu moment van evolucionar de la música jazz, com el funk, soul, etc...

Música de tots els temps i tots els estils, sense paraules... només música.


L'actualitat de Sant Just Desvern

Resum de l’entrevista Entrevista a Guillermo Francés, portaveu de Ciutadans a Sant Just, sobre els resultats electorals i l’estratègia del partit a partir d’ara. Context i resultats Ciutadans obté 1.057 vots a Sant Just i queda 5a força, amb una pèrdua aproximada de 250 vots i baixant una posició. Diferència mínima amb el PSC: pràcticament empat en aquestes eleccions al municipi. A nivell estatal, Cs parla d’una estabilització entorn dels 3,1 milions de vots (vs. els 3,5 milions del desembre), mentre el PP surt reforçat. Causes i lectura interna Polarització del vot entre PP i Podemos per la por a un govern de Podemos, fet que ha provocat fuga de vot de Cs cap al PP. El PP ha “activat la maquinària” contra Cs per recuperar electorat: "el Partit Popular [...] volia treure'n 600.000 vots a tota Espanya" Cs considera que el seu percentatge s’ha mantingut a Sant Just i a la comarca, amb referència a estabilitzacions prèvies (27S) i superació del PSC en diversos municipis. Estratègia i línies d’acció Valoració positiva però prudent: resultat “bo” dins d’un context difícil. Compromís de reflexió crítica i de seguir treballant per recuperar l’electorat moderad i centrat que no han mobilitzat aquesta vegada. Condicions per a pactar Prioritat programàtica: reforma de la llei d’Hondt per una representació més proporcional. Exemple citat: a Castella-la Manxa, Cs amb ~204.000 vots obté 1 diputat, mentre que el PP amb ~639.000 vots n’obté 18; Cs ho considera desproporcionat. "canviar la llei d’Hondt [...] perquè sigui una llei molt més justa" Escenari de govern Cs creu que és moment de pactes: "És moment de pactes" Reconeix que "Espanya ha confiat en el Partit Popular" i espera una trucada del PP per explorar acords, sempre amb requisits clars com la reforma electoral. Conclusió Missatge final: Cs es veu com a espai de centre moderat que s’ha estabilitzat, assumeix la polarització com a clau de la pèrdua de vots i centra la seva condició de pacte en canviar la llei d’Hondt.

Resum general Entrevista amb Joan Massaganyes (PSC Sant Just) sobre els resultats de les eleccions generals del 26 de juny, amb èmfasi en el comportament del vot a Sant Just i les implicacions estatals. Resultats a Sant Just PSC en 6a posició, pràcticament empatat amb Ciutadans (1.055 vs 1.057 vots). Descens de participació: tot i perdre uns 30 vots, el PSC augmenta un punt en percentatge. Canvi clau: el Partit Popular passa al davant del PSC al municipi. "Evidentment no podem estar satisfets... veure com el Partit Popular passa per davant nostre és un fet que ens preocupa." Lectura política i fluxos de vot Augment d’ERC, possiblement a costa de Catalunya en Comú / En Comú Podem. Vot útil de centre/centre-dreta cap al PP per evitar un govern de Podemos. A nivell estatal, el PP recupera vots de Ciutadans i de l’abstenció, reactivats per la por a Podemos malgrat corrupció i retallades. Enquestes i “sorpasso” no consumat Enquestes a peu d’urna errades i expectativa de sorpasso de Podemos sobre el PSOE que no s’ha produït. "És potser l’única bona notícia de la nit." Crítica a la estratègia de Podemos Bloqueig a la investidura de Pedro Sánchez vist negativament per part de l’electorat progressista. Recordatori que Espanya no és Grècia: hi ha franges moderades disposades a canviar governs, però no sistemes. "Moltes persones no van entendre el bloqueig... i tampoc es van donar compte que Espanya no és Grècia." Escenari de govern post-26J Poca viabilitat d’un govern alternatiu al PP: seria una "coalició de perdedors" i Ciutadans difícilment ho avalaria. Objectiu: evitar unes terceres eleccions. Sortida més plausible: govern del PP en minoria. "S’han d’evitar unes noves eleccions" "L’opció més plausible és que governi el PP amb minoria"

Context Entrevista amb Enric Sabadores, portaveu del Partit Popular a Sant Just, arran de la millora dels resultats del PP al municipi i la lectura general del panorama polític a Espanya. Dades clau Augment de vots a Sant Just: de 1.064 a 1.284 i pas de sisena a quarta força. Participació: satisfacció perquè no va caure tant com es temia; es valora com a exercici de responsabilitat ciutadana. Lectura estatal: demanda d’estabilitat i d’un govern fort després d’un període de bloqueig. Crítica a l’esquerra (PSOE i Podemos) per no haver format govern tot i tenir oportunitat; s’estima que hauria estat un govern feble. Retret a Ciutadans per la seva ambigüitat, percebuda com un fre al nomenament d’un president. Valoracions i missatge central Sabadores subratlla un període d’inacció política i retard en la consolidació econòmica. Defensa el PP com a partit seriós i coherent, amb un discurs sostingut i orientat a l’“interès general”. Interpreta el resultat com una aposta per la governabilitat i el «posar-se a treballar». Mirant endavant: escenaris de govern Victòria àmplia del PP però sense majoria absoluta; calen pactes o abstencions. Possibles vies: Abstenció del PSOE. Suport o abstenció de Ciutadans com a «companys de viatge». Processos de conversa i negociació imminents; reconeix que «la cosa no està feta». Cites destacades "Hem perdut sis mesos." "La gent té ganes que els polítics es posin a treballar." "La gent vol un partit sèrio, un partit coherent." Conclusió El PP a Sant Just consolida un ascens electoral en un context on, segons Sabadores, la ciutadania prioritza estabilitat, coherència i governabilitat. A escala estatal, el focus immediat és en pactes i abstencions per facilitar la investidura i superar el bloqueig.

Resum de l’entrevista Context Entrevista a Laia Flotats, portaveu de Convergència a Sant Just, per valorar els resultats de les eleccions generals (repetició electoral) i la seva lectura local, catalana i estatal. Resultats a Sant Just Desvern Convergència baixa a la 3a posició amb 1.552 vots (uns 300 menys que al desembre de 2015). Causes principals assenyalades: Abstenció: part de l’electorat amb segona residència hauria estat fora pel pont llarg. Trasbàs de vots cap a ERC i possiblement cap al PP, els dos partits que pugen a Sant Just. "Entenem que una part de la nostra pèrdua de vots és per l’abstenció." Visió a Catalunya Tot i perdre vots, Convergència manté 8 diputats per la caiguda general de participació. Valoració agredolça: mantenir escons és positiu, però la tendència a la baixa obliga a reflexió. El congrés fundacional del partit (d’aquí 15 dies) servirà per treure conclusions i reorientar estratègia. "Hem aconseguit mantenir el número de diputats, 8 diputats." Enquestes vs. resultat final Les enquestes pronosticaven un pitjor resultat per a Convergència del que finalment s’ha obtingut. Tot i millorar les previsions, es reconeix una baixa sostinguda respecte a comicis anteriors. Anàlisi estatal Possible influència del Brexit en el vot, especialment en la decisió entre Podemos i PSOE, afavorint opcions clarament europeistes. Els socialistes mantenen la 2a posició; PP millora; Podemos no aconsegueix el sorpasso; Ciutadans retrocedeix. "Molta gent s’ha decantat per opcions més clarament i indiscutiblement europeistes." Formació de govern i escenaris No preveu unes terceres eleccions: cap dels quatre principals actors (PP, PSOE, Podemos, Ciutadans) hi té incentius. Pronòstic: es buscarà un pacte per formar govern en l’actual correlació de forces. "Crec que no hi haurà una tercera ronda d’eleccions... ja buscaran la manera de fer un pacte perquè hi hagi un govern."

Resum de l’entrevista Context i marc Continuem la sèrie d’entrevistes als portaveus polítics de Sant Just. En aquesta ocasió, parla Lluís Monfort (Iniciativa, dins la candidatura d’En Comú Podem), sobre els resultats de les eleccions de juny del 2016. Resultats a Sant Just i a Catalunya A Sant Just, En Comú Podem passa a segona força, perdent uns 200-250 vots, i queda per sota d’ERC. A Catalunya, ECP es manté com a força més votada, cosa que Monfort considera una bona posició dins la línia comarcal i del país. Lectura general de l’escenari estatal Les expectatives amb la confluència Podemos–IU eren superiors al resultat final. Valoració molt crítica de la victòria del PP: malgrat els casos de corrupció, l’ús il·legítim de mecanismes de l’Estat i el desgast de la crisi, el PP s’afiança. Impacte negatiu previst en: Polítiques socials. Concepció plurinacional de l’Estat. El bloc Podem–IU, En Comú Podem, Marees i Compromís haurà de fer oposició dura. “Ha sigut francament decebedor el fet que el Partit Popular no només s’afianci, sinó que no li passi cap factura.” Sorpresa i expectatives Monfort preveia una victòria del PP, però menor. Esperava la confluència al voltant de 80–90 escons. El possible sorpasso al PSOE “feia il·lusió”, però no s’ha produït. Toca tirar endavant i fer oposició, tot i un panorama “no gaire engrescador”. “Ens tocarà fer una oposició dura i és el que s’ha de fer.” Causes possibles dels resultats A Catalunya, ECP ha estat l’“enemic a abatre” en clau nacional, amb un marc “reduccionista” del futur del país i amb abandonament del debat social per part d’alguns actors. Efecte del cas “Fernández Díaz-Gate”, que hauria mobilitzat vot més independentista. Instrumentalització del referèndum acordat tant per l’Estat (com a “demoníac”) com per sectors sobiranistes (ridiculització), erosionant ECP. Possible efecte Brexit: inclinació al vot de seguretat (“no busquem invents”) alimentat per discursos conservadors en la recta final. Mirada endavant Constatació d’una legislatura complicada. Compromís d’oposició ferma de la confluència per defensar drets socials i una visió plurinacional de l’Estat.

Resum general En aquesta franja, s’inicia una ronda d’entrevistes als portaveus dels partits de Sant Just d’Esvern per valorar els resultats de les darreres eleccions generals. Es destaquen canvis locals rellevants: Esquerra Republicana (ERC) passa de tercera a primera força al municipi, mentre que En Comú Podem perd vots i queda en segona posició. Punts clau ERC guanya a Sant Just amb 1.809 vots, malgrat el descens de la participació. Descens de participació atribuït al caràcter festiu a Catalunya i al pont llarg. A Sant Just, només PP i ERC augmenten vots; la resta de forces en perden. ERC llegeix els resultats com a prova que el procés continua viu i que hi ha suport a la construcció d’una república catalana. A escala estatal, es remarca la complexitat per formar govern i es manté el referèndum com a condició d’ERC per a qualsevol negociació. En Comú Podem valora que, tot i perdre vots a Sant Just, continua sent la força més votada a Catalunya i manté un suport ampli a la comarca. "Som les dues úniques forces que han guanyat vots" (sobre PP i ERC a Sant Just) "Esquerra posa el referèndum sobre la taula com una condició sine qua non" "Ser la força més votada a Catalunya ens situa en una posició bona" (En Comú Podem) "Era el moment de fer un canvi significatiu a Espanya" (En Comú Podem) Entrevista a Sergi Seguí (ERC Sant Just) Valoració dels resultats Salt de tercera a primera força al municipi i creixement sostingut en convocatòries recents. Agraeix la confiança i destaca que el projecte d’ERC arrela a Sant Just. Participació i lectura local Participació a la baixa atribuïda al pont festiu a Catalunya; part de l’electorat va optar pel vot per correu. A Sant Just, ERC i PP pugen; la resta, baixen. ERC ho interpreta com a canvi de tendència. Lectura catalana i estatal Subratlla la diferència entre Catalunya i Espanya en el mapa electoral: ERC forta a Lleida i Girona, competint a Barcelona i Tarragona. Defensa que el procés està "ben viu" i que ERC pot oferir una sortida al canvi que es reclama. Sobre el PP a Espanya: creu difícil d’entendre l’augment d’escons i reafirma la incompatibilitat amb l’actual model d’estat. Governabilitat i condicions Preveu setmanes intenses i un escenari similar al del 20-D. Dubtes sobre possibles aliances del PP amb Ciutadans o suport del PSOE. Manté el referèndum com a condició indispensable per a qualsevol suport d’ERC. Entrevista a Lluís Monfort (En Comú Podem – Iniciativa Sant Just) Resultats a Sant Just i a Catalunya A Sant Just, perden ~250 vots i passen a segona força; el percentatge es manté similar. A la comarca, mantenen suport important, i a Catalunya són la força més votada. Expectatives i balanç estatal Les enquestes i l’aliança amb EUiA feien pensar en un resultat millor. Més enllà de sigles, subratlla que calia un canvi significatiu en les polítiques socials i econòmiques a Espanya. Notes de programació de Ràdio d’Esvern Insercions promocionals de programes locals com La penya del morró i Juguem a casa, que apareixen entre les entrevistes. Conclusió A nivell local, canvi de lideratge: ERC es consolida com a primera força a Sant Just, mentre En Comú Podem manté hegemonia a Catalunya. A escala estatal, persistència del bloqueig polític i incertesa sobre pactes, amb ERC reafirmant el referèndum com a eix de negociació.

Resum Context i fita “A l’Audició” arriba als 500 programes a Ràdio d’Esvern (Sant Just Desvern), amb programa especial en directe i convidats. El programa va néixer el 2002 i, malgrat una temporada especial el 2012-2013, manté una trajectòria sostinguda de 14 anys i gran fidelitat d’audiència. "Avui farem el programa en directe amb convidats... és una fita important." Origen i evolució del format Inici amb mitja hora: 6 sardanes, notícies i música de coble; nom inspirat en les antigues “audicions”. Estructura flexible (no rígida) per adaptar-se a notícies, temps i repertori. Des de fa uns 4 anys, el programa dura una hora, ampliant espai per a sardanes, dansa d’esbart i música de cobla de concert. Objectiu editorial Divulgar la gran varietat musical de la sardana i la coble. Dades clau del repertori: Aproximadament 30.000 sardanes conegudes. Entre 10.000 i 12.000 enregistraments comercials. Prop de 3.000 compositors han escrit sardanes. Resultat: riquesa temàtica i estilística que permet combinacions “gairebé infinites”. Metodologia i dedicació Preparació rigorosa: 6 hores de feina prèvia per programa, amb cura del text i les dades. Suport en una discoteca extensa i una base de dades de sardanes que l’autor manté des de fa gairebé 50 anys. Comunitat i impacte Audiència activa al Baix Llobregat i més enllà (Plugues, Cornellà, Sant Joan d’Espí, Sant Vicenç, Castelldefels...). Indicadors d’audiència: “per cada persona que ho diu, n’hi ha cinc que escolten”. Per al programa 500, els oients han demanat 23-24 peces (sobretot clàssics); es planteja continuar les dedicatòries en un altre espai si cal. Estat del gènere El món de la coble es manté viu: unes 100 cobles a Catalunya, músics de conservatori, bons directors i millors recursos d’enregistrament. L’eix musical del programa se’n beneficia directament. Desitjos i límits Vol incorporar més música de concert per a cobla (inclosa la dimensió sinfònica), però la llarga durada de peces com el “Puig Soliu” o la “Muixeranga d’Algemesí” limita el temps. Solució habitual: fragments puntuals per no desequilibrar l’espai. El programa especial i continuïtat Emissió especial: dilluns de 20:00 a 21:00, en directe, amb convidats i dedicatòries. No és un final: voluntat de continuar mentre sigui possible, explorant sèries temàtiques (compositors del Baix Llobregat, rius, castells, noms de flors i de persona, etc.). Punts destacats 500 programes d’un espai dedicat a la sardana amb qualitat i constància. Estructura flexible que prioritza el contingut musical i l’actualitat del gènere. Complicitat amb l’audiència i impacte territorial. Compromís: 6 hores de preparació per garantir rigor i bona realització. Gènere viu amb ampli repertori i excel·lent nivell interpretatiu.

Resum executiu • En un programa especialment marcat pels resultats del 26J, Just a la Fusta ofereix: butlletins informatius, repàs de premsa, entrevistes als portaveus locals (ERC, PP, C’s, PSC), tertúlia d’anàlisi, i un especial cultural per celebrar els 500 programes de L’Audició. • A escala local, Esquerra és la força més votada a Sant Just (20,65%) i en Comú Podem queda molt a prop. Hi ha baixa de participació (-5,59 punts) i lleugers moviments en el rànquing de forces. • A escala estatal, s’analitza el reforç del PP, el sorpasso frustrat d’Unidos Podemos i els escenaris de pacte. En clau europea, el Brexit i la seva volatilitat econòmica centren part del debat. • Cultura i societat: entrevista a Toni Fuentes (L’Audició) pel programa 500, agenda cultural (autoria femenina, Cantonigròs, FEMAP), i tendències digitals (nous emojis a WhatsApp). • Vida i salut: cuina amb Miracle Serra sobre superaliments (cúrcuma, gingebre, bròcoli, llavors, germinats) amb idees pràctiques. Temes principals 1) Resultats 26J a Sant Just i anàlisi Dades clau (Sant Just d’Esvern): - • Esquerra (20,65% – 1.809 vots) passa de 3a a 1a força. - • en Comú Podem (20,19% – 1.769), 2a força. - • Convergència (17,72% – 1.552), 3a. - • PP (1.284), puja a 4a. - • Ciutadans (1.057) i PSC (1.055) gairebé empatats. - • Participació a la baixa: -5,59 punts; augmenten els vots en blanc. Lectures de fons (entrevistes): - • ERC (Sergi Seguí): atribueix la victòria a la implantació del projecte i al vigor del procés; alerta de governabilitat complicada a l’Estat. - • PP (Enric Salvador): satisfacció per la victòria estatal; escenari de pactes inevitable; preocupació per la fragmentació. - • Ciutadans (Guillermo Francés): resultat polaritzat (PP/Podemos); condició per a pactes: reforma de la Llei d’Hondt; vot útil cap al PP. - • PSC (Joan Bassaganyes): reconeix el sorpasso frustrat d’UP; veu inviable una coalició alternativa i pronostica govern del PP. Tertúlia: - • Impacte del Brexit i possibles reconfiguracions de la UE; crítiques a l’hegemonia econòmica alemanya. - • Debat sobre la Llei d’Hondt, la representativitat territorial i la dificultat d’un canvi de sistema. - • Efectes del 26J sobre el procés català: sense fre, però amb un context estatal menys propici al diàleg. "El que interessa és el què (...) i el que inclou aquest petit mot, en el seu cas, és, en realitat, el que ens porta a qualificar-los de conspiradors contra la democràcia." (Peça d’opinió a l’inici de la tertúlia) 2) Especial cultural: L’Audició – programa 500 Entrevista a Toni Fuentes (L’Audició): - • 14 anys en antena i 500 programes dedicats a la sardana i la cobla. - • Evolució del format: de mitja hora a una hora, més repertori i context. - • Objectiu: divulgació de la riquesa i varietat sardanística (milers de peces i centenars de compositors). - • Celebració amb programa en directe i dedicatòries dels oients. 3) Agenda i societat Cultura: • Debat sobre autoria femenina a la cartellera (Novembre Vaca, a l’Escenari Joan Brossa). • Festival de Cantonigròs: 30 grups corals i de dansa de 20 països. • FEMAP (Música Antiga dels Pirineus): 43 concerts, 28 municipis. Tendències digitals: nous emojis a WhatsApp (inclosa la icona de la paella), més professions en femení. Local: incidències menors a la Revetlla de Sant Joan (destrosses al camp de futbol) i cursos d’estiu al Centre Cívic Joan Maragall. 4) Esports • Messi anuncia l’adeu a l’Argentina després de perdre la final de la Copa Amèrica (Xile, penals). • Eurocopa: Itàlia–Espanya i Anglaterra–Islàndia; Alemanya, França i Bèlgica ja a quarts. • Mercat: Dani Alves, revisió mèdica amb la Juventus. 5) Vida i salut – Cuina Miracle: superaliments Claus pràctiques: - • Condimenta i cuina amb cúrcuma (antioxidant, antiinflamatòria) i gingebre. - • Verdura top: bròcoli (cocció breu o al vapor per preservar nutrients). - • Afegeix llavors (lli, sèsam, carbassa, gira-sol) i germinats a amanides, iogurts o batuts. - • Fruita destacada: alvocat (greixos saludables), pinya (diürètica). - • Xocolata negra (alt percentatge de cacau) i vi negre amb moderació. "La natura ens dona moltes coses; la clau és aprofitar-les amb coccions curtes i combinacions senzilles." Context econòmic i europeu Brexit: el ministre George Osborne transmet calma als mercats; es preveuen ajustaments però s’evita el “pressupost d’emergència”. Borsa: repunts inicials a l’IBEX i posterior color vermell, en línia amb Europa. Apunts de premsa i opinió Portades: el PP reforça majoria relativa; el sorpasso no arriba; a Catalunya, en Comú Podem lidera i l’independentisme resisteix. Opinió: Capdevila carrega contra els sondejos a peu d’urna; Évole analitza el paper de les campanyes i l’estratègia d’UP. La Contra (Seligman): la felicitat es pot mesurar i ensenyar; importància de les fortaleses i l’optimisme en salut mental i immunitat. Conclusions Sant Just en clau 26J: victòria d’ERC per la mínima; reordenació del bloc central i baixada de participació. A l’Estat: el PP guanya marge, però segueix la aritmètica complexa; es pronostiquen pactes. La ràdio local com a servei públic: informació de proximitat, debat plural i cultura de casa (L’Audició 500).

Música de tots els temps i tots els estils, sense paraules... només música.

Les millors mescles dels millors DJs, del món del Soulful House, Nu Disco i Deep House


Resum general Butlletí informatiu de les 20 h a Catalunya Ràdio conduït per Martí Ferrero. El programa obre amb l’impacte del Brexit als mercats, continua amb revelacions sobre les gravacions entre Interior i l’Oficina Antifrau, la situació al Mediterrani amb rescats massius, casos de successos a l’Estat, i l’informe parlamentari sobre l’accident del metro de València. La darrera part del butlletí la ocupa l’actualitat esportiva. Després hi ha un bloc d’anuncis i l’inici del programa musical Delicatessen, que es presenta com una hora de “cançons que posen la pell de gallina”. Temes principals Mercats: el Brexit enfonsa les borses • Caiguda històrica de l’IBEX 35: −12,35%, per sota dels 7.800 punts. • Valors lligats al Regne Unit, els més castigats: IAG −26,86%, Banc Sabadell −20,87%, Santander −19,89%. • Tensions a Europa: Milà −12,48%, París −8,04%, Frankfurt −6,82%, Londres −2,76%. • Divises: lliura esterlina a 1,36 $, euro a 1,11 $; a Wall Street predomina el vermell (~−3%). Política i anticorrupció: gravacions d’Interior i l’OAC • Nova entrega de Público sobre les converses entre Jorge Fernández Díaz (Interior) i Daniel de Alfonso (Oficina Antifrau de Catalunya). • De Alfonso hauria informat al ministre d’un rumor sobre un compte a l’estranger de Xavier Trias, després desmentit de manera rotunda. Migracions: rescat massiu al Mediterrani central • >2.000 persones rescatades per la Guàrdia Costanera italiana quan intentaven arribar des de Líbia. • Amb el bon temps, augmenta el flux: 7.100 rescatats en 8 dies. • Una fregata espanyola rescata 352 persones en tres barcasses en aigües davant Líbia. Successos: violència masclista i ofegaments • Níjar (Almeria): investiguen la mort d’un nadó d’1,5 mesos per un cop al cap; la policia busca el pare, que també hauria agredit la mare. Cas considerat de violència masclista. • Ofegaments: una nena de 9 anys en estat greu a Vall d’Hebron (incident a Vilassar de Mar). Un nen de 3 anys en estat menys greu a Barcelona (Pistes Canigó, prop d’Heron City). Metro de València: nou dictamen parlamentari • La comissió d’investigació conclou que la línia no era prou segura i que atribuir-ho només a l’excés de velocitat va ser una estratègia per tapar la mala gestió del transport públic. "El accidente de 3 de julio del 2006 fue un accidente previsible, evitable y que, como se ha dicho, la línea no era segura." — Fabiola Meco (Podem) "Que pensamos que no tiene sentido pedir responsabilidades políticas a personas que ya no están en los cargos 10 años después." — Alfredo Castelló (PP) • L’Associació de Víctimes celebra que el dictamen avala que l’accident (43 morts) es podia haver evitat amb més seguretat. Esports • Barça femení: classificat per a la final de Copa (3–0 al Llevant). Rival: Atlético de Madrid o València. • Rugbi al Camp Nou: final del Top 14 francès, Toló vs Racing 92; entrades exhaurides. • MotoGP Assen: Andrea Iannone el més ràpid als lliures però sortirà últim per sanció; Valentino Rossi 2n, Marc Márquez 3r. • Futbol sala: inici de la Copa Intercontinental (Qatar); el Barça s’enfronta al Tasisat Daryaei (Iran). El jugador Wilde anuncia que deixa el club el 30 de juny. Notes de format i continuïtat del programa • Entre el butlletí i el programa següent hi ha un bloc publicitari. • Inici de Delicatessen: presentació del format com una hora de cançons que posen la pell de gallina. Després s’encadena una llarga seqüència de "Bona nit" repetida, sense contingut musical detallat a la transcripció. Moments destacats (xifres clau) • −12,35% a l’IBEX 35; IAG −26,86%. • Milà −12,48%, París −8,04%, Frankfurt −6,82%, Londres −2,76%. • >2.000 rescatats en un dia; 7.100 en 8 dies; 352 per una fregata espanyola. • 43 víctimes mortals a l’accident del 2006 del Metrovalència (recordatori en el context de l’informe).

L'actualitat de Sant Just Desvern

Panorama general Programa especial de Sant Joan amb focus a la decisió del Regne Unit de deixar la UE i el seu impacte cultural. El magazín recorre Londres, Berlín i Brussel·les per captar reaccions, reivindica l’herència britànica (música, humor, sèries) i inclou entrevistes de pes (Miqui Puig, Matthew Tree, Macaco, Marc Parrot) i una secció cinematogràfica on Àlex Gorina crema clàssics a la foguera. "És un exercici democràtic, potser el més gran de la nostra història" — David Cameron (sobre el referèndum del Brexit) Els temes clau del programa 1) Brexit: cultura, emocions i política • Miqui Puig contextualitza l’enorme influència britànica en el pop, la moda i l’estètica juvenil, i contraposa la tradició transgressora amb el vot pro-Brexit d’una part de la generació gran. • Connexions des de Londres (Anna Cortades) amb el clima al carrer: respir de respecte entre bàndols, però també por i incertesa entre treballadors estrangers. • Clip de David Cameron i debat sobre el paper de UKIP, la divisió dels conservadors i la cultura política britànica de complir manifestos. • Matthew Tree (escriptor britànic a Barcelona) expressa vergony(a) i ràbia pel triomf de l’ultradreta i la xenofòbia; es planteja renunciar al passaport britànic i demanar el passaport espanyol. • Reaccions europees: Frankfurt com a possible guanyadora financera; Merkel demana unitat, calma i autocrítica; Juncker promet continuïtat a 27. "El que sento sobretot és vergonya aliena" — Matthew Tree 2) Pop i identitat britànica • Selecció musical i lectura cultural amb Miqui Puig: Richard Hawley (Coles Corner) i Black Box Recorder (The English Motorway System). • Temes: el costumisme britànic (te, pubs, clubs), el multiculturalisme, l’ombra de l’imperi, i la veneració per la música negra (ska, reggae, soul, Amy Winehouse). 3) Macaco: música, ecologia i compromís • Presenta la gira “Soy Semilla” i la col·laboració amb Lila Downs. • Vídeo amb imatges de Greenpeace; defensa que la música pot mobilitzar i assenyala victòries socials (aturar prospeccions a Balears, suport a la sanitat pública, recaptació per recerca oncològica). • Reflexió sobre eleccions i lideratges: menys ego i més vocació de servei. 4) Cinema a la foguera (Àlex Gorina) • En clau festiva de Sant Joan, Gorina “crema” 5 títols mítics per raons de guió, realisme, to i envelliment: - El colós en flames (1974) — “televisiva i artificiosa”. - Tiburón (1975) — “animatrònics caducs; se salva un gran monòleg”. - Blade Runner (1982) — “iogurt caducat de 2019; banda sonora icònica”. - Rebel Without a Cause (1955) — “conflicte adolescent falsificat”. - The Wizard of Oz (1939) — “excessos de producció; patiments de rodatge”. "Més val una referència terrorífica que un monstre de plàstic obrint la boca" — Àlex Gorina 5) Humor i sèries britàniques que ens han marcat • De Monty Python a Fawlty Towers, Blackadder, The Young Ones, passant per Red Dwarf, Skins, Doctor Who, IT Crowd, Little Britain i Marcella. • Ponts amb l’humor català: joc de paraules, ironies i irreverència. 6) El ‘vuitè dia’: Marc Parrot i altres veus • Passeig amb Marc Parrot al seu estudi de Sant Quirze Safaja: equilibri creatiu i desig de descans i família si existís un vuitè dia. • Veus convidades (Jordi Cruz, Carles Porta, Luz Casal, Perico Delgado, Maruja Torres, Jorge Wagensberg, Vicenç Villatoro, etc.) responen què farien amb un dia extra. 7) Concurs de notícies falses • Notícia certa: grup ultra llança salsitxes a clients d’un bar vegetarià a Tbilissi (Geòrgia). • Notícies falses: “Pedro Sánchez és un actor porto-riqueny”; “Clau de Zuckerberg trivial”. Idees destacades i clau • Brexit: polarització territorial (Londres vs. “cinturons industrials” i zones rurals), autocrítica europea, i incertesa per a treballadors estrangers. • Cultura britànica: del pop i el te de tot el dia a la rauxa de Sant Joan passada pel sedàs anglès; continuïtat d’icones i preservació d’espais. • Música i activisme: la cultura com a altaveu per a causes socials i mediambientals. • Clàssics i canon: la foguera de Gorina obre debat sobre envelliment d’obres i la distància entre mite i mirada crítica. • Humor UK: impacte transversal en generacions catalanes, tant en televisió com en imaginari popular.

Recorregut per estils musicals que en el seu moment van evolucionar de la música jazz, com el funk, soul, etc...

Música de tots els temps i tots els estils, sense paraules... només música.


L'actualitat de Sant Just Desvern

Temes principals • Brexit i mapa del vot: Londres, Escòcia i Irlanda del Nord voten “Remain”; Anglaterra i Gal·les s’imposen pel “Leave”. Sensació d’“illa” més marcada al Regne Unit post-resultat. • Economia i banca: període d’incertesa elevada. Debat sobre la federalització europea; mesures de liquiditat del Banc d’Anglaterra. • Política catalana i espanyola: escàndol Fernández Díaz–Gate amb noves revelacions; final de campanya del 26J i possibles escenaris de govern. • Declaració institucional: Carles Puigdemont insta la UE a reconnectar amb la ciutadania, de-burocratitzar-se i frenar populisme i xenofòbia. Suport a Escòcia. • Interludi i cultura: referència a The Smiths i a la piulada de Johnny Marr sobre el Brexit. • Astrologia política: lectura astral de líders (focus en Mariano Rajoy); “els astres inclinen, no obliguen”. Obertura: el dia després del Brexit Sensació d’illa i lectura del mapa • S’apunta la dificultat d’encabir qüestions complexes en referèndums binaris. • Mapa del vot: Londres, Escòcia i Irlanda del Nord volen romandre; Anglaterra i Gal·les opten per sortir i guanyen. • Percepció a peu de carrer: “la Gran Bretanya és més illa que mai”. Economia i finances: incertesa, federalització i banca Anàlisi de Gerard Padró (LSE) • “El que s’obre és un període d’incertesa molt gran”. Part de la població pot no ser-ne conscient. • Rebat l’optimisme de García-Margallo sobre una federalització accelerada: el bloqueig no el provocava el Regne Unit, sinó el xoc entre estats creditors i deutors i la negativa del nord a la mutualització del deute. “Jo celebro l’optimisme desfarmat del senyor Margallo, però parteix d’una interpretació… errònia.” Banc d’Anglaterra: xarxa de seguretat • Mark Carney anuncia fins a 250.000 M£ en liquiditat i facilitats en lliura i divises per contenir la volatilitat. “Garantir que el nucli del sistema financer estigui ben capitalitzat, sigui líquid i tingui força.” • Padró: impossible estar “perfectament preparats” per a tots els xocs, però una injecció de liquiditat ajuda a evitar dubtes interbancaris i efectes contagi. “Nosaltres estem a darrere… aquí tenen el sac de diners.” Política catalana i espanyola: ‘Fernández Díaz–Gate’ i el 26J Noves filtracions i reaccions • Público publica més àudios (octubre 2014): el director de l’Oficina Antifrau, Daniel de Alfonso, hauria proposat desbancar Artur Mas i situar Germà Gordó com a perfil moderat; contactes amb Fainé, Bonet i Lara. • Gordó nega conspiracions; reconeix contactes institucionals. Es preveu la destitució de de Alfonso al Parlament. • Carlos Enrique Bayo avança nous noms i més proves sobre l’ús de fiscalia i jutges per a fins partidistes. “Pretenden utilizar a la fiscalía, a los jueces… para destruir rivales políticos.” Impacte electoral (26J) • Consultor José Luis Sánchez: el PP primer (~31%); Unidos Podemos suma fort amb IU; PSOE lleu descens però en posició pivotal al centre de l’arc. • Risc de bloqueig si tothom manté vetos; sortides: - Govern al voltant del PSOE (difícil però possible). - Líder extern (“senyor X/Y/Z”) no identificat dels principals partits. • L’escàndol tindria impacte limitat a tan pocs dies; el Brexit podria mobilitzar vot antisistema (més favorable a Podemos). Interludi cultural • 30 anys de “The Queen Is Dead” de The Smiths; Johnny Marr compara la campanya pro-Brexit amb el nazisme a Twitter. Declaració institucional: Carles Puigdemont Missatge a la UE i a Escòcia • La 5a economia mundial ha decidit sortir; cal una reflexió seriosa a la UE per reconnectar amb la ciutadania. • Demana: de-burocratitzar, lideratge en assumptes que preocupen, protegir classes mitjanes i populars, combatre populisme i xenofòbia. • Urgència per negociar per minimitzar danys, especialment econòmics i comercials. • Reafirma el compromís europeista de Catalunya i envia suport a Escòcia (que hauria votat quedar-se si fos independent). Astrologia i política: cartes dels líders Conversa amb l’astròloga Gemma Blat • Explicació de l’ascendent i la seva importància en el caràcter (el Sol com a voluntat; l’ascendent com a caràcter). • Mariano Rajoy: Àries, ascendent Cranc, lluna a Taure; perfil constant i dominant, “més sensible del que sembla”. • Efecte de l’eclipsi del 27-S 2015 sobre perfils del 27 de març (Rajoy, Duran i Lleida) i possibles repercussions polítiques. • 26-J: lluna minvant, sense eclipsis; lectura oberta. “Els astres inclinen, no obliguen.”

Resum executiu El programa analitza una jornada històrica: el Regne Unit decideix sortir de la Unió Europea. S’hi combinen declaracions institucionals, reaccions des de Londres, Brussel·les i Madrid, una tertúlia política i una anàlisi econòmica profunda (amb el professor de la London School of Economics, Gerard Padró). També s’aborden els efectes polítics a Espanya (26J) i el cas Fernández Díaz–Antifrau, i s’entrevista el president Carles Puigdemont. Resultat clau: 51,9% Leave vs. 48,1% Remain. David Cameron anuncia la dimissió i trasllada l’activació de l’article 50 al seu successor. Mercats i banca: el Banc d’Anglaterra anuncia una injecció de 250.000 milions de lliures per estabilitzar el sistema. El BCE es declara preparat per garantir liquiditat. UE: Juncker demana activar «tan aviat com sigui possible» l’article 50; Merkel demana «calma» i evitar decisions precipitades; Tusk i Schulz reclamen unitat dels 27. Espanya: Rajoy envia un missatge de serenitat; García-Margallo defensa una federalització de l’eurozona; Pedro Sánchez alerta sobre referèndums binaris en qüestions complexes. Catalunya: Romeva vincula Brexit a democràcia i negociació; Puigdemont reclama una UE menys burocràtica i més connectada amb la ciutadania i defensa el referèndum com a via democràtica. Economia (LSE): impacte a curt termini per incertesa i risc de tensions de liquiditat; a mitjà termini, clau el model de relació futura (Noruega/EEE vs. acord comercial tipus CETA). Política UK: debat sobre lideratges (Boris Johnson), rols de Corbyn i auge del populisme. 26J i ‘Fernández Díaz–Antifrau’: possible efecte limitat a última hora; debat sobre governabilitat i escenaris post-electorals. “Volem demostrar que la retirada del Regne Unit no és el principi del final del projecte europeu. Això passa per la federalització dels 19 països de l’euro.” — J. M. García-Margallo “Qualsevol retard prolongaria la incertesa; cal una sortida ordenada segons l’article 50.” — Jean‑Claude Juncker “Alemanya demana calma i cap precipitació; les decisions s’han de prendre amb cap i concertació.” — Angela Merkel “La UE no pot ser només un projecte d’elites; ha de reconnectar amb la ciutadania.” — Carles Puigdemont Temes clau 1) Brexit: cronograma, mercats i arquitectura europea Article 50: dos anys de negociació; debat sobre si fer-ho de pressa (EP/CE) o amb prudència (Merkel). Estabilització: BoE (250.000 M£) i BCE preparen liquiditat per evitar estrès financer. Models post-Brexit: EEE/Noruega: accés al mercat interior, però amb tres condicions: contribucions pressupostàries, lliure circulació i acceptació regulatòria. Acord comercial tipus CETA: accés aranzelari ampli, però menys cobertura en serveis/finances i amb més fricció regulatòria. Risc polític europeu: auge euroescèptic (Le Pen, AfD...), debat sobre federalització de l’eurozona vs. intergovernamentalitat. 2) Impacte polític al Regne Unit i a la UE UK: Cameron dimiteix; s’obre batalla al Partit Conservador (Boris Johnson emergeix). Escòcia planteja un nou referèndum; a Irlanda del Nord pesa la frontera i l’Acord de Divendres Sant. UE: crida a la unitat dels 27; no hi haurà renegociació del paquet de febrer a UK (Juncker). 3) Espanya i Catalunya Missatges: Rajoy demana calma; García‑Margallo proposa federalitzar l’eurozona; Pedro Sánchez alerta sobre l’ús de referèndums binaris. Catalunya: Romeva reivindica el binomi democràcia-negociació; Puigdemont critica el dèficit de sensibilitat de la UE, defensa la via pactada i destaca l’exemple escocès. Cas Fernández Díaz–Antifrau: noves revelacions (Público) sobre instrumentalització de la justícia; possible impacte electoral limitat per la proximitat del 26J. 4) Anàlisi econòmica (LSE) Curt termini: volatilitat, risc de dubtes sobre bancs amb grans posicions creuades; vital la xarxa de liquiditat BoE/BCE. Mitjà termini: el cost econòmic depèn del grau d’accés al mercat interior i de la certesa regulatòria; els estudis apunten pèrdues de PIB entre –3% i –6% a llarg termini si es redueix integració. Punt crític: la política interna britànica pot impedir el “model Noruega” (contradiu promeses del Leave: immigració, contribucions i regulació). Residents UE a UK: incertesa sobre drets adquirits i futurs itineraris de residència/treball; escenari a definir a la negociació. 5) Opinió pública i discursos Vox pop a Londres: incertesa econòmica i desconeixement d’un “pla B”. Tertúlia: debat sobre veracitat en campanya, populisme, “antielitisme”, i quòrums reforçats per referèndums sobre qüestions de gran abast. Moments destacats García-Margallo defensa una UE més integrada fiscal i bancàriament. BoE anuncia 250.000 M£ per reforçar liquiditat i capital. Juncker: “no hi haurà renegociació del febrer”; activació ràpida de l’art. 50. Merkel: crida a prudència i concertació abans de passos accelerats. Boris Johnson promet un Regne Unit “obert i europeu” sense un “sistema federal a Brussel·les”. Puigdemont: la UE ha de reconnectar amb la ciutadania; defensa el referèndum com a via democràtica pactada. Glossari breu Article 50: Clàusula dels tractats de la UE que regula la sortida d’un estat membre. EEE / Model Noruega: Accés al mercat interior amb condicions (contribució, regulació, lliure circulació). CETA: Acord de comerç UE–Canadà; referència parcial per a un model comercial amb UK.