
Cinema sense condicions del 15/3/2016 — Paolo Sorrentino a fons: Youth, Il Divo i La grande bellezza; estrenes The Gift, Madame Marguerite i El cas Fritz Bauer; Kiki, El Pregón i més cinema local
Panorama del programa • Penúltim programa del trimestre amb estructura en tres blocs: estrenes i visionats, monogràfic Paolo Sorrentino i comentari de la seva filmografia. • Obertura musical amb “This Must Be the Place” per enllaçar amb Sorrentino i el seu film amb Sean Penn. "Les millors pel·lícules del cinema que mai van existir" — avanç de la temàtica del programa vinent amb l’Andreu. Estrenes i visionats recents “Tots els camins de Déu” (Gemma Ferraté) • Drama minimalista que imagina els tres dies entre la traïció de Judes i el seu suïcidi. • Sessió organitzada per l’associació Dream Barcelona (col·lectiu catòlic LGTBI). Missatge clau: “Déu estima a tothom per igual.” • Elecció formal destacada: inici panoràmic i resta en format 4:3; discussió sobre l’ús narratiu del format (referències a Mommy de Xavier Dolan). • Tò incandescent i suggerent, càmera propera, economia de plans i interpretacions que conviden a la lectura oberta. “Madame Marguerite” (versió francesa del cas Florence Foster Jenkins) • Comèdia dramàtica sobre una mecenes burgesa que canta òpera fatal mentre el seu cercle l’aplaudeix. • Humor de la incomoditat sense ridiculitzar el personatge; èmfasi en l’ús de la música i la “musicalitat” del relat. • 4 premis César. Comparativa amb l’estrena posterior nord-americana amb Meryl Streep. “The Gift (El regalo)” — Joel Edgerton • Thriller clàssic de suspens ben dosificat, amb girs inesperats i final obert. • Trio actoral solvent: Rebecca Hall, Jason Bateman i el mateix Joel Edgerton. • Recomanable dins el panorama recent del gènere per realisme, coherència i cura del guió. "No és una obra mestra… però és recomanable" — valoració sobre el seu lloc en la cartellera actual. “El cas Fritz Bauer” (Alemanya) • Thriller històric-judicial sobre la captura d’Adolf Eichmann des de la mirada del fiscal general Fritz Bauer. • Correcta i informativa; més valuosa pel que explica que per la seva ambició formal. Altres temes de cartellera i indústria • “Kiki, el amor se hace” (Paco León): expectativa i to d’episodis; recordatori de Carmina o revienta i Carmina y amén com a tragicomèdies realistes. • “El Pregón” (Dani de la Orden): visió d’“screen test” amb materials en procés; comèdia amb Buenafuente i Berto, amb notes sobre desequilibris de protagonisme i ambició berlanguiana. • Relleu del cinema coral català: Barcelona, nit d’estiu/hivern com a guions madurs i ben resolts; comparació crítica amb Incidencias (Corbacho i Cruz), i record de Tapas i Cobardes. • Visita al rodatge de “100 metros” (Dani Rovira, David Verdaguer) a Sant Just. Monogràfic Paolo Sorrentino Temes i constants • Personatges d’alta potència externa (cultura, prestigi, poder) però amb buidor interna i conflicte existencial. • Fascinació formal: moviments de càmera coreografiats, ús de música diegètica i extradiegètica, i muntatge amb “musicalitat”. • Escenes marca de la casa: monòlegs/diàlegs que desmunten un personatge en pla llarg (a La grande bellezza, Il Divo i Youth). Pel·lícules comentades i lectures • “Le conseguenze dell’amore”: estudi d’aïllament i control; debat sobre el seu tercer acte més d’acció i la coherència amb l’univers del director. • “Il Divo”: thriller judicial experimental; cartells explicatius al principi i al final; retrat cínic i gèlid d’Andreotti i l’ecosistema polític. • “La grande bellezza”: crònica d’una elit decadent; discrepància entre oients sobre interès temàtic vs. èxtasi estètic. • “Youth (La giovinezza)”: per alguns, la més rodona en guió i personatges; debat sobre si els protagonistes són buits o, al contrari, motoritzats per objectius i ferides latents. • “This Must Be the Place”: comentari del “videoclip” intern i l’ús del tema dels Talking Heads com a dispositiu emocional i espacial. Estètica i música com a discurs • El valor de l’“encadenament música-imatge” per crear sentit i emoció; escenes memorables com l’“orquestra” natural a Youth. • La forma com a significat: la posada en escena no només embelleix, sinó que articula el conflicte intern dels personatges. Debat crític: finals oberts i “rellotgeria” de guió • Defensa de les obres que deixen interrogants oberts i conviden l’espectador a completar el sentit. • Reserva sobre el “mecanisme de trampes” quan el guió amaga informació que els personatges ja saben vs. el descobriment simultani espectador-personatge. Proper programa • Convidat: Andreu. "Les millors pel·lícules del cinema que mai van existir" • Tema jocós/cinefílic que promet debat i creativitat sobre projectes imaginaris o perduts.
















