
#66 - Fluzo del 5/12/2013 — Univers Valiant (Panini), Spider‑Man Omnigold, realities de TV, Gondry × Chomsky i estrenes: La gran bellesa + Le Week‑End; crònica de l’Auditori
Panorama general Programa llarg amb diversos blocs culturals: còmics (novetats i clàssics Marvel), televisió (realities i comèdia), cinema d’autor i estrenes, pauses musicals i un tram final d’un altre programa amb música clàssica a l’Auditori. "Tots estarem aquí durant aquesta hora... conté una miqueta de còmics, música, cine..." — Presentador de Fluzo Còmics: Univers Valiant (Panini) Context i relançament • Panini recupera l’univers Valiant i el porta al mercat espanyol amb una nova etapa més mainstream i d’entreteniment. • Sèries que barregen acció, sci‑fi i to macarra amb ritme. X.O. Manowar — Vol. 1 “Por la Espada” • Guió de Robert Venditti; dibuix de Cary Nord. • Premissa amb visigots i armadura alienígena en clau de sèrie B divertida i sense complexos. • To despreocupat però no tracta el lector d’ingenu. Harbinger — Vol. 1 “El Nacimiento” • Protagonista: Peter Stanchek, lector de ments adolescent, reclutat per una corporació que vol explotar els seus dons. • Barreja de coming‑of‑age superheròic, conspiranoia i misticisme. Bloodshot — Vol. 1 “Incendiar el mundo” • Supersoldat amb autocuració i records implantats que fuig de l’organització que el controla. • Violència d’“escola vella”, paranoia corporativa i energia destroyer. "Valiant és una opció al marge dels dos gegants que pot oferir dosis de diversió bastant importants." Còmics clàssics: Marvel Gold (Omnigold) — Amazing Spider‑Man “Por fin desenmascarado” Què inclou • Tercer volum Omnigold: números 78–99 d’Amazing Spider‑Man (1969–1971). • Etapa Stan Lee amb John Romita, i entrades de John Buscema i Gil Kane. • Edició de 480 pàgines amb extres (esbossos, pàgines originals, textos crítics). Moments clau • Mort d’un personatge proper a Spidey que enfosqueix el to i madura el personatge. • Arc de les drogues (Harry Osborn), peça clau que trenca tabús i amplia temàtiques del còmic de superherois. • Reaparicions i nous villans: Merodeador, Electro, Doctor Octopus, etc. Televisió: realities i comèdia Face Off (Syfy) • Concurs de maquillatge d’efectes especials amb eliminacions setmanals; premis en diners i formació. • Derivats i curiositats: Naked Vegas (body painting) i un reality d’AMC sobre art amb insectes taxidermitzats. Comic Book Men (Kevin Smith) • Docu‑reality sobre el dia a dia de la botiga de còmics de Kevin Smith; humor de colla freak i tracte d’objectes de cultura pop. Mockumentary: Jamie Private School Girl (HBO) • Comèdia australiana d’estil The Office, amb Chris Lilley interpretant adolescents amb un realisme tan graciós com incòmode. • Arriba a HBO després de l’èxit a Austràlia; vinculada a “Summer Heights High”. Jutjat de Pau (NY): Gondry × Chomsky El projecte • Michel Gondry estrena un documental animat basat en una llarga conversa amb Noam Chomsky. • Projecció a IFC (Nova York), amb presentació del director. • Estil 100% Gondry: stop‑motion, dibuix homemade i jocs visuals sobre llenguatge i pensament. "És com un experiment totalment lliure... L’entrevista és superinteressant i Chomsky està lucidíssim." Estrenes de cinema La gran bellesa (Paolo Sorrentino) • Retrat sarcàstic i sensorial de la burgesia romana, amb Toni Servillo en clau de flâneur contemporani. • Experiència immersiva en imatge i so; barreja d’alta i baixa cultura que qüestiona valors socials. Le Week‑End • Comèdia dramàtica sobre un matrimoni madur que viatja a París per celebrar un aniversari i enfronta crisis i afectes amb ironia. Música i pausas • Pauses amb cançó en castellà (“La noche pasada soñé…”) i Chromatics — Looking for Love (del recopilatori After Dark 2, Italians Do It Better). Babilònia: clàssica a l’Auditori OBC i Els Planetes (Holst) + contemporània • Crònica d’un cicle de concerts espectaculars a l’Auditori (divendres/dissabte/diumenge). • Repertori: Holst — Els Planetes i George Benjamin — Dance Figures; debat sobre la música contemporània i la seva recepció. • Referències a experimental i a John Cage; apreciació del valor de cors i solistes en programes d’envergadura.













