
#103 - Fluzo del 20/11/2014 — State of Affairs, Please Like Me i el Superman de García-López: sèries, debat The Wire, Ride i còmics
Panorama general del programa El Condensador de Fluzo obre amb bromes internes i un concurs per endevinar la melodia d’una sèrie d’HBO. Després entra en antena el col·laborador Barri per fer una secció de sèries amb dues peces principals: State of Affairs (NBC) i Please Like Me (ABC2, Austràlia). La conversa deriva cap a un debat sobre com consumir sèries (catàleg vs actualitat) amb mencions a The Wire. A la recta final, hi ha un bloc de música (la tornada de Ride i el rumorisme festivaler) i una secció de còmic centrada en el volum d’ECC “Grandes Autores de Superman: José Luis García-López”. "Endevineu la melodia d’una sèrie d’HBO... surten els Stark (no és Big Love ni Carnivàle). Premi: birra + braves + olives amb un dels presentadors." Concurs i obertura Concurs musical: pista d’una sèrie d’HBO on “surten els Stark”; insisteixen que no és Big Love ni Carnivàle. Es demana trucar al 933723661. Premi amb ‘upgrade’ setmanal: birra, braves i olives amb la presència d’un dels presentadors. To desenfadat i metabroma amb l’audiència. Sèries (amb Barri) 1) State of Affairs (NBC) Premissa: thriller polític amb una analista de la CIA que brifa a la presidenta (Potus), interpretada per Alfre Woodard. Protagonitza Katherine Heigl. To i execució: vol ser una mescla de Scandal i Homeland, però segons el col·laborador es percep seriosa i “estreta” més que no pas mamarracha efectiva. Direcció del pilot: Joe Carnahan (The Grey/Infierno Blanco). Bona mà per a l’acció, però irregular criteri televisiu darrerament. Dades i context: ~8M d’espectadors i 2.2 en demos; cau respecte el lead-in (The Voice). Suggereixen olor de fracàs moderat. Apunts d’indústria: The Blacklist “ho peta” i Netflix n’ha pagat una llicència milionària per episodi. Recorden sèries de mid-season que ni arriben a emetre’s (exemple amb Alexis Bledel), i el calendari atípic d’Hannibal. "Quan la veus, té moments molt bojos, però es creu seriosa i estreñida." 2) Please Like Me (ABC2, Austràlia) Autor i to: Creada, escrita i protagonitzada per Josh Thomas. Dramèdia generacional fresca, tendra i amb humor negre puntual; esperit proper a Girls però amb veu pròpia. Premissa: ruptura de parella on ella li diu al protagonista que és gay; ell inicia un autodescobriment identitari. Els pares (mare amb depressió; pare amb nova parella tailandesa) tenen pes narratiu. Format i temporades: capítols d’uns 30 minuts. T1 (6 ep.), T2 (10 ep.). Renovada per una tercera. T2 canvia el to i la factura, però manté el nivell. Veredicte: recomanació ferma del Barri. "Ets gay. —Que no! —Que sí, que ho ets. Qui ho sabrà més, jo o tu?" Debat: com veure sèries (catàleg vs actualitat) Postura ‘catàleg’: prioritzar grans clàssics com The Wire, The Shield o The West Wing i evitar l’actualitat massiva. Postura ‘amplada’: veure molt volum (amb qualitat desigual) per tenir perspectiva ampla del panorama. Picabaralla lúdica: sobre percentatges de qualitat i confusions de personatges a The Wire; final en clau humorística amb "la recomanació del dia és The Wire". Música i festivals Ride tornen i sonen al programa (“Ride”). Es comenta el Primavera Sound 2015 i les misterioses pancartes a façanes; broma estil X-Files. Es menciona el Cruïlla i el ball de rumors (p.ex. The Strokes). Còmic: Grandes Autores de Superman — José Luis García-López (ECC) El volum: selecció d’històries (1975–1978) dins la col·lecció d’ECC “Grandes Autores de Superman”, dedicada al mestre José Luis García-López. Valor artístic: dibuix espectacular, de gran rigor i finor, a l’alçada dels clàssics com Neal Adams. To i temes: narratives amb punt naïf post-Silver Age, però de lectura molt amena; inclou un Superman més introspectiu que dubta dels seus orígens. Moments destacats: encontres amb Supergirl i Wonder Woman i aparicions de Lex Luthor. Veredicte: novetat molt recomanable per al fandom supermanià i per a col·leccionistes de DC Comics. Tancament Trams de falques i comiat amb música (pista anunciada com “Impossible Germany”) i un “Bona nit” reiterat fins al final.















