
Babilònia del 10/11/2016 — Gente Bien (La Cubana) i Priscilla; El Curiós Incident; Exposicions (World Press Photo i Thyssen); Cinema: Un Monstruo, The Lobster, The Purge i Sausage Party
Panorama general Episodi molt dinàmic i ple de cultura pop i escènica: teatre i musicals a Barcelona, exposicions destacades i un bloc de cinema que combina estrenes, distopies i un clàssic. Temes principals Teatre i musicals Gente Bien (La Cubana) Primer musical complet de La Cubana, inspirat en el sainet de S. Rusiñol. Sàtira de la burgesia catalana: família enriquida pel negoci de les salsitxes que "aprèn" codis de la gent bé (inclosa la mania d’“anar en castellà” per aparentar). Posada en escena amb mapping en moviment, vestuari d’època i molta interacció amb el públic. Estructura en èpoques: 1917 → 1951 → 1980 → 2017. Humor lingüístic: expressions catalanes traduïdes al castellà que “no quadren”. Priscilla, Reina del Desierto (el musical) Espectacle fidel a la pel·lícula, 2h45’ i una vintena de números disco (Gloria Gaynor, CeCe Peniston...). Escenografia icònica: l’autocar tallat que es mou, cants i coreografies en directe, veus en alçada, final amb el públic ballant. Trama d’amistat intergeneracional (Bernadette–Tick–Felicia), humor punyent i guiños actuals (Primark, Beyoncé). Logística brillant: múltiples canvis de vestuari (màscares de pell per accelerar maquillatge). Preus orientatius: 30–70€ (ofertes puntuals). El curiós incident del gos a mitjanit Adaptació teatral (Julio Manrique) de la novel·la de Mark Haddon; interpretació destacada de Pol López. Retrat d’un noi amb síndrome d’Asperger: veracitat, lògica matemàtica i dificultats sensorials. El “cas” del gos és l’excusa per descobrir veritats familiars i la pròpia autonomia (viatge a Londres). Escenografia molt eficient per situar espais (escola, casa, tren, metro). Divertida, amena i alhora sensible. Exposicions Modernisme i retrat Fundació Rocamora: retrats familiars i connexió amb el col·leccionisme tèxtil de Manuel Rocamora. Galeria Gothsland: focus en Ramon Casas i el seu esperit viatger. MNAC: Lluïsa Vidal, redescoberta imprescindible del modernisme en clau femenina. Fundació Mapfre (Casa Garriga Nogués): mostra destacada d’escultura/pintura (agenda molt demandada). Fotografia i grans col·leccions CCCB: World Press Photo (des del 10/11). Fotoperiodisme punyent (refugiats, guerres) amb gran excel·lència tècnica. CaixaForum: selecció del Museu Thyssen (obres menys habituals i també mestres), oportunitat de proximitat. Cinema Un monstruo viene a verme (J.A. Bayona) Tracta el dol a través d’un nen i un “monstre” que explica quatre contes que subverteixen finals clàssics. Emociona i llueix en FX, tot i que alguns ho troben “tramposa” en el tram final; interpretació infantil notable. Distopies en paral·lel The Lobster (La angosta): premissa potent (la societat obliga a emparellar-se o et converteixen en l’animal triat). Ideas brillants, però desenvolupament massa llarg i final obert que pot deixar fred. The Purge (La purga): una nit a l’any tots els crims són legals. Tensió sostinguda i dilemes morals; més rodona que l’anterior. Animació per adults La fiesta de las salchichas (Sausage Party): sàtira passada de voltes al “submón” del supermercat (sexualitat explícita, humor negre, crítica de consum i religió del menjar). No apte per a infants. Clàssic Blade Runner: replicants, identitat i memòria; música de Vangelis (promesa d’escolta musical en un proper programa). Idees clau Teatre i musicals com a mirall social: La Cubana i Priscilla combinen festa i crítica de costums. Representació neurodiversa: El Curiós Incident apropa l’Asperger amb respecte i enginy teatral. Distopia vs. utopia: es debat si la distopia és més versemblant (o comercial) que l’utopia en la cultura popular. Cites destacades "Vamos a hacer lavadero" — la traducció literal d’expressions catalanes al castellà, gag recurrent a Gente Bien. "La distopia la veiem més probable que l’utopia" — reflexió oberta sobre moralitat i organització social.















