
Cinema sense condicions del 20/9/2016 — De Paesa a la venjança: L’home de les mil cares, Tarde para la ira i Café Society, amb Suburra, corrupció i recomanacions TV
Panorama de l’episodi En aquest programa, el grup de crítics entra a fons en tres eixos principals: 1) la novetat espanyola L’home de les mil cares d’Alberto Rodríguez; 2) la pel·lícula del mes, Tarde para la ira (Raúl Arévalo); i 3) el parèntesi clàssic-romàntic de Woody Allen amb Café Society. El debat es desplega sobre el fil conductor de la corrupció, els mecanismes del thriller i la força de la direcció i la interpretació en el cinema espanyol recent, tancant amb un bloc de recomanacions de cinema a la televisió per a la setmana. "La veu en off és permanent... i molesta" — sobre L’home de les mil cares L’home de les mil cares (Alberto Rodríguez) Què funciona • Direcció i factura tècnica: posada en escena sòlida, ritme de thriller i fotografia molt cuidada. • Música i to: pulsió moderna amb ecos d’Scorsese/Guy Ritchie, ús d’off per accelerar salts temporals i geogràfics. • Tema: el cas Paesa–Roldán permet llegir, per via de paràbola, trames de poder i corrupció d’ahir i d’avui. On trontolla • Excessiva veu en off: resta respir cinematogràfic i distància l’espectador dels personatges. • Guió percebut com desestructurat: dona massa coses per sabudes; per a públic no espanyol pot resultar opac. • Caracterització de Paesa: es troba a faltar més densitat psicològica a la interpretació principal; secundaris com Marta Etura destaquen millor. Comparacions i context • Referències a Ildivo (Sorrentino), Narcos i el thriller europeu sobre corrupció. • Debat si és un projecte d’encàrrec (a partir del llibre de Manuel Cerdán, impulsat pel Grup Z) amb menys "autoritat" personal que La isla mínima. Tendències: corrupció, Suburra i el contrast amb la comèdia de barri Suburra i ecos de Gomorra • Es remarca l’afinitat temàtica (trames polítiques, mafioses i eclesiàstiques) i la idea de fils invisibles que mouen el poder. Estat de forma del cinema espanyol • Coincideixen que hi ha un bon moment de potència i ofici al thriller espanyol actual. • Contrast amb certa comèdia de barri i el "post-humor autonòmic"; es critica durament el to i resultats de títols recents liderats per estrelles com Dani Rovira. Café Society (Woody Allen) El que aporta • Una peça clàssica de nostàlgia anys 30, amb la dualitat Nova York vs. Hollywood. • Fotografia excelsa de Vittorio Storaro (primer cop digital d’Allen): llum daurada i contrastos d’espais molt notables. Limitacions • Història d’amor fluixa i poc arriscada; dinàmica romàntica/melancòlica que no acaba de quallar. • Interpretació d’algun rol masculí de pes percebuda com insuficient; Kristen Stewart rep opinions dividides però, per alguns, amb projecció. "Divertidament alleniana, però menor; el record quedarà en la fotografia." Pel·lícula del mes: Tarde para la ira (Raúl Arévalo) Per què destaca • Direcció i guió molt treballats (7 anys d’elaboració): thriller de venjança d’alta tensió, sec i precís. • Interpretacions: Antonio de la Torre broda un personatge contingut i ferit; Ruth Díaz, Luis Callejo i Manolo Solo aporten gruix i versemblança. • Càmera i textura: rodat en 16 mm per aconseguir gra i tacte físic; ambientacions de bar i gimnàs de boxa d’un realisme cutre impecable. • Influències i ecos: Germans Coen i No es país para viejos (per persecució metòdica i atmosfera), més referències a western (duels, moral crepuscular) i algun eco de Tarantino en la planificació. Temes • Venjança i pèrdua: impuls moral ambigu, sense redempció fàcil. • Lluita de classes: friccions socials presents en espais i diàlegs (el bar vs. el pis "gran"). Debats interns • Algunes decisions del tercer acte divideixen: coherència del comportament d’algun personatge i lectura del final. "Jo ja no tinc res a perdre" — la brúixola moral d’un justicier devastat Setmana de cinema a la televisió (recomanacions) • TV2, avui 21.45 — Del rosa al amarillo (Manuel Summers, 1963): clàssic tendre i premiat (Conxa d’Or) sobre amors en dues edats. • TV1, avui tard — Clara Campoamor. La mujer olvidada: biopic televisiu amb Elvira Mínguez sobre el sufragi femení a la II República. • TV2, dimecres — Mamá cumple 100 años (Carlos Saura): comèdia coral nominada a l’Òscar; repartiment mític (Aparicio, Fernán Gómez...). • TV2, dijous — Remando al viento (Gonzalo Suárez): sis Goya; Mary Shelley, Byron i la gènesi de Frankenstein amb repartiment internacional. • TV2, divendres — Alas de mariposa (Juanma Bajo Ulloa): debut potent; es recorden també La madre muerta i la icònica Airbag. Proper programa • Avanç del tema: "Post-humor autonòmic" i el nou "cinema de barri" — radiografia crítica d’una línia d’humor comercial recent i el seu impacte.















