Tots els episodis · 2019

2236 episodis disponibles

Filtra per programa

episodis

457-480 de 2236
  • Club Alternatiu del 25/10/2019 - episode art
    Club Alternatiu

    Club Alternatiu del 25/10/2019

    Fem que les nits de divendres i les tardes de diumenge sigui menys avorrida! Descobriment de novetats musicals i el millor entreteniment amb el millor equip. Ens escoltem? Amb Pau Martínez.

  • Juguem a Casa del 25/10/2019 - episode art
    Juguem a Casa

    Juguem a Casa del 25/10/2019

    El programa d'esport del poble. Esport base, futures estrelles del poble, estrelles consolidades i estrellades. Presentat per Adrià Vilà, Bruno Fortea, Rita Vilalta, Nil Solana i Bruna. Amb el suport de totes les entitats.

  • La Plaça Mireia del 25/10/2019 — Sexologia feminista amb “Mala mujer”, anàlisi de la sentència del procés i permisos penitenciaris, i viatge a Macau; més titulars locals de Sant Just i incidències tècniques - episode art
    La Plaça Mireia
    1h 52min

    La Plaça Mireia del 25/10/2019 — Sexologia feminista amb “Mala mujer”, anàlisi de la sentència del procés i permisos penitenciaris, i viatge a Macau; més titulars locals de Sant Just i incidències tècniques

    Panorama general • Programa 533 de “La plaça Mireia”, marcat per talls d’internet i música d’arxiu. • Primera hora: titulars locals, i secció de sexologia amb Àlex Florença a partir del llibre “Mala mujer” de Noemí Casquet. • Butlletins informatius: actualitat catalana (Sánchez–Salut, llevantada al Francolí, política, cultura i esports) i notícies de Sant Just. • Segona hora: “Just for Law” amb Joel Reguant sobre la sentència del procés, permisos penitenciaris i euroordres. • Tancament amb viatge a Macau amb Anna Rovira (història, llengües, què veure i casinos). • Avanç: propera entrevista a la cantant Sagaro pel single “Mentires”. Primera hora Incidències tècniques i obertura • La conducció anuncia problemes d’internet degut a obres (vibracions) que tallen la connexió; es recorren a música d’arxiu. • Sumari del programa i benvinguda al cap de setmana. Titulars locals (Sant Just Desvern) • Festes de Tardor 2019: cloenda diumenge amb Sant Just al Carrer (matinades, paradetes, actuacions i gegants). Algunes activitats suspeses reprogramades (p. ex. cicle Gaudí el 30/10; “Nit de tapes” cap al 23/11). • Carril bici: entra en servei l’últim tram de connexió amb la Diagonal (tanca el buit de 80 m; pas de vianants i paràmetres homogenis). • Cultura: tancament de l’exposició “Moss de mots” a Cal Llibreter amb vermut i presència de l’autor Ferran Garcia. “Sant Just al carrer s’allargarà fins a dos quarts de 3 de la tarda.” Sexologia: “Mala mujer” (Noemí Casquet) amb Àlex Florença • Llibre divulgatiu d’orientació feminista (escrita en clau femenina però útil per a tothom). • Continguts clau: - Identitat de gènere, orientació sexual i orientació relacional (monogàmia, no-monogàmia, poliamor) amb idees com “contractes” de relació. - “Libera tu ser” i autoestima: desmuntar complexos i cànons de bellesa; crítica a la pornografia com a educadora de mites. - “Libera tu sexualidad”: anatomia per a dummies, BDSM, sexe amb vulva/penis, squirting, sexe en grup. - Cicle menstrual i connexió simbòlica amb la lluna; apologia de la copa menstrual per salut, economia i medi ambient; crítica a la “comercialització” de la regla. - Debat sobre patriarcat: advertiment de no homogeneïtzar “els homes”. - Sense fer “autoajuda”, promou la llibertat de decisions: depilar-se, maquillar-se o portar sujetador per elecció pròpia; idea de pit com a “múscul” i sensibilitat si no es constreny. • Anècdotes mediàtiques de l’autora (La Resistencia) i paràfílies esmentades (ligirofòbia, “sanofília”). “Mala mujer. La revolución que te hará libre.” Butlletins informatius Catalunya Ràdio • Polítiques: Alba Vergés acusa que la visita de Pedro Sánchez a Sant Pau es va saltar protocol i va bloquejar urgències. • Emergències: recerca de desapareguts per la llevantada a la Conca de Barberà i al Francolí. • Economia/Política: Pere Aragonès condiciona la legislatura a l’aprovació de pressupostos. • Cultura: Carme Riera reitera “Dins el darrer blau” (25 anys) i denuncia la intolerància. • Girona: protesta estudiantil per la suspensió de barraques i concerts a la Devesa. • Esports: Rally Catalunya, hoquei herba preolímpic i tenis taula (Champions femenina). Sant Just Notícies (edició de les 6) • Reitera els tres titulars locals: Sant Just al Carrer, tram final del carril bici, i tancament “Moss de mots”. Segona hora Just for Law (Joel Reguant): sentència del procés, permisos i euroordres • Tipificació: sedició (no rebel·lió). - Sedició: aixecament col·lectiu contra l’ordre, sense violència armada. - Rebel·lió: requisits de violència/armes (no acreditats). • Penes principals (amb inhabilitació equivalent): - “Jordis” (Sànchez i Cuixart): 9 anys (amb 2 complerts; en resten 7). - Forn i Rull: 10,5 anys. - Carme Forcadell: 11,5 anys per permetre debats vetats; qualificació de “Lady Process”. - Turull, Bassa, Romeva: 12 anys (sedició + malversació). - Oriol Junqueras: 13 anys (sedició + malversació). • Possible error material a la sentència sobre Dolors Bassa (atribució d’”Educació”); recomanació d’incident de nul·litat. • Permisos penitenciaris: a partir d’un quart de la pena; els Jordis n’haurien d’optar a partir de desembre (informes favorables mitjançant). • Recórrer: nul·litat al Suprem → Constitucional (tutela judicial efectiva) → TEDH (Estrasburg); terminis llargs (anys). • Euroordre Puigdemont: reactivada només per a ell; qüestions de traducció; opció més plausible per malversació; escenaris combinats de lliurament/limitacions de jutjar. • Nota: caiguda de la rebel·lió posa en qüestió la suspensió prèvia de diputats. Viatge: Macau (amb Anna Rovira) Dades clau i context • Macau és Regió Administrativa Especial (RAEM) de la Xina; superfície 28,2 km²; prop de 650.000 habitants (una de les més denses del món). • PIB per càpita molt alt (des de 2015), però amb desigualtats visibles. • Història: presència portuguesa (segles XVI–XIX), colònia des de 1887, retorn el 1999; principi “un país, dos sistemes” fins 2049 (defensa i exteriors per la Xina; Macau conserva sistema legal, policia, moneda (pataca), duanes i immigració). • Llengües: cantonès i portuguès (oficials); el mandarí funciona com a llengua comuna a la Xina. Què veure i fer • Centre històric (Portuguesa “Lisboa” visual): Lago do Senado i carrers empedrats ondulats; ruïnes de Sant Pau (façana monumental). • Fortalesa de Monte: vistes urbanes, museu i canons. • Temple A‑Ma: complex encastat a la roca; ritual d’encens i dansa del drac. • Casa del Mandarí: arquitectura xinesa tradicional. • Rua da Felicidade: escenari cinematogràfic (aparició a Indiana Jones). • Gran Lisboa i casinos (Wynn, etc.): epicentre de joc; a Macau es mou més diner que a Las Vegas; espectacle de fonts nocturnes. • Logística i cost: poques opcions barates d’allotjament (hotels cars; quasi sense hostels); busos freqüents i molt econòmics (~6 patacas). Avanç musical • Anunci d’entrevista a Sagaro (Sabrina G. R. de Sant Just) per presentar el single “Mentires” (Spotify/YouTube), dijous vinent. Cites destacades “La revolució que et farà lliure.” “Converteixen a Carme Forcadell en Lady Process.” “Trafiquen amb la nostra sang” (crítica a la comercialització de la menstruació).

  • Justa la Fusta del 25/10/2019 — Just a la Fusta (25/10/2019): Notícies de Sant Just, Premsa i Meteo, Efemèrides, Estrenes de cinema i la secció de Ferran Carreres - episode art
    Justa la Fusta
    2h 53min

    Justa la Fusta del 25/10/2019 — Just a la Fusta (25/10/2019): Notícies de Sant Just, Premsa i Meteo, Efemèrides, Estrenes de cinema i la secció de Ferran Carreres

    Visió general Programa matinal de Ràdio Despert (Sant Just) del divendres 25/10/2019. El presentador fa una presentació detallada de l’agenda del dia: notícies locals, repàs de premsa i predicció meteorològica, efemèrides i dies internacionals, estrenes cinematogràfiques i el retorn de la secció de Ferran Carreres “Benvinguts, Benvolguts i Bentrobats”. Tot seguit, la gravació entra en un bucle d’àudio amb la frase “Bona nit” repetida durant la pràctica totalitat del fitxer, cosa que suggereix una anomalia tècnica i impedeix escoltar el contingut anunciat. "No us ho perdeu, no marxeu." Temes principals anunciats (agenda) • Notícies de Sant Just amb Imanol López • Repàs de premsa i predicció meteorològica amb Casles Rius • Efemèrides i dies internacionals d’avui • Estrenes cinematogràfiques del cap de setmana i novetats en cartellera • Secció “Benvinguts, Benvolguts i Bentrobats” amb Ferran Carreres: - Entrevistes i personatges destacats - Curiositats dels carrers de Barcelona - Històries i viatges arreu del món Notes i incidències de la gravació • Des del segon ~137 fins al final, es repeteix “Bona nit” a intervals regulars, sense contingut informatiu afegit. • Hi ha una única paraula aïllada —“Albert”— al voltant del segon 2926, sense context. • No es registren les seccions reals promeses (notícies, premsa, meteo, etc.) en aquesta còpia de l’àudio. • Probable errada de producció o tall d’emissió que ha substituït el programa per un bucle.

  • Babilònia del 24/10/2019 — Turandot al Liceu, Joker i terror (It 2, Greta), clàssics (Miniver, Ser o no ser, Gigante, JFK), O que arde, Gordos, Hedy Lamarr i Sombra - episode art
    Babilònia
    1h

    Babilònia del 24/10/2019 — Turandot al Liceu, Joker i terror (It 2, Greta), clàssics (Miniver, Ser o no ser, Gigante, JFK), O que arde, Gordos, Hedy Lamarr i Sombra

    Panorama general Programa dinàmic amb música, òpera i molt cinema. Es comença amb una presentació distesa i un sumari, i després es despleguen anàlisis i recomanacions que van de Puccini a Zhang Yimou, passant per Joker, el terror contemporani, clàssics imprescindibles, cinema d’autor gallec, una comèdia dramàtica espanyola sobre la imatge corporal i el perfil fascinant d’Hedy Lamarr. "No es pot dir tot al principi: aquesta és la màgia de la ràdio" Òpera: Turandot al Liceu (Puccini) Context històric: celebració del 20è aniversari de la reinauguració del Liceu (1999) amb la mateixa obra programada abans de l’incendi de 1994. Argument: la princesa de gel Turandot imposa tres enigmes als pretendents; si fallen, moren. Calaf els resol, però li proposa un repte final: endevinar el seu nom abans de l’alba. La serventa Liú, enamorada i sacrificada, és clau dramàtica. Muntatge i estètica: posada en escena futurista i molt visual (piràmide-robot, mapping, vestuari no “xinès” sinó futurista, il·luminacions frontals), amb humor dels ministres Ping, Pang i Pong. Música: potència coral i l’aria icònica Nessun dorma. "L’amor vincerà" (Nessun dorma) Cinema: Joker (Todd Phillips) Enfocament: no és un film de superherois a l’ús; és un retrat fosc i social d’un malalt mental ignorat pels serveis socials a una Gotham degradada. Interpretació: Joaquim Phoenix, transformació física i emocional; riure incontrolable amb base clínica; construcció d’un antiheroi per deriva social. Tono i ritme: atmosfera grisa i decadent; tot i ser llarga, es fa àgil. Valoració: Fortaleses: actuació, mirada personal, coherència del descens a la violència. Però: no necessàriament una “obra mestra”. "No és l’obra mestra que tothom diu, però és molt recomanable" Terror i thriller: It Capítol 2 i Greta It 2 (Andy Muschietti) Premissa: 27 anys després, el Club dels Perdedors torna a Derry per enfrontar Pennywise. Execució: més efectes i espectacularitat; por puntual (ensurts) però gust a producte alimentici. Durada: 2h44; correcta, però de reminiscència vuitantera que pot sentir-se desfassada. Greta (Neil Jordan) Repartiment: Isabelle Huppert brilla, però el guió cau en clixés previsibles. Resultat: thriller entretingut i correcte, sense el pols del millor Jordan. Clàssics recuperats La senyora Miniver (William Wyler) Guerra i comunitat: crònica elegant i emotiva de resistència civil; contrapunt al desencís social vist a Joker. Ser o no ser (Ernst Lubitsch) Sàtira del feixisme: humor finíssim amb mala bava i elegància marca Lubitsch. Gigante (George Stevens) Saga, petroli i ambició: Rock Hudson, Elizabeth Taylor i James Dean; retrat de l’èxit i les seves fractures morals; gran relat amb imatges poderoses. JFK (Oliver Stone) Teixit d’hipòtesis: muntatge que combina documental i ficció; Kevin Costner, contingut i precís; film que no envelleix i convida a rellegir la història. Cinema d’autor: O que arde (Oliver Laxe) Trama: un piròman torna amb la seva mare a l’aïllament d’Os Ancares (Galícia). Imatges: paisatge com a personatge; control de cremes i tècniques contra incendis; fotografia d’una força colpidora. Subtext: arrelament, solitud, estigmes i xoc entre tradició i reinvenció rural. Cannes – Un Certain Regard: Premi del Jurat. "Les imatges són molt potents" "No cal que entenguis la lletra per estimar una cançó" (sobre ‘Suzanne’, Leonard Cohen) Cinema espanyol: Gordos (Daniel Sánchez Arévalo) Tema: imatge corporal, pressió estètica i identitat a través d’un mosaic de personatges i teràpia de grup. Forma: muntatge viu (pantalla dividida, to modern) i humor negre; més amarga que moralitzant. Idees: el pes real és el dels problemes íntims; la gordura és símptoma, no arrel. Figura clau: Hedy Lamarr Dues vides: estrella de Hollywood (Dalila a ‘Sansón y Dalila’) i inventora austríaca. Fita de cinema: ‘Éxtasis’ (1933), primer orgasme femení simulat en pantalla. Ciència: co-inventora del frequency hopping per guiar torpedes; base de tecnologies wireless (Wi‑Fi/Bluetooth). Reconeixement: estrella al Passeig de la Fama del cinema i dels inventors. Cinema oriental: Sombra (Zhang Yimou) Estètica: composició en blanc i negre tipus tinta xinesa amb espurnes de color; bellesa plàstica única. Concepte: les ombres (dobles) com a estratègia de poder i identitat. Acció: coreografies amb paraigües/ombreles i moviments de línia “femenina”; eco de ‘Dagues voladores’, però més ascètic i cal·ligràfic. Idees clau Òpera clàssica, mirada contemporània: Turandot amb escenografia high-tech i lectura actualitzada. Antagonista com a producte social: Joker planteja l’origen del villano com a fracàs col·lectiu. Terror industrial vs. autoral: la franquícia d’It contrasta amb l’ascetisme poderós d’‘O que arde’. Clàssics que no caduquen: Lubitsch, Wyler, Stevens i Stone continuen dialogant amb el present. Darrere del mite: Hedy Lamarr, pont entre cinema i tecnologia.

  • La Plaça Mireia del 24/10/2019 — Pressupostos 2020 i contenidors amb xip a Sant Just; "Cares i Lugares"; còmics de revoltes (L’Incal i No passaran) i recomanació d’Spider‑Verse - episode art
    La Plaça Mireia
    1h 47min

    La Plaça Mireia del 24/10/2019 — Pressupostos 2020 i contenidors amb xip a Sant Just; "Cares i Lugares"; còmics de revoltes (L’Incal i No passaran) i recomanació d’Spider‑Verse

    Resum general del programa "Som capdavanters en molts aspectes." Programa amb to proper i dinàmic, obert amb una anècdota d’oient que reconeix la presentadora per la veu. Tot seguit, avanç de continguts i dues franges principals: notícies locals de Sant Just i espai de còmics dedicat a revoltes i guerres vistes des de la ficció i la història. La segona hora inclou connexió informativa amb Catalunya Ràdio i butlletí local de vespre. Obertura i avanç de continguts Anècdota inicial: oient reconeix la locutora a la policia local. Avanç del programa: Notícies amb l’Imanol López. Còmics amb Josep Maria: L’Incal (Jodorowsky & Moebius) i No passaran (Vittorio Giardino), amb l’eix comú de les revoltes populars. A la segona hora (avançat, però no emès en aquest tall): Vanessa Montserrat sobre com crear una campanya amb influencers i Carlos Penela amb les estrenes (3 documentals destacats, comèdies i terror). Recordatori xarxes: Twitter del programa. Recuperable: entrevista d’ahir sobre les 50 edicions de les Festes de Tardor. Notícies locals (amb Imanol López) Pressupostos 2020: l’equip de govern els portarà a ple a finals de novembre; moment delicat econòmicament. Prioritats: àmbit social, cultura, via pública i equipaments. Contenidors amb xip (prova pilot a l’AMB): desplegament des de març 2020 fins març 2021. Primer, sector comercial; després, barris (Plana–Bell Soleig, Mas Lluí, Torreblanca). Eina intel·ligent per millorar la selectiva segons dades per zones. Audiovisual de Festes de Tardor (avui 20.00, Mercat): projecció de “Cares i Lugares” (Agnès Varda & JR) + curtmetratges locals, organitzat per Persona amb el Cine Club Utopia i l’Ajuntament. Efemèride comentada: 18 anys del primer iPod. Bloc de còmics: Revoltes, guerres i societat L’Incal (Alejandro Jodorowsky & Moebius) Clau: saga de ciència-ficció en 6 volums (1980–1988) que combina aventura, metafísica i crítica social. Protagonista: John Difool, detectiu “d’estar per casa”, guiat per un ocell que fa de consciència. L’Incal: artefacte/piràmide de llum que simbolitza el coneixement; estructura narrativa en “capas de ceba”. Univers: ciutats en capes (noblesa ociosa a dalt, classes populars a baix). Revolta des de baix que busca més conciliació/diàleg que no pas violència. Temes: recerca interior, aliances interclassistes, amenaça de guerra intergalàctica, evolució profunda dels personatges (tret “europeu”). Estil: dibuix icònic de Moebius; guió de Jodorowsky amb ecos de psicomàgia i simbologia. No passaran (Vittorio Giardino) – cicle Max Fridman Context: novel·la gràfica de línia clara ambientada a la Guerra Civil espanyola, culminant a la Batalla de l’Ebre. Protagonista: Max Fridman, periodista i exmembre de les brigades internacionals, torna per buscar l’amic Guido. Rigor històric: fets i personatges reals (p. ex. Gerda Taro, comissaris polítics soviètics), mirada polièdrica sobre el front republicà, la manipulació, l’idealisme i l’espionatge. To: narració immersiva i sòbria que mostra com, en guerra, la vida individual té un valor fràgil. Dibuix: detallisme realista de línia clara; gran documentació. Expressió continguda però efectiva. Recomanació extra Cinema d’animació: Spider‑Man: Un nou univers Multivers de sis Spider‑personatges, ritme brillant i humor. Tècnica: animació que simula dibuix frame a frame (look de còmic clàssic), tot i ser desenvolupada amb eines modernes. Incidències i enllaços informatius Talls d’internet al control musical, resolts amb reordenació de continguts. Connexió Catalunya Ràdio (18.00): recerca de desapareguts pel temporal a la Conca de Barberà; debat sobre l’exhumació de Franco; esports (Europa League: Espanyol a Bulgària, Eurolliga, Dakar 2020). Butlletí local vespre (18.06): reiteració dels tres titulars locals del dia. Paraules clau i conceptes Línia clara, psicomàgia, brigades internacionals, Batalla de l’Ebre, recollida selectiva intel·ligent, festes de tardor, multivers.

  • Entrevistes de la Justa del 24/10/2019 — Ple extraordinari, diàleg Catalunya–Espanya i pressupostos 2020: cultura, xarxa d’empreses i consell d’infància a Sant Just - episode art
    Entrevistes de la Justa
    28'

    Entrevistes de la Justa del 24/10/2019 — Ple extraordinari, diàleg Catalunya–Espanya i pressupostos 2020: cultura, xarxa d’empreses i consell d’infància a Sant Just

    Resum de l’episodi Entrevista a Gina Pol (PSC) al magazín Justa la Fusta (Ràdio d’Esvern) sobre l’actualitat de Sant Just: el ple extraordinari i la moció d’“amnistia i autodeterminació”, el diàleg Catalunya–Espanya, l’assemblea del PSC local, els pressupostos 2020, els actes culturals i festes de tardor, el refugi antiaeri i el projecte europeu Ruta Singulars, la xarxa d’empresaris i el futur Consell d’Infància. Ple extraordinari i moció sobre amnistia i autodeterminació • La moció (Junts, ERC, Alcaldia Republicana i CUP) es va aprovar amb els seus vots; Movem es va abstenir i el PSC hi va votar en contra. • Motius del PSC per al “no”: - No comparteixen el relat que la democràcia a Espanya està «tocada de mort»; la consideren millorable però garantista. - Manca de condemna explícita de la violència viscuda als carrers, absència de menció a ferits i a la tasca dels cossos de seguretat. - Segons Gina Pol, la CUP hauria vetat introduir aquests punts; Junts i ERC sí haurien estat disposats a matisar la moció. • Exemple de consens alternatiu: al Consell Comarcal es va pactar una moció entre Junts, ERC i Movem (sense la CUP). • Crítica a l’absència del regidor de Ciutadans al ple: es considera una irresponsabilitat i un intent posterior de protagonisme amb una moció pròpia al ple ordinari. "No, no, no funciona així, la democràcia, quan a tu t’interessa. Ves on toca fer el debat i defensa el teu posicionament." Diàleg Catalunya–Espanya i agenda social • Diagnosi: manca de lideratge a totes dues bandes, posicions enrocades i poca generositat per dialogar. • Proposta: baixar la tensió, obrir una taula de diàleg, i recuperar l’agenda catalana amb el desplegament de l’Estatut, competències i finançament. • Alarmes socials: el focus exclusiu en un únic dret ha paralitzat qüestions com habitatge, treball i vida digna. "No ens podem quedar en el dia de la marmota; o avancem o la frustració serà enorme." Assemblea del PSC de Sant Just • La militància va debatre la sentència i va expressar preocupació per la virulència del debat públic (fins i tot amb insults al ple). • També es va abordar el procés dels pressupostos 2020 en clau interna. Pressupostos 2020: restriccions i prioritats • Context: ingressos finits, recessió i incerteses d’ingressos volàtils; augment de despesa ordinària (residus, nous equipaments, rehabilitació de l’Ateneu, final d’obres de la Bonaigua, millora de carrers). • Prioritats clau: - Polítiques socials: fort increment del Servei d’Atenció a Domicili (SAT) (+200.000 €) per millorar condicions laborals, ampliar hores i cobrir nous serveis. - Cultura, urbanisme, medi ambient i mobilitat. • Calendari: previsió de debat i aprovació al ple de novembre. 10N: acte amb diputats del PSC • Trobada amb José Zaragoza i Sònia Guerra per explicar les negociacions amb Podemos, el fracàs de formar un govern d’esquerres i la visió de l’esquerra espanyola des de Madrid amb cor català. Cultura i festes de tardor • Impacte de la situació política: ajornaments/cancel·lacions (p. ex. la gala del Sanjus Fiber, la Nit de Sant Just al carrer, el seguissi) per previsió de menor afluència o solapament amb actes de rebuig a la sentència. • Actes reeixits: l’obra Escalibur (denúncia en l’àmbit de salut), presentació de la miscel·lània, i ruta de plaques al terra que marquen els punts on van caure bombes durant la Guerra (explicació molt visual del guia Júlio Txoa). Refugi antiaeri: balanç i projecció • Balanç molt positiu del primer any: experiència immersiva (vídeo amb actors locals i Clara Segura) que connecta amb la memòria històrica. • Limitacions d’aforament (10 persones; material de visió) i pla per dinamitzar-lo amb el Consorci de Turisme del Baix Llobregat i prescriptors (bloggers). • Usos educatius: prioritat a escoles de Sant Just abans d’obrir a altres col·lectius. Ruta Singulars: art urbà i teixit local • Tram final del projecte europeu: mural verd al pont del tram, amb fulles de Collserola i geometries que evoquen l’activitat empresarial de Sant Just Diagonal i el vincle amb el centre. • Locals buits plens de cultura, arribada d’artistes internacionals i intervencions conceptuals (com el banc artístic darrere el mercat). Xarxa d’empresaris i economia circular • Impuls a una associació d’empresaris per guanyar interlocució i crear sinergies (superar la fragmentació entre polígon i Sant Just Diagonal). • Porta d’entrada: projectes energètics i d’economia circular com a accions tangibles i amb beneficis econòmics per a les empreses; després, ampliar a iniciatives més conceptuals. Participació infantil: cap al Consell d’Infància • Objectiu: incorporar la veu dels infants (usuàries intensives de via pública i parcs) en decisions urbanes. • Procés: fase embrionària amb participació aleatòria, recerca de representants i integració estable en consells i actuacions públiques. Al tancament, s’anuncia la tertúlia jove d’actualitat a la ràdio, que entra tot seguit.

  • Justa la Fusta del 24/10/2019 — Contenidors amb xip, "Cares i Lugares" i subvenció contra mosquits — Just a la Fusta (24/10/2019, Ràdio d'Esbert) - episode art
    Justa la Fusta
    3h

    Justa la Fusta del 24/10/2019 — Contenidors amb xip, "Cares i Lugares" i subvenció contra mosquits — Just a la Fusta (24/10/2019, Ràdio d'Esbert)

    Resum del programa Programa matinal "Just a la Fusta" de Ràdio d'Esbert (Sant Just). Data: dijous 24 d’octubre de 2019. Temes principals destacats Nou model de recollida selectiva amb contenidors amb xip: implantació progressiva 2020–març 2021, targeta per obrir i monitoratge per zones; objectiu pujar la recollida selectiva al 65% i apostar pel 75%. Cultura i Festes de Tardor: projecció del documental "Cares i Lugares" (Agnès Varda & JR) i mostra local de curts Low.mov al Mercat Municipal (20:00), organitzat pel col·lectiu Persona amb suport d’entitats i Ajuntament. Salut pública i medi ambient: la Generalitat subvenciona amb 465.000 € el Servei de Control de Mosquits del Baix Llobregat (vigilància anual a 25.000 hectàrees, incloent el Delta, port i aeroport). "Recordem que per llançar les nostres deixalles a partir d’ara haurem de fer servir una targeta" — Imanol López "La intenció amb aquesta mesura és arribar al 65%" de recollida selectiva Desenvolupament per seccions Presentació i agenda del dia La presentadora dona la benvinguda, situa el dia i avança l’escaleta (notícies, portades, meteo, efemèrides, entrevista política, tertúlia jove, salut gent gran i secció de teatre). Aquesta part és un sumari; els temes comencen més endavant. Titulars de Sant Just (bloc informatiu) • Residus i sostenibilitat: Implantació de contenidors amb xip a partir de març 2020, iniciant-se en els barris de la Plana-Bellsoleig, Mas Lluí i Torreblanca, i sector comercial. Sistema amb targeta i dades per zones per adaptar el servei. Objectius: 65% de recollida selectiva; aposta municipal de 75%. Campanya informativa: reunions amb associacions al gener i especial al butlletí de febrer. Es comenta el retard en terminis i crítiques veïnals arran del canvi a l’empresa Valoriza (horaris, acumulacions). • Cultura i comunitat: Projecció de "Cares i Lugares" (Visages Villages, 2017) d’Agnès Varda i JR i mostra de curts Low.mov fets per santjustencs. L’acte (20:00, Mercat Municipal) és part de la 50a edició de les Festes de Tardor, organitzat per col·lectiu Persona amb Senyaclub Utopia i Ajuntament. Comentari sobre l’estil del film (viatge, retrats gegants enganxats en espais públics) i recordatori de Varda com a "àvia de la Nouvelle Vague" (traspàs el març de 2019). • Salut pública: Subvenció de 465.000 € de la Generalitat al Servei de Control de Mosquits del Baix Llobregat, actiu tot l’any. Àmbit: 25.000 ha (9.000 al Delta), actuant també al port, aeroport i L’Hospitalet. Es remarca la vigilància contínua i mesures preventives en zones amb aigua (riu, zones pantanoses). Comentari distès sobre el fred com a factor que redueix la presència de mosquits. Notes i observacions Entre la presentació i els titulars hi ha una pausa amb autopromocions i música (All of Me, John Legend) i falques d’altres programes. A la part final de l’arxiu es detecta un bucle d’àudio repetint "Bona nit" durant força estona, probablement una incidència tècnica o un tall de proves, sense contingut editorial nou. Conceptes clau Contenidors amb xip, targeta d’usuari, recollida selectiva, dades per zones, Visages Villages, Low.mov, vigilància vectorial, Delta del Llobregat, Festes de Tardor.

  • 60 i més del 23/10/2019 — Residus i reciclatge a l’AMB, Gran Via de les Corts Catalanes, illes remotes i “Ambici Sense Edat”; indústria de l’automòbil, lofts i corrents marins - episode art
    60 i més

    60 i més del 23/10/2019 — Residus i reciclatge a l’AMB, Gran Via de les Corts Catalanes, illes remotes i “Ambici Sense Edat”; indústria de l’automòbil, lofts i corrents marins

    Resum general del programa 60 i més presenta un magazine variat amb temes de proximitat i divulgació: des de la recollida selectiva de residus a l’Àrea Metropolitana de Barcelona fins a un recorregut per la Gran Via de les Corts Catalanes, un tast de illes remotes del planeta, el projecte comunitari “Ambici Sense Edat” a Sant Just, i peces de divulgació sobre automoció, habitatge (lofts) i ciència marina. Punts clau • Reciclatge: dades actualitzades, objectiu 55% per al 2025, i instruccions clares per separar bé a casa. • Gran Via: història, urbanisme i places icòniques (Espanya, Universitat, Tetuan, Europa) i debat sobre Glòries. • Viatges: illes extremadament remotes i singulars (Tristan da Cunha, Sentinel del Nord, Tokelau 100% solar). • Comunitat: el projecte Ambici Sense Edat apropa la natura a la gent gran amb tricicles elèctrics i voluntariat. • Motor: reptes de la indústria i consells pràctics per triar motor segons l’ús. • Habitatge: què és un loft, orígens i claus de disseny industrial i minimalista. • Ciència: definició i tipus de corrents marins; per què s’originen i com afecten el clima. “Una sola bossa fora de lloc i amb residus barrejats pot anul·lar la feina ben feta per la resta del veïnat.” Introducció i actualitat local Benvinguda i avisos • Equip reduït avui (Lina fora i Montse amb molèsties). • Per llevantada, s’ajorna la “Nit de Tapes” i les “Nits del carrer” fins al novembre. Residus i reciclatge a l’AMB (tema central de proximitat) Dades clau i objectius • El 2018 la recollida selectiva va ser del 35,5%; objectiu 55% el 2025 (estalvi potencial d’uns 20 M€ en tractament). • Cada habitant genera 460 kg/any, en separa correctament 164 kg; queden 296 kg a millorar. Separació correcta (contenidors) • Verd: vidre. • Blau: paper i cartró. • Groc: envasos de plàstic i cartró. • Gris: rebuig. • Orgànica: restes de menjar, marro de cafè, taps de suro, tovallons de paper no cel·lulosa, a l’envàs específic (sol·licitable a l’ajuntament). • Focus de millora: la fracció orgànica i el fet que fins a un 90% del que es diposita al gris podria reciclar-se amb més cura. Cost i gestió • Recollida: a càrrec del municipi; la ciutadania la paga via taxa o pressupost municipal si no hi ha taxa. • Tractament (AMB): es paga amb la taxa metropolitana a la factura de l’aigua. • Cost mitjà anual: 60 € per llar (mitjana), activitats econòmiques 34 €; la resta via pressupostos de l’AMB. Sant Just, un referent • Sant Just Desvern: entre els municipis que millor separen i menys residus per càpita generen; ben posicionat per assolir el 55% el 2025. Urbanisme: Gran Via de les Corts Catalanes Dades, nom i caràcter • >12 km de recorregut, 50 m d’amplada i 689 portals; un eix logístic que travessa Barcelona de banda a banda. • Evolució del nom: del Pla Cerdà (N-11) a Corts (1900), Avinguda de les Corts Catalanes (1931), José Antonio Primo de Rivera (dictadura) i l’actual Gran Via de les Corts Catalanes (democràcia). • Contrast amb Passeig de Gràcia: la Gran Via és menys “lloc d’estada” i més corredor de mobilitat. Trams i places • Trams: central consolidat (entre Plaça Espanya i Glòries), sud-est cap a Plaça Europa (L’Hospitalet), i tram 22@ fins al Besòs. • Places icòniques: - Plaça Espanya: torres venecianes (R. Reventós), font de J.M. Jujol; avui revifa amb el CC Arenas (R. Rogers, Premi Pritzker 2007). - Plaça Universitat: edifici de L. Domènech i Montaner? (al programa s’atribueix a Elies Rogent) de 1882; llindar entre Ciutat Vella i Eixample. - Plaça Tetuan: cruïlla amb Passeig Sant Joan; actualment acull la Font de la Sardana (F. Marès) i el monument al Dr. Robert. - Plaça Europa: “parc d’arquitectures d’autor” (Toyo Ito, Moneo, Nouvel, etc.) dins el districte econòmic de l’Hospitalet. Edificis i indrets • Teatre Coliseum (inspirat en l’Òpera de París) i Casa Golferichs (1901, modernista). El cas de Glòries • Cerdà la va concebre com a centre on conflueixen Diagonal, Gran Via i Meridiana. “En definitiva, un error urbanístic d’enormes dimensions... tinc la impressió que les Glòries és un espai maleït.” Viatges: illes remotes i singulars Tristan da Cunha (Atlàntic sud) • Considerada la comunitat habitada més remota del món (a ~2.810 km de Ciutat del Cap). Accés només en vaixell (6 dies amb mar calma). Orografia abrupte amb penya-segats >600 m. Sentinel del Nord (Illes Andaman) • Illa petita administrada per l’Índia; els pobladors nadius rebutgen el contacte extern. Es desconeix nombre exacte d’habitants i llengua; viuen de caça, recol·lecció i pesca. Tokelau (Pacífic; territori dependent de NZ) • Sense aeroport; accés en vaixell de càrrega. Pioners en energia 100% solar per a l’electricitat: unes 4.000 plaques per a ~1.500 habitants. Comunitat: projecte “Ambici Sense Edat” (Sant Just Solidari) Què és • Passejades per a gent gran o amb mobilitat reduïda en tricicles amb assistència elèctrica (tipus rickshaw) conduïts per voluntariat. Objectius i beneficis • “El dret a sentir el vent als cabells”: benestar, connexió amb la comunitat i ponts intergeneracionals. Origen i expansió • Neix a Copenhaguen (2012) amb Ole Kassow i creix com a Cycling Without Age: present a >42 països, >1.500 localitats, >1.000 tricicles i >6.000 pilots. Implementació a Sant Just • Ajuntament i entitat local interessats i impulsant el projecte. Es busquen persones voluntàries (formació prèvia de conducció i normativa) amb disponibilitat flexible. Música: El racó de la sarsuela • Escolta del “Coro de Barquilleros” de “Agua, azucarillos y aguardiente” (F. Chueca), per l’Orquesta Filarmonía (dir. P. Osa). Economia i mobilitat: indústria de l’automòbil i consells de compra Reptes del sector • Competència asiàtica i transició tecnològica (elèctrics, híbrids, pila d’hidrogen), amb grans inversions i regulació desigual per països. Com triar motor segons l’ús • >15.000 km/any: dièsel de nova generació pot ser més rendible. • Ús urbà i trajectes <250 km: gasolina moderna, elèctric o híbrid. • Recomanació final: canvi automàtic per confort i seguretat passiva. Habitatge: què és un loft Definició i característiques • Habitatge d’espai obert (pocs envans), grans finestrals i elements vistos (ducts, canonades, estructures), d’estètica industrial i minimalista. • Materials i colors: ciment, maó, metall, plàstic; paleta os, beix, terra, blanc, negre, blau, gris. Origen i ús de l’espai • Fills de la desindustrialització (NYC: SoHo, Tribeca, West Side). Primer artistes; després botigues, restaurants i galeries. • Zonificació amb panells (p. ex. vidre) que no arriben al sostre, plantes, llibreries o sofàs; sovint altell per a dormitori o treball. Ciència: corrents marins Què són i per què s’originen • Moviments d’aigua dins els oceans, com “rius dins del mar”. Causats per: - Diferències de temperatura i densitat (aigua freda/fonda vs. càlida/superficial). - Rotació i traslació de la Terra (efecte coriolis) i vents. Tipologies • Marea (atracció lunar), onatge (vents/tormentes), deriva litoral (incidència a la costa), densitat (contacte de masses diferents). • Segons profunditat: superfície (afecten clima/temperatures, girs i espirals) i profunditat (>100 m; compensen moviments superficials). Extres i talls • Falques de comiat, publicitat i un tall d’esports amb ambient i alineacions del Barça a la Champions des de Praga.

  • Veus Parròquia del 23/10/2019 — Drets humans emergents i migracions actuals: renda bàsica, mort digna, dret a migrar i fronteres europees - episode art
    Veus Parròquia

    Veus Parròquia del 23/10/2019 — Drets humans emergents i migracions actuals: renda bàsica, mort digna, dret a migrar i fronteres europees

    Resum executiu Programa monogràfic amb dues línies principals: • Drets humans emergents (Declaració 2007) i la seva actualització de garanties clàssiques amb nous drets (renda bàsica universal, mort digna, dret a migrar, drets LGTBI, salut i educació). • Migracions actuals i el seu futur: causes estructurals (pobresa, guerres, canvi climàtic), demografia africana, resposta de la UE (tancament de fronteres i ports), i enfocament ètic i polític per a solucions a llarg termini. Temes principals Drets humans emergents: actualització de la Declaració del 1948 amb nous drets adaptats als reptes del segle XXI. Migracions actuals: causes, dinàmiques i respostes institucionals (UE, ONG, països receptors). Finances, armament i conflictes: vincles entre inversió, indústria de defensa i exacerbació de guerres. Perspectiva ètica i ecològica: inspirada en el papa Francesc (Laudato si) i la justícia global. Drets humans emergents (2007) Context: Declaració Universal de Drets Humans Emergents (Conferència de Monterrey, 2007), que complementa la del 1948 i l’actualitza als nous temps. Drets destacats: Renda bàsica universal: dret a uns ingressos mínims per viure amb dignitat; avui sembla una utopia, però marca rumb. Dret a una mort digna: debat sobre eutanàsia; avenços legals en alguns països europeus. Dret a emigrar: com a resposta a guerres, pobresa i manca d’oportunitats. Drets vinculats a l’orientació sexual: matrimoni igualitari i reconeixement de les identitats i orientacions LGTBI. Dret de vot de les persones migrants: ampliació de ciutadania. Dret a la salut i als medicaments: qualitat assistencial i accés efectiu. Dret a l’educació (gratuïta i contínua): del bàsic a la universitat; crítica a la carestia de màsters i postgraus. Recursos: Ajuntament de Barcelona i Institut de Drets Humans de Catalunya com a fonts d’informació. Migracions actuals i el seu futur Trajectòria local de suport (Justícia i Pau de Sant Just) Acció al Kurdistan: recollida i enviament de roba d’abric davant una emergència humanitària. Campament de Calais (“la Selva”): suport amb 1.500 kg de roba a unes 3.000 persones en trànsit cap al Regne Unit; logística pròpia des de Sant Just. Causes actuals de migració Necessitats bàsiques insatisfetes: alimentació, salut, educació i treball. Guerres i violència: empeses per fluxos d’armes i interessos geopolítics. Canvi climàtic: nou factor multiplicador de desplaçaments. Manca de perspectives per a fills i famílies. Demografia i resposta europea Àfrica: creixement demogràfic (1.200 M avui; projeccions a 1.400 M en 10 anys i 1.500 M en 25). UE: polítiques de tancament de fronteres i ports; dificultats i sancions a ONG de rescat; criminalització i internament a CIEs. Excepcions destacades: Alemanya (acollida inicial d’un milió de refugiats) i Canadà (50.000). Finances, indústria d’armes i conflictes Societats avançades i inversions amb rendiments alts i ràpids; paper de la banca en finançar la indústria armamentística. Efecte bumerang: més armes → més guerres → més desplaçaments. Metàfora dels “quatre genets” (guerra, pesta, fam i destrucció) i el 5è: canvi climàtic. Marc ètic i ecològic "El desafiament urgent de protegir la casa de tots inclou la preocupació d’unir tota la família humana en la recerca d’un desenvolupament integral i sostenible. Com és possible que es pretengui construir un futur millor sense pensar en la crisi de l’ambient i els sofriments dels exclosos?" — Laudato si’, 13 Crida a una justícia distributiva global i a reconèixer el sofriment del migrant com a conseqüència d’injustícies acumulades. Proper capítol El programa anuncia una segona part centrada en alternatives i solucions a llarg termini per abordar el repte de les migracions, integrant dimensions financeres, econòmiques i de drets. Termes clau Drets humans emergents, renda bàsica universal, mort digna/eutanàsia, dret a migrar, LGTBI, dret a vot dels migrants, accés a medicaments, educació gratuïta i formació contínua, canvi climàtic, CIEs, ONG de rescat, finançament d’armament, Laudato si’, Justícia i Pau de Sant Just.