Tots els episodis · 2019

2236 episodis disponibles

Filtra per programa

episodis

409-432 de 2236
  • Justa la Fusta del 4/11/2019 — Ple municipal a Sant Just: préstec per a l’Ateneu i la Bonaigua, programa 3+6, reciclatge líder, portades del 10-N, meteo amb canvi brusc i entrevista a Just Fossalva - episode art
    Justa la Fusta
    3h

    Justa la Fusta del 4/11/2019 — Ple municipal a Sant Just: préstec per a l’Ateneu i la Bonaigua, programa 3+6, reciclatge líder, portades del 10-N, meteo amb canvi brusc i entrevista a Just Fossalva

    Resum global de l’episodi Programa matinal “Just a la Fusta” (Ràdio Desvern) del 4/11/2019, amb titulars locals, repàs de portades, efemèrides, meteorologia, butlletins i una entrevista extensa al tinent d’alcalde Just Fossalva sobre el darrer ple municipal. Punts clau del dia • Ple municipal: sol·licitat un préstec de més de 2 M€ a la Diputació per a la rehabilitació de la sala municipal de l’Ateneu (1,6 M€) i la primera fase del nou pavelló de la Bonaigua (480.000 €). • Programa 3+6 d’ocupació: aprovades noves bases per fomentar la formació i contractació de persones a l’atur amb clàusules de continuïtat contractual. • Reciclatge: Sant Just, entre 15.000 i 60.000 habitants de l’àrea metropolitana, se situa al capdavant en recollida selectiva. • Premsa i 10-N: focus en el debat electoral i el bloqueig polític; Aramco surt a borsa; seguretat reforçada a Barcelona per la visita del rei; doblet mundial dels germans Márquez i sisè títol de Hamilton. • Meteo: setmana de transició de tardor càlida a freda, amb possible front dijous-vespre i divendres de màximes entorn de 12 ºC. • Entrevista a Just Fossalva: detalls del préstec, escenaris per a la sala de l’Ateneu, remodelació de vestidors de la Bonaigua (i extensió de concessió), disciplina urbanística a Collserola, mocions (taxa d’aigües sumptuàries i Comissió del Nomenclàtor), i mesures per robatoris al camp de futbol. "Caminem a poc a poc cap al fred" — comentari clau a la secció de meteorologia per descriure el canvi de patró. Notícies locals (titulars) Tres titulars destacats: • Préstec (2,082 M€) via Programa de Crèdit Local (Diputació/BBVA) per: 1) rehabilitar l’Ateneu (1,6 M€) i 2) iniciar el nou pavelló de la Bonaigua (480.000 €). Possibilitat d’usar el romanent en exercicis futurs. • Programa 3+6: quarta edició; formació + contractació de 6 persones a l’atur; clàusules noves de manteniment de contractes i incorporacions mínimes d’un any. • Reciclatge: Sant Just, entre els municipis mitjans metropolitans amb millor índex de recollida selectiva; objectiu de pujar cap al 65% amb el nou model (contenidors amb xip i nova deixalleria). Portades i agenda informativa • 10-N: Debat electoral decisiu en un escenari d’enquestes obertes i bloqueig polític (El País, El Mundo). • Economia: Aramco debuta a borsa com a potencial major cotitzada, superant grans tecnològiques (La Vanguardia). • Barcelona: Dispositiu policial ampliat per la visita del rei i mobilitzacions convocades. • Esports: Àlex Márquez campió de Moto2 i Marc Márquez campió de MotoGP; Hamilton s’emporta el seu sisè mundial de F1. Efemèrides i dies • Sense dia internacional destacat. • Destaquen: inici del descobriment de la tomba de Tutankhamon (1922), victòria de Reagan (1980), Convenció Europea de Drets Humans (1950), publicació de Space Oddity de David Bowie (1969), triomf de Barack Obama (2008) i entrada en vigor de l’Acord de París (2016). Meteorologia • Avui ambient suau (màx. 15-16 ºC) i nit serena amb mínimes a la baixa (cap als 10 ºC de dimarts a dimecres). • Dijous nit → divendres matí: front més actiu amb pluges i notable baixada tèrmica; divendres podria ser el dia més fred (màx. ~12 ºC). • Cap de setmana: variable, màx. 14-15 ºC i mínimes < 10 ºC. Butlletins • Crida a la protesta pacífica per la visita del rei; acampats a Universitat aturen un desnonament; investigació per mural independentista destrossat a Bellpuig; víctimes a l’Iraq en protestes; Catalunya líder en despesa turística al setembre; finalistes del Sona9; esport amb Barça líder empatat i èxits a motor. Entrevista a Just Fossalva (ple municipal) Préstec per Ateneu i Bonaigua • Objectiu: finançar la rehabilitació de la sala municipal de l’Ateneu i completar fases del nou pavelló de la Bonaigua. • Ateneu: es valora si deixar-la com està amb millores o convertir-la en una sala tipus E2 per programació estable i d’abast més ampli. Es demanen estudis abans de la decisió final. Programa 3+6 d’ocupació • Estructura: 3 mesos de formació + 6 mesos de contracte, amb compromís d’allargar 3 mesos més i incorporar 2 persones almenys 1 any. • Novetats: més flexibilitat d’empreses participants i atenció a col·lectius vulnerables. Relació de llocs de treball i direcció • Consolidació de places directives (gerència, serveis a la persona i urbanisme) via concurs per garantir estabilitat i desplegar el pla de mandat. Disciplina urbanística a Collserola • Delegació a l’AMB de la disciplina i protecció de la legalitat urbanística del Parc Natural de Collserola, per homogeneïtzar criteris i agilitzar inspeccions i sancions; l’Ajuntament aporta suport tècnic i policial. La Bonaigua: vestidors i concessió • Millora d’interès general: remodelació de vestidors (accessibilitat, espai per dones, fluxos). Cost estimat ~171.000 €; Ajuntament n’assumeix el 50% i s’allarga la concessió 3 anys (fins a 2033) per equilibrar econòmicament el contracte. Direcció d’obra i llicència, municipals. Mocions • Taxa d’aigües sumptuàries (CUP): no prospera per dificultat d’aplicació; s’aposta per actuar via tramificació del rebut de l’aigua en consums elevats (piscines privades). • Comissió del Nomenclàtor (ERC): aprovada per unanimitat; incorporarà experts i participació ciutadana per proposar noms de carrers, places i equipaments. • Declaració de Cs (condemna de la violència): rebutjada per la resta de grups. Seguretat i robatoris • Robatoris a vestidors del camp de futbol arran de l’obertura pel darrere (polígon): es revisaran accessos, tancaments i mesures de control; el procés de consergeria està judicialitzat (contenciós), fet que dificulta reforçar vigilància. Tertúlia d’actualitat • Anunciada amb Palmira Badell, Carme Amador i Meri Barrancó, però el contingut no consta a la transcripció (probable incidència tècnica).

  • Empanada Cultural del 3/11/2019 — Especial Halloween: la mort al cinema (The Long Walk), Blasphemous i la culpa, i pallassos — amics o enemics? - episode art
    Empanada Cultural
    57'

    Empanada Cultural del 3/11/2019 — Especial Halloween: la mort al cinema (The Long Walk), Blasphemous i la culpa, i pallassos — amics o enemics?

    Introducció Avui, a l’especial de Halloween d’Empanada Cultural, els conductors barregen humor i terror per explorar com la cultura pop tracta la mort, la culpa i els pallassos. Entre bromes lingüístiques sobre el “guassó” i el “rises”, marquen el to d’un episodi on el gènere de por serveix per buscar emocions fortes i reflexionar sobre el nostre imaginari col·lectiu. "La culpa... la culpa de verdad la tiene el cine, amigos míos." Cinema: la mort, el temps i The Long Walk (Laos) Eixos principals La mort com a motor narratiu i terapèutic: el cinema explica el trànsit entre vida i mort, més enllà del susto. Globalització de rituals: de Halloween a “Coco”, es difuminen fronteres simbòliques i festives. Diferència cultural: mirar cap a Àsia per trobar visions noves del més enllà. The Long Walk (Laos, dir. Mattie Do) Premissa: Un home septuagenari, capaç de parlar amb els morts, viatja al passat per alterar el seu destí i el de la seva família. Fantasma pont: una figura silenciosa i corpòria connecta passat i present, articulant viatges temporals. Muntatge altern: present i infantesa s’entrellacen com un puzzle; el film defuig la línia recta del temps i proposa capes i bifurcacions. Tema central: la causalitat de les accions i l’acceptació del que és inevitable. "Nuestra obligación como seres humanos es aceptar lo inevitable." Imatge i món Rural futurista: Laos s’hi mostra rural però amb detalls de futur (pagaments amb xip subcutani), creant una contradicció potent entre context i tecnologia. Toc de gènere: fantasia i viatge temporal amb ressonàncies líriques (debats amb Ghost Story o A L’Loro/Elio 3), però arrelat a una mirada terrenal. • Viatges en el temps com a temptació de “jugar a ser Déu”. • La mort com a presència activa i no només metàfora. • El pes de la culpa generada per alterar el destí. Videojocs: Blasphemous — culpa, penitència i pixel art (Sevilla) Per què destaca Estètica i imaginari: pixel art exquisit amb iconografia del catolicisme andalús (Setmana Santa, capirots, botafumeiros, altars-checkpoints). Tò sinistre: cristianisme extrem, automortificació i terror simbòlic. Mecàniques i metàfora: el combat fa mal també al penitent; l’espasa “Mea Culpa” té punxes al mànec — cada cop és dolor i expiació. "Solo el penitente pasada." Sistema de joc (Metroidvania) Exploració + backtracking: habilitats que obren rutes anteriors, disseny ple de detalls i pistes ambientals (p.e., sang al terra per activar una porta fent-te mal). Culpa com a recurs: en morir perds “fragments de culpa” que cal recuperar; la redempció passa pel dolor (baixar vida per pujar “fervor”). Referents: Dark Souls/Bloodborne (cicle mort-resurrecció), Hollow Knight, Metal Slug; debat sobre la mort al videojoc i el que proposa Death Stranding (Kojima). • Terror teològic: penitència, flagel·lació i salvació a través del sofriment. • Disseny i artbook: 200 pàgines de creació iconogràfica i folklore reinterpretat. • Identitat local universalitzada: el que és “nostre” es percep com a exòtic fora (capirots vs. Ku Klux Klan). Cultura: Pallassos — amics o enemics? Rant inicial i diagnosi "No. Així no. Prou." "No feu por… Feu pena." Crítica a la moda de disfressar-se de Joker o Pennywise: convertir el pallasso en tòtem de Halloween és poc original i redueix una figura amb història complexa. D’on venen els pallassos De l’harlequí, el bufó medieval i els còmics grecollatins; “pallasso” ve d’“pagliazio” (home de palla). De sàtira política i social a entreteniment de circ per a infants; es dilueix la càrrega crítica. Coulrofòbia i cultura pop Por als pallassos alimentada pel cinema i casos reals: It (Stephen King), Poltergeist, Zombieland. John Wayne Gacy (“Pogo”) com a arquetip criminal. Darrere la por, prejudicis i enveja d’una figura que fa riure i desafia la gravetat del ser. "És culpa de la nostra por infundada i dels prejudicis." • Reivindicació final: el pallasso no ha fet res per merèixer la demonització. • Sense pallassos, sense riure: advertiment en clau electoral i social. Tertúlia: Festival Asiàtic, Aika i Parasite Asian Film Festival (Casa Asia) Repassada a la programació i a Aika (Sergei Dvortsevoy): migració femenina a Moscou, fred existencial i realisme social; premi a Cannes per a la protagonista (Samal Yeslyamova). Parasite (Bong Joon-ho) Verdict: molt bona, construcció impecable i canvi de gènere fluid (de comèdia a thriller social). Tema: qui és el paràsit? La família que sobreviu a qualsevol preu o l’1% que viu de la resta? Debat: final potser massa explícit; força en la metàfora de classe. Agenda i recomanacions Festivals i projeccions Terror Molins (8–17 nov) i Fantàstik Granollers (8–10 nov). Estrenes: Ventajas de viajar en tren (8 nov) i El hoyo (El Hoyo), guanyadora a Sitges. Sèries Matèria Oscura (His Dark Materials) — HBO (4 nov). The End of the F***ing World T2 — Netflix (5 nov). Videojocs Song of Horror (terror espanyol), Red Dead Redemption 2 a PC (5 nov), Death Stranding (8 nov). Metroid Prime 4 i seqüela de Hollow Knight, al radar. Local Novembre literari i feminista de Sant Just (Maite Carranza, Gemma Ruiz, Najat El Hachmi, M. Àngels Cabré, i més). Cloenda Cançó final dedicada als “pallassos” i comiat amb ironia política. Recordatori que l’humor i el terror conviuen i que la cultura és el millor espai per mirar-nos —amb por, però també amb riure— al mirall.

  • Babilònia del 31/10/2019 — Castanyada, fotografia i desinformació; In-Edit i Saló del Manga; ressenyes de Yesterday, Viaje al cuarto de una madre, Joker, Dark Water, Diecisiete i La biblioteca dels llibres rebutjats - episode art
    Babilònia
    56'

    Babilònia del 31/10/2019 — Castanyada, fotografia i desinformació; In-Edit i Saló del Manga; ressenyes de Yesterday, Viaje al cuarto de una madre, Joker, Dark Water, Diecisiete i La biblioteca dels llibres rebutjats

    Panorama general de l’episodi Especial Castanyada/Halloween amb conversa distesa sobre panallets i sostenibilitat, i un recorregut cultural que combina fotografia, llibres, agenda (In-Edit i Saló del Manga) i un bloc potent de cinema: ressenyes i debats sobre Yesterday, Viaje al cuarto de una madre, Joker, el terror japonès de Dark Water, Diecisiete i La biblioteca dels llibres rebutjats. "Has de dedicar un temps a aprendre l’ofici d’informar-te bé" — idea clau del llibre sobre desinformació comentat al programa Castanyada i cultura popular Halloween i panallets: entusiasme per la tradició, però alerta al preu dels pinyons i a l’impacte ambiental dels envasos. To amable i d’actualitat lleugera per donar pas a un programa carregat de cultura. Fotografia i música: una mirada al passat Exposició “Fotografies abans del rock’n’roll” (Francesc Fàbregas) Visita recomanada a una mostra que recull cantants i escenes d’abans de l’era del rock’n’roll. Valoració: coherència curatorial gràcies a subtítols i context, i interès històric per les imatges i el seu relat. La fotografia dins de l’art i el fotoperiodisme Debat sobre la fotografia com a art menor vs. disciplina artística plena quan hi ha discurs i mirada. S’esmenten vessants: simbòlica, avantguardes, urbana, eròtica/pornogràfica, i fotoperiodisme (World Press Photo com a referent). Reflexió sobre l’era del mòbil i Instagram: abundància d’imatges que demana més criteri i “ull” que tecnologia. Lectura crítica de la desinformació Llibre: “Los siete hábitos de la gente desinformada” (Marc Argemí) Tesi central: ens desinformem per vocació; busquem contingut que reafirma el que ja pensem (illes/eco cambres). Conceptes clau: Cunyadisme (la primícia i “saber-ho tot” a qualsevol preu) Fake news com a eina política i mediàtica aprofitant la manca de temps per contrastar Paper dels fact-checkers Proposta: educació informativa proactiva — dedicar temps a aprendre a contrastar, analitzar i superar biaixos. Agenda: música i cultura japonesa Festival In-Edit (Barcelona) Documentals musicals de qualitat (rock, pop, escenes culturals), sessions assequibles i diverses seus de cinema. Saló del Manga Fenomen de masses amb cosplay, tallers (bonsai, origami) i cultura pop japonesa. Observació: boom del japonès (idioma i viatges) en generacions joves, sovint per passió més que per utilitat pràctica. Cinema: ressenyes i debats Yesterday (Danny Boyle) Premissa: una apagada global “esborra” els Beatles del món; un cantautor recorda les cançons i salta a la fama. Punts forts: idea brillant, cançoner irresistible, Lily James encertada. Crítica: To suau i ensucrat; es troba a faltar el punt “psicotrònic” habitual de Boyle. Protagonista (Himesh Patel) amb registres limitats per a l’arc que demana el personatge. Subtrama romàntica amb dinàmiques antiquades. Viaje al cuarto de una madre (Celia Rico) Drama íntim de dol i maduració (mare-filla) en espai domèstic; el poble de Constantina (Sevilla) dóna atmosfera. Metàfora preciosa: la mesa camilla com a tercer personatge (calor, recolliment, complicitat). Interpretacions excel·lents (Lola Dueñas, Anna Castillo); reconeixements (Gaudí, Sant Sebastià). Comentari d’exhibició: experiència de CineBaix (Sant Feliu) i anunci de la Mostra de Cinema de la Mediterrània (8–18 nov). Joker Debat obert: recepció dividida. Per a alguns, exageració de la problemàtica mental i to que no ajuda a aclarir-la. Joaquin Phoenix: part de l’audiència percep sobreactuació (balls, gestualitat), d’altres ho veuen coherent amb el personatge. Comparacions amb Nicholson i Ledger, i amb els Batman clàssics vs. el retrat independent/realista. El zorro de los océanos (John Wayne) i submarins al cinema Clàssic d’aventures navals amb capità alemany anti-nazi; detall destacat: lideratge col·laboratiu (enginyeria i recursos com el carbó/fusta). Apunts ràpids sobre Das Boot i La caza del Octubre Rojo. Dark Water (Hideo Nakata) Emblema del J-horror: espais urbans grisos i deshumanitzats, aigua com a símbol malign omnipresent, i fantasmagoria infantil. Barreja d’angoixa lenta amb tendresa trista; final no feliç a l’estil japonès. Diecisiete (Daniel Sánchez Arévalo) Road movie emocional amb teràpia de gossos i un jove amb dificultats d’empatia; Biel Montoro destaca. Premissa bona, però estructura repetitiva i amb menys volada del que s’esperava del director. La biblioteca de los libros rechazados (Rémi Bezançon) Comèdia literària basada en David Foenkinos: un manuscrit rebutjat esdevé èxit i s’investiga la veritable autoria. Fabrice Luchini i Camille Cottin: química d’antagonistes que diverteix; sàtira del món editorial i el xoc “província vs. París”. Cloenda Avanç: proper comentari de The Tale. Tancament musical amb els Beatles.

  • Entrevistes de la Plaça Mireia del 31/10/2019 — Sagar-ho presenta «Mentires»: identitat catalan-uruguai, cúmbia electrolatina i un debut amb èxit global - episode art
    Entrevistes de la Plaça Mireia
    14'

    Entrevistes de la Plaça Mireia del 31/10/2019 — Sagar-ho presenta «Mentires»: identitat catalan-uruguai, cúmbia electrolatina i un debut amb èxit global

    Resum Entrevista a la cantant i intèrpret Sagar-ho (Sabrina García Rodríguez) sobre el seu debut amb la cançó «Mentires», el seu recorregut vital entre Uruguai i Catalunya, les influències musicals, el procés creatiu amb productors, l’impacte a plataformes digitals i els seus plans imminents (videoclip i noves cançons). "Al son de tus mentiras voy bailando..." "Em sento catalan-uruguai" Punts clau Identitat i trajectòria: Nascuda a Montevideo (Uruguai), criada a Florida fins als 12 anys i posterior arrelament a Sant Just (Barcelona). Es defineix com catalan-uruguai. Nom artístic: Sagar-ho (joc amb inicials dels cognoms) per a la música; com a actriu també fa servir Sabrina Garo. Estil musical: Electrolatino cumbiero, amb arrels de cúmbia i influències de folklore uruguaià, reggaeton, hip-hop, flamenc i rumba. No és reggaeton pur. Procés creatiu de «Mentires»: Desenvolupada amb Red Star Music (Estela i Marcos) a partir d’un “esquelet” de tema; Sagar-ho hi aporta la seva interpretació com a punt fort. Producció cuidada amb guitarres i capes instrumentals. Impacte digital: Aproximadament 600.000+ reproduccions a Spotify i prop de 8.000 a YouTube en dos mesos. Sonant a ràdios d’Uruguai i a Ràdio d’Esvern. La cançó ha inspirat coreografies fins i tot a Rússia. Videoclip: En fase final amb teaser de 20 segons i estrena imminent. Direcció/producció amb Antonio Olmos. Xarxes i presència: Perfil dedicat a Instagram: Sagaro. També a YouTube i altres plataformes. Futur: Reunions amb productors per a nous llançaments i col·laboració amb compositor/pianista amic. Explora escriptura pròpia i possibles fusions d’estil. Perfil de l’artista Formació i escenari: Animació turística i art dramàtic; experiència en shows, improvisació i interpretació (match d’impro). La interpretació és el seu distintiu. Herència familiar: Tradició artística per part de la mare: tieta amb grup de cúmbia, oncle cantant de folklore, familiars a la ràdio. Referents: Admira Rosalía pel seu recorregut i producció. La cançó «Mentires» Gènesi: Red Star Music li presenta la base; Sagar-ho connecta amb l’estil i hi suma matís interpretatiu a l’estudi. So i influències: Electrolatino cumbiero amb aire uruguaià. L’enganxosa fa que entri a llistes i funcioni a classe de ball. Disponibilitat: iTunes, Google Play, Deezer, Spotify, Apple Music, Amazon, Tidal, YouTube, entre d’altres. Videoclip i promoció Teaser de 20'' a Instagram i estrena del videoclip oficial en breu. Equip: Direcció i producció amb Antonio Olmos. Enfoc creatiu en plans, vestuari i maquillatge dissenyats per l’artista i l’equip. Futur i procés creatiu Nous temes: Tornada a l’estudi amb productors; sessions de composició amb pianista/compositor. Exploració d’estil: Obertura a fusions i a trobar el camí propi entre les seves múltiples influències. Visió interpretativa: Fer seva cada cançó per mantenir la credibilitat i la connexió emocional amb el públic. On seguir-la Instagram: Sagaro YouTube i streaming: «Mentires» disponible a les principals plataformes.

  • La Plaça Mireia del 31/10/2019 — Especial Castanyada: Notícies locals, 60 anys d’Astèrix i Saló del Manga, entrevista a Sagaro i estrenes de cinema (amb especial de terror) - episode art
    La Plaça Mireia
    1h 53min

    La Plaça Mireia del 31/10/2019 — Especial Castanyada: Notícies locals, 60 anys d’Astèrix i Saló del Manga, entrevista a Sagaro i estrenes de cinema (amb especial de terror)

    Resum general Programa especial de tarda dedicat a la Castanyada i Halloween amb una combinació d’actualitat local, cultura pop i música. Els moments clau inclouen: titulars amb Imanol López, un bloc extens de còmics amb èmfasi en els 60 anys d’Astèrix i el 25è Saló del Manga de Barcelona, una entrevista musical a Sagaro (Sabrina García Rodríguez) pel seu debut “Mentires”, i un tram final de cinema amb estrenes destacades i un especial de pel·lícules de terror per al pont. "Bona castanyada i bon Halloween!" — to de celebració durant tot el programa Titulars i actualitat (amb Imanol López) Punts clau • 10N – Inici de campanya abreujada: la campanya de les eleccions generals arrenca a mitjanit amb durada reduïda (8 dies) per reforma de 2016; menys subvencions, topalls de despesa i espai públicitari. • Premi al Refugi antiaeri de Sant Just: reconeixement de la Generalitat per un projecte de memòria històrica que utilitza 3D i experiències immersives (inclosa realitat virtual) i col·laboració d’artistes locals. • Soterrament de les vies a Sant Feliu: adjudicació a Acciona (més de 62,6 M€) i termini de més de 3,5 anys; transformarà l’estació (desapareix l’actual bar de l’estació) i cosirà la ciutat. • Costumari de Castanyada: conversa distesa sobre castanyes, moniatos, muscatell i vi calent (consells de cocció i tradició popular). Cultura i còmics (amb Josep Maria) 25è Saló del Manga i exposició Osamu Tezuka • Saló del Manga a Fira de Barcelona; entrada reduïda al MNAC (exposició d’Osamu Tezuka, el “déu del manga”) per als visitants del Saló. 60 anys d’Astèrix: orígens, èxit i llegat • Naixement a la revista Pilote (1959): René Goscinny (guió) i Albert Uderzo (dibuix) creen un antiheroi gal i el seu univers satíric. • De serial a àlbums (des de 1961) i èxit immediat a França; anàlisi del to humorístic, documentació històrica i crítica social. • Després de 1977 (mort de Goscinny), Uderzo continua (8 àlbums); etapa recent amb Jean-Yves Ferri i Didier Conrad. Opinió: els clàssics de Goscinny mantenen el llistó més alt. • Cinema: de les primeres animacions a Les 12 proves d’Astèrix, i actuació real amb Gérard Depardieu (Obèlix); nova entrega prevista ambientada a la Xina. Curiositats i llengua • Jocs de nom: Astèrix (de l’asterisc), Obèlix (de símbols tipogràfics), Panoràmix (pan + òrama), Idèfix (idees fixes), Abraracúrcix (cap del poblat). • Traduccions al castellà: Jaume Perich i Víctor Mora. Entrevista musical: Sagaro (Sabrina García Rodríguez) i el single “Mentires” Perfils i orígens • Catalanouruguaiana, 28 anys; formada en arts escèniques (actriu, ballarina); creix entre folklore uruguaià i música europea. “Mentires”: estil, procés i impacte • Estil: electro-latino amb base de cúmbia; tema produït per Red Star Music (Estela i Marcos). • Xifres: més de 600.000 reproduccions a Spotify i prop de 8.000 a YouTube en pocs mesos. • Videoclip imminent (teaser a Instagram); treball creatiu i interpretació vocal pròpia a l’estudi. Futur i xarxes • Preparant noves sessions d’estudi i explorant composició pròpia. • Instagram: sagaro (doble barra baixa al davant i al darrere). Cinema i estrenes (amb Carlos Penela – Latidos por el Cine) Estrenes destacades • Terminator: Destino Oscuro (Tim Miller): retorn de Schwarzenegger i Linda Hamilton; acció post “T2: El Judici Final”. • Doctor Sueño (Mike Flanagan): seqüela d’El resplandor amb Ewan McGregor com a Danny Torrance adult. • La trinchera infinita: drama d’amagatall durant dècades (Belén Cuesta i Antonio de la Torre). • Los Rodríguez y el más allá: comèdia familiar benèfica (repartiment coral) amb part de recaptació per a nens amb càncer. • Sorry We Missed You (Ken Loach): precarietat laboral i impacte familiar; premi del públic a Donosti. • Sin Filtro: comèdia dramàtica francesa sobre perdre els filtres després de la ceguesa. • Love Me Not: proposta surrealista i experimental. • L’Ovella Shaun: Granjagedon (Farmageddon): animació familiar per al pont. Especial terror: recomanacions per al pont • El resplandor (Kubrick): clàssic del terror psicològic i iconografia per a la història del cinema. • The Wicker Man (1973): folk horror britànic de culte (evitar el remake amb Nicolas Cage). • Get Out (Jordan Peele): sàtira social i horror modern intel·ligent. • Errementari (El herrero y el diablo): fantàstic basc amb llegendes locals i atmosfera poderosa. Agenda i tancament • El bloc de temps no s’ha pogut fer en directe; previsió a web i xarxes de la ràdio. • Avanç: dimecres vinent, entrevista amb Xavier Bax (president de CineBaix).

  • Justa la Fusta del 31/10/2019 — Sant Just: Campanya 10N reduïda, premi al Refugi Antiaeri 3D i Ruta del Tram (amb novetats del soterrament a Sant Feliu) - episode art
    Justa la Fusta
    2h 56min

    Justa la Fusta del 31/10/2019 — Sant Just: Campanya 10N reduïda, premi al Refugi Antiaeri 3D i Ruta del Tram (amb novetats del soterrament a Sant Feliu)

    Panorama del programa Avui dijous, 31 d’octubre de 2019, a «Just a la Fusta» (Ràdio Taspers 98.1), la franja inicial avança l’escaleta del matí i dona pas a música abans del bloc informatiu. Més endavant al programa (anunciat a l’inici): Promoció econòmica amb Raquel López Cuina amb Joan Targarona (Cuina Miracle) Benestar/Reiki amb Nicole Colangelo Teatre amb Maica Dueñas (recomanacions de cap de setmana) Notícies de Sant Just (bloc principal) Titular 1: Arrenca la campanya del 10N amb durada reduïda La campanya de les eleccions generals del 10-N s’inicia aquesta mitjanit i dura només 8 dies (en lloc de 15) per la reforma electoral del 2016. Mesures clau: −30% de subvenció pública per a campanya −50% del topall de costos i meitat d’espais de propaganda electoral en mitjans públics Calendari global escurçat: de 54 a 47 dies Vot exterior: els residents que ja van sol·licitar el vot el 28-A no han de repetir el registre en aquest termini curt. "Una campanya electoral que s’allargarà només durant vuit dies..." Titular 2: Premi al projecte del Refugi Antiaeri de Sant Just (3D i immersió) El projecte de difusió del refugi antiaeri de Sant Just, basat en noves narratives i experiències immersives 3D, és guardonat a les IV Jornades de Patrimoni Cultural de la Generalitat. La visita incorpora realitat virtual i obres d’art d’artistes locals. El jurat valora tecnologia, multimèdia i implicació comunitària. Es comenta la preservació de l’espai (parets d’argila, control d’humitat i aforament limitat) i que el projecte ha comptat majoritàriament amb fons europeus. "Les jornades... portaven per títol 3D i experiències immersives; li anava com un anell al dit." Titular 3: Ruta del Tram i mobilitat comarcal (novetats a Sant Feliu) Sant Just renova el conveni amb TramBaix, el Consorci de Turisme del Baix Llobregat i municipis veïns per a la Ruta del Tram: propostes culturals/patrimonials amb descomptes aprofitant el tramvia. Al municipi, s’hi inclouen el Refugi Antiaeri, l’edifici Walden, el Molí Fariner i s’hi afegeix El Mirador. Mobilitat vinculada: s’ha adjudicat el soterrament de les vies a Sant Feliu, que podria facilitar l’allargament del Tram dins el municipi. Termini d’obres previst: més de 3–3,5 anys. "Paciència, paciència." Clau i context Impacte local immediat: la Ruta del Tram reforça el turisme de proximitat i el patrimoni; el premi al Refugi consolida Sant Just en el mapa de patrimoni digital. Impacte a mig termini: el soterrament a Sant Feliu i la possible ampliació del Tram poden reordenar el trànsit i la connectivitat a l’entorn de Sant Just. Moments destacats "Ja ho veig, ja ho toco" (to distès a l’inici de programa) "Li anava com un anell al dit" (encaix perfecte entre temàtica 3D i el projecte del Refugi) "Paciència, paciència" (calma davant els terminis d’obra pública) Glosari exprés Ruta del Tram: itineraris culturals lligats al traçat del TramBaix, amb descomptes per a visites. Experiències immersives 3D: recursos digitals que envolten l’usuari en una recreació històrica (p. ex. realitat virtual). Topall de costos: límit legal de despesa en campanya electoral i propaganda.

  • 60 i més del 30/10/2019 — Alexandre el Gran, Rambla de Catalunya i viatges (Toscana, Kotor, Berlín) + Salut de la pell, força dels llagums i pauses productives - episode art
    60 i més
    57'

    60 i més del 30/10/2019 — Alexandre el Gran, Rambla de Catalunya i viatges (Toscana, Kotor, Berlín) + Salut de la pell, força dels llagums i pauses productives

    Panorama general Programa magazine amb múltiples blocs: història, urbanisme i ciutat, viatges, música, salut i nutrició i productivitat laboral. Un itinerari amè pensat per a oients curiosos que volen aprendre i gaudir. "Seixanta i més" ens acompanya amb cultura, salut i bones idees per al dia a dia. Biografia d’Alexandre el Gran Figura llegendària: regna prop de 13 anys i mor amb 33. Educat per Aristòtil, combina cultura i disciplina militar. Estratègia i conquestes: campanyes decisives (Grànic, Issos) contra Darios III; presa de Babilònia, Susa i Persèpolis; avança fins a Samarcanda. Govern i llegat: es proclama successor aquemènida, impulsa rituals, arts i esport; sospites de verí en la mort i funerals espectaculars. Barcelona: la Rambla de Catalunya Origen: antiga riera (Riera d’en Malla) coberta el 1887; esdevé boulevard entre Plaça Catalunya i Diagonal. Passeig i vida urbana: ombra generosa, terrasses i comerç de qualitat; fites: Toro assegut/Meditació i Girafa coqueta (Josep Graner). Festes: Fira de les Palmes i Sant Jordi. Arquitectura destacada: Can Serra (Puig i Cadafalch) i annex modern (Correa & Milà); Casa Pia (número 17) (Josep Vilaseca); Farmàcia Bolós (Antoni de Falguera) en edifici de Domènech i Estapà; Casa Fargas (Enric Sagnier); Casa Llorenç Armagol (Adolf Ruiz i Casamitjana); edifici de Josep Massó amb tribunes i vitralls; Casa de Dolors Vidal (Enric Sagnier). Patrimoni traslladat: l’església gòtica i claustre de la Mare de Déu de Montsió (avui parròquia de Sant Ramon de Penyafort). Escapades: Toscana, Kotor i Berlín Toscana (Vall d’Orcia) Paisatge UNESCO amb xiprers, camps i masies de pedra; girassols a la Vall d’Era i vinyes de Montalcino. Kotor (Montenegro) Vila emmurallada: portes medievals, plaça d’Armes, catedral de Sant Trifó i església de Sant Lluc. Pujada al castell de Sant Joan i fiord amb excursions en vaixell. Berlín Cultura i memòria: Porta de Brandenburg, Unter den Linden, Mur de Berlín (art urbà), Alexanderplatz i catedral. Gastronomia: menjar de carrer (strudel, salsitxes) i plats típics com el codillo. Ciutat de grans distàncies: millor bici o transport públic. Racó musical Òpera catalana «Marina» (Emilio Arrieta): famosa habanera per a baríton. Tancament amb la melodia «Summertime». Salut: hidratació cutània Diferència clau: pell seca (manca de lípids; tipus de pell) vs pell deshidratada (manca d’aigua; estat temporal, fins i tot en pells mixtes o grasses). Graus: de seca a xerosi. Factors: medi ambient, estacions, tensioactius agressius. Cures: neteja amb pH suau i sense fregar; hidratants amb ceramides, àcid hialurònic, pantenol; fotoprotecció. Hàbits: 1,5 L d’aigua/dia, evitar tabac, alcohol i excés de sol/vent/fred. Nutrició: la força dels llagums Beneficis: fibra, proteïna vegetal, control de colesterol i glucosa, vitamines i minerals. Varietats: mongetes, soja (fitoestrogens), azuki, fesols, cigrons, fenigrec, llenties, pèsols i faves. Econòmics i versàtils. Benestar de tardor Canvi d’hora: propicia activitats a casa (lectura, ràdio), fruita de temporada i fruits secs amb mesura; opció km 0. Gent gran: vacuna de la grip i passeig diari segons possibilitats. Feina: pauses i productivitat 5 minuts de descans per cada hora davant de pantalles, sense altres pantalles durant la pausa. Pauses actives (10-15’): estiraments, respiració i mobilitat. Beneficis: milloren l’ànim, relacions, creativitat i productivitat; redueixen estrès, fatiga i lesions. Millor moment: mig matí; afegeix micropauses cada hora. Alternatives: conversar, música, caminada breu. Comiat Salutació final i desig d’una bona jornada segons franja d’emissió.

  • Veus Parròquia del 30/10/2019 — Mort cristiana i esperança: eutanàsia, unció dels malalts, funerals i Tots Sants a Sant Just - episode art
    Veus Parròquia
    28'

    Veus Parròquia del 30/10/2019 — Mort cristiana i esperança: eutanàsia, unció dels malalts, funerals i Tots Sants a Sant Just

    Context i focus de l’episodi Espai “Mort i Vida” de Veus de la Parròquia (Parròquia dels Sants Just i Pastor, Sant Just d’Esvern) amb la participació de mossèn Joaquim Rius. Es dialoga sobre la visió cristiana de la mort, la coherència de l’Església davant l’eutanàsia i les cures pal·liatives, els sagraments del final de la vida, els ritus funeraris i la vivència comunitària de Tots Sants. "Jo sóc el camí, la veritat i la vida"; Déu és Déu de vius i no de morts. Visió cristiana de la mort • La mort és un pas cap a l’eternitat, no cap a l’absurd ni al no-res. • El cristià viu l’enllaç amb Crist: si Ell ha ressuscitat, també nosaltres. • “Camí, veritat i vida” defineix una manera de viure: • Camí: una manera de fer i de caminar segons Jesús. • Veritat: allò que allibera i dona sentit. • Vida: orientació a la vida eterna. Idees clau • La fe i l’esperança donen sentit a la vida present i al trànsit final. • La ignorància sobre “com és” l’eternitat es viu amb esperança confiada. Eutanàsia, cures pal·liatives i dignitat • L’Església manté una coherència: defensa i respecte per la vida humana en tot moment. • Distinció important: • Cures pal·liatives/sedació per evitar sofriment al final: acceptables. • Eutanàsia activa: no acceptada per contradir el valor de la vida. • La decisió de “voler acabar avui” sovint neix d’una manca d’acompanyament i amor; l’entorn afectiu i les cures adequades canvien la vivència del final. Testimonis i sentit oferent • Sants i fidels han viscut la malaltia com una ofrena per amor a Déu i al món. • El bon acompanyament permet un comiat ple de pau i sentit. Providència, llibertat i el misteri del sofriment • Evitar una visió infantil de la providència: no cal “carregar a Déu” accidents o tragèdies (testos, accidents, Auschwitz…). • Hi ha responsabilitat humana i límits del món; Déu no és l’autor del mal. • Des del baptisme, Déu habita en nosaltres per l’Esperit, acompanya i orienta. • Hi ha morts viscudes amb gratitud i serenor, esperant la felicitat plena. “No sabem quan vindrà…”, per això el cristià viu en vigilància confiada i esperança. Sagraments en la malaltia i al final de la vida De l’“extremunció” a la “unció dels malalts” • No només per a l’últim moment: també per malalties greus, edat avançada o abans d’operacions. • Significa la proximitat i ajuda del Senyor en situacions de risc. Viàtic, confessió i comunió • El viàtic és la comunió de l’últim tram: el pa que alimenta per a l’eternitat. • Sovint es demana confessió i comunió; depèn de la sensibilitat religiosa de la família. Després de la mort: ritus i llocs • Respons: pregària amb Paraula de Déu, invocacions i aigua (símbol de vida), normalment sense eucaristia; es pot fer al tanatori o a la parròquia. • Funeral: eucaristia pel difunt; data flexible segons la família. • Preferència pastoral per la parròquia (millor ambient litúrgic) sobre el tanatori. • Respecte a la voluntat de la família: alguns només demanen respons; altres celebren funeral més endavant. Estil de prèdica i Paraula de Déu en funerals • Respecte a creients i no creients; evitar posar ningú en evidència. • Centrar-se en la vida més que en la mort: valorar-la, protegir-la i fer-la possible per a tothom. • Punt de trobada universal: dignitat de la vida humana i compromís perquè el món sigui millor. • Textos bíblics que sosténen l’esperança: • “Jo sóc el camí, la veritat i la vida.” • Visió final: “no hi haurà més plor, ni llàgrimes, ni dolor”. Tots Sants i vivència comunitària • Dies per recordar els difunts: visites al cementiri, flors naturals i pregària. • La parròquia organitza una pregària comunitària al cementiri (amb suport logístic de la funerària) i activitats com la coral. • Moment de germanor de poble: tots compartim la ferida de la pèrdua i l’esperança. Conclusions i aspectes pràctics • La mort del cristià és la mateixa biològicament, però és “especial” per la fe: es viu com a pas amb sentit cap a la vida eterna. • Aspectes econòmics: la funerària canalitza un donatiu (p. ex. 60 €) cap a la parròquia; el mossèn no entra en costos del servei funerari. “Dono gràcies de creure en la vida eterna, perquè sé que val la pena viure-ho tot al màxim de bé.”

  • Entrevistes de la Plaça Mireia del 30/10/2019 — El millor per als nostres fills: Secta The Family, límits de l’amor i la faceta musical de Viviana Zappa - episode art
    Entrevistes de la Plaça Mireia
    35'

    Entrevistes de la Plaça Mireia del 30/10/2019 — El millor per als nostres fills: Secta The Family, límits de l’amor i la faceta musical de Viviana Zappa

    Panorama general Entrevista a Viviana Zappa sobre l’obra de teatre "El millor per als nostres fills" (Tantarantana, Àtic 22), inspirada en la secta australiana The Family liderada per Anne Hamilton-Byrne, i conversa sobre els temes ètics i psicològics que travessen l’obra: el condicionament psicològic en l’educació, els límits de l’amor com a pretext de control i els paral·lelismes amb la criança quotidiana. La segona part incorpora la faceta musical de Zappa, amb el tema "Coração Vagabundo" i el projecte V&B, i un apunt sobre la seva participació en una sèrie local. Tanca amb una crida a assistir a l’obra i un butlletí informatiu. L’obra i la seva base real Fitxa i origen del projecte • Escrita per Elisenda Coll i dirigida per Simona Quartucci. • La idea neix quan Montse Folgado veu un documental sobre The Family i proposa portar-ne la història a escena; inicialment es plantegen improvisacions, però finalment Coll escriu un text complex i parcialment ficcionat basat en fets reals. La secta “The Family” (Austràlia, anys 60–90) • Liderada per Anne Hamilton-Byrne amb el suport del metge Raynor; disciplina extrema, especialment amb nens. • Pràctiques d’“iniciació” amb LSD i experiències psicotròpiques; fins i tot un hospital sota control de la secta. • La Sara (inspirada en la real Sara Moore) s’escapa i denuncia els maltractaments; posteriorment n’escriu les memòries. • Actualització: Hamilton-Byrne va morir el juny d’aquest any; havia estat anys en una residència per demència. "Només era amor, només amor" — l’argument recurrent d’Anne per negar qualsevol maltracte. Temes i preguntes clau de l’obra • L’obra explora amb crueltat i tendresa el condicionament psicològic en l’educació, i posa sota sospita la família i la societat com a formes que poden deformar la identitat, sovint "en nom de l’amor". • Preguntes centrals: on és el límit entre educar i dominar? Què justifiquem sota el paraigua de l’“amor”? • Paral·lelisme entre un model extrem (una secta) i microcomportaments quotidians en la criança que també poden condicionar. Repartiment i estructura • Viviana Zappa és l’Anne, la gurú; paper complex al qual l’equip dona capes d’humanitat. • Montse Folgado és la Sara; Javi Príncep és Roland (de nens i d’adults, es retroben i discuteixen el passat). Marta Genís fa de Margaret (tieta/educadora) i també de mare en un marc més arquetípic. • Raül Tortosa encarna tres papers: marit de la Sara (cameo), doctor de la secta (braç dret d’Anne en el subministrament d’LSD) i pare arquetípic. • Dramaturgia amb flashbacks i flash-forwards; dinamisme i desdoblaments d’actors. Recepció i impacte • La majoria de l’audiència surt remoguda tant per la història com per la reflexió final. • Algunes persones reaccionen a la defensiva ("no em diguis com he d’educar els meus fills"), però molts reconeixen petites coses que es poden canviar. Procés interpretatiu i metodologia • Per construir l’Anne, Zappa suspèn judicis i treballa des de la comprensió del personatge; procés llarg que inclou documentació i una hipòtesi escènica sobre el seu origen. • Referent tècnic: tècnica Meisner (formació amb Javier Galito-Cava). "Viure de veritat sota circumstàncies imaginàries" — principi clau de la tècnica Meisner. • Viviana, mare de tres fills, comparteix com l’obra li ha servit de mirall per evitar, en la mesura del possible, patrons de control disfressats d’“amor”. Faceta musical de Viviana Zappa • Escolta d’un fragment de "Coração Vagabundo" (presentació a Tallers de Música; YouTube). • Projecte V&B (abans, "Vivi and the Bobos"): banda de Sant Just d’uns 10 membres; versions de pop/rock en anglès (Amy Winehouse, U2, Suede, Oasis, Cranberries, Radiohead...). • Actuacions a festes de Sant Just i participació com a banda en un capítol d’una sèrie local ("Sant Just Fiber"); enregistren "Malagueña Salerosa" per a la B.S.O. de la sèrie. Informació pràctica • L’obra és a la Sala Àtic 22 del Tantarantana fins al 3 de novembre; algunes funcions ja exhaurides.

  • La Plaça Mireia del 30/10/2019 — Entrevista a Viviana Zappa (“El millor per als nostres fills”), Novembre Literari a la Biblioteca, titulars municipals i tertúlia de cinema de terror - episode art
    La Plaça Mireia
    1h 52min

    La Plaça Mireia del 30/10/2019 — Entrevista a Viviana Zappa (“El millor per als nostres fills”), Novembre Literari a la Biblioteca, titulars municipals i tertúlia de cinema de terror

    Resum general del podcast Panorama del programa • Magazine en directe des de Ràdio d’Esvern amb obertura musical i sumari dels continguts. • Secció de titulars locals amb Imanol López, entrevista de la setmana, butlletins d’actualitat, espai de la Biblioteca Joan Margarit i tertúlia de cinema especial Halloween. "Viure de veritat sota circumstàncies imaginàries" — definició de la tècnica Meisner que comparteix la convidada. Titulars del dia (amb Imanol López) • Ajuntament: proposta de sol·licitar un préstec de +2 M€ a la Diputació (Programa de Crèdit Local) per rehabilitar la Sala Municipal de l’Ateneu i fer la 1a fase del nou pavelló de la Bonaigua. • Programa “3 més 6”: ajuts a empreses per formar i contractar 6 persones en atur; nova clàusula de manteniment del contracte durant 3 mesos un cop finalitzat el programa. • Economia: el Baix Llobregat, el Garraf i el Solsonès lideren el creixement 2018 (VAB +4%), per sobre de la mitjana catalana (2,6%). Baix Camp i Terra Alta, amb -0,3%. • Cultura i territori: renovat el conveni amb el TramBaix i el Consorci de Turisme per la “Ruta del Tram” amb descomptes per a equipaments culturals propers al traçat. • Toc de proximitat i humor: enquesta a xarxes sobre “quin dia és la castanyada?”, i nostàlgia televisiva amb el record de “10 més 2”. Entrevista de la setmana Convidada: Viviana Zappa (actriu i cantant, Sant Just) — protagonista d’“El millor per als nostres fills” a la Sala Àtic 22 del Teatre Tantarantana. L’obra i els seus temes • Trama inspirada en la secta australiana The Family (moviment New Age) activa entre els anys 60 i 90, a prop de Melbourne. • L’obra reflexiona sobre l’educació amb majúscules, el condicionament psicològic i els límits de “fer-ho pel seu bé”. • Es posa sota sospita família i societat com a possibles formes de deformar la identitat “en nom de l’amor”. "Només era amor" — el relat (i l’autojustificació) de la gurú per a pràctiques disciplinàries i abusives. Personatges i repartiment • Viviana Zappa interpreta Anne Hamilton-Byrne (la gurú), construïda com a antagonista complexa amb una capa d’“humanitat” per entendre l’arrel del mal. • Montse Folgado és la Sara (la nena que denuncia i fuig de la secta); Javi Príncep és en Roland (company de la secta, retrobat de gran). • Marta Genís encarna una de les “tietes” educadores i també la Mare arquetípica dins un “teatre dins del teatre”. • Raül Tortosa fa de metge (braç dret en subministrament de psicotròpics com LSD), i també del Pare arquetípic. Context real i procés creatiu • La història real inclou denúncies, drogues psicotròpiques i una investigació policial destapada per la Sara Moore. • L’autora Elisenda Coll parteix d’un documental (proposta de Montse Folgado) i escriu un text que combina fidelitat documental i ficció. • Direcció de Simona Quartucci. Estructura amb flashbacks/flashforwards i desdoblaments de personatges. Recepció i reflexions • El públic surt “remogut”; alguns se senten interpel·lats sobre la seva pròpia criança. • Viviana comparteix com, com a mare de tres fills, l’obra la confronta amb patrons heretats i decisions educatives. • Metodologia interpretativa: tècnica Meisner per imaginar circumstàncies i “viure-les de veritat” sense recórrer a memòria emocional. Faceta musical de Viviana • Projecte V&B (versions: Amy Winehouse, Radiohead, Cranberries, Oasis...), actuacions a festes locals (Mercat de Nadal, Festa del Comerç...). • Participació a la sèrie Sant Just Fiber (tema “Malagueña Salerosa” a la BSO). Butlletins d’actualitat (Catalunya Ràdio) i Sant Just Notícies Catalunya Ràdio — síntesi • Seguretat: reforç d’agents a BCN per la visita del Rei Felip VI (premis Fundació Princesa de Girona). • Universitats: la UAB s’afegeix a l’avaluació única per estudiants mobilitzats. • Inspecció de treball: 9.000 sancions (30 M€) i 13.000 llocs regularitzats. • AMB: pujada del 5% de la taxa metropolitana de residus (un concepte del rebut de l’aigua). • Banc Popular: Ángel Ron assenyala el successor per la fallida. • La Marató: rècord històric d’ajuts, 15 M€ per a 43 projectes (96 equips). • Esports: agenda de Lliga, Eurolliga i Champions (diferents disciplines). Sant Just Notícies — recordatori • Reitera els punts municipals clau: préstec a la Diputació, programa “3 més 6”, creixement comarcal i la “Ruta del Tram”. Biblioteca Joan Margarit — programació de novembre Activitats per a famílies i infants • Sessions per a nadons (0–14 mesos i 15–36 mesos): aforament reduït (15), inscripció una setmana abans, telèfon o presencial. • Bibliolab (inscripcions des del 4/11): - “Dibuixem amb la llum” (6–8 anys, 15/11): fan llanterna de colors i dibuixen a la foscor. - “Origami il·luminat” (8–12 anys, 29/11): papiroflèxia + circuits elèctrics lluminosos. • Passaport de la lectura (6–12 anys): inscripcions fins al 31/10, 96 infants apuntats; gomets per cada “viatge/llibre” i sorteig final d’una tablet. Novembre Literari (30/10–30/11) — en femení • Eix temàtic: literatura escrita per dones, protagonistes i veus femenines. • Agents implicats: Biblioteca, Can Llibreter, Can Ginestà, Institució de les Lletres Catalanes, Escola d’Escriptura local. • Activitats destacades: - Club de lectura “Argelaga” (Gemma Ruiz) i trobada amb l’autora (19/11). - Recital poètic Joan Margarit + Luis García Montero (12/11). - Club de lectura en anglès: Jane Austen, Pride and Prejudice. - Hora del conte “Ningú més que l’altre” (23/11): igualtat nenes-nens i trencar rols dels contes tradicionals. - Taula rodona final (27/11): Maria Àngels Cabré, Joa Alexander i Maite Carranza sobre literatura en femení. • Sortida al Liceu (desembre): Cavalleria Rusticana + Pagliacci; inscripcions presencials des del 4/11; xerrada prèvia de Pol Avinyó (4/12). Tertúlia de cinema (especial Halloween) Actualitat i indústria • Ben Affleck: recaiguda en l’alcoholisme; debat sobre el “Snyder Cut” de Justice League i decisions de Warner. • Robert Pattinson, nou Batman; expectatives per The Lighthouse. • Aquaman: opinions dividides sobre el to i la narrativa. Pel·lícules destacades • Joker: aclamat com a “pel·lícula de l’any”; Joaquin Phoenix, favorit als Òscars. • Clàssics del terror i del suspens: The Shining (Kubrick) i l’arribada de Doctor Sleep; Psycho i The Birds (Hitchcock); Night of the Living Dead (Romero). • Terrores moderns: Hereditary (atmosfera i mal rotllo sense abusar d’screamers); debat sobre The Conjuring i l’ús del “jump scare”. • Referències addicionals: The Omen (“La maldición de Damien”), Rosemary’s Baby (“La semilla del diablo”). "On és el límit?" — pregunta que travessa tant l’obra teatral com el cinema de terror: el control exercit “per amor” i la tensió entre protecció i domini. Cloenda i agenda de demà • Avanç del programa: entrevista a la cantant santjustenca Sabrina (single “Mentires”), secció de còmics amb Josep Maria i estrenes de cap de setmana amb Carlos Penela.

  • Entrevistes de la Justa del 30/10/2019 — 50 anys de l’Esplai de Sant Just i TOC en infants i adolescents: festa, comunitat i salut mental - episode art
    Entrevistes de la Justa
    28'

    Entrevistes de la Justa del 30/10/2019 — 50 anys de l’Esplai de Sant Just i TOC en infants i adolescents: festa, comunitat i salut mental

    Resum general de l’episodi Programa Just a la Fusta (Ràdio d’Esvern). Dues parts principals: Entrevista a Pol Pérez i Maria Estrader (Esplai de Sant Just) sobre el 50è aniversari, el balanç d'activitats i la gran festa final. Secció de psicologia amb la Marta Tena sobre el trastorn obsessiu-compulsiu (TOC) en nens i adolescents: definició, símptomes, diferències amb rutines evolutives, prevalença, impacte i exemples. "50 anys no es compleixen cada dia" Entrevista: 50è aniversari de l’Esplai de Sant Just Any de celebració i activitats destacades Punts clau: • Excursió a Collserola (febrer) amb visita a masies i pícnic final. • Acampada familiar (maig) amb participació de famílies, infants, monitors i exmonitors. • Exposició-gimcana de 20 plafons pel poble sobre la història de l’esplai (50 anys), amb lletres amagades i accés al plafó 21 online com a “contrassenya final”. • Objectiu: activitat intergeneracional i de comunitat per recordar vivències i visibilitzar l’evolució de l’entitat. "Volíem que fos una festa per tothom... famílies, nens, monitors i exmonitors" La festa del 50è: programa i horaris (divendres 8 de novembre, Can Sagrera) Tarda (enfocada a infants i famílies): • 17.00 — Xocolatada gratuïta. • 18.00 aprox. — Activitats amb l’exmonitor Roger Cònsul. • Després — Concert de Xiula (animació infantil que també gaudeixen els adults). Vespre-nit (bloc juvenil i comunitari): • 20.00 — Inici del bloc festiu amb DJs (monitors i exmonitors) i participació del programa de la ràdio S’enxana Island. • 21.30 — Sopar amb música a càrrec de Miss Lupita (loops, guitarres, ritmes tropicals). • 23.00 — Concert de Cadet Versions. • 01.00 — Tancament amb DJs REC. Organització interna per comissions: • Comissió de barra; comissió de cartells i xarxes; comissió del sopar; comissió de grups de música. Balanç de participació i sentit de la celebració • Participació notable de famílies, infants, monitors i exmonitors durant l’any. • L’exposició de plafons va generar record i identitat (fotos d’arxiu, llocs emblemàtics del poble). • La festa vol ser cloenda del 50è i agraïment a totes les persones que han format part de l’esplai. Reptes i ideari: producte local i de proximitat • Redisseny de l’ideari: compromís amb el comerç local i producte de proximitat. • Barra 100% local: cervesa artesana, destil·lats del poble, refrescos catalans (Grincola, Refrescat), i begudes com Beguda de la Terra i Aigua de València — tot comprat al comerç del poble. • Objectiu: incorporar aquest enfocament com a nova manera de treballar de l’esplai. Secció de psicologia: TOC en nens i adolescents (amb Marta Tena) Definició i criteri d’interferència • El TOC es caracteritza per: • Obsessions: pensaments, imatges o impulsos intrusius i no desitjats que generen ansietat, culpa o vergonya. • Compulsions (rituals): conductes repetitives per neutralitzar el malestar o evitar un succés temut. • Criteri clau: ha d’interferir en el dia a dia (p. ex., arribar tard o perdre activitats per rituals com rentar-se les mans 50 cops). Símptomes més freqüents en infants • Obsessions: • Por a contaminació o malaltia. • Por a fer-ho malament o necessitat de perfecció. • Pensaments inapropiats (p. ex., fer mal als altres). • Compulsions: • Neteja i evitació de brutícia. • Repetició (esborrar i reescriure textos). • Comprovació (fer la mateixa pregunta repetidament). • Ordre (molèstia intensa davant el desordre; hores ordenant). • Moltes compulsions són similars en adults (p. ex., comprovar gas, porta, aigua). Diferenciar TOC de rutines normals i pors evolutives • És normal tenir rutines (menjar, dormir, joc) i canvien amb l’edat. • Al TOC, les rutines persisteixen més enllà de l’edat, s’intensifiquen i interfereixen. • Pors evolutives (no patològiques si són transitòries i adequades a l’edat): • 0–1 any: sorolls forts, alçades, separació. • Preescolar: ésser imaginaris, foscor, estar sol. • Infància: dany físic, mort, metges. • Preadolescència: crítica, fracàs, imatge, acadèmic, política/economia. • Adolescència: sexualitat, relacions, rendiment acadèmic, social. • Senyal d’alerta: quan una por es torna excessiva, repetitiva i limitant, pot esdevenir una obsessió. Prevalença, gènere i diferències amb adults • Prevalença estimada: • Primària: 4–5 alumnes per escola. • Secundària: prop de 20 alumnes. • Gènere: més freqüent en nens a la infantesa i en nenes a l’adolescència. • Un terç dels adults amb TOC van iniciar símptomes en la infantesa. • Infants sovint no reconeixen l’excés dels rituals i poden implicar la família (p. ex., maneres de rentar-se les mans o revisar deures). Impacte en el dia a dia i exemple • Conseqüències: • Estrès i discussió familiar; arribar tard; menys gaudi amb amics; afectació de l’atenció i el rendiment; fins i tot absentisme. • En més grans, por a “estar bojos” i amagar els símptomes. • Rituals a l’hora de dormir, menys son, irritabilitat o explosivitat. • Exemple compartit: nena que es canviava la roba unes 30 vegades al matí i arribava tard a l’escola — clar exemple d’interferència funcional. "Xiula ho peta molt" (sobre l’ambient familiar i festiu de la celebració)