
Sant Just Notícies (edició vespre) del 20/5/2019
L'actualitat de Sant Just Desvern
2236 episodis disponibles

L'actualitat de Sant Just Desvern

Resum general L’episodi consisteix exclusivament en la repetició de la frase “Bona nit” a intervals regulars d’uns 30 segons, des del segon 0 fins aproximadament el segon 6568. No hi ha canvis de tema, ni diàlegs, ni desenvolupament narratiu identificable. "Bona nit" Context i to • Una sola veu repeteix la salutació • Absència de transicions o contingut informatiu • To neutre, cadència constant, minimalista Temes principals • Repetició com a recurs: la frase “Bona nit” es repeteix sistemàticament sense variació • Absència de contingut temàtic: no s’introdueixen notícies, entrevistes o seccions • Minimalisme sonor: estructura reduïda al mínim, sense elements addicionals Estructura temporal • Des del segon 0 fins al 6568: reiteració constant de “Bona nit” aproximadament cada 30 segons Conclusions No es detecten temes múltiples ni seccions reals. L’episodi funciona com una peça repetitiva i minimalista basada en una única salutació, sense desenvolupaments addicionals.

Recorregut per estils musicals que en el seu moment van evolucionar de la música jazz, com el funk, soul, etc...

Música de tots els temps i tots els estils, sense paraules... només música.

L'actualitat de Sant Just Desvern

Resum general de l’episodi Entrevista al candidat de la CUP – Alternativa Municipalista, Carles García, al programa «Just a la Fusta» (Ràdio Desvern), centrada en els reptes de Sant Just Desvern de cara al proper mandat. García defensa un canvi de model inspirat en l’1 d’Octubre i en l’emergència climàtica, amb eixos com habitatge assequible, participació ciutadana real, municipalització de serveis, mobilitat sostenible i una fiscalitat local menys dependent de l’IBI. "L’Ajuntament no s’ha enterat, segueixen fent les coses com sempre, com si aquí no hagués passat res." "Si en troben un altre millor, voteu-lo; però el nostre és el programa que proposa el canvi més bèstia." Temes principals tractats • Balanç del mandat i reptes estructurals: crítica a la gestió continuista i crida a un canvi de model post 1-O i davant del canvi climàtic. • Participació i transparència: de la regidoria de participació simbòlica a assemblees de barri i dades obertes reals. • Habitatge: pressió del lloguer (+20% interanual), oposició als «bolets» urbanístics i conversió de locals buits en habitatge social via cooperatives i canvi d’ús. • Serveis i joventut: crítica a l’externalització del Casal de Joves i defensa de la municipalització i autogestió juvenil. • Seguretat: atacar l’origen mitjançant la reducció de les desigualtats. • Mobilitat i clima: pacificar el centre, fomentar anar a peu, bicicleta elèctrica i patinet; política de «cotxe únic» amb incentius fiscals. • Fiscalitat: dependència excessiva de l’IBI; proposta de canvi de model de finançament i cens de pisos buits per actuar contra l’especulació. • Candidatura i pactes: llista jove i precària; decisions per assemblea; pactes només per canviar les coses. Idees clau i propostes Habitatge i model urbà • Aturar l’especulació i els «bolets»: prioritzar un poble integrat amb carrer com a àgora. • Conversió de locals buits a habitatge social via canvi d’ús i cooperatives, pensat per a monoparentals, gent gran, joves i persones amb mobilitat reduïda. • Cens de pisos buits (també particulars) per poder gravar l’infraús i mobilitzar habitatge. Participació i transparència • De la participació de boquilla a assemblees de barri regulars i retiment de comptes. • Portal de transparència complet: publicar la informació patrimonial i econòmica exigida per llei. Serveis a les persones i joventut • Casal de Joves obert en caps de setmana i gestionat pels joves (no per empreses externes). • Municipalització de serveis per reinvertir beneficis en la comunitat. Seguretat i cohesió • Reduir desigualtats com a estratègia de fons; control puntual de conductes irracionals quan calgui. Mobilitat i clima • Pacificar el centre, prioritzar a peu, bicicleta elèctrica i patinet. • «Cotxe únic» per llar amb bonificació del 50% de l’impost de circulació per qui s’hi adapti. • Enfocament guiat per l’emergència climàtica i el declivi energètic del petroli. Fiscalitat i finançament • Diversificar ingressos municipals per no incentivar la construcció contínua via IBI. • Reclamar més participació d’IRPF i Societats a nivell local; ús d’ordenances per modular conductes (habitatge i mobilitat). Candidatura, campanya i pactes • Llista jove, de les classes populars i la precarietat. • Campanya de proximitat: carpes als barris, xarxes i acte final; recursos limitats. • Pactes segons resultats i decisió assembleària: només amb qui vulgui canviar el model. Missatge final • La CUP demana comparar programes i votar la proposta que més canvi real ofereixi. Objectiu: entrar a l’Ajuntament per portar la veu de les assemblees i impulsar un model més just, feminista i anticapitalista.

Panorama general del programa Magazine matinal de Ràdio d’Esvern amb contingut variat i focus local. Els punts clau del dia: Entrevista central a Carles García (CUP) sobre el model de ciutat, habitatge, participació i fiscalitat. Actualitat: veto de Google a Huawei, acreditacions de diputats i senador independentistes al Congrés i Senat, i vaga al metro per l’amiant. Dies internacionals i efemèrides: Dia de l’assaig clínic, Dia mundial de les abelles i Setmana de l’Educació Artística. Seccions: Centre d’Estudis Sant Justencs i Xarxa 0-6 (biblioteques escolars i projecte BiblioRevolució). Entrevista a Carles García (CUP) Balanç de mandat i diagnosi Crítica al continuïsme: «L’Ajuntament actua com si no hagués passat res després de l’1-O». Emergència climàtica i social: calen respostes ràpides i valentes davant el canvi climàtic i les desigualtats. "Hem de fer un món més feminista i anticapitalista; el capitalisme ens porta al col·lapse." Participació i transparència Participació real: assemblees de barri i decisió comunitària; denúncia de processos simbòlics. Transparència: reclamen publicar el patrimoni municipal i dades econòmiques (compliment de la Llei de Transparència). Habitatge i urbanisme Lloguers desbocats (+~20% interanual) i sous estancats. Convertir locals comercials buits en habitatge social (cooperatives i canvi d’ús facilitat). Evitar «barris dormitori» i cosir teixit comercial/social. Mobilitat i clima Pacificar el centre i potenciar anar a peu, bicicleta elèctrica i patinet. “Política de cotxe únic”: bonificació (50%) de l’impost de circulació a famílies amb un sol vehicle. Reducció de la dependència del petroli per motius climàtics i energètics. Fiscalitat i finançament Crítica a la dependència de l’IBI (>50% ingressos). Proposen repensar el finançament municipal. Cens de pisos buits (incloent particulars) per actuar contra l’especulació. Joventut i serveis Casal de Joves: gestió pública i amb protagonisme juvenil (no externalitzada); obertura en caps de setmana. Seguretat Enfocament preventiu: atacar l’arrel (desigualtat), mantenint el servei policial. Pactes i expectatives Pactaran amb qui vulgui canviar coses; decisió assembleària. Objectiu: entrar al consistori i fer-se sentir. "Si volen fer les coses diferents i reduir desigualtats, que votin la CUP." Altres continguts destacats Dies internacionals i efemèrides Dia de l’assaig clínic (record de l’estudi de James Lind sobre l’escorbut) i definició d’assaig clínic (OMS). Dia mundial de les abelles: importància per a la seguretat alimentària (FAO: el 71% dels cultius depenen de pol·linitzadors). Setmana de l’Educació Artística (UNESCO): aprendre a través i dins de les arts. Efemèrides: Lindbergh (1927), Earhart (1932), Auschwitz (1940), independència de Cuba (1902), 1a Champions del Barça (1992), etc. Actualitat i premsa Repàs a portades: eleccions municipals/UE, Rafa Nadal a Roma, i sobretot Google trenca amb Huawei (sense Gmail, YouTube ni Play Store en futurs terminals; impacte per aclarir en usuaris actuals). Catalunya Ràdio (11 h i actualització): acreditacions de Junqueras, Sànchez, Turull, Rull i Romeva; Zelenski dissol el Parlament; tensió EUA–Iran; cultura i esports. Local: Ràdio d’Esvern emetrà el debat electoral (dimecres nit) i un programa especial la nit electoral; vaga al metro per l’amiant (vuitena en 4 mesos). Tertúlia Conversa distesa sobre Eurovisió (guanyen els Països Baixos), política local i activitat d’Òmnium a Sant Just. Seccions Centre d’Estudis Sant Justencs (Maria Quintana): curs d’història (unió Barcelona–Aragó), sortida modernista a Canet, presència d’Òmnium al municipi. Xarxa 0-6 amb Anna Juan: projecte BiblioRevolució (Fundació Jaume Bofill) per repensar la biblioteca escolar com a centre de recursos pedagògics i vincles amb biblioteca pública, llibreteres i entitats. Agenda cultural A Cal Llibreter: presentació de «L’enigma rus» (Xavier Roig); Vermú poètic (Lluís Calvo, «Ancestral»); «Auguris d’innocència» de Patti Smith (versió catalana de Laia Martínez). Veus i crèdits Conducció: Núria Garcia. Premsa: Imanol. Meteo: menció a Carles Rius. Entrevista: Carles García (CUP). Tertúlia: Carme Madó i Palmira Badell. Seccions: Maria Quintana (Centre d’Estudis), Anna Juan (BiblioRevolució). Catalunya Ràdio: Òscar Fernández (ancor) i corresponsals (Jordi Prats, Roser Perera, Gemma Bonet, Eloi Barrera, Montse Raya, Mireia Sala). Idees clau Participació i transparència municipals com a eix de canvi. Habitatge assequible: reutilitzar locals buits i censar pisos desocupats. Mobilitat sostenible i incentius fiscals per reduir cotxes. Veto de Google a Huawei: impacte tecnològic rellevant a curt termini. Vaga del metro: salut laboral i amiant al centre del debat.

Programa musical amb l'Imanol Lòpez, Gerard Maynés i l'Amador Saiz

Fem que la tarda dels diumenges sigui menys avorrida! Descobriment de novetats musicals i el millor entreteniment amb el millor equip. Ens escoltem? Amb Pau Martínez.

Eix de l’episodi • Idea central: “El que et mata et fa més fort” i la repetició com a evolució — de l’art i la religió a les sèries, el cinema i els videojocs. • Temes clau: Sagrada Família i Gaudí, Nietzsche i l’etern retorn, Muñeca Rusa (bucles i moral), FromSoftware (Souls/Sekiro: morir per aprendre) i agenda cultural. Bloc 1 — Sagrada Família, Gaudí i la mort com a trampolí Gaudí, marca i incomprensió • Gaudí passa de ser incomprès en vida a esdevenir una marca de Barcelona. La mort, de nou, com a “trampolí” de reputació (paral·lel a Van Gogh o Jean Vigo). • La Sagrada Família és un “temple expiatori”: art monumental que vol “purificar” i que el local sovint coneix poc més enllà de la postal i la gentrificació. Què és la “Sagrada Família” en clau simbòlica • No és la Trinitat ni “Jesús-Maria-Josep” com a llaços de sang. És la seva família religiosa: Jesús, els 12 apòstols, els 4 evangelistes i Maria. D’aquí les 18 torres. • Dues façanes construïdes que fixen el temple en un temps cíclic: Naixement (flux vital) i Passió (mort i resurrecció). La Glòria ha d’arribar. Dates, autor i “terror sagrat” • Objectiu d’obra acabada el 2026, centenari de la mort de Gaudí (1926). • A la façana de la Passió, Subirachs culmina la idea de rigidesa i drama que Gaudí ja projectava com a “terror especial”. “Puede que alguien encuentre esta fachada demasiado extravagante, pero yo quería que llegase a dar miedo… Estoy dispuesto a sacrificar la propia construcción, a romper arcos o a cortar columnas, con tal de dar una idea de cómo es de cruento el sacrificio.” Paradoxa contemporània • 4,5 M de visitants/any (~50 M€), motor de l’obra i alhora despersonalització del barri: la gentrificació com a “autèntic terror”. Bloc 2 — Cinema i filosofia: Nietzsche, mites i el bucle Nietzsche i l’etern retorn • Absorbeix la concepció cíclica del temps i la reformula: la repetició com a elecció vital i prova d’afirmació (amb el risc d’un criteri excloent de “dignes/indignes”). • De la roda agrícola de les estacions a l’amor fati: vivim el que triaríem repetir. Mites que perviuen • Prometeu → Frankenstein; Cova de Plató → Matrix; Sísif com a metàfora del bucle i l’esforç etern. Dos films-bucle clau • Terror: Dead of Night (1945) — estructura circular que torna exactament al punt d’inici. • Comèdia romàntica: Groundhog Day — un Sísif contemporani; happy end llegit com a conservador; cançó “I Got You Babe” com a ancoratge del bucle i transició d’estacions. Bloc 3 — Sèries: Muñeca Rusa (spoilers) Premissa i autories • Creada i liderada per Natasha Lyonne (amb Amy Poehler i Leslie Headland). Nadia viu i revisa la mateixa nit d’aniversari; apareix un segon personatge amb un bucle simètric. Moral, univers i lectura del final • Debat: hi ha intencionalitat “moral” de l’univers que exigeix “fer-ho bé” per sortir del bucle? • Dues actituds davant el bucle: ella vol trencar-lo (aniversari buit, addiccions), ell vol mantenir-lo (reviure una ruptura per “seguir veient-la”). • Final: processó-carnaval amb indigents. Lectures possibles: • Celebració vital i visió dionisíaca (trencar la mirada narcisista; desaparició de miralls a mesura que s’esgota el temps). • Mort/renaixement metafòric del personatge (antorxa com a nova llum). • Futur: planificada per a tres temporades; risc d’antologia si es dispersa en “altres bucles”. Bloc 4 — Videojocs: FromSoftware (Souls/Sekiro) La mort com a disseny • Sagues: Demon’s Souls, Dark Souls (trilogia), Bloodborne, Sekiro. Ambientacions: medieval fosc, gòtic lovecraftià, Japó feudal. • Mecànica-idea central: morir 300–400 cops és aprendre. La mort com a trampolí d’habilitat i comprensió. Sekiro, canvi de paradigma • Combat reactiu (parry, postura), sense “i-frames” de rodolons com a salvavides; revifar in situ amb costos i estratègia. • Ètica estètica: la via del samurai i la “mort digna”. • Influència transversal: “això és molt Souls” esdevé etiqueta per a dificultat i autosuperació (Cuphead, Hollow Knight, etc.). Tertúlia — Ponts i capes Programació i cicles • Nadia és programadora: metàfora de reescriure codi per reescriure la pròpia vida. Bucle temporal com a “debug vital”. Moral vs dionisíac • Enfrontament de lectures: moral (univers normatiu) vs dionisíac (celebració, comunitat, indigents com a “reis” de l’instant). Autoria i detalls • Harry Nilsson — Gotta Get Up: cara B d’un single, artista mort per sobredosi; música com a metaeix del bucle i l’addicció. Agenda cultural Còmic i festivals • Nova trilogia de Thanos; presentació del fanzine “El Guantehater del Infinito” (Espai 22). • GutterFest (autoedició) a Hangar (24–25 de maig). Sèries • Final de Juego de Tronos; torna Black Mirror (5 de juny, 3 capítols); noves temporades de Rick and Morty i Paquita Salas (28 de juny). Cinema • Cannes amb Jarmusch: The Dead Don’t Die; Aladdin (24 de maig); Chris Rock impulsa nova Saw. • Recomanació: Mi Pasión con David (Cine Girona, 20:00) amb convidats (Silvia Marsó, Iván Zuluaga). Conclusions • En tots els formats, la mort i el bucle actuen com a motor de projecció i autoconeixement: de Gaudí a Muñeca Rusa i FromSoftware. • La repetició pot ser evolució si incorpora consciència. El risc, fora de la ficció: paradoxes socials (gentrificació) i l’ansietat del bucle consumista.



El programa d'esport del poble. Esport base, futures estrelles del poble, estrelles consolidades i estrellades. Presentat per Adrià Vilà, Bruno Fortea, Rita Vilalta, Nil Solana i Bruna. Amb el suport de totes les entitats.

L'actualitat de Sant Just Desvern

Introducció i to del programa • Programa 446 de La Plaça Mireia, amb un to més relaxat, ambientat per música tranquil·la i marcat per un cap de setmana plujós. • Horari recordat: cada tarda, de 17:00 a 19:00, a Ràdio Desvern 98.1. A prop del programa 450. Punts clau • Es fa un repàs de la graella d’avui: titulars locals amb l’Imanol López, reemissió d’una entrevista amb José Luis Ibáñez Ridao (Club de Novel·la Negra), i a la segona hora, habitualment l’advocat Joel Reguant (segment anunciat, no transcrit). La secció de sexologia no s’emet per baixa del col·laborador. "Poseu-vos còmodes... som aquí fins les 7, en directe a Ràdio Desvern" Especial Dia d’Internet: dades i conversa (comença quan s’aborda el tema realment) • Context: 17 de maig, Dia d’Internet. Introducció de dades d’ús global. Dades destacades • 4.000 milions de persones amb accés a internet a nivell mundial. • Google: ~3,8 milions de cerques per minut. • Facebook: ~1 milió d’inicis de sessió per minut. • Netflix: ~700.000 hores de vídeo vistes cada minut. • WhatsApp: ~41 milions de missatges/minut (xifra actualitzada des d’uns 20M/min el 2016). • Tinder: interaccions per minut +44%; ~1,4 milions de swipes per minut. • E-mail: ~188 milions de correus enviats cada minut. "I després la gent es pregunta per què no la contesto pel WhatsApp" Titulars locals amb Imanol López (segment informatiu) 1) Paritat a les llistes municipals a Sant Just • Sant Just Desvern és un dels municipis del Baix Llobregat amb menys dones encapçalant llistes (només una alcaldable), però amb més del 50% de dones entre el total de candidatures. • Tendència a l’alça respecte a 2011 i 2007 segons l’Observatori Comarcal del Baix Llobregat i el Consell de les Dones. 2) Concurs internacional de fotografia DESE (Associació Fotogràfica Sant Just) • Guanyador absolut: Manu Barreiro Rodríguez. Categories: José Beu Duato (monocrom), Manfred Kluger (color), Rodrigo Núñez Buch (viatges). • Reconeixements de FIAP, PSA, CEF i FCF. El Juny Fotogràfic s’ha anul·lat enguany per dissidències amb la regidoria de cultura, però el concurs continua de forma paral·lela. 3) 6a Triatló Infantil de Sant Just • Organitza el Club Natació Sant Just (secció infantil), amb la col·laboració de l’Ajuntament i la Federació Catalana de Triatló. • Categories: Menuts, Prebenjamins, Benjamins, Alevins i Infantils; 190 inscrits. Primera sortida a les 09:30. • Modalitat per equips (3-5 membres, mixta) un cop acabades les sèries individuals; medalla commemorativa i bossa del corredor per a tothom. Reemissió d’entrevista: José Luis Ibáñez Ridao • Reemissió de l’entrevista feta dimarts al coordinador del Club de Novel·la Negra de la Biblioteca Joan Margarit. • Temes clau anunciats: el fons documental cedit a la Biblioteca Arús i l’exposició sobre 130 anys de detectius privats a Barcelona. "Reescoltarem aquesta entrevista que vam fer aquest dimarts…" Notes de producció i continuïtat • Identificatius de l’emissora entre blocs; transicions musicals (Jason Mraz/Colbie Caillat a l’obertura i una peça abans de l’entrevista). • Segment jurídic amb Joel Reguant anunciat per a la segona hora (a partir de les 18:15), però el contingut no consta en el fragment transcrit.

Recorregut per estils musicals que en el seu moment van evolucionar de la música jazz, com el funk, soul, etc...

Música de tots els temps i tots els estils, sense paraules... només música.

L'actualitat de Sant Just Desvern


Visió general Podcast amb dues parts diferenciades: Entrevista política a Enric Salvadores (PP) sobre el mandat 2015-2019 i el seu programa municipal: fiscalitat i ús del superàvit, seguretat ciutadana, equipaments educatius i pluralitat en les ajudes. Programa d’institut “Posem-li Veu” amb crònica de l’excursió al Tibidabo i aprenentatges de tecnologia i física. Part 1 — Entrevista política (Sant Just) Valoració del mandat 2015-2019 i neutralitat institucional Salvadores valora positivament la recuperació econòmica del període, però critica una manca de neutralitat institucional envers el procés sobiranista (adhesió a l’AMI, pancartes, mocions). Demana protegir les institucions locals i prioritzar la neutralitat. "Nosaltres estem aquí per gestionar, no per fer rendir l’ajuntament com si fos una empresa. Els cèntims han d’estar a la butxaca dels veïns." Eixos del programa electoral (4 blocs) • Bloc 1 — Economia i superàvit: Reduir pressió fiscal i mobilitzar el superàvit (gairebé 8 M€) cap a necessitats reals del municipi. • Bloc 2 — Polítiques socials: Continuïtat i millora de les polítiques socials vigents, amb suport responsable. • Bloc 3 — Pluralitat i ajudes: Garantir ajudes sense biaix ideològic, en funció de la finalitat i el col·lectiu beneficiari. • Bloc 4 — Sant Just més econòmic: Abaratir el cost de viure i emprendre; critiquen que l’IBI i altres impostos siguin dels més alts de la comarca. Eficiència en despesa i en massa salarial municipal. Mesures concretes proposades • Fiscalitat i tràmits: Abaratir llicències d’obertura i de obra (menor i major). • Mobilitat i aparcament: Eliminar la zona blava i buscar equilibri entre mobilitat comercial i tranquil·litat veïnal. • Ocupació local: Incentius a empreses que contractin prioritàriament persones aturades del municipi. • Transport i inclusió: Descomptes en transport per a col·lectius vulnerables i gent gran amb ingressos baixos. • Eficiència municipal: Reduir el pes de salaris (actualment ~38-40% del pressupost, segons el candidat) i mantenir serveis amb menor cost. Seguretat ciutadana Reforçar la Policia Local amb 2-3 agents més per l’augment de densitat demogràfica i casos de robatoris. Proposa destinar part del superàvit a equipament i personal de seguretat. Equipaments i educació Prioritzar remodelar els equipaments existents i no crear-ne de nous sense necessitat. Compromís amb una Escola Bressol al barri (esmentat com a “Mas Lluís/Magí/Majería” al tall), considerat deute pendent per l’augment de població familiar. Candidatura i crida al vot Destaca un equip preparat i altruista, amb perfils professionals variats i voluntat de governar. Fa una crida al vot als antics electors del PP per recuperar confiança després de resultats recents. "És el moment de tornar a casa" i participar el dia 26 per impulsar canvis des de la política municipal. Part 2 — Programa “Posem-li Veu” (Institut) Excursió al Tibidabo: tecnologia i física en context real Sortida de 3r d’ESO amb objectius de tecnologia: completar un dossier sobre masses, velocitat, lleis físiques aplicades a atraccions. Organització en grups barrejats i explicacions didàctiques a cada atracció. Dades i curiositats: • Obert des de 1899; muntanya a 516,2 m d’altitud. • El nom llatí “Tibi dabo” significa “et donaré” (referència bíblica). • Preus per alçada (menys d’1 m: gratuït; 1,20 m: 10-30 €; més d’1,20 m: ~28,5 €); existeixen modalitats TibiClub familiar i individual. • Rutes d’accés des de Sant Just: bus 63 + 68 + FGC S2 (1h30 aprox.) o autocar (20’); també rutes en bicicleta. Valoració de l’alumnat: • Aprenentatge pràctic i divertit, trencant la rutina d’aula. • Destaquen atraccions com l’Huracan i la participació activa del professorat. Seccions anunciades (sense desenvolupament al tall) Es presenten futures seccions sobre addicció al mòbil i la vaga d’ahir, però no s’arriben a desenvolupar en aquest fragment.

Panorama general Programa matinal complet i coral amb blocs de notícies locals i nacionals, predicció meteorològica de pluja i inestabilitat, una entrevista electoral al candidat del PP a Sant Just, la secció d’estudiants amb temes de ciència i convivència digital, i un tram cultural amb Ferran Carreras conversant amb l’escriptor Ricard Pérez i Fuster. Es tanca amb viatges (Berlín nazi) i curiositats de toponímia barcelonina. "Els cèntims han d'estar a la butxaca dels veïns" — Enric/Enrique Salvadores (PP) "Tindrem una miqueta de tot: ruixats, tempestes i estones de sol" — Carles Rius (el temps) Temes principals Actualitat local de Sant Just Paritat a les llistes municipals, concurs internacional de fotografia i agenda literària a Cal Llibreter. Més tard (12h): Triatló Infantil i recordatoris de campanya municipal. Butlletins nacionals i internacionals Moviments al Congrés i Senat (Batet i Manuel Cruz), detenció de Josu Ternera, Taiwan legalitza el matrimoni homosexual, negociacions a Veneçuela, i esports (NBA, MotoGP, Eurolliga, tenis). Meteo Jornada de pluja intensa al Baix Llobregat, ambient fresc (12 ºC), i cap de setmana inestable però amb clarianes, especialment diumenge. Entrevista electoral (PP Sant Just) Baixada d’impostos i taxes (IBI, llicències), eliminació de zona blava, incentius a contractacions locals, més seguretat (2-3 agents més), escola bressol a Mas Lluí i política d’“ajudes sense biaix ideològic”. Estudiants a antena (Posem-li Veu) Sortida al Tibidabo (aplicació de física i tecnologia a les atraccions). Debat sobre addicció al mòbil: símptomes (insomni, ansietat), ús mitjà alt (5-6 h/dia), propostes (límits d’apps, hàbits familiars). Vaga del professorat: demandes de reversió de retallades, ràtios i estabilitat laboral; reflexió sobre el dret de vaga. Cultura i literatura Ferran Carreras conversa amb Ricard Pérez i Fuster: educació musical i òpera, eclecticisme (Zappa, Springsteen, Tom Waits, jazz), crítica de cinema (La mula), i presentació de la novel·la Condemnats (sobre solitud i la fragilitat de la “normalitat”). Viatges i memòria Berlín nazi: Porta de Brandenburg i grans coreografies del règim, memorials (Holocaust, gitanos, homosexuals), búnquer de Hitler (emplaçament), i l’arquitectura megalòmana projectada per Speer (Germania). Toponímia Carrers singulars de Barcelona: carrer dels Petons, de l’Oblit, de l’Eterna Memòria, del Perill, i l’origen de les seves denominacions. Destacats amb negreta Pluja forta i avisos al litoral central; activitats infantils al parc anul·lades. Entrevista PP: rebaixa fiscal, mobilitat sense zona blava i reforç policial com a eixos. Estudiants: diagnosi crítica de l’ús del mòbil i pautes per reduir-lo. Cultura: Condemnats explora com un fet inesperat pot trencar la normalitat. Memòria històrica: recorregut pels espais i memòries del nazisme a Berlín. Conceptes clau Paritat electoral, zona blava, inestabilitat atmosfèrica, right to strike, megalomania arquitectònica, memorialització urbana. Notes finals Agenda cultural: presentació d’“Amnausica” (Víctor Sunyol) davant del Celler de Can Mata (18/05). Esports: atenció a MotoGP (Le Mans) i Eurolliga a la tarda.

Programa dedicat al món del Swing, amb Edu Martínez

Resum general del programa Episodi molt variat que viatja de la ciència-ficció literària d’Isaac Asimov a la distopia de Yorgos Lanthimos, passa pel neorealisme íntim de Cuarón, i tanca amb el blockbuster Marvel i un western fosc d’Audiard. Temes principals tractats • Univers Asimov (Robots i Imperi, Fundació i Terra): expansió humana, tensions Terra–Móns Exteriors, robots amb tres lleis i decisions ètiques a escala galàctica, i el concepte de Gaia com a organisme col·lectiu. • Cinema – L’angosta (The Lobster): distopia sobre l’obligació d’emparellar-se, transformacions en animals i una resistència al bosc amb normes igualment opressives. • Roma (Alfonso Cuarón): retrat en blanc i negre, mirada objectiva i cadència pausada que culmina en escenes d’alt impacte emocional. • Avengers: Endgame: conclusió apoteòsica de la saga contra Thanos i el pes emocional del "xasquido". • The Sisters Brothers: western crepuscular, dur i contenut, sobre la violència estructural de la conquesta de l’Oest. "La societat només s’entén com a parelles" — síntesi de la crítica social a L’angosta. Ciència-ficció d’Asimov: de la Terra als 50 planetes Robots i Imperi • La Terra funda una primera onada de colònies (50 planetes) que esdevenen potències econòmiques i tecnològiques; sorgeix una animadversió mútua Terra–espaials. • A la Terra, la vida sota cúpules afavoreix l’agorafòbia i frena l’exploració. En paral·lel, els espaials, malgrat la llarga longevitat (centenaris, fins a ~400 anys), queden tancats per barreres mentals que limiten la seva expansió. • Protagonistes robòtics: un robot humaniforme discret i Giscard, robot amb capacitat de llegir i influir ments (humanes i robòtiques) sota les tres lleis de la robòtica, que li imposen límits ètics estrictes. • Clímax: la destrucció de la Terra per part dels espaials, fet que paradoxalment força la humanitat a superar pors i re-expandir-se, sembrant la llavor de l’Imperi Galàctic. "Les barreres no són físiques; són mentals" — idea clau que travessa la saga. Fundació i Terra: Gaia i el destí galàctic • 20.000 anys després: cau l’Imperi, la Fundació pren el relleu i emergeix un pla a llarg termini orquestrat per un robot humaniforme que, sense vulnerar les lleis, ha anat modelant condicions perquè un humà amb gran capacitat decisòria triï el futur col·lectiu. • Alternatives plantejades: 1) Nou Imperi tecnològic; 2) Segona Fundació (poder mental, lectura de ments); 3) Gaia, planeta-comunitat amb comunió entre humans, natura i món. La tria s’inclina per Gaia, amb la visió d’estendre el concepte a escala galàctica. • Recerca d’orígens: la Terra és un record difús, radioactiva i deshabitada; el viatge inclou una parada a l’antic món espaial Solària, ara misàntrop i amb hermafroditisme auto-reproductiu. • Aparicions clau: un robot mil·lenari a la Lluna, ja esgotat, que necessita el suport d’una gaiana per culminar el “projecte de galàxia”. Fons musical: "The Robots" de Kraftwerk per ambientar el bloc. Cinema: distopies, neorealisme i espectacle L’angosta (The Lobster, Y. Lanthimos) • Distopia on l’estat imposa la parella: si en 45 dies no trobes parella a l’hotel, ets transformat en un animal triat prèviament i expulsat al bosc. • Emparellaments basats en trets comuns (miopia, sagnat nasal...), fredor emocional i teatrí propagandístic sobre els perills de la solteria. • Al bosc, la resistència també prohibeix l’amor i el contacte íntim: un mirall de dogmes oposats igualment coercitius. • To i estètica: ironia negra, decadència estilitzada (eco de "Brasil" de Gilliam), normes absurdes que denuncien la pressió social per emparellar-se. "És una distopia sobre l’obligació d’haver de trobar parella" — clau de lectura. Roma (Alfonso Cuarón) • Retrat de classe i intimitat familiar al barri Roma (Ciutat de Mèxic, anys 60) a través de la mirada d’una serventa d’origen mexica. • Blanc i negre d’una bellesa serena, càmera objectiva i ritme pausat que construeixen un mosaic de gestos quotidians fins a arribar a seqüències colpidores. • Disseny de so i música d’època que embolcallen una posada en escena precisa i immersiva. Avengers: Endgame • Tancament de la lluita contra Thanos i el trauma del xasquido. Personatges tocats (p. ex. un Thor abatut), espectacle total i un final apoteòsic que busca catarsi col·lectiva. • Banda sonora d’Alan Silvestri, moments de pell de gallina i clausura emocional de la macro-saga. The Sisters Brothers (Jacques Audiard) • Western fosc i reflexiu sobre la violència sistèmica i l’eliminació dels "versos lliures" durant la febre de l’or. • Duet de germans executors en un món de fredor moral, fotografia fosca i ritme contingut. Detalls sobre mètodes d’extracció d’or i les seves conseqüències. • Banda sonora suggeridora i un final inesperat que defuig el clixé clàssic del gènere. Altres moments • Breu comentari sobre una novel·la de 600+ pàgines d’un amic del programa (memòries i joventut compartida). • Esment a possibles adaptacions televisives: projecte de Fundació per part d’Apple.

Programa de contes infantils per petits, mitjans i grans, a càrrec del grup Marc (Mestres Àvies, Recuperadores de Contes).