
Entrevistes de la Plaça Mireia del 22/6/2021 — Dogni Abreu a Can Ginestà: «Petjades del temps» — materials, memòria i compromís artístic
Resum de la conversa Entrevista amb Marta Balada sobre l’exposició «Petjades del temps» (Guelles del Tiempo) de l’escultor Dogni Abreu, al celler de Can Ginestà (Sant Just Desvern), visitable fins al 5 d’agost. Una mostra que combina poesia visual, recerca matèrica i compromís amb el present. "El creixement és fruit del pensament" Context i protagonista Dogni Abreu, artista d’origen cubà i veí de Sant Just, amb una trajectòria seguida de prop per Balada des del Premi d’Escultura a Sitges (2016). L’obra reflecteix honestedat, coherència i una mirada crítica sobre el món actual. Materials i tècnica (el “pensament visual”) Treballa sobretot la fusta, però també pedra i marbre (influència de l’escultor Zeferino Ameles, que li va cedir la seva maleta d’eines). Procés sense dibuix previ: imatge mental nítida i execució directa. Desbasta, talla, s’allunya, observa, torna a tocar: un mètode propi construït amb els anys. Exemples: crema l’“escorça” d’una peça per generar contrast (negra sobre cos color crepàl·lit). Ús de planxa rovellada procedent de llaunes de Collserola per crear una segona pell amb una sordidesa expressiva que contrasta amb la fusta polida. Tractaments que imiten el bronze sense ser-ho (enginy material al servei del sentit). "Les seves mans... són el seu centímetre" Peces i temes clau de l’exposició Bebè davant una persona gran: la “poesia” de la mostra; interrogació sobre el cicle vital i el que espera a la vida. Nen amb cartell «utopia» davant un gran tríptic (3x2): denúncia del control social, la manipulació, la repressió, la guerra i les tecnologies de vigilància. Sense títols de peça per propiciar múltiples lectures. Nen davant una orella gegant amb tap: crítica a la manca d’escolta (social i política); la necessitat d’atendre les necessitats reals. Dues peces com a “autorretrats”: Una amb pedra: recordatori d’on venim (l’edat primitiva, l’origen). Una amb llibres: la cultura com a salvació i progrés. Cloenda: sala petita amb la frase projectada «El creixement és fruit del pensament», que l’artista assumeix gairebé com un segon títol de la mostra. Arrels i trajectòria Arrels cubanes visibles en títols, materials i records; experiències vitales traslladades a la forma. Participació a Sant Just (grup d’art, Marc Art) i itinerari consolidat. Dimensió personal i emocional Any especialment dur per a l’artista; destaca la seva força de voluntat i la lluita constant. Suport fonamental de la seva companya, Isabel, que sempre li va dir: no deixis de fer l’exposició. L’exposició es percep com un repte assolít i un acte de gratitud. Consells de visita i dades On: Celler de Can Ginestà (Sant Just Desvern). Fins al: 5 d’agost. Recomanació: tornar-hi i, si és possible, visitar-la en hores tranquil·les per fomentar la intimitat amb les peces. Idees força Pensament visual i coherència vital com a motor creatiu. Matèria que parla: del rovell com a temps, cicatriu i memòria. Compromís crític amb el present (control, distopia, necessitat d’utopia i d’escolta). Cultura com a pilar de progrés: "Sense cultura no podem avançar"














