Tots els episodis · 2022

2246 episodis disponibles

Filtra per programa

episodis

2017-2040 de 2246
  • #28 - Entrevistes de La Rambla del 3/2/2022 — Construcció d'urbanitzacions a Sant Just - episode art
    Entrevistes de La Rambla
    27'

    #28 - Entrevistes de La Rambla del 3/2/2022 — Construcció d'urbanitzacions a Sant Just

    En aquesta entrevista, l'alcalde de Sant Just, Joan Basseganyes, explica els antecedents i la problemàtica del desenvolupament d'urbanitzacions a Sant Just. Es parla dels diferents sectors, com Garrofés, la Bòvila i les Escales, i s'expliquen els principals punts de preocupació dels veïns, com la mobilitat i la densitat d'habitatges. L'alcalde afirma que s'estan fent gestions per millorar els aspectes problemàtics i preservar l'entorn natural, però destaca la importància de la col·laboració i la prudència en el tractament d'aquesta qüestió

  • #27 - Entrevistes de La Rambla del 3/2/2022 — Conferències d'Història sobre el nazisme i l'alemanya nazi a Can Ginestar - episode art
    Entrevistes de La Rambla
    12'

    #27 - Entrevistes de La Rambla del 3/2/2022 — Conferències d'Història sobre el nazisme i l'alemanya nazi a Can Ginestar

    Entrevista amb Alberto Pellegrini sobre el cicle de conferències d'Història sobre el nazisme i l'alemanya nazi que s'està realitzant a Can Ginestar. Pellegrini parla de la importància d'aquest període històric, els temes específics de les conferències i la relació d'Hitler amb Mussolini i Franco. També es discuteix la possibilitat de continuar amb altres temes en el futur

  • Entrevistes de la Justa del 3/2/2022 — Irene Pujades rep el Premi Ciutat de Barcelona 2021 per "Els desperfectes": trajecte, anècdotes i futur literari - episode art
    Entrevistes de la Justa
    18'

    Entrevistes de la Justa del 3/2/2022 — Irene Pujades rep el Premi Ciutat de Barcelona 2021 per "Els desperfectes": trajecte, anècdotes i futur literari

    Context i protagonistes Entrevista a Irene Pujades des de Ràdio Desvern arran del Premi Ciutat de Barcelona 2021 per l’obra de contes Els desperfectes. Recordatori del Premi Documenta 2020 i del recorregut del llibre al llarg d’un any. "Sí, sí, molt inesperat." Premis i reconeixements Premi Ciutat de Barcelona 2021: atorgat per un jurat i per categories (literatura, música, audiovisuals, teatre, etc.). Característica clau: no és un premi de candidatura oberta. "Són premis que tu no t'hi presentes." Lliurament: 15 de febrer a l’Ajuntament de Barcelona, al Saló de Cent. Funcionament dels Premis Ciutat de Barcelona Premien obra publicada (en literatura) i projectes produïts a Barcelona en diverses categories (aprox. 14). Selecció per jurats específics de cada categoria. Com es va assabentar del premi Anècdota: confusió amb una trucada d’una immobiliària mentre buscava pis; posterior WhatsApp del Tinent de Cultura. Procés "esperpèntic" fins a confirmar la notícia. L’acte de lliurament: il·lusió i nervis Ganes de conèixer altres premiats i de trepitjar per primer cop l’Ajuntament de Barcelona i el Saló de Cent. Emocions barrejades: il·lusió i nervis. El llibre "Els desperfectes": to, temes i recepció Contes amb humor negre i estil vibrant; situacions quotidianes portades a l’extrem. Recepció diversa i viva: des d’entusiasme fins a lectors que “no ho han entès”. Clubs de lectura i anècdotes reals que connecten amb els contes (p. ex. tanatoris). Exemple: assistent romanesa explica la tradició d’un gran banquet familiar als funerals. Idea clau: les vivències poden superar la ficció. "A la vida hi ha com situacions que si les escrivissis ningú se les creuria perquè són com massa fortes." Reconeixement a la coberta de Gina Hárster (edicions en català i castellà). Edicions i recorregut 3a edició del llibre en un any. Versió en castellà publicada pocs mesos després. Atreviment i ambició literària El jurat en destaca l’ambició i l’atreviment. Pujades reivindica el fer “el que volia”: llibertat formal i de to, tot i possibles riscos. El futur: segon llibre? Ara mateix, sense projecte immediat; gana d’escriure però sense temps ni peça en marxa. Discussió sobre la pressió del segon llibre i la legitimitat de no publicar-ne cap més si no es vol. "La gent no està esperant el segon llibre de ningú." "El tema de l'humor negre té tirada." Exposició mediàtica i complicitat L’any de llançament va ser intens mediàticament. Suport mutu amb Laia Viñas (Les closques), amb qui va compartir recorregut i va poder digerir l’experiència. Xarxa cultural i perspectives Ganes de conèixer la resta de guardonats (p. ex. Edgardo Dobri, Joana Massó, Miquel Caval) i d’explorar sinergies. Expectatives positives malgrat les limitacions per COVID.

  • La Justa del 3/2/2022 — Reforma laboral per la mínima, Jocs d’hivern Pirineus, peatges i cas Juvillà; butlletins de Sant Just, el temps i entrevista a Irene Pujades - episode art
    La Justa
    3h

    La Justa del 3/2/2022 — Reforma laboral per la mínima, Jocs d’hivern Pirineus, peatges i cas Juvillà; butlletins de Sant Just, el temps i entrevista a Irene Pujades

    Resum general Política espanyola: reforma laboral i majories • Reforma laboral, al límit i finalment per la mínima (176–173): després d’hores de tensió amb els dos diputats d’UPN, es confirma que acaten i voten a favor. • La vicepresidenta Yolanda Díaz retreu el bloqueig dels socis d’investidura: "He de reconocerlo. No lo he logrado... yo solo he escuchado proyectos personales, humo, maquillaje". • Crítiques creuades: des de la CUP i ERC es denuncia que la reforma no deroga la del 2012; sindicats minoritaris es mobilitzen contra el decret. Procés i Parlament: cas Pau Juvillà • Carme Forcadell defensa la desobediència com a protesta, sense posar en risc els funcionaris. "Jo crec que la desobediència té sentit sempre". • El ple ha d’avalitzar la defensa de l’escó mentre es resolen les cautelars al Suprem, però es preveu la pèrdua de l’acta. Infraestructures i mobilitat: peatges • La ministra Raquel Sánchez descarta aplicar el nou sistema de peatges aquesta legislatura: "No tenim pressa... hem de buscar consensos i aliances". • Es treballa en fórmules perquè qui utilitza les vies contribueixi al manteniment. Jocs Olímpics d’hivern Pirineus–Aragó • Sánchez veu marge d’entesa i una candidatura conjunta com una gran oportunitat. • Programa especial del micròfon autònom per conèixer realitats del Pirineu (habitatge a zones turístiques com la Cerdanya). Internacional i societat • Síria: almenys 13 morts en operació dels EUA a Atme (Cascos Blancs); el Pentàgon parla d’“èxit” sense baixes pròpies. • Ucraïna–OTAN: Washington envia 3.000 soldats a l’est d’Europa; l’OTAN alerta del desplegament rus més gran des de la Guerra Freda. • Bretxa digital al tercer sector: la meitat de les entitats socials frenen la digitalització per manca de dispositius, connexió i costos. • Permís de cures: proposta d’Ione Belarra de 7 dies retribuïts per atendre familiars. Economia i territori • Atur al Baix Llobregat: puja al gener (+0,7%); a Sant Just baixa un 1% i registra la taxa més baixa comarcal (5,3%). • Sequera al camp lleidatà: risc de campanya ruïnosa al cereal; preocupació a la vinya pendent de la pluja de primavera. • Bombers voluntaris de Seròs: instal·lats provisionalment a l’alberg municipal; servei compromès per l’endarreriment d’obres. El temps (Sant Just i entorn) • Situació d’anticicló i temperatures anòmalament altes a 850 hPa (+14 °C sobre la mitjana). • Canvi tèrmic: de màximes properes als 19–20 °C a una normalització (12–16 °C) entre divendres i dissabte; vent del nord i més sensació de fred. • Núvols escadussers i poques precipitacions; possible canvi amb pluges entre 11–15 de febrer. • Context de sequera i pantans molt baixos (ex. Sau). • Local: suspesa la rua de Carnestoltes; activitats concentrades a plaça. Cultura: entrevista a Irene Pujades • Conversa amb la santjustenca Irene Pujades, Premi Ciutat de Barcelona 2021 per “Els desperfectes” (tercera edició). • Clau de l’obra: humor negre i llibertat formal — “fer el que em donava la gana”. • El premi arriba per sorpresa (no és de candidatura directa) i es lliura el 15 de febrer al Saló de Cent. Esports • JJOO d’hivern (Pequín) en marxa: novetat antidopatge amb gotes de sang seca. • Barça: presentació d’Aubameyang (clàusula 100 M€); Copa del Rei (RSO–Betis i Athletic–Atlético); Eurolliga (Barça–Panathinaikos). Covid-19 • Descens de contagis i pressió assistencial; 18.000 casos nous i menys ingressos a planta i UCI. Focus local Sant Just Butlletins i agenda • Debat “L’Ateneu en la seva cruïlla: renovar-se o morir” (aforament 100%; també en streaming). • Cinema: projecció “3.000 nits” (cicle Palestina-Batega) amb cinefòrum. • Seguiment informatiu a radiodesvern.com i xarxes.

  • Empanada Cultural del 2/2/2022 — Famílies en crisi: Surrealisme de Max Ernst, "El verano en que mi madre tuvo los ojos verdes", El buen patrón i Fue la mano de Dios - episode art
    Empanada Cultural
    1h 12min

    Empanada Cultural del 2/2/2022 — Famílies en crisi: Surrealisme de Max Ernst, "El verano en que mi madre tuvo los ojos verdes", El buen patrón i Fue la mano de Dios

    Editorial: la família com a eix de l’episodi Inici d’any, "cuesta de enero" i la nostàlgia postnadalenca com a marc per parlar de la família. La família com a antídot i problema: famílies de sang, de lloguer (Airbnb/Idealista), laborals i polítiques. Idea recurrent i provocadora: “Tot és la família” (salut, nervis, feina, precarietat...). "La única familia de valientes es aquella que lucha por llegar a fin de mes." Art: Surrealisme i Max Ernst Context i "família" surrealista El grup surrealista com una "família" d’artistes (Buñuel, Dalí, Magritte, Miró, Cocteau, Masson...). Max Ernst (Brühl, formació en Filosofia i Psiquiatria; París; camp de concentració el 1939) com a investigador incombustible de tècniques i formes. Dadaisme, irracionalitat i el lema d’André Breton: "La belleza será convulsiva o no será" Ernst el reinterpreta: "La identidad será convulsiva o no será" Tècniques clau de Max Ernst Frotage (frotter + collage): fregar un llapis sobre paper damunt textures per activar la pareidòlia i fer emergir formes. Grattage: rascar pintura seca per generar relleus. Calcomania: transferències amb vidre i metall per obtenir figures orgàniques aleatòries. Obres comentades i la família • "L’Évadé (El fugitiu)" (1926): exemple de la convulsió identitària i formal del seu mètode. • "Europa després de la pluja" (1941): paisatge orgànic-catastròfic, un Guernica en versió Lovecraft; metàfora de la guerra que destrueix la família. • "La Verge Maria castigant el nen Jesús davant de tres testimonis": sàtira que trenca el cànon religiós familiar; testimonis al fons: Paul Éluard, el mateix Max Ernst (com a testimoni) i André Breton. El nen perd l’aureola: desmitificació humorística i irreverent. Idea força La "família" apareix en múltiples capes: la colla surrealista, la família evangèlica deconstruïda i la família monstruosa de formes sorgides del frotage. Literatura: El verano en que mi madre tuvo los ojos verdes (Tatiana Tibuleac) De què va (sense espòilers) Alexi, narrador i pintor famós en el present, relata l’últim estiu amb la seva mare, a instàncies d’un psicòleg, per reconstruir el vincle maternofilial. Estructura i to Novel·la de dues parts: 1a: ràbia, ira i humor negre (molt corrosiva). 2a: reconciliació i redempció a través de la malaltia i el patiment. Estil: cruel, abrupta, inflexible, però amb una prosa bella i plena de metàfores. "Aquella mañana en que la odiaba más que nunca, mi madre cumplió 39 años... La habría matado con medio pensamiento." "La falta d’amor s’hereta d’una generació a l’altra, encara que es pot reparar." Temes Duel i trauma (germana morta), institucionalització, violència simbòlica del llenguatge, mirada adolescent que caricaturitza la realitat fins al riure nerviós. Crisi del mite de la mare i camí cap a l’acceptació. Apunts editorials Debut: 256 pàgines; lectura ràpida i impactant. Premi UE i reconeixements al país de l’autora. Continuïtat amb "El jardín de vidrio" (temes de tradició i llengua). Cinema: famílies laborals i famílies napolitanes El buen patrón (Fernando León de Aranoa) Sàtira sobre la família laboral: Julio Blanco (J. Bardem) és un patró paternalista que tracta la plantilla com a "fills". 20 nominacions als Goya; Bardem en mode camaleònic i cor coral d’intèrprets (Manolo Solo, Óscar de la Fuente, Almudena Amor...). Símbol central: la bàscula desequilibrada a l’entrada de la fàbrica —idea d’“equilibri” forçat: la mà dura com a falsa solució. Tò i missatge: humor com a crítica a la precarietat; posada en escena controlada i guió hermètic que busca eficàcia. Fue la mano de Dios (Paolo Sorrentino) Autobiogràfica i íntima: Nàpols, família, somnis i destí. Menys pompa, més proximitat emocional. Dues parts: celebració familiar estival i punt d’inflexió dramàtic que precipita el pas a la maduresa. Maradona com a mite d’unitat popular i "destí" (la "mano de Dios" del 86); carta d’amor a Nàpols. Influència felliniana (eco d’"Amarcord"), però amb segell propi. Aparició del mentor Antonio Capuano com a peça clau. Premi Gran Jurat a Venècia; disponible a Netflix; candidata d’Itàlia a l’Oscar internacional. "Los hechos no siempre son reales, pero las emociones sí" (Sorrentino) Fil conductor De la "família empresa" al teixit familiar popular napolità: • el col·lectiu com a refugi i engranatge, • l’individu entre lleialtats i desenganys. Idees clau (takeaways) La família és múltiple: biològica, escollida, laboral i simbòlica; pot protegir o asfixiar. L’art surrealista d’Ernst convulsiona la identitat i desmunta el cànon familiar/religiós amb humor i tècnica. La novel·la de Tibuleac mostra la ferida maternofilial i la possibilitat (dolorosa) de reparació. El bon patró revela la paternitat corporativa com a forma de control en temps de precarietat. Sorrentino celebra i plora la família; del mite col·lectiu (Maradona) a la intimitat del dol i la creació.

  • Veus Parròquia del 2/2/2022 — “Migrar i resistir”: Mònica Parra sobre voluntariat a les fronteres europees, Canàries i Lesbos, Frontex i l’externalització de fronteres - episode art
    Veus Parròquia
    28'

    Veus Parròquia del 2/2/2022 — “Migrar i resistir”: Mònica Parra sobre voluntariat a les fronteres europees, Canàries i Lesbos, Frontex i l’externalització de fronteres

    Resum executiu • Mònica Parra Ràfols explica el seu camí de fotògrafa a voluntària i el naixement del llibre “Migrar i resistir”, que humanitza històries més enllà de les xifres. • Experiències sobre el terreny a Sèrbia-Croàcia (The Game), Grècia i Lesbos, Canàries, Ceuta/Melilla i Calais, amb èmfasi en violència policial, condicions extremes i vincles humans. • Denúncia de la militarització i l’externalització de fronteres: Frontex, acords amb Turquia, Líbia, Marroc i Senegal; i el paper dels mitjans en blanquejar discursos. • Límits del voluntariat: “> estem posant tiretes” davant d’un problema polític que requereix vies legals i segures i acollida. • Impuls a la cooperació local (projecte legal a Lesbos) i a la participació ciutadana. • Crida final: reforma de la Llei d’Estrangeria, mirar les causes estructurals i reconèixer la vulnerabilitat comuna. Trajecte personal: de la fotografia al voluntariat • 2015, crisi a Europa: de vacances a Polònia i passant per Hongria, veu el drama i comença fotografiant amb el col·lectiu Fotomovimento. • Transició a l’acció: davant la magnitud, deixa de centrar-se només en fotos i es fa voluntària en diversos espais. • Arrels familiars: descobriment de la pròpia història familiar de migració i refugi (camp d’Argelers, França). • Naixement del llibre: d’apunts de camp a voluntat d’explicar “> Aquesta Europa negra ha de quedar reflectida”. Terreny i impactes • Frontera serbo-croata: “The Game”, violència policial, despossessió (mòbils, sabates) i clima extrem. • Vincles i pèrdues: amistats que esdevenen “segona família”; el cas d’Abram (Eritrea), desaparegut després d’un ingrés psiquiàtric i presumpta deportació. Estat de les rutes i fronteres • Entrades constants per Grècia i Itàlia; Canàries com a punt crític (arribades amb mortalitat i salut greument compromesa). • Frontera Polònia-Bielorússia: fred extrem, morts per congelació i resposta amb noves tanques. Voluntariat, assistència i incidència • Impacte immediat: aliment, roba, acompanyament emocional. Límits estructurals: “> són tiretes”. • Necessitat de solucions polítiques: obrir vies legals i segures i acollir. • Petits avenços: autorització de treball per a menors extutelats a Espanya. • Criminalització de rescats: ONG com Open Arms afronten judicis, bloquejos i riscos (fins i tot trets a zones com Líbia). El llibre “Migrar i resistir” • Clau del llibre: humanitzar i posar noms, vides i somnis allà on només veiem xifres. • Disponibilitat: editorial Descontrol i llibreries cooperatives/independents a Catalunya; versió castellana i traducció a l’anglès pro bono. • Transparència de costos: desglossament del preu final — “> Transparència pura i dura”. Cooperació local i assistència legal • Projecte a Lesbos (grup d’advocats): garantir traducció, informació en deportacions, i suport en sol·licituds d’asil/protecció. • Procés participatiu a Sant Just: 50 persones, 126 vots; bon inici per implicar la ciutadania. Militarització, control i mitjans • Frontex: increment de pressupost, devolucions en calent, i lògica de seguretat per damunt de drets humans. • Ceuta/Melilla: control intens a fotoperiodistes i activistes; persecució i vigilància. • Mitjans generalistes: blanqueig del feixisme i dependència de subvencions; reclam de periodisme valent i alternatiu. Educació i causes estructurals • Tasca pedagògica: xerrades a escoles, biblioteques i centres cívics per explicar el fenomen. • Mirar l’origen: espoli a Àfrica, guerres a Síria, Afganistan, l’Iraq, o la pesca a Senegal afectada per flotes externes. Calais i la mobilitat humana • Calais: desallotjaments cíclics, però la mobilitat continua (Canal de la Mànega). Cal normalitzar la migració i dignificar les vides. Tancament i crida • Vulnerabilitat comuna: el conflicte amb Rússia recorda que qualsevol pot haver de fugir “d’un dia per l’altre”. • Reformes: canviar la Llei d’Estrangeria, evitar persones sense papers ni ajudes. • Impacte del llibre: ajuda l’entorn a entendre el patiment i el pes emocional de qui ho ha viscut de prop.

  • #26 - Entrevistes de La Rambla del 2/2/2022 — Urbanitzacions problemàtiques a Sant Just Desvern - episode art
    Entrevistes de La Rambla
    26'

    #26 - Entrevistes de La Rambla del 2/2/2022 — Urbanitzacions problemàtiques a Sant Just Desvern

    En aquesta entrevista a l'estudi de ràdio, Lluís Coromina i Jaume Fàbregas, membres de l'associació de veïns La Plana Vell Soleig de Sant Just Desvern, exposen la preocupació sobre les futures urbanitzacions aprovades en aquesta zona. Destaquen problemes d'urbanisme, mobilitat i falta de serveis adequats pel creixement poblacional. Demanen a l'Ajuntament solucions i diàleg per aconseguir un desenvolupament més sostenible per al municipi

  • Entrevistes de la Justa del 2/2/2022 — Moratòria urbanística, 17-A, energia pública i mitjans locals: la CUP analitza el ple de gener a Sant Just - episode art
    Entrevistes de la Justa
    27'

    Entrevistes de la Justa del 2/2/2022 — Moratòria urbanística, 17-A, energia pública i mitjans locals: la CUP analitza el ple de gener a Sant Just

    Context i convidats • Entrevista en directe a Ràdio d’Esvern amb Aleix Abadia (CUP Sant Just) per repassar els punts clau del ple de gener i altres temes d’actualitat municipal. Homenatge a Ricardo Bofill i toponímia • Es comenta la pèrdua de l’arquitecte Ricardo Bofill i la proposta de dedicar-li un espai o carrer a Sant Just. • La CUP s’hi mostra, en principi, favorable, tot i que encara no ho ha debatut en assemblea. • Es posa en valor la trajectòria cívica de Bofill. "Havia participat a l’1 d’octubre i havia defensat les escoles; és d’agrair i de reconèixer." Urbanisme i habitatge: moratòria a la Vall i mobilització veïnal La moratòria i el context • Es debat la moratòria urbanística a uns terrenys de Núñez i Navarro entre Campadrosa, el Camí de Muntanya i la Bonaigua per evitar noves edificacions en una zona sensible. • La CUP vota a favor de “blindar” l’espai, però assenyala el dilema: el que no es construeixi allà, s’haurà de reubicar en un altre punt del municipi. Habitatge i model de ciutat • Es denuncia el risc d’acabar promovent pisos de luxe que no responen a les necessitats reals del poble. • Suport de la CUP a la possible mobilització veïnal a l’entorn de la Bonaigua/Bellsolets. "Hem de reprendre el lema de servem la vall i aturem aquesta estafa immobiliària de l’especulació." 17-A: moció per la veritat i posicionaments • S’aprova una moció (CUP, ERC i regidora no adscrita) per aclarir la veritat sobre els atemptats del 17 d’agost de 2017 a Barcelona i Cambrils. • Crítica al vot en contra del PSC i a l’“equidistància” d’altres grups. • Es demana investigació sobre la relació del CNI amb un dels implicats i les declaracions de Villarejo. Educació ambiental a la deixalleria: crítica al greenwashing • Moció per crear una aula d’educació ambiental a la nova deixalleria: la CUP s’absté. • Es denuncia la contradicció d’una aula “verda” en un equipament que, segons la CUP, no integra prou el context climàtic. • S’adverteix contra el greenwashing i de repartir la responsabilitat climàtica igual per a tothom quan no ho és. Energia 100% renovable i municipalitzacions • L’Ajuntament s’adhereix com a soci a Terça (energia pública i 100% renovable) per subministrar equipaments municipals. La CUP hi vota a favor. • Es reivindica la municipalització de serveis com a via de sobirania, estalvi i millores laborals; es demana expandir el model més enllà del consistori. Zona verda d’aparcament al Centre: implementació • Entrada en vigor de la nova zona verda al Barri Centre amb retards per problemes informàtics. • La CUP percep improvisació i demana avaluar l’impacte abans de valorar-ne el balanç final. Comunicació municipal i polèmica del calendari Enviament del calendari i propaganda • Polèmica a xarxes per l’enviament conjunt del calendari de Ràdio d’Esvern i propaganda del PSC. • La CUP demana explicacions; el PSC mostra factures. La CUP insisteix a no barrejar enviaments per evitar confusió. Pluralitat i regulació dels mitjans locals • Segons la CUP, el servei de comunicació del municipi funciona massa com a promoció del govern. • Proposta de crear un òrgan de regulació dels mitjans locals per garantir pluralitat i donar veu a l’oposició i entitats (model tipus Betevé com a referència). Carnestoltes 2022 • Es confirma el retorn de la rua i concurs de disfresses el 26 de febrer al Parc Joan Maragall, si les restriccions ho permeten. • Valoració positiva per la reactivació comunitària després de les limitacions per Covid. Reconfiguracions polítiques: PDeCAT a Centrem • Constitució del grup Partit Demòcrata Endavant Sant Just i pas a la nova marca Centrem. • La CUP ho llegeix com una renúncia a l’independentisme i una aposta per un regionalisme espanyol de caire burgès. Personal municipal: increment salarial • S’aprova per unanimitat l’augment del 2% de les retribucions del personal per al 2022, d’acord amb els PGE. Can Freixes: usos futurs i participació • La CUP demana un procés participatiu real abans de definir usos i rebutja el model d’“hotel d’entitats” per a Can Freixes. • Es dona suport a les propostes populars i a la coordinació amb el teixit associatiu. Multes i dispositius policials: denúncies • La CUP denuncia multes arran del dispositiu policial de les Festes de la Tardor i qualifica l’actuació de repressiva. • Anuncien una campanya col·lectiva de denúncia, posant el focus en el tracte al jovent durant la pandèmia. "Aquell dia, la inseguretat la va posar la policia."

  • La Justa del 2/2/2022 — Sant Just avui: obres al carrer Bonavista, cultura (‘Catalunya, potència logística’ i ‘El Món Propi’) i repàs de portades (Ucraïna, fi de restriccions, reforma laboral i Barça Forensic) - episode art
    La Justa
    2h 50min

    La Justa del 2/2/2022 — Sant Just avui: obres al carrer Bonavista, cultura (‘Catalunya, potència logística’ i ‘El Món Propi’) i repàs de portades (Ucraïna, fi de restriccions, reforma laboral i Barça Forensic)

    Resum general La Justa (Ràdio d’Esvern) arrenca amb el sumari i entra a notícies locals amb la Lua López. El tema fort és la remodelació del carrer Bonavista (tram Creu–Major): millora de paviment i voreres, nova il·luminació, drenatge i sanejament, soterrament de línies elèctriques/telefonia, i renovació de la xarxa d’aigua i de l’arbrat. L’Ajuntament ha fet una trobada prèvia amb el veïnat per explicar el projecte i recollir propostes. En cultura, es destaca la presentació del llibre de Ramon Tremosa “Catalunya, potència logística natural” a l’Ateneu de Sant Just (19.00 h, Sala del Cinquantenari), amb un diagnòstic de l’economia catalana i una aposta per reforçar la seva potència logística malgrat el dèficit d’inversió pública i marcs laborals/fiscals/energètics adversos. També s’anuncia la inauguració de l’exposició “El Món Propi” (projecte Mons) a l’Espai Mercat (dissabte, 12.00 h), oberta fins al 24 d’abril: 6 artistes, formats i materials diversos, concepte d’àgora i comissariat de Laura Baringo i Quim Déu. Les següents edicions seran “El Món Reflex” i “El Món Utòpic”. A la segona part, es fa un repàs de portades: Diari Ara: Ucraïna (Putin assenyala els EUA), polèmica al Parlament sobre Pau Juvillà, fi de quarantenes escolars, vacuna catalana cap a fase 3, necessitat d’eòlica marina, pèrdua d’un projecte d’hidrogen verd, i Barça Forensic. La Vanguardia: fi de restriccions (exemple Dinamarca), Orbán s’acosta a Putin, aturada parcial del Parlament, majories per a la reforma laboral entorn de Cs, parc marí a la Costa Brava, i habitatge a la Fira. El Periódico: canvi d’avaluació (sense notes trimestrals), Laporta porta a Fiscalia els excessos de Bartomeu, franquícies vs bars tradicionals post-Covid, reforma laboral sense ERC, Borràs i la desobediència, hores extra no pagades (dones +52%), i la UVic demana instruments contra l’assetjament. “Els socis han de saber què ha portat el club a la ruïna.” Es recorda el hashtag #MeteoSantJust i s’anuncia la previsió del temps amb Carles Rius (contingut no transcrit en aquest fragment). Temes principals Urbanisme (Sant Just) • Obres de remodelació al carrer Bonavista (tram Creu–Major) • Millora de paviments i voreres, enllumenat, drenatge, soterrament de línies i xarxa d’aigua/arbres • Participació: trobada informativa amb el veïnat Cultura local • Presentació de “Catalunya, potència logística natural” (Ramon Tremosa) a l’Ateneu de Sant Just • Exposició “El Món Propi” (projecte Mons) a l’Espai Mercat: 6 artistes, format àgora, comissariat de Laura Baringo i Quim Déu Premsa i política • Crisi d’Ucraïna i posicionaments internacionals • Parlament de Catalunya: cas Juvillà i aturades • Reforma laboral, fi de restriccions i agenda energètica (eòlica marina, hidrogen verd) Esports i economia • Barça Forensic: auditories, possibles delictes i trasllat a Fiscalia Educació i societat • Canvis d’avaluació a escoles/ESO (sense notes trimestrals) • Quarantenes escolars eliminades i desigualtats en hores extra no pagades Dades i detalls clau Carrer Bonavista: obres al febrer; tram entre c. Creu i c. Major; actuacions integrals en via pública i serveis. Tremosa a l’Ateneu: dimecres, 19.00 h (Sala del Cinquantenari). Defensa la potència logística basada en el talent i l’esforç. Exposició “El Món Propi”: inauguració dissabte 5 de febrer (12.00 h); oberta fins 24/04; 3 edicions 2022: Món Propi, Món Reflex, Món Utòpic; 6 artistes per mostra; diàleg de disciplines (videoart, pintura, materials com vidre i plàstics). Hashtag: #MeteoSantJust per seguir la meteo local.