Tots els episodis · 2022

2246 episodis disponibles

Filtra per programa

episodis

1969-1992 de 2246
  • Entrevistes de la Justa del 10/2/2022 — Calendaris: l’objecte-calendari atemporal de Natàlia Cao — 12 monotips, procés artesanal i naixement de «Sin Número Ediciones» - episode art
    Entrevistes de la Justa
    9'

    Entrevistes de la Justa del 10/2/2022 — Calendaris: l’objecte-calendari atemporal de Natàlia Cao — 12 monotips, procés artesanal i naixement de «Sin Número Ediciones»

    Resum del contingut Presentació d’«Calendaris», una mostra-edició d’objecte-calendari de la co-creadora Natàlia Cao (amb Quim Déu) que s’inaugura avui a l’Espai de Lliure Creació Carme Malaret dins la Mostra Express. "És atemporal total" Què és «Calendaris» Objecte-calendari sense números ni mesos: atemporal i pensat per penjar-se amb espiral i tapa/contratapa de cartró gris. Format DIN A3 amb 12 estampes originals (monotips) que funcionen com els “mesos” però sense datació. Edició limitada a 20 col·leccions, cadascuna amb variacions úniques. Procés creatiu i tècnica Monotips fets de manera rudimentària al taller, amb rodet i tintes; cada peça varia per pressió i densitat de tinta. En contrast amb la serigrafia, aquí es busca l’aura de la peça única: "no n’hi ha dos iguals". Natàlia Cao s’endinsa en el gravat (formació recent a Llotja) i explora la reproducció amb un enfoc manual i experimental. Paleta i llenguatge visual Joc de tres colors (blau, vermell i un to porpra/morat) derivats de quadres del 2020 amb quadrats superposats. Relació visual entre les 12 estampes, mantenint un disseny recurrent però amb variació material. Concepte de temps i ús Inspiració en el calendari d’Amèrica Sánchez (Vinçon) per format i penjat, però sense mesos ni dies. Reflexió postpandèmia: > "el temps que se’n vagi a fer punyetes" Ús obert: pots canviar l’estampa quan vulguis, com si passessis de “mes” en “mes”, però sense cronologia. Edició, venda i futur A la venda només durant els tres dies de la Mostra Express. Naixement del segell «Sin Número Ediciones» (N·C·O i Q·D·O): voluntat de continuar el format convidant altres artistes. Influència depurada: procés llarg que ha eliminat el superflu per arribar a un objecte senzill i amable. Dades pràctiques Inauguració: avui, dos quarts de vuit del vespre (19:30). On: Espai de Lliure Creació Carme Malaret (c/ Riba-roja, 105). Quan: Mostra Express (3 dies): avui, demà i diumenge al matí. Idees clau Atemporalitat conscient: calendari sense dates, només ritme visual. Unicitat material: 12 monotips per col·lecció, variació per pressió i tinta. Objecte accessible: senzill de penjar i rotar com un calendari. Edició limitada (20) i segell nou amb vocació de continuïtat. Referents clars: calendari d’Amèrica Sánchez (Vinçon) i llenguatge de quadrats/3 colors del 2020.

  • Entrevistes de la Justa del 10/2/2022 — Urbanisme a la Bonaigua i Garrofers, reforma del carrer Bonavista, nova deixalleria, zones blava i verda, Carnestoltes i plataforma antifeixista a Sant Just Desvern - episode art
    Entrevistes de la Justa
    33'

    Entrevistes de la Justa del 10/2/2022 — Urbanisme a la Bonaigua i Garrofers, reforma del carrer Bonavista, nova deixalleria, zones blava i verda, Carnestoltes i plataforma antifeixista a Sant Just Desvern

    Context i participants • Entrevista amb Josep Maria Ranyer (PSC) a Ràdio d’Esvern per repassar temes d’actualitat municipal a Sant Just Desvern. "Estem parlant d'una variació que no arriba a l'1%" (sobre l’impacte de nous habitatges en mobilitat i població) Urbanisme a la vall de la Bonaigua i entorn de Collserola Antecedents i marc urbanístic • Urbanització del Parc de la Bonaigua aprovada inicialment el 2002 i de manera definitiva el 2009, amb quatre unitats d’actuació: Garrofers, la Bòbila, avinguda de la Riera i les Escales. • El 2004 es va pactar el trasllat d’edificabilitat dins del municipi per protegir la vall dins del Parc Natural de Collserola, reforçat més tard pel Pla Especial de Protecció Mediambiental. Suspensió cautelar i estat dels sectors • Al setembre passat es va aprovar la suspensió cautelar de llicències (1 any) a: la Bòbila, les Escales i avinguda de la Riera (no havien fet els “deures” urbanístics). • Garrofers continua perquè disposa de planejament i projecte d’urbanització vigent (no impugnat des de 2009). Garrofers: paràmetres i nombre d’habitatges • Planejats 22 edificis amb un “volum màxim” per peça (uns 540 m² edificables per bloc). El planejament permetia fins a 6 habitatges per bloc (màxim teòric d’102 habitatges). • El promotor opta per una tipologia de 3 habitatges per bloc (planta baixa + 2), amb pàrquing soterrat: previsió final d’uns 60 habitatges. Els projectes d’edificació detallats encara estan pendents de presentació formal. • L’Ajuntament preveu, abans del setembre, un nou planejament per a la Bòbila/Escales/Riera per allunyar encara més qualsevol edificació del límit del Parc de Collserola. "Vam suspendre llicències per poder analitzar què fem amb les zones que toquen el parc" Veïnat i mobilitat: impacte i informació • Davant la pressió veïnal (Associació de Veïns de la Plana i Bell Solei) i els dubtes sobre capacitat viària (Rambla i accessos), el regidor defensa que l’increment d’edificis, vehicles i habitants no supera l’1% del total municipal, i que no ha de generar col·lapse. • Compromís de l’Ajuntament per orientar i ubicar les noves peces amb el màxim respecte a l’entorn i als veïns, i per millorar la informació contrastada. • Crítica a la desinformació a xarxes: es recorda que les xifres de 102 habitatges eren un màxim teòric, no la proposta final. Reforma del carrer Bonavista (tram Creu–Major) Procés informatiu i abast de l’obra • Reunió prèvia amb veïns del tram afectat per explicar què es farà i quan. Alguns regidors i veïns van al·legar manca d’avís; el regidor respon que el projecte ha estat a informació pública i que els regidors tenen accés preferent a la documentació. • Objectiu: renovar voreres (en mal estat), donar continuïtat urbana i millorar la qualitat del carrer. • Coordinació amb el carrer Verge del Pilar (projecte en preparació), evitant fer-ho simultàniament per no bloquejar la circulació. Nova deixalleria i aula ambiental: moció i transparència • Moció de l’edil no adscrit Quico Ferrer sobre l’aula ambiental de la nova deixalleria: rebutjada. El govern sosté que: - Hi ha transparència activa (publicació de projectes i exposició pública) i passiva (dret d’accés a la informació a petició). - Els regidors tenen dret d’accés ampliat (amb deures de reserva). - Part del que demanava la moció ja està previst; d’altres punts depenen de plantilles i licitacions i no es poden tancar via moció. • Hi ha hagut debat amb la CUP sobre la ubicació de la deixalleria. "Si algú no s’ha assabentat del projecte que ha estat publicat, és perquè no l’ha llegit" Zones blava i verda al centre: primer balanç • Implementació recent (uns 10 dies) de zones blava i verda al centre: - Més zona blava per afavorir la rotació comercial. - Més zona verda per garantir prioritat d’aparcament als veïns. • Avaluació amb dades objectives (no només percepcions puntuals). Possibilitat de rectificar si cal. • Presència de places buides en certes franges no és necessàriament negativa: indica rotació i disponibilitat. Carnestoltes: format excepcional aquest any • Sense comparses escolars ni rua per la càrrega organitzativa de les escoles i la situació sanitària. • Es manté un format alternatiu ja en marxa; obert a explorar activitats més endavant si hi ha capacitat i interès. • Esperança que sigui l’últim any amb restriccions d’aquesta magnitud. Plataforma antifeixista: pluralitat i invitacions • El PSC denuncia no haver estat convidat a la presentació d’una plataforma antifeixista local i ho considera un error polític per manca de pluralitat. • El regidor expressa disposició al diàleg, però manté dubtes per declaracions prèvies d’algunes organitzacions integrants.

  • La Justa del 10/2/2022 — Sant Just al dia: notícies i portades amb Lua López; política municipal amb Josep Maria Ranyell (PSC); «Calendaris» de Natàlia Cao; i cinema amb la Carme - episode art
    La Justa
    2h 45min

    La Justa del 10/2/2022 — Sant Just al dia: notícies i portades amb Lua López; política municipal amb Josep Maria Ranyell (PSC); «Calendaris» de Natàlia Cao; i cinema amb la Carme

    Resum general L’episodi arrenca amb una obertura musical i dona pas a una presentació detallada del sumari del programa. S’anuncien tres grans blocs previstos: notícies locals i portades, política municipal (amb el portaveu del PSC a Sant Just, Josep Maria Ranyell) i cultura (amb l’artista Natàlia Cao i la seva mostra «Calendaris»), a més d’un tram final dedicat a cinema amb la Carme. Tot seguit, l’àudio deriva en indicatius d’emissora i, a partir d’aquí, entra en un bucle de “Bona nit” durant un tram molt llarg, la qual cosa suggereix una possible incidència tècnica o contingut d’ompliment sense desenvolupament dels temes anunciats. Temes principals previstos 1a hora — Notícies i portades • Notícies de Sant Just amb Lua López. • Repassada de portades: La Vanguardia, El Periódico i Diari Ara. 2a hora — Política municipal • Entrevista amb Josep Maria Ranyell (portaveu del PSC Sant Just). • Temes clau: punts destacats del ple de gener i altres qüestions d’actualitat municipal. 2a hora — Cultura • Conversa amb l’artista Natàlia Cao sobre la mostra «Calendaris» a l’Espai de Lliure Creació Carme Malaret (c. Bonavista, 105). • Context: peça sorgida a l’estiu del 2020, inspirada en un calendari d’Amèrica Sánchez per a la botiga de disseny Vinson. • Idea central: calendaris sense dies ni mesos. 3a hora — Cinema • Secció amb la Carme per parlar de cinema i recomanacions. Moments destacats de l’àudio • Obertura musical amb "FourFiveSeconds" (Rihanna, Kanye West, Paul McCartney). • Presentació del programa núm. 91 de La Justa i del seu sumari. • Indicatius repetits: “Ràdio Despert, 98.1”. • Llarg bucle d’àudio amb la frase "Bona nit" sense contingut addicional. Cites "que només us podem anticipar que no tenen ni dies ni mesos" "Sintonitzes Ràdio Despert, 98.1"

  • Empanada Cultural del 9/2/2022 — Macbeth avui: Joel Coen al cinema, Welles/Kurosawa/Polanski al cànon, una nit electoral al teatre i la Lady Macbeth de Füssli - episode art
    Empanada Cultural
    1h 18min

    Empanada Cultural del 9/2/2022 — Macbeth avui: Joel Coen al cinema, Welles/Kurosawa/Polanski al cànon, una nit electoral al teatre i la Lady Macbeth de Füssli

    Panorama general Episodi especial dedicat a Macbeth, on l’equip fa un viatge complet per les seves principals adaptacions cinematogràfiques, una proposta teatral contemporània situada en una nit electoral espanyola i un tancament artístic amb la pintura de Heinrich Füssli. El programa combina anàlisi crítica, context històric i entrevist a amb una actriu de l’obra de Madrid, oferint una mirada polièdrica sobre l’ambició, el poder i la culpa en clau shakespeareana. Destaques (en breu) Cinema actual: anàlisi de The Tragedy of Macbeth (Joel Coen), amb fotografia en B/N de gran contrast, format acadèmic 1.33:1 i una posta en escena d’arrel expressionista i teatral. Cànon cinematogràfic: revisió de tres fites clàssiques —Orson Welles (1948), Akira Kurosawa – Trono de Sangre (1957) i Roman Polanski (1971)— per entendre com dialoga Coen amb la tradició. Teatre contemporani: Macbeth com a sàtira política en una nit electoral, a la Biblioteca del Soho (Madrid); conversa amb Míriam Marcet sobre el procés creatiu, el metateatre i l’estat de la indústria. Art: lectura de The Sleepwalking Lady Macbeth de Heinrich Füssli i eco amb The Nightmare: la imatge del deliri, la culpa i els malsons. Temes i punts clau Cinema: The Tragedy of Macbeth (Joel Coen) Força visual extraordinària: • B/N d’alt contrast, geometria i minimalisme arquitectònic. • Referents: noir, expressionisme alemany, ecos de Bergman i Welles. Tensió teatral vs. cinematogràfica: • La direcció d’actors es percep més teatral; pot fer la recepció més hermètica si no es domina l’anglès shakespearià. • El text és molt fidel; l’experiència millora si coneixes l’obra o altres adaptacions. Repartiment: • Denzel Washington i Frances McDormand com a parella madura (“Macbeth postmenopàusic”): lectura sobre el temps, la infertilitat i la mortalitat. • Catherine Hunter (les bruixes) és un dels grans punts forts interpretatius. Comparativa recent: • Justin Kurzel (2015) aposta per una evolució dramàtica més orgànica (Fassbender/Cotillard) i un realisme emocional (trauma, dol) que alguns troben més convincent. Cànon d’adaptacions (per entendre Coen) Orson Welles (1948): atmosfera de boira i tempestes; recursos mínims i potència visual gairebé primitiva. L’esperit shakespearià condensat amb una estètica deutora de l’expressionisme. Kurosawa – Trono de Sangre (1957): transposició al Japó feudal; Washizu (Mifune) i Lady Asaji com a terror d’acer i seda. Una única bruixa com a esperit andrògin i la roda del destí. Final amb fletxes icònic i físic. Polanski (1971): la versió més gore i visceral; el dol i la violència travessen la pel·lícula (context Manson/Tate). Producció de Playboy Productions. Teatre: Macbeth en clau política (Madrid) Dispositiu escènic: despatx circular en nit electoral espanyola; públic al voltant i acció simultània “berlangiana”. Metateatre: el llibre de “Macbeth” entra com a MacGuffin; els personatges reals (cap de premsa, president, assessors…) assumeixen rols shakespearians fins a ser devorats per ells. Actualitat: reescriptura viva amb referències polítiques recents; sàtira que provoca reconeixement en polítics reals assistents. Processos: creació a partir d’improvisacions (Víctor Conde/Amaya Galeote), gran pes del moviment i del treball físic (coreografia). Indústria: reflexió sobre la precarietat, la manca d’inversió i la fuga de talent; consells d’ofici de Míriam Marcet: perseverança, treball del cos/veu i honestedat. Art: Füssli i la iconografia de la culpa The Sleepwalking Lady Macbeth (1784): la reina, sonàmbula, presonera del remordiment, acompanyada per serventa i metge que en donen fe. La llum de l’espelma no és coneixement: és deliri. The Nightmare com a eco: dimoni i cavall com a símbols del sexe i l’opressió nocturna; trampantojo i profunditat que intensifiquen l’angoixa. Idees força Ambició, poder i culpa són motors cíclics: el text de Shakespeare es reencarna en formes noves sense perdre vigència. Cada adaptació escull una porta d’entrada (visual, emocional, política, ritual) que revela noves capes del mite. Cites destacades “Els clàssics són clàssics perquè són actualitat.” — Míriam Marcet “By the pricking of my thumbs, something wicked this way comes.” — (tràiler de The Tragedy of Macbeth)

  • Veus Parròquia del 9/2/2022 — Migrar i resistir: del reportatge al voluntariat; fronteres, Frontex, Canàries, Lesbos i la responsabilitat dels mitjans - episode art
    Veus Parròquia
    28'

    Veus Parròquia del 9/2/2022 — Migrar i resistir: del reportatge al voluntariat; fronteres, Frontex, Canàries, Lesbos i la responsabilitat dels mitjans

    Context i convidada Programa: Veus de la parròquia (Parròquia dels Sants Just i Pastor, Sant Just Desvern). Convidada: Mònica Parra Ràfons, treballadora de l’Ajuntament de Sant Just, fotògrafa i activista, autora del llibre “Migrar i resistir”. "Aquesta Europa negra ha de quedar reflectida... la gent ha de saber que aquesta part de la història ha existit." De la fotografia al voluntariat (2015) Origen del compromís • 2015: en un viatge de vacances a Polònia i Hongria, Mònica presencia la crisi migratòria i comença fotografiant-la. • Passa de la fotografia a l’acció directa: decideix fer-se voluntària davant la sensació que "hi ha molta gent fent fotos" i cal ajudar sobre el terreny. Països i rutes on ha treballat • Grècia, Hongria, Croàcia, Sèrbia, França, Espanya (Canàries, Melilla) i diverses illes i ciutats. • Xarxa principal: el col·lectiu fotogràfic i activista Fotomovimiento. • Suport emocional entre voluntariat i persones refugiades, viatges durs i de patiment. El llibre “Migrar i resistir” Genesis i mirada • Neix de notes en llibretes sobre vulneracions de drets, creuades amb la història migrada de la seva pròpia família (refugiats a Argelers). • Impuls clau: l’encàrrec moral d’un amic a Grècia perquè escrigui el que ells, esgotats, no podien. "Estaria molt bé que escrivissis tot això..." Per què enganxa • Humanitza més enllà de les xifres: posa nom, emocions i somnis a les persones migrades. • Convida a la identificació: "Jo podria ser aquesta persona". On comprar-lo i traduccions • Editorial Descontrol; disponible a llibreries com La Ciutat Invisible, Cal Llibreter, Llibreria Girona, entre d’altres (consulta web de Descontrol). • En català i castellà; traducció a l’anglès feta solidàriament per una empresa de traducció. Preu transparent • Desglossament final de costos (impressió, edició, marge llibreria, autora) per transparència i pedagogia editorial. "Transparència pura i dura." Vida al límit a les fronteres La frontera sèrbio-croata i “The Game” • Un dels entorns més colpidors: calor extrema a l’estiu, fred intens a l’hivern, i violència policial. • “The Game”: intents reiterats de creuar; devolucions en calent; persones retornades a hores de la frontera, colpejades, sense mòbil i descalces. Focus actuals • Canàries: arribades massives i morts en ruta; embarcacions amb persones mortes a bord; greus emergències sanitàries. • Frontera Bielorússia/Polònia: fred extrem, morts per congelació; resposta europea amb noves tanques. • Grècia i Itàlia: punts d’entrada permanents. Militarització i Frontex • Europa destina més recursos a Frontex, murs i sensors que a dignificar la vida. • Denúncia de devolucions en calent i ús de la força en contextos de persones desarmades. Voluntariat: efectivitat i límits • Ajuda bàsica (menjar, roba, acompanyament emocional) però amb límit estructural: "Estem posant tiretes" • Reclama solucions polítiques: obrir vies legals i segures, acollida real. • Petit avanç: millores recents a Espanya per a menors extutelats per poder treballar. Salvament i criminalització • Reconeixement a Open Arms i altres equips tècnics que arrisquen la vida al Mediterrani. • Denúncia de la criminalització del rescat: processos judicials, retencions de vaixells. Projectes i cooperació local (Lesbos) • Sant Just, soci del Fons Català de Cooperació, dona suport a un projecte jurídic a Lesbos: garantir traducció, informació d’asil/deportació, i defensa legal. • Procés participatiu local: 50 persones, 126 vots emesos (cada participant podia votar fins a 3 projectes). Bon inici, però cal més implicació ciutadana. Històries humanes i pèrdues • Relacions profundes: "la meva segona família" entre persones migrades. • Cas d’Abraham (Eritrea): tortures i violència a Líbia; ansietat severa a París; possible deportació; pèrdua de rastre malgrat la cerca durant anys. Calais i la persistència del moviment • Experiència dura però "molt bonica" d’acompanyament amb activistes locals. • Malgrat desallotjaments cíclics, la gent torna: el Canal de la Mànega segueix sent ruta cap al Regne Unit. • Missatge: normalitzar la migració i dignificar les vides en lloc de fer-les impossibles. Europa externalitza fronteres i causes estructurals • Acords amb tercers països: Turquia (6.000 M€; amenaça d’"obrir portes"), Líbia (centres de detenció finançats), Marroc i Senegal. • Efectes col·laterals: exemple de la pesca a Senegal i pèrdua de mitjans de vida. • Crida a mirar els espolis i guerres (Síria, Afganistan, Iraq) com a causes d’arrel. Mitjans i narrativa pública • Crítica al blanquejament del feixisme i del racisme als platós. • Dependència dels mass media de governs i subvencions; manca de periodisme valent. • Reconeixement a mitjans alternatius (El Salto, elDiario.es). Crida final • Alertes sobre conflictes propers (Rússia) i la vulnerabilitat universal. • Exigeix reforma de la Llei d’estrangeria a Espanya: ningú sense papers ni ajudes, cal dignificar i acompanyar. • Convida a revisar les causes estructurals (d’on ve el coltan del mòbil, qui bombardeja, etc.). "No em cansaré mai de repetir-ho: dignificar-los la vida i acompanyar-los."

  • Entrevistes de la Justa del 9/2/2022 — Presentació de la Plataforma Antifeixista de Sant Just: objectius, suport i properes jornades - episode art
    Entrevistes de la Justa
    9'

    Entrevistes de la Justa del 9/2/2022 — Presentació de la Plataforma Antifeixista de Sant Just: objectius, suport i properes jornades

    Resum Entrevista amb la Georgina Manriquell, membre de la Plataforma Antifeixista de Sant Just, sobre el naixement del col·lectiu, els seus objectius, el suport rebut i la programació d’actes de presentació i jornades. "Hem decidit agrupar-nos per donar resposta a un seguit d'agressions i atacs feixistes que s'estan patint al poble des de fa anys." Context i naixement de la plataforma Agrupació de diverses entitats i organitzacions locals per respondre a agressions i atacs feixistes patits al municipi. Motivat per una percepció de passivitat institucional: manca de resposta efectiva per part de l’Ajuntament i la policia. Hi participen entitats culturals i socials (p. ex., l’Esplai, Òmnium, Malcau) i organitzacions polítiques (Arran, CUP), entre d’altres. Suport polític i institucional L’Ajuntament va condemnar un acte vandàlic amb un tuit, com a municipi declarat antifeixista i feminista. Suport explícit de partits com la CUP, Esquerra Republicana i Alcaldia Republicana dins de la plataforma. Tot i això, segons la plataforma, el feedback institucional ha estat limitat i cal una resposta més activa i sostinguda. Agenda i activitats Aquest dissabte, al Casal de Joves (11 h), acte de presentació de la plataforma: Exposició d’objectius i motius del col·lectiu. Ponències amb la Plataforma Antifeixista de Sant Feliu i una xerrada de Regularització Ja sobre persones migrades i papers. Al maig (data per concretar), Jornades antifeixistes de tot un dia: Ponències, xerrades i passi de documentals. Activitats per a infants i espai intergeneracional. Objectius i demandes clau Visibilitzar la problemàtica i evitar la impunitat d’agressions feixistes. Reforçar una resposta comunitària: teixit associatiu, Ajuntament i ciutadania. Pressionar políticament per fer efectius els compromisos de la moció de "municipi antifeixista". Tolerància zero amb pintades, enganxines i agressions de caire nazi o franquista. "És intolerable que trobem enganxines i pintades nazis i franquistes al poble." Crida a la participació Invitació oberta a tothom a assistir a l’acte de presentació i a implicar-se a les jornades de maig. Es vol fomentar una participació intergeneracional i un clima reivindicatiu i constructiu. "Volem que els compromisos del municipi antifeixista es facin efectius."

  • La Justa del 9/2/2022 — La Justa #90: Notícies locals, 8M a Sant Just, Transcollserola, raquetes al Capcir i agenda esportiva - episode art
    La Justa
    2h 50min

    La Justa del 9/2/2022 — La Justa #90: Notícies locals, 8M a Sant Just, Transcollserola, raquetes al Capcir i agenda esportiva

    Resum general El programa número 90 de La Justa arrenca amb el sumari de la jornada i, a continuació, entra a la franja informativa local amb la Lua López. Els temes clau d’aquest tall són les iniciatives locals vinculades al 8M, l’agenda esportiva (amb la nova Transcollserola de Trail Barcelona i una sortida amb raquetes de neu de la CEA), i un recordatori de la Mitja d’Esvern. També hi ha espais musicals amb temes d’Aya Nakamura i C. Tangana & Nathy Peluso. "Juntes som més fortes, organitzades som imparables" "Si veieu gebre, heu de tenir fred" Temes principals Notícies locals (amb Lua López) Preparació del 8M a Sant Just • Convocada la primera assemblea oberta sota el lema: “Preparem juntes el 8M” — «juntes som més fortes, organitzades som imparables». • Data i lloc: dijous 10 de febrer, 19.00 h, parc del Parador (Sant Just Desvern). • Objectiu: intercanvi d’idees i propostes per a la jornada del 8 de març; s’anuncien diverses assemblees obertes al febrer i març. • Col·lectius impulsors: Arran Sant Feliu–Sant Just, CUP Sant Just, Casal Popular La Sala, entre d’altres. Esports | Trail Barcelona — Transcollserola • Nova activitat de la Trail Barcelona (Sant Just) el divendres 11 de febrer: travessa de tot el Parc Natural de Collserola. • Recorregut: 22 km, +1.100 m de desnivell positiu, sortida des del pàrquing de l’Institut de Sant Just i arribada a Sant Cugat. • Itinerari clau: Sargantana de Sant Feliu → Turó de Can Pasqual → pantà de Vallvidrera (avituallament) → la Rebessada → pantà de Can Borrell (avituallament) → Sant Cugat. • Condicions: inici amb llum, tram final de nit i fred d’hivern. • Dubtes sobre obertura a tothom i nivells: es preveu aclarir-ho amb David Buenacasa en una entrevista al programa. • Contacte: IG @trailguiobaixbarcelona i tel. 646 34 46 57. Esports | CEA (Secció Jove) — Raquetes de neu al Capcir • Sortida de cap de setmana (19–20 de febrer) a la vall de Camporrells (Capcir francès), nit en refugi lliure. • Preu: 10 € (sòcies) / 12 € (no sòcies). Inclou sopar, esmorzar, segon esmorzar i raquetes de neu. • Assegurança: si no es té llicència federativa, cal fer inscripció prèvia (abans del 16 de febrer) amb bizum de 5,5 € al 676 70 19 06. • Material recomanat: calçat còmode, abric impermeable, guants de neu, gorro, botes de canya alta, crema solar, cacau per als llavis, sac de dormir d’hivern i estoreta. • Sortida: dissabte 19, 6.30 h, aparcament de l’Esplanada (darrere l’Institut de Sant Just). • Inscripcions i info: secciójovescees.cat i correu [email protected] (segons s’indica en antena). Agenda | Mitja d’Esvern • Recordatori de la propera edició (l’última va quedar penjada el 2020). • Es confia poder-la dur a terme enguany; més detalls al programa pròximament. Espais musicals Aya Nakamura — “Djadja”: peça d’obertura del tram musical inicial. C. Tangana & Nathy Peluso — “Ateo”: tema de la pausa musical a mitja franja. Seccions anunciades al sumari (no emeses en aquest tall) Entrevista: Jorgina Manrique sobre la presentació de la Plataforma Antifeixista de Sant Just (amb participació de Sant Feliu). Memòria local: conversa amb Pep Quintana sobre Història Sant Just. Cultura: visita al Moco Museum Barcelona (art modern i contemporani; obres d’Andy Warhol, Salvador Dalí, Banksy i d’altres), amb Glòria Conesa. Llengua i cultura popular: frases fetes sobre actituds i estats d’ànim amb Oriol Lluc (p. ex., “treure de polleguera”, “fer la guitza”, “perdre l’oremus”, “fer-se l’orni”, “marxar a la francesa”).

  • Just Blues del 8/2/2022 - episode art
    Just Blues

    Just Blues del 8/2/2022

    Repàs al món del Blues, amb professionals del tema, o no. (Si preteneu escoltar un programa de ràdio, aquest no es l'indicat, o sí)

  • Cinema sense condicions del 8/2/2022 — Cul-de-sac de Polanski, 10 anys de la Filmoteca al Raval i més: òpera en directe, Moonfall i la preservació del cinema - episode art
    Cinema sense condicions
    59'

    Cinema sense condicions del 8/2/2022 — Cul-de-sac de Polanski, 10 anys de la Filmoteca al Raval i més: òpera en directe, Moonfall i la preservació del cinema

    Anàlisi de la pel·lícula de la setmana: Cul-de-sac (1966), de Roman Polanski Context i influències • Film de transició entre Repulsion i El baile de los vampiros; projecte coescrit amb Gérard Brach concebut abans de Repulsion però difícil de finançar. • Fortes influències del teatre de l’absurd (Beckett, Esperant Godot com a mirall del “senyor Cattleback” que no arriba) i del cinema mut (Chaplin), amb humor negre i situacions absurdes. "Només pot ser cinema" — Polanski, sobre Cul-de-sac, reivindicant-ne la naturalesa purament cinematogràfica. Posada en escena i motius visuals • Localització magnètica: carretera inundable, castell aïllat, illot que converteix el món en una peixera mental. • Motifs obsessius: espiells, gallines, ous que es trenquen, mirades a través d’objectes, i la presència de l’aigua com a element simbòlic recurrent en Polanski. • Ús de gran angular, primers plans intensos i long takes (pla de platja de 7’38’’ amb avió sincronitzat) que mostren un control mil·limètric del ritme i l’espai. Personatges i temes • Relacions de poder, nihilisme i crueltat com a eix: el gàngster Dickie (Lionel Stander), el fràgil George (Donald Pleasence) i Teresa (Françoise Dorléac) en un joc d’humiliacions i canvis de rol. • Personatges definits per gestos i accions precises; tensió moral amb matisos (empatia puntual fins i tot amb el delinqüent). • Música hipnòtica de Krzysztof Komeda, que accentua la inquietud. Valoració • Pel·lícula “quadrada” i d’una força visual extraordinària; per alguns, el millor Polanski primerenc. • Eco i avançala de The Fearless Vampire Killers (espais, aïllament) i ressons de Knife in the Water i Repulsion (obsessions, claustrofòbia mental). Actualitat: òpera al cinema i estrenes Òpera en directe: Les noces de Fígaro (Cinema Girona) • Retransmissió en rigorós directe des del Palais Garnier: direcció musical de Gustavo Dudamel i posada en escena de Netia Jones; estètica i colorimetria molt celebrades. • Valor de la sala: l’experiència col·lectiva en pantalla gran com a antídot a la crisi d’assistència; paral·lelisme històric amb altres “esdeveniments en sala” (NBA als anys 50-60). Crítica de Moonfall (Roland Emmerich) i debat • Crítica severa: guió “de nivell 8 anys”, diàlegs pobres i situacions inversemblants; espectacle sense substància. • Reflexió sobre la infantilització del mainstream i comparacions de tema amb Don’t Look Up (en to i ambicions molt diferents). Entrevista a Esteve Riambau (director de la Filmoteca de Catalunya): 10 anys al Raval Missió i sentit d’una Filmoteca avui • Marc legal (Llei del Cinema 2010): preservació del patrimoni i difusió de la cultura cinematogràfica. • Preservar l’“espectacle cinematogràfic”: sessions en 35 mm, acompanyament musical en films muts, i presentacions que converteixen cada passi en una experiència única. Exemple: Pulp Fiction projectada en 35 mm i presentada per Maria de Medeiros, amb sala plena malgrat estar disponible online. Polítiques de sala i experiència • Sense crispetes, ni mòbils, ni entrades tardanes: reforç del ritual cinematogràfic en condicions òptimes. Raval: trasllat, convivència i balanç • Inserció dins del pla “Del Liceu al Seminari” per esponjar el barri amb equipaments culturals (MACBA, CCCB, etc.). • 1,3 milions d’espectadors en 10 anys i absència d’incidències greus; cooperació amb escoles i entitats del barri. Equip, pandèmia i moments inoblidables • Estructura de 50 professionals (Raval i Centre de Conservació a Terrassa). • Reobertura post-confinament (juny 2020): retorn emotiu del públic, “sou la nostra família”. Xarxa internacional i restauracions • FIAF: família global d’arxius fílmics; cicle “Filmoteques Amigues” amb intercanvi de restauracions (MoMA, Quebéc, Mèxic, Toulouse…). Finançament i col·laboracions • 100% finançament públic (Departament de Cultura/ICEC); ampliació d’abast via col·laboracions (Instituts culturals, festivals, consulats). Setmana del 10è aniversari (21–27) • Estrena de “Film, the Living Record of Our Memory” (Inés Toharia). • Reposicions i estrenes vinculades: Reborn (Bigas Luna; materials recuperats), d’Ombra (Tomàs Pladevall), Grauzone (restauració de la Cinemateca Suïssa), i En construcción (Guerín), a més de sessions infantils i curtmetratges del barri. Moments inoblidables i homenatges • Nosferatu restaurat al Liceu (cloenda FIAF); sessió marcada pels atemptats de 2017; concert de Hanna Schygulla amb “Lili Marleen”; homenatge a Pere Portabella; edicions DVD i programes educatius. Educació i públic jove • Aula de Cinema (30 sessions): mitjanes d’assistència altes; descoberta del cinema mut amb pianista i experiències amb benshi japonès. Imatge del 10è aniversari • Albert Serra signa la imatge (spot i curt amb escena descartada de la seva darrera pel·lícula); cartell vermell icònic a façana. Carrera pròpia de Riambau • Documentals: La doble vida del fakir, Màscares; sèrie La gran il·lusió; nou curt Vidres de colors (estrena a Málaga). • Obra escrita extensa: monografies sobre Welles, Costa-Gavras, Tavernier, Laia Films, etc. Conservació i donacions • 40.000 pel·lícules al fons. Canal obert per oferir materials, amb criteri d’interès històric/social; no s’incorporen col·leccions purament domèstiques.

  • #30 - Entrevistes de La Rambla del 8/2/2022 — Entrevista a la Mireia Duran, propietària i professora del Club de Taekwondo de Sant Just - episode art
    Entrevistes de La Rambla
    13'

    #30 - Entrevistes de La Rambla del 8/2/2022 — Entrevista a la Mireia Duran, propietària i professora del Club de Taekwondo de Sant Just

    En aquesta entrevista, Mireia Duran explica com han afectat les restriccions de la pandèmia al Club de Taekwondo de Sant Just i com han adaptat les classes durant aquest temps. També parla sobre els objectius i competicions del club, així com l'evolució de la participació de noies en aquest esport. Mireia anuncia que el club té previst canviar de local després de 42 anys i parla de les expectatives per al futur