Tots els episodis · 2022

2246 episodis disponibles

Filtra per programa

episodis

1921-1944 de 2246
  • Empanada Cultural del 16/2/2022 — Macbeth avui: Joel Coen i la seva Tragedy, Welles/Kurosawa/Polanski al cinema, i un Macbeth electoral al teatre (entrevista a Míriam Marcet) - episode art
    Empanada Cultural
    1h

    Empanada Cultural del 16/2/2022 — Macbeth avui: Joel Coen i la seva Tragedy, Welles/Kurosawa/Polanski al cinema, i un Macbeth electoral al teatre (entrevista a Míriam Marcet)

    Panorama general Episodi especial dedicat a Macbeth: del mite shakesperià i la seva superstició a les relectures cinematogràfiques i una potent adaptació teatral ambientada en una nit electoral espanyola. El programa combina anàlisi fílmica (The Tragedy of Macbeth, de Joel Coen), un recorregut per adaptacions canòniques (Welles, Kurosawa, Polanski) i una entrevista amb l’actriu Míriam Marcet sobre un muntatge immersiu i satíric que trasllada l’ambició i la culpa de Macbeth a la política contemporània. "The Scottish Play": a alguns teatres britànics s’evita dir "Macbeth" per superstició; si algú ho diu, hi ha rituals per "desfer" la mala sort. Tema central: Macbeth, ambició i destí Macbeth és la crònica d’un desig naixcut podrit que transforma l’heroi en monstre. Eixos temàtics: • Ambició i poder desmesurat • Paranoia, culpa i violència cíclica • Fatalisme del destí i broma de les bruixes Cinema: The Tragedy of Macbeth (Joel Coen) El projecte i el context Adaptació recent, produïda per Apple TV+ i A24. Joel Coen signa en solitari (Ethan se centra en teatre). Clau de recepció: es gaudeix més si es coneix el text o altres adaptacions (diàleg dens, anglès arcaïtzant). Posada en escena i imatge Format 1.33:1 i blanc i negre d’alt contrast: sensibilitat entre noir i expressionisme alemany, amb espais geomètrics i arquitectura mínima que creen un clima oníric i opressiu. Fotografia de Bruno Delbonnel: ombres allargades, atmosfera pesadillesca; ecos de Bergman (El setè segell, Persona) i de Welles. Direcció d’actors i text Tensió cinema/teatre: visuals molt cinematogràfics vs. interpretacions d’inflexió teatral. Dificultat lingüística: diàlegs fidelíssims a Shakespeare; per alguns espectadors, subtítols insuficients per a la riquesa lèxica. Repartiment i personatges Denzel Washington (Macbeth) i Frances McDormand (Lady Macbeth): proposta d’una parella més gran ("postmenopàusica"), amb focus en temps, mortalitat i futur. Opinions dividides: per a alguns, manca d’empenta dramàtica; per a d’altres, lectura sòbria i crepuscular. Catherine Hunter brilla com a bruixa(s) i vell: torsions físiques, presència espectral; possible cursa d’award. Estructura i ritme Adaptació amb retalls que la fan més episòdica, amb salts d’evolució; quan carrega, ho fa amb molta artilleria visual. Altres adaptacions clau (comparativa ràpida) Justin Kurzel (2015): realisme traumàtic (pròleg amb el nadó enterrat), potents interpretacions de Fassbender i Cotillard; una línia més orgànica en l’evolució del drama. Orson Welles (1948): atmosfera febrosa i primitiva, decorats mínims i expressionistes; diàleg intens amb Coen en boira, contrallum i arquetips. Welles beu de la seva pròpia tradició teatral (fama del "Voodoo Macbeth" a Harlem). André Bazin n’elogià la potència arquetípica ("prehistòria de la consciència"). Akira Kurosawa – Trono de sangre (1957): transposició al Japó feudal; Washizu (Mifune) i Lady Asaji d’estètica Noh; una sola bruixa andrògina i la roda del destí; final icònic acribillat amb fletxes reals; maldat freda i fantasmagòrica en la figura femenina. Roman Polanski (1971): la versió més explícita i gore; trauma recent (assassinat de Sharon Tate) filtrat en un Macbeth de sang i fisicitat; fantasma de Banquo monstruós; produïda per Playboy Productions. Teatre: un Macbeth electoral (entrevista a Míriam Marcet) Concepte i dispositiu escènic Adaptació de Víctor Conde i Amaya Galeote a la Biblioteca del Soho (Madrid). Ambientada en una nit electoral espanyola dins d’un despatx: teatre immersiu i circular amb públic al voltant (ritme "berlanguià"). El text de Shakespeare apareix com a MacGuffin: el llibre entra al despatx i els personatges comencen a "jugar" a fer Macbeth, fins que els rols teatrals devoren les seves identitats reals. Llenguatge escènic Treball intens de cos i moviment (Galeote), i improvisació dramatúrgica codificada (Conde). Atrezzo mínim però eloqüent: corones de Burger King com a crítica pop del poder. Actualització viva: el guió integra esdeveniments polítics recents; polítics i periodistes reals han assistit i s’hi han reconegut. Temes i lectura Sàtira política: ambició, usurpació i teatre del poder; la violència és cíclica (eco del Fleance de Coen com a ocells). Tesi de Marcet: els clàssics perduren perquè parlen del present; respectar-ne l’essència no implica venerar un llenguatge que ja no connecta. Idees clau per emportar-se Macbeth és un mirall dels nostres temps: de la cort medieval al quart de guerra d’un partit, la lògica de l’ambició i la culpa es repeteix. Les adaptacions dialoguen entre si: Coen conversa amb Welles, Kurosawa i Polanski, i cada una aporta una capa al mite. En cinema, la tria de forma (1.33:1, B&N, abstracció espacial) pesa tant com el text; en teatre, la proximitat i la participació del públic reactiven els clàssics.

  • Veus Parròquia del 16/2/2022 — Immatriculacions de l’Església, el Sínode 2021-2023 i el retaule renaixentista de Sant Just - episode art
    Veus Parròquia
    27'

    Veus Parròquia del 16/2/2022 — Immatriculacions de l’Església, el Sínode 2021-2023 i el retaule renaixentista de Sant Just

    Introducció Veus de la Parròquia presenta un episodi amb tres blocs principals: immatriculacions de béns per part de l’Església Catòlica, el Sínode 2021-2023 i una secció d’Història dedicada al retaule renaixentista de Sant Just i Sant Pastor. "Veus de la parròquia, programa d'informació i història." Immatriculacions de l’Església: què són i què ha passat Conceptes clau i marc legal • Una immatriculació és la primera inscripció d’una finca al Registre de la Propietat, que n’acredita la propietat i aporta seguretat jurídica. • Fins a 1861 no existia registre modern; durant dècades es va assumir tàcitament que temples i cementiris eren de l’Església, però hi havia restriccions legals per inscriure’ls. • El 1998 (govern Aznar) es va considerar inconstitucional la prohibició i es va permetre a l’Església i altres entitats inscriure béns. Del 1998 al 2015 es va poder immatricular per certificat; des de 2015, només amb títols (compra, herència, donació...). Context històric de propietats eclesials • Després de la desamortització de Mendizábal (1835), l’Església va compilar llibres diocesans amb allò que restava de la seva propietat. • Cap a 1861 aquests llibres feien de registre de facto i l’Estat reconeixia béns de l’Església (com a institució; rectors i parròquies en són administradors, no propietaris). Dades 1989–2015 i incidències • El 2017 el Govern va enviar al Congrés un llistat de 34.976 béns immatriculats (1989–2015). La Conferència Episcopal va verificar: • 32.401 inscripcions, correctes. • 2.575 amb errors o incidències (propietaris reals diferents, duplicitats, béns d’altres confessions, inscripcions anteriors a 1998, béns ja expropiats o traspassats, etc.). • L’Església declara que els béns que “no li consten” com a seus no els vol i demana rectificacions, tot i la dificultat tècnica. Exemples diocesans i criteris • Diòcesi de Sant Feliu de Llobregat: 28 incidències (béns d’altri, no identificats, o anteriors al 1998). • Barcelona: es van immatricular aproximadament 50–54 immobles (entre 1.000 llocs de culte existents). • Criteri: prudència i verificació cadastral; no es van inscriure places, carrers, terrenys sense edificar ni antics cementiris. Posició de Mons. Joan-Enric Vives (Urgell) • Més immatriculacions per la grandària i component rural d’Urgell (moltes capelles, ermites, cementiris i també terrenys i boscos). "És injust que es vulguin maximalitzar les coses." • Defensa que l’Església ha mantingut i restaurat el patrimoni durant segles i que hi ha bona relació amb ajuntaments i particulars per resoldre casos. El Sínode 2021–2023: camí de sinodalitat Què és un sínode? • Sínode ve de grec: sin (junts) + odos (camí) = “caminar junts”. "Sínode es podia traduir per caminar junts." • És un organisme consultiu creat per Pau VI (1965, post-Concili Vaticà II) per ajudar el Papa en el magisteri i el govern, mitjançant trobades de 200–300 bisbes i altres participants. • No pren decisions, però elabora propostes que s’eleven al Papa. Breu història i evolució • 29 sínodes celebrats fins ara; el número 30 és el convocat pel Papa Francesc. • Evolució del format: de discursos gairebé sense debat a debats extensos des del primer moment (impulsat per Benet XVI i ampliat per Francesc). Tipus de sínodes • Ordinari: temes generals (fe, evangelització, missió dels bisbes...). • Extraordinari: assumptes urgents. • Especial: per àrees geogràfiques concretes. La novetat 2021–2023: tot el Poble de Déu • Procés de dos anys amb fases successives i participació de tota l’Església: laics, pastors i el Bisbe de Roma. • Fases: • Diocesana (2021–2022, ampliada fins al 15/08/2022): qüestionaris a parròquies; els bisbes porten conclusions a la conferència episcopal, que envia el document a Roma. • Continental (09/2022–03/2023): set assemblees (Àfrica, Oceania, Àsia, Orient Mitjà, Europa, Amèrica Llatina, Amèrica del Nord) i document final a Roma. • Universal (10/2023, Roma): posada en comú i discerniment. Participació local i preguntes guia • Exemplar diocesà (Sant Feliu de Llobregat): comissió amb tres sacerdots i tres laics; xerrades i grups de treball a les parròquies. • Preguntes clau: • Vivim el “caminar junts” a la parròquia? Què ho afavoreix i què ho dificulta? • Quines passes personals puc fer per créixer en comunió? • Quines iniciatives parroquials impulsaries per enfortir la sinodalitat? • Flux de treball: conclusions → Consell Pastoral → Bisbes → Conferència Episcopal → Roma. Secció d’Història: el retaule renaixentista de Sant Just i Sant Pastor El temple i els elements perduts • Decoració del temple: canvis cromàtics als anys 60; existència d’un baldaquí (1947) posteriorment retirat. • Cenefa històrica amb la llegenda: "Justum et pastorem coronavit" Un retaule excepcional (c. 1579–1606) • El retaule, considerat per mossèn Antonino com el millor ornament artístic del temple, es va adquirir el 25 d’octubre de 1579 i es va completar el 1606. • Nou temple (1570–1572) en un període de bonança econòmica; el retaule provenia de Palamós. Autoria i execució • Escultor Joan Forner (també autor a Mataró i Vilanova de Cubelles); adaptació de mides per Pere Roig; imatges de Sant Just i Sant Pastor en fusta de xiprer. • Pintor Pere Camps: terminis incomplerts i final accelerat després d’amenaça d’excomunió, amb desigualtats de qualitat entre les primeres i les últimes taules. Estructura i iconografia • Retaule d’estil renaixentista, fusta pintada i daurada; cinc pisos des del sòcol fins a la coronació. • Elements destacats: • Dalt de tot: Crucifixió i quatre Evangelistes. • Sòcol: portes de Sant Pere i Sant Pau. • Rengles intermedis: Passió de Jesús; martiri de Sant Just i Sant Pastor; fornícula central d’honor amb els sants titulars. Intervencions i destrucció • 1802: declaració d’altar privilegiat (equivalent actual a bé d’interès cultural). • 1825 i 1884: restauracions; la de 1884, probablement desafortunada, hauria malmès part de la pintura. • 1918–1927: reformes del presbiteri i grup escultòric de Sant Just i Sant Pastor (Josep Tenes). • Juliol de 1936: destrucció total per l’incendi revolucionari; pèrdua de dues obres valuosíssimes. • En resten fotografies en blanc i negre i descripcions en publicacions locals. Tancament • Recordatori d’emissió: sintonitzar Ràdio d’Esvern el proper dissabte a dos quarts de dotze del migdia.

  • #33 - Entrevistes de La Rambla del 16/2/2022 — "El món poètic d'Antoni Clapés" - episode art
    Entrevistes de La Rambla
    19'

    #33 - Entrevistes de La Rambla del 16/2/2022 — "El món poètic d'Antoni Clapés"

    En aquesta entrevista, Antoni Clapés parla de la seva trajectòria com a poeta, traductor i editor, així com dels seus temes i estil d'escriptura. També parla de la importància de la traducció i de treballar amb editorials petites. Clapés menciona els seus projectes actuals, que inclouen col·laboracions amb artistes visuals i músics, així com les seves traduccions recents. Finalment, parla de la seva participació en un recital i xerrada a la sala Merck Art del Mercat Municipal de Sant Just

  • Entrevistes de la Justa del 16/2/2022 — Premis VOC a Sant Just: curtmetratges en català, votació del públic i jurat, sessió única amb tast de vins i programa educatiu - episode art
    Entrevistes de la Justa
    23'

    Entrevistes de la Justa del 16/2/2022 — Premis VOC a Sant Just: curtmetratges en català, votació del públic i jurat, sessió única amb tast de vins i programa educatiu

    Resum general Conversa amb Salvador Pont sobre la 6a edició dels Premis VOC d’Òmnium Cultural a Sant Just. Es detallen l’objectiu de promoure continguts audiovisuals en català, el format de curtmetratges (documental i ficció), el model de sessió única amb votació del públic i el tast de vins a la pausa, així com l’extensió territorial dels VOC i el nou programa educatiu per a escoles i instituts. Punts clau • Cultura audiovisual en català: impuls d’Òmnium per visibilitzar i premiar curtmetratges de qualitat. • Sessió única a Sant Just: totes les peces (documental i ficció) es projecten en una mateixa tarda per afavorir la visió completa i la votació informada. • Votació del públic (online) i premis del jurat: quatre guardons en total, amb dotacions econòmiques diferenciades. • Entrades gratuïtes amb reserva prèvia via web i accés amb codi QR. • Pausa amb tast del Celler de Can Mata per promoure el diàleg i la convivència entre assistents. • Expansió territorial: 70 sales i més de 100 sessions arreu dels Països Catalans (novetat: País Valencià i Illes). • Programa educatiu per a primària i secundària amb materials pedagògics i debats als centres. "La votació del públic es tradueix en un premi econòmic concret." Detalls destacats Objectiu i format • Òmnium Cultural impulsa la producció audiovisual en català des d’una mirada contemporània. • A Sant Just, la mostra se celebra per sisè any consecutiu, amb bona acollida i alta qualitat de peces finalistes (seleccionades entre més de 100 propostes). • Peces projectades: curtmetratges i alguns migmetratges; dues categories: documental i ficció. Votacions i premis • Votació del públic: online, vinculada a l’entrada QR; es fa en acabar la sessió. • Premis: - Jurat professional: 4.000 € per categoria (documental i ficció). - Públic: 1.000 € per categoria. • Poden divergir les preferències del públic i del jurat (ja ha passat en edicions prèvies). Logística de la sessió a Sant Just • Data i hora: Dissabte 19 de febrer, 17:00. • Lloc: Sala del 50 Anari de l’Ateneu de Sant Just. • Estructura: dues parts; la primera d’≈ 1h 30’, pausa al mig; després segona part. • Entrades: gratuïtes, reserva a boc.cat, accés amb codi QR. • Pausa: tast de vins cortesia del Celler de Can Mata i espai de conversa entre assistents. Abast territorial i calendari • VOC 2022 en 70 sales amb +100 sessions. • Novetat: incorporació del País Valencià i les Illes (fins ara centrat al Principat). • Programació al llarg de tot febrer; el lliurament de premis i la decisió del jurat es fan a inicis de març. Assistència esperada • Objectiu: 50–60 assistents (xifres similars a l’any passat), molt destacables en comparativa amb municipis de més població. Selecció i temàtiques • Finalistes 2020–2021, molts creats en context pandèmic; temàtiques molt variades. • Recomanació: consultar tràilers i sinopsis al web per anar-hi amb una idea prèvia, sense condicionar la votació. Programa educatiu per a centres • Dues línies: primària (novetat) i secundària. • Selecció de documentals adients per edats amb proposta pedagògica i guia per a docents. • Implementació prevista just després de la mostra local, amb difusió a escoles i instituts de Sant Just. Crida final • Jornades per descobrir talent emergent i crear debat cultural local. Reserva l’entrada i participa en la votació per escollir els guanyadors.

  • La Justa del 16/2/2022 — Habitatge protegit a Mas Lluí, recital d’Antoni Clapés, nou vehicle de la Policia Local i repàs de portades: Ucraïna, inflació i Berlinale - episode art
    La Justa
    2h 50min

    La Justa del 16/2/2022 — Habitatge protegit a Mas Lluí, recital d’Antoni Clapés, nou vehicle de la Policia Local i repàs de portades: Ucraïna, inflació i Berlinale

    Resum general Magazín matinal de Ràdio d’Esvern amb obertura musical i una primera hora clarament informativa. El programa tracta, amb ordre i concreció, tres notícies locals de Sant Just i un repàs de portades centrant-se en Ucraïna/Rússia, la inflació i l’èxit de Carla Simón a la Berlinale. Temes principals Notícies locals de Sant Just • Habitatge protegit a Mas Lluí (IMSOL): visita institucional a les obres d’una promoció que finalment serà 100% de lloguer (injecció estatal). El projecte inclou 30 pisos i 35 places d’aparcament. Calendari previst: entre finals de 2022 i inicis de 2023, amb entrades al 1r trimestre de 2023. Requisit: estar inscrit al Registre de Sol·licitants de l’Agència d’Habitatge de Catalunya. Disseny orientat a eficiència energètica, flexibilitat d’espais, perspectiva de gènere i integració urbana. • Cultura local – Recital d’Antoni Clapés: primera col·laboració entre Cal Llibreter i la Sala MercArt amb el recital-xerrada “El món poètic d’Antoni Clapés” (dijous 17 de febrer, 19.30 h). Activitat emmarcada a l’exposició “Al món propi” (fins al 24 d’abril). Es preveuen futures entrevistes amb artistes del cicle al programa. • Policia Local – Renovació de flota: s’incorpora un cotxe híbrid de renting (retolació homologada UE) i n’arribarà un segon aviat per substituir dos vehicles antics. La flota queda en dues motos i sis cotxes. Repàs de portades Diari Ara • Ucraïna/Rússia: «Putin fa un gest de desescalada que no convenç Occident»; escepticisme de l’OTAN i EUA; menció a reconeixement dels territoris prorussos del Donbass i ciberatacs a Ucraïna. • Economia: inflació elevada; IPC al 5,9% (gener), amb impacte directe en la despesa familiar i demanda de pujades salarials. • Política: JxCat retreu a Aragonès la vinculació d’indults i exili al diàleg amb l’Estat; Bèlgica incorpora la jornada laboral de 4 dies. • Cultura: Berlinale ovaciona Carla Simón per “Alcarràs”. La Vanguardia • Posteleccions a Castella i Lleó: el PP (Feijóo/dir. estatal) marca distància amb Vox; Díaz Ayuso, oberta a pactes; Mañueco vol governar en solitari. • Ucraïna/Rússia: anunci de retirada parcial russa, valorada com a insuficient per Scholz i l’OTAN. • Treball autònom: proposta d’Escrivà de noves quotes d’autònoms (mínima 214 €; màxima 991 €), amb més despeses deduïbles. • Altres: tràgic naufragi d’un pesquer gallec al Canadà; príncep Andreu paga per evitar judici; conflicte pel calendari escolar; focus en el cinema català post-Goya. El Periódico • Salut: «8 de cada 10 nens superen el càncer» a Catalunya (uns 250 casos/any), amb aposta per l’oncologia de precisió. • Política: Sánchez demana al PP trencar amb Vox per facilitar la investidura a Castella i Lleó. • Economia: pla perquè les empreses recuperin 114 M€ d’ajuntaments (235 municipis); la creació d’empreses supera nivells prepandèmia; la comissió bilateral desbloquejarà l’ingrés mínim vital a Catalunya. • Cultura: Llei del cinema: plataformes i sèries es beneficiaran de noves ajudes a l’audiovisual. • Internacional: record del naufragi del pesquer gallec al Canadà. Cites destacades "Putin fa un gest de desescalada que no convenç Occident" (Diari Ara) "8 de cada 10 nens superen el càncer" (El Periódico) Conceptes clau • Habitatge de protecció oficial (HPO) • Lloguer i eficiència energètica en promocions públiques • IPC i pressions inflacionàries • Autònoms i reforma de quotes (Seguretat Social) • Berlinale i cinema català • Oncologia de precisió i ingrés mínim vital

  • Just Blues del 15/2/2022 - episode art
    Just Blues

    Just Blues del 15/2/2022

    Repàs al món del Blues, amb professionals del tema, o no. (Si preteneu escoltar un programa de ràdio, aquest no es l'indicat, o sí)

  • Cinema sense condicions del 15/2/2022 — Douglas Trumbull, 2001 i Blade Runner; Naves misteriosas i Brainstorm; Showscan i els Goya: cinema, tecnologia i llengua - episode art
    Cinema sense condicions
    1h

    Cinema sense condicions del 15/2/2022 — Douglas Trumbull, 2001 i Blade Runner; Naves misteriosas i Brainstorm; Showscan i els Goya: cinema, tecnologia i llengua

    Tema central: Douglas Trumbull i la seva empremta visual 2001 i Blade Runner: rigor, miniatures i il·lusió amb pocs recursos • Figura clau dels efectes especials moderns: responsable de seqüències i maquetes decisives a 2001: A Space Odyssey i Blade Runner. • Ús magistral de maquetes, fotografia i composició en càmera per aconseguir un resultat visual extraordinari amb pressupostos continguts (Blade Runner, malgrat l’aspecte monumental, era “barata” i aprofitava un sol carrer amb angles diferents). • Orígens: de Graphic Films (contacte amb la NASA) al curt “To the Moon and Beyond” que captiva Kubrick i porta a 2001. "La solvència davant de càmera... quan ell no és el director. Sap jugar molt bé amb les limitacions de l’època." Silent Running (Naves misteriosas, 1972): bellesa artesanal i límits del temps • Maqueta de la Valley Forge: sis mesos de construcció, peces de 80 kits, detall apabullant; interiors rodats en un portaavions desballestat després. • Estètica i context 70s: ecologisme, anti-Vietnam, cançons de Joan Baez. Avui, alguns elements resulten datats. • Interpretacions: Bruce Dern, intens i per moments sobreactuat; robots sense veu encarnats per persones amputades (caminar “humà” molt perceptible). • Anticipació tecnològica: cirurgia assistida per robots; resolta amb muntatge davant la poca destresa mecànica real. • Ingenuitats de guió: lapsus sobre la llum del sol amb l’òrbita de Saturn; però la potència visual compensa. Brainstorm (1983): idea visionària, execució desigual i una producció accidentada • Concepte potent: enregistrar i reproduir experiències i emocions en cinta perquè un altre les “viuï”. • Temes anticipats: hackers, xarxes i espionatge digital abans d’internet; crítica a la militarització de la tecnologia. • Personatges i guió: manca de background i arcs emocionals plens; interpretacions irregulars tot i un repartiment atractiu (Christopher Walken, Natalie Wood, Louise Fletcher). • L’últim rodatge de Natalie Wood: la seva mort sacseja la producció; la MGM volia cancel·lar i cobrar assegurança; Lloyd’s injecta diners per acabar-la; Trumbull perd control de muntatge. El comiat de Hollywood i la mirada tècnica • Showscan: format d’alta immersió a 65/70mm i 60 fps; premi tècnic de l’Acadèmia el 1992 (CP65); poc implementat per cost i logística, usat parcialment en parcs temàtics. • Exhibició dual a Brainstorm: passarel·la entre 70mm per seqüències “gravades” i 35mm per “realitat”; a casa, l’efecte es perd amb franges i canvis d’escala. "Fer cinema és com fer la guerra... Destrueix la teva vida personal... És una gran batalla." — Trumbull, sobre abandonar el llargmetratge a Hollywood. El “més enllà” a Brainstorm: encert visual i especulació • La seqüència de mort gravada per la científica (Louise Fletcher) proposa: “ànima” que s’eleva i es fon amb l’univers; memòries en bombolles que alguns troben kitsch avui, però impactants en sala gran. • Walken experimenta una epifania final; el tram té clara ressonància de la “porta d’estrelles” de 2001. Influència kubrickiana • Silent Running: paral·lel amb HAL 9000 (obsessió que porta a l’assassinat); humanització de robots. • Brainstorm: ecos de la psicodèlia còsmica de 2001 en el clímax; en vestuari i disseny també hi ha la petja del rigor “kubrickià”. Innovació tècnica: formats, so i minituarització diègètica • Showscan/alta cadència: aposta d’immersió que topa amb la infraestructura de sales. • Disseny diègètic avançat: el casc de Brainstorm es miniaturitza mentre el film avança, anticipant la tendència real de xips i superconductors (detall tecnològic consistent). Aterratge a la realitat: plataformes i crèdits • Silent Running a Filmin amb còpia en molt bon estat; fotografia de Charles Wheeler (Tora! Tora! Tora!) i guió amb participació de Michael Cimino. Segment Goya 2022: observacions principals Context i memòria personal • Record de la victòria de L’efecto Iguazú (fa 20 anys) i del pes del muntatge en documental. Tendències i títols • Fort component social en moltes nominades; aposta pel realisme. • Tres (Juanjo Giménez) destacada per llenguatge i la interpretació de Marta Nieto; joc metacinematogràfic sobre desajustos so/imatge. • Metanarració a l’alça: autoconsciència del dispositiu, “trencar” el vel cinematogràfic. La gala: ritme i realització • Gala massa llarga i sense ritme, agraïments prolixos; tall “exprés” a una intervenció remota contrasta amb tolerància a altres discursos. Llengües i política cultural • Crítica a la invisibilitat del català, basc i gallec en una gala estatal; es reclama normalitzar l’ús de les quatre llengües amb traduccions, com es fa amb l’anglès. • Referència al centenari de Berlanga i presència d’autoritats; debat sobre “centrifugació” cultural. Premis internacionals (aplaudits) • Millor pel·lícula iberoamericana: La cordillera de los sueños (Patricio Guzmán). • Millor pel·lícula europea: Otra ronda (Thomas Vinterberg). Decisions polèmiques • Música original: es considera superior la partitura d’El vientre del mar (J. G. R. Mercús) respecte a El buen patrón. • Guió adaptat: es reivindica el treball d’Agustí Villaronga (El vientre del mar) per sobre de Las leyes de la frontera. • Concentració de premis a El buen patrón (6 de 20 nominacions) és percebuda com a desequilibrada en categories clau. Oblidades i valoracions ràpides • Chavalas (Carol Rodríguez Colás): "una solidesa extraordinària" tot i marxar de buit. • Madres paralelas: qualificada d’inoportuna i oportunista per barreja de temes (memòria històrica i melodrama). • Maixabel: correcta però amb biaix polític percebut; guardons a Blanca Portillo i Luis Tosar comentats amb matisos. Idees clau • Douglas Trumbull va transformar el llenguatge visual del cinema amb maquetes, fotografia i innovació tècnica, però com a director va patir en guió i direcció d’actors. • Brainstorm anticipa internet i la interfície cervell-màquina; el seu clímax metafísic, tot i datacions, manté potència visual. • Showscan exemplifica el “somni tècnic” que topa amb la realitat industrial. • La gala dels Goya obre debats sobre ritme televisiu, criteri de premis i pluralitat lingüística en l’espai públic cultural.

  • #32 - Entrevistes de La Rambla del 15/2/2022 — Entrevista al president de l'Atlètic Sant Just Futbol Club - episode art
    Entrevistes de La Rambla
    25'

    #32 - Entrevistes de La Rambla del 15/2/2022 — Entrevista al president de l'Atlètic Sant Just Futbol Club

    En aquesta entrevista, el president de l'Atlètic Sant Just Futbol Club, Pep Palacios, parla dels objectius i l'evolució del club, així com dels valors que intenten transmetre als jugadors. També comenta el paper de l'afició i la importància de l'esport femení. Palacios destaca que l'Atlètic Sant Just és una entitat en creixement i expressa el desig que la temporada es pugui desenvolupar sense interrupcions

  • Entrevistes de la Justa del 15/2/2022 — Carnestoltes, urbanisme (Bon Aigua/Bòbila), habitatge, residus amb xip i aparcament al Barri Centre - episode art
    Entrevistes de la Justa
    31'

    Entrevistes de la Justa del 15/2/2022 — Carnestoltes, urbanisme (Bon Aigua/Bòbila), habitatge, residus amb xip i aparcament al Barri Centre

    Resum general Actualitat municipal de Sant Just Desvern amb anuncis i aclariments clau sobre festes, urbanisme, obres, habitatge, educació 0-3, gestió de residus i mobilitat: • Carnestoltes: es mantenen les dates tot i anul·lar la rua; es preserva el concurs de disfresses per recuperar normalitat. • Urbanisme (Bon Aigua/Bòbila/Escales): l’Ajuntament aclareix que la suspensió de llicències a la Bòbila i les Escales és anterior a les protestes; s’estudia amb l’AMB la reubicació de l’edificabilitat per preservar l’entorn. • Obres carrer Bonavista: inici al març; prioritat minimitzar molèsties i reduir el temps de tall. • Participació veïnal: reunions tècniques amb veïns sobre obres són internes (no actes polítics), però no es tanquen a regidors que ho sol·licitin. • Habitatge: 30 pisos de lloguer assequible (IMSOL) a Mas Lluí; es volen ocupar durant aquest any amb bases consensuades a Promunsa. • Nova Escola Bressol (Les Basses de Sant Pere): licitació en marxa; 11 mesos d’obra; obertura curs 23-24 amb fins a 104 places i obertura gradual. • Residus: desplegament de contenidors amb xip per assolir el 70% de reciclatge el 2025; pilot a Miranda-Canigó amb millores i actuacions contra l’incivisme; implementació gradual 22-23 amb repartiment de targetes. • Deixalleria i aula ambiental: enfoc a la triple R (reduir, reutilitzar, reciclar), tallers i implementació gradual per ajustar costos; moció no aprovada per no comprometre serveis abans de calibrar costos/beneficis. • Aparcament (Barri Centre): valoració inicial positiva per veïns; ajustos al març (probable més zona verda i menys blava); es reconeixen dificultats per qui ve de fora a treballar. • Nomenclàtor: proposta de reanomenar l’Av. Baix Llobregat com Av. Ricard Bofill, pendent de comissió i ple. "L’objectiu del xip no és controlar ningú, sinó incrementar el percentatge de reciclatge." Carnestoltes: decisions i objectius • Es manté el calendari tradicional (25-27 febrer) per evitar descontextualitzar la festa. • No hi haurà rua, però es manté el concurs de disfresses i altres actes. • La vinculació amb les escoles ha dificultat la participació per confinaments i logística, però es prioritza recuperar la festa (l’any passat no es va fer) i preparar el retorn complet el 2023. Clau • Missatge central: recuperar la normalitat i donar espais d’oci segur a la ciutadania. Urbanisme: Bon Aigua, la Bòbila i les Escales • Aclariment: la suspensió de llicències a la Bòbila i les Escales es va aprovar al ple de setembre (abans de l’onada de protestes dels darrers 2 mesos). • Prioritat: preservar l’entorn amb més impacte mediambiental (la Bòbila). • Treball amb l’Àrea Metropolitana de Barcelona (AMB) per reubicar l’edificabilitat prevista en altres emplaçaments (es rebran 3-4 opcions). • Es buscarà consens polític ampli; objectiu: aprovació inicial de la solució a finals d’any. "L’Ajuntament ja estava treballant, amb fermesa, per evitar desplegar el Pla Parcial de la Bon Aigua en tota la seva intensitat." Obres al carrer Bonavista i participació veïnal Carrer Bonavista • Inici al març; durada prevista: prioritzar 3 mesos millor que 4, sense comprometre la qualitat. • Raó: voreres enfonsades, cablejat aeri en mal estat i trànsit considerable; carrer clau per descarregar el Barri Centre. Reunions amb veïns i regidors • Reunions internes orientades a la gestió tècnica (calendari, aparcament, mobilitat) per evitar polèmiques polítiques sobre projectes aprovats. • Tot i això, si un regidor ho demana, pot assistir; no són actes tancats, però tampoc públics. Habitatge a Mas Lluí (IMSOL): 30 pisos de lloguer • 30 habitatges de lloguer assequible (abans 50/50 venda-lloguer) gràcies a finançament estatal via AMB. • Calendari: obres a bon ritme; es volen ocupar enguany; el gerent de l’AMB concretarà terminis. • Adjudicació 2022 amb bases a consensuar al Consell d’Administració de Promunsa; prioritzar col·lectius amb més necessitat. Nova Escola Bressol (Les Basses de Sant Pere) • Licitació iniciada (Junta de Govern); publicació a BOP i DOGC; 21 dies de termini; adjudicació prevista finals de març i inici d’obra a l’abril. • Execució: 11 mesos; obertura curs 2023-24. • Places: fins a 104 (com l’actual), amb obertura gradual (primer lactants, després 1 any, etc.). • Context: la gratuïtat de P2 pot augmentar la demanda; caldrà anar ajustant oferta i demanda els primers 2-3 anys. Residus: contenidors amb xip, pilot i desplegament • Objectiu: passar del 55-60% actual al 70% de reciclatge el 2025 per evitar increments dels cànons d’abocament. • Sistema triat: contenidors amb xip (menys impactant que el porta a porta); ja implementat amb bons resultats en altres municipis. • Pilot a Miranda-Canigó: millora global de dades; alguns punts d’incivisme amb suport d’informadors i policia. • Desplegament 22-23: gradual i condicionat a que >70% de llars tinguin targetes abans d’activar l’accés xip per evitar brossa fora i brutícia. "Si el contenidor amb xip no funciona, l’alternativa serà el porta a porta per garantir el 70%." Nova deixalleria i aula ambiental • Model orientat a la triple R: reduir, reutilitzar, reciclar. • Recuperació i venda de materials reutilitzables + tallers i sensibilització. • Implementació gradual per no sobredimensionar costos de funcionament; ajustar serveis a la demanda i equilibrar despeses/ingressos. • Moció (regidor no adscrit) per detallar el projecte de l’aula verda: no aprovada per evitar compromisos prematurs abans de calibrar-ne l’impacte econòmic i d’ús. Aparcament al Barri Centre: zona verda i blava • 15 dies després de la posada en marxa: veïns satisfets; ara poden aparcar prop de casa amb més facilitat. • S’estudien ajustos per al març: possible ampliació de zona verda i reducció d’algunes zones blaves sobredimensionades. • Es reconeix que per a qui ve a treballar de fora, aparcar s’ha complicat (ja ho era), però es prioritza el bé comú i l’equilibri del teixit comercial i residencial. Nomenclàtor • Proposta municipal a la comissió del nomenclàtor: que l’Av. Baix Llobregat passi a dir-se Av. Ricard Bofill. • Procediment: comissió → ple municipal per decisió final.

  • La Justa del 15/2/2022 — Magasin Matinal 15/02: Notícies de Sant Just, “Temps per Cures” i portades (Castella i Lleó, Rússia‑Ucraïna, Moncada i Reixac) - episode art
    La Justa
    2h 50min

    La Justa del 15/2/2022 — Magasin Matinal 15/02: Notícies de Sant Just, “Temps per Cures” i portades (Castella i Lleó, Rússia‑Ucraïna, Moncada i Reixac)

    Panorama general Programa del dimarts 15 de febrer a Ràdio d’Esvern. L’edició arrenca amb música i el sumari del dia, i avança cap al bloc informatiu amb tres notícies locals clau, una pausa musical, un espot de servei públic sobre COVID‑19, i un ampli repàs de portades amb focus en Castella i Lleó, Rússia‑Ucraïna i l’actualitat catalana. "Aragonès avisa Sánchez de les conseqüències d’un fracàs del diàleg" (resum de titulars a la premsa) Introducció i agenda del programa • Presentació de la franja (10:10–13:00) i benvinguda. • Agenda anunciada (encara no tractada en aquest tall): - Previsió meteorològica amb Carles Rius. - Entrevista a l’alcalde Joan Bassaganya (política municipal: Carnestoltes, ple de gener, zones blava i verda, etc.). - Tercera hora: economia amb Rafael Osorio i podologia amb Teresa Montero. • Música d’obertura: “Better Days” (Naked, Mae Muller i Polo G). Bloc de notícies locals (amb Lua) 1) Robatori amb força a un octogenari i llibertat amb càrrecs • Els Mossos d’Esquadra detenen dos homes i una dona (31, 46 i 60 anys) per sostreure un sobre amb diners d’un octogenari a Sant Just d’Esvern, després de seguir-lo des del banc fins al pàrquing del mercat. • Els detinguts van passar a disposició judicial i el jutge n’ha decretat la llibertat amb càrrecs. • Punt clau: vigilància prèvia a l’entitat bancària i distracció de la víctima al vehicle. 2) Sortida de la Secció Jove (CEES): raquetes al Capcir • Darrers dies d’inscripció per a l’excursió amb raquetes de neu (19–20 de febrer) a la vall de Camporrells (Capcir francès). • Ruta circular de >17 km i +909 m de desnivell. Preus: 10 € (socis) / 12 € (no socis); menjar i raquetes inclosos. • Llicència federativa: cal visat temporal (5,5 €) si no se’n disposa. 3) “Temps per Cures”: desplegament territorial • La Direcció General de Cures, Organització del Temps i Equitat en els Treballs presenta el programa Temps per Cures a representants locals del Baix Llobregat, Barcelonès, Maresme i Vallès. • Objectiu: democratitzar les cures i avançar en igualtat (entre territoris, gènere, famílies i criatures). • Serveis finançables: casals en períodes no lectius, ludoteques, espais d’acollida, colònies/campaments i cures puntuals (equipaments i domicili). • Priorització: famílies monoparentals, dones en situació de violència masclista, atur de llarga durada, >52 anys, dones migrades i famílies amb responsabilitats de cura afegides. Repàs de portades (Ara, La Vanguardia, El Periódico) Castella i Lleó i la política estatal • PP i Vox: escenari de govern; PSOE no facilitarà investidura (El Periódico). • Ayuso vs Casado: es reobre la batalla interna al PP (La Vanguardia). Rússia–Ucraïna i mercats • Tensió geopolítica: caiguda de borses i pujada del deute. • Moscou manté la porta al diàleg de seguretat oberta; entrevista a Arkady Moshe: “Putin vol convertir Ucraïna en Bòsnia” (La Vanguardia). Actualitat catalana i metropolitana • Aragonès reclama oferta a Catalunya i adverteix de conseqüències si fracassa el diàleg amb l’Estat (Ara, El Periódico, La Vanguardia). • Soterrament del pas ferroviari a Moncada i Reixac: el Consell de Ministres l’aprova; obres llargues. • Onze detinguts a Cornellà per corrupció municipal. • Altres titulars: bretxa de gènere entre els més joves; Sant Jordi més ambiciós a Barcelona; parcs eòlics i energia verda; batxillerat general en 20 centres; connexió del tramvia per la Diagonal (des del 7 de març); Berlinale i el film sobre el terror a la sala Bataclan. Peces musicals i servei públic • Obertura: “Better Days” (Naked, Mae Muller, Polo G). • Pausa musical: “Respirar” de Bebe (àlbum “Cambio de Piel”). • Missatge de servei públic: consells COVID‑19 del Sistema de Salut de Catalunya i la Generalitat (preferir exterior, poca gent, bombolla, menys temps, risc baix; enllaç: canalsalut.gencat.cat). • Pausa musical: “In The Night” d’Oques Grasses. Idees clau • Seguretat local: cas de robatori a persona gran i evolució judicial. • Joventut i muntanya: activitat amb raquetes al Capcir, fomentant esport i natura. • Polítiques de cures: Temps per Cures com a eina d’igualtat i conciliació. • Context polític i internacional: reconfiguració a Castella i Lleó; pressió per diàleg Catalunya‑Estat; incertesa per Rússia‑Ucraïna amb efectes econòmics.

  • M de Música del 14/2/2022 - episode art
    M de Música

    M de Música del 14/2/2022

    Un programa al meu gust. La música que em desperta sentiments i emocions. Música clàssica, jazz, new age, etc. La paraula, la poesia introdueix la música. Maria Quintana.

  • l'Audició del 14/2/2022 - episode art
    l'Audició

    l'Audició del 14/2/2022

    Audició de sardanes amb comentaris sobre les peces que s’escolten. A la meitat del programa, s’inclou normalment una curta notícia relacionada amb el món de la sardana.