Tots els episodis · 2022

2246 episodis disponibles

Filtra per programa

episodis

1945-1968 de 2246
  • Entrevistes de la Justa del 14/2/2022 — Urbanisme a Sant Just: Garrofers, Bòbila i mobilitat; homenatge a Ricardo Bofill; ple municipal (mocions 17-A i deixalleria), MercArt i Carnestoltes - episode art
    Entrevistes de la Justa
    31'

    Entrevistes de la Justa del 14/2/2022 — Urbanisme a Sant Just: Garrofers, Bòbila i mobilitat; homenatge a Ricardo Bofill; ple municipal (mocions 17-A i deixalleria), MercArt i Carnestoltes

    Resum general de l’episodi Conversa amb Sergi Seguill (ERC Sant Just) sobre l’actualitat municipal: urbanisme (Garrofers, la Bòbila i Les Escales), criteris de nomenclàtor i homenatge a Ricardo Bofill, mobilitat i nous habitatges, governança i transparència en reunions veïnals, mocions del ple (investigació del 17-A i educació ambiental vinculada a la nova deixalleria), desplegament de zona verda/blava al Centre, cultura (MercArt i cicle “Mons”) i agenda festiva (Carnestoltes), amb un apunt final d’agenda política d’ERC. "Treballem perquè no passi res, de veritat" — sobre l’impacte de mobilitat dels nous desenvolupaments. "Plantar cara al feixisme i al racisme és cosa de tots" — suport a la nova plataforma antifeixista. Urbanisme i planejament local Suspensió de llicències (la Bòbila i Les Escales) i cas Garrofers • Es confirma la suspensió de llicències a la Bòbila i Les Escales, amb la vista posada a reubicar el sostre edificable. • A Garrofers, el planejament permetria fins a 102 habitatges; posteriorment, el veïnat coneix una reducció aproximada a la meitat, informació que ERC assegura que no li arriba per canals formals. • ERC demana actualitzar el projecte amb criteris 2021-2022: doble xarxa d’aigües netes/brutes, mobilitat, amplades de carrers i criteris mediambientals. Transparència i retorn d’informació • Queixa d’ERC per la manca de retorn institucional (assabentant-se de canvis per veïnat, mitjans o xarxes) i petició de noves trobades per compartir les propostes que prepara l’Àrea Metropolitana. Mobilitat i serveis associats als nous habitatges • Debat sobre l’increment de vehicles: el govern estima +60/70; ERC proposa planificar amb l’escenari 2 vehicles per habitatge. • Petició d’estudis de mobilitat i serveis: circulació interna, pas i maniobra de camions de recollida, alternatives d’accés i dades objectives abans d’executar. Relació amb el Parc Natural de Collserola • Cap de les tres promocions és dins del parc; la més pròxima al límit és la Bòbila, raó que reforça la suspensió de llicències i la recerca d’un nou emplaçament del sostre. Governança, participació i espai públic Obres a Bonavista (barri Centre) i convocatòria de reunions • Reunió veïnal sobre remodelació de Bonavista: l’oposició (ERC i altres) denuncia no haver estat convidada tot i l’afectació general; el govern al·lega que era informació pública i oberta. • ERC demana coherència i canals clars de convocatòria per a tots els grups, més enllà d’anuncis “de viva veu” o grups de WhatsApp. Plataforma antifeixista de Sant Just • Presentació de la nova plataforma antifeixista; ERC hi assisteix i anima el PSC (que diu no haver estat convidat) a parlar amb l’organització per aclarir-ho. • Missatge compartit: tolerància zero amb feixisme i racisme, i treball en xarxa amb entitats locals i comarcals. Ple municipal de gener 2022 Investigació dels atemptats del 17-A • Aprovada la moció per sol·licitar una comissió d’investigació arran de les declaracions de Villarejo; PSC hi vota en contra. • ERC admet que Villarejo no és una font fiable, però defensa que, per gravetat, cal investigar sense donar per bona cap tesi d’entrada. Educació ambiental i nova deixalleria • Moció de Quico Ferrer (no adscrit) sobre educació ambiental vinculada a la nova deixalleria: rebutjada; ERC s’absté (també CUP i Junts). • ERC explica que coneix el projecte arquitectònic i la idea d’un espai educatiu i de reparació, però desconeix si s’ha derivat en un pla funcional recent. Mobilitat local Zona verda/blava al Centre • Desplegada fa dues setmanes; valoració preliminar positiva (més rotació i places lliures), però cal temps per avaluar-ne l’efecte real. Cultura i festes MercArt i cicle “Mons” (2022) • Nova línia curatorial amb fil conductor: millor coherència que programacions anteriors, potenciant relat i estratègia cultural. • Exposició inaugural “El món propi” (Laura Baringo i Quim Déu). S’espera avaluació a final d’any per mesurar l’impacte. Carnestoltes 2022 • Sense rua; concentració a plaça Maragall. Preocupació per la menor participació d’escoles (pont + context sanitari). • Es demana mantenir l’esperit participatiu i estudiar alternatives per no perdre el vigor de la festa. Posposar també hauria generat crítiques; s’opta per fer-la en data i treballar perquè llueixi. Nomenclàtor i homenatge a Ricardo Bofill • El ple acorda elevar a la Comissió de Nomenclàtor la proposta d’un espai/carrer ‘Ricardo Bofill’; es valora ubicar-lo prop de la seva obra emblemàtica. • Recordatori del criteri de feminitzar noms d’espais i equipaments, que la comissió haurà de ponderar amb la proposta. Agenda • 21 de febrer (18:30, Sala Piquet de l’Ateneu): Oficina parlamentària d’ERC Sant Just amb càrrecs del Parlament, Congrés, Diputació i Consell Comarcal per atendre entitats i ciutadania.

  • La Justa del 14/2/2022 — La Just (14 febrer): sumari del dia, notícies de Sant Just, previsió del temps (#MeteoSantJust), política municipal amb ERC, Centre d’Estudis i Tertúlia Esportiva; música amb Brica i Meccano - episode art
    La Justa
    2h 48min

    La Justa del 14/2/2022 — La Just (14 febrer): sumari del dia, notícies de Sant Just, previsió del temps (#MeteoSantJust), política municipal amb ERC, Centre d’Estudis i Tertúlia Esportiva; música amb Brica i Meccano

    Obertura i context • Inici amb el tema de Brica — "Expectations". • Benvinguda a l’audiència i recordatori d’horari: magazín matinal de Ràdio d’Esvern, fins a la 13:00. "Amb aquest tema us donem a tots la benvinguda... Ja sabeu que fins l'una del migdia serem aquí amb vosaltres." Sumari del programa (avanç de continguts) Primera hora • Repàs de notícies de Sant Just amb Lua López. • Portades de diaris: La Vanguardia, El Periódico i Ara. • Previsió del temps amb Carles Riu. Hashtag: #MeteoSantJust. Segona hora (11:00) • Entrevista amb Sergi Seguí (portaveu d’Esquerra Republicana a Sant Just) per tractar: Actualitat política local. Punts destacats del ple municipal de gener. Tercera hora • Maria Quintana, presidenta del Centre d’Estudis Sant Justencs: actualització de l’entitat i pròximes activitats. • Tancament amb Tertúlia Esportiva: Pol, Ritchie i Carlos. "Farem una breu pausa i escoltarem un altre tema musical abans d'entrar a fer el repàs de tot aquest bloc informatiu." Bloc musical i transicions • Transició musical amb Meccano — "Barco a Venus". • Llarg tram posterior amb repetició de "Bona nit", que sembla un bucle/omplidor o incidència tècnica a l’emissió o en la transcripció. Temes principals i idees clau • Programa 92 de La Just: ritme habitual de informació local + temps + política municipal + cultura + esport. • Enfoc local i de servei: notícies i meteo amb etiquetes i referents del municipi. • Política municipal: espai a ERC Sant Just per analitzar el ple de gener. • Teixit cultural: seguiment del Centre d’Estudis Sant Justencs i les seves activitats. • Esports locals: opinió i debat a la Tertúlia amb Pol, Ritchie i Carlos.

  • Club Alternatiu del 11/2/2022 - episode art
    Club Alternatiu

    Club Alternatiu del 11/2/2022

    Fem que les nits de divendres i les tardes de diumenge sigui menys avorrida! Descobriment de novetats musicals i el millor entreteniment amb el millor equip. Ens escoltem? Amb Pau Sbert.

  • Benvinguts, Benvolguts, Ben Trobats del 11/2/2022 — Cultura i Barcelona: de l’Avenç i el CCCB a les biblioteques; Hermitage, centralisme i Reus (General Prim) + llegendes de Pere Botero - episode art
    Benvinguts, Benvolguts, Ben Trobats
    1h 30min

    Benvinguts, Benvolguts, Ben Trobats del 11/2/2022 — Cultura i Barcelona: de l’Avenç i el CCCB a les biblioteques; Hermitage, centralisme i Reus (General Prim) + llegendes de Pere Botero

    Introducció i marc Tema central: la cultura com a motor de desenvolupament i identitat col·lectiva. Presentació de Ferran Mascarell (polític, historiador, editor i gestor cultural) i del seu vincle vital amb Barcelona. "Cultura és desenvolupament, sigui intel·lectual o sigui artístic." Trajectòria editorial i cultural de Ferran Mascarell Naixement d’Avenç i primeres batalles culturals • Origen d’“L’Avenç” (1976-77): des d’una inquietud universitària per estudiar el segle XX en plena fi del franquisme. • Entrevista a Tarradellas (Saint-Martin-le-Beau): experiència fundacional; Tarradellas com a “polític d’una altra època”. • Finançament inicial: suport clau de Pere Duran i Farrell; xarxa de complicitats (Bricall, Oriol Regàs, impressor Llobet, etc.). • Xoc amb l’administració (1982): la frase que marca època — "Ferran, ho tens malament perquè no ets dels nostres"— impulsa Mascarell a crear l’associació de revistes (la PEC) per negociar subvencions transparents i plurals. Revista Saber (1980-83): cultura integral i finançament creatiu • Concepte: la cultura és una sola, integrant arts, ciència i pensament. • Model de finançament: pignoració d’obres d’art cedides per grans artistes (Tàpies, Alfaro, etc.); promesa de 20 M Pta reduïda a 5 M per la caixa — el projecte naufraga i les peces acaben al fons de la caixa. Polítiques culturals a Barcelona Del 1983 al CCCB (1985): model i governança cultural • Director de Publicacions (Diputació de Barcelona, 1983) i crida de Pasqual Maragall (1985) per desbloquejar la Casa de la Caritat. • Disseny del CCCB: inspirat en Pompidou i Barbican; del “Centre de Cultura Contemporània de la Casa de la Caritat” a CCCB de Barcelona. • Principi rectctor: el sector públic ha de facilitar i tutelar, no substituir, el privat i l’associatiu en festivals i projectes. Projectes clau i visió de sistema • MNAC (Gae Aulenti) i MACBA (Richard Meier): reordenació museística i internacionalització; anècdotes amb Meier i el Barça. • Ecosistema de festivals: Sónar i Primavera Sound amb suport públic facilitador; coexistència amb Festival de Poesia (públic). Biblioteques públiques: del prejudici a l’èxit • Batalla per les biblioteques (1995-2015): de 11 a 52 biblioteques i de 0,6-0,7 M a 16 M de visites anuals; les biblioteques com a “articuladores del territori”. • Trencar el tòpic que eren espais del passat; canvi cultural als districtes quan es veu l’ús massiu. Alcaldes i cultura: continuïtats i ruptures • Franquista i predemocràtica: Porcioles (Museu Picasso “Aguilar”), Miró per insistència de l’artista. • Democràcia: Serra (el més “cultista”), Maragall i Trias com a aliats de la política cultural. • Crítica recent: excés d’ideologisme i canvi constant de responsables (sis en sis anys), sense idea de fons estable. Públic vs privat i el cas Hermitage • Rebuig a l’Hermitage per ideologisme anti-iniciativa privada. "On està el problema que sigui privat si no demana subvencions i és un referent per a la ciutat?" • Mascarell defensa un sí al privat quan el públic fa la seva feina (museus d’Arquitectura o Fotografia, etc.). Estat, centralisme i posició cívica • Mascarell es defineix independentista no nacionalista: reclama un Estat que funcioni —just, representatiu i emprenedor— i que no recentralitzi. "L’únic projecte seriós que té l’Estat espanyol es diu Madrid." • Exemples: Thyssen (negociat per Barcelona, acaba majoritàriament a Madrid), ARCO, cinema i TV concentrats a Madrid, no Corredor Mediterrani a temps. • Mobilitat metropolitana: urgència de metro i aparcaments dissuasius; dependència d’inversions estatals. Interludi local i cultural Ateneu de Sant Just i memòries pop • Evocació de l’Ateneu de Sant Just (sala emblemàtica), Beatles vs Stones, i proposta en broma de Mascarell com a president de l’Ateneu. Seccions culturals dels col·laboradors Reus (Joan): modernisme, vermut i General Prim • Ruta modernista: Casa Navàs, Institut Pere Mata, cases Rull/Gasull (Domènech i Montaner), Gaudí Centre. • General Joan Prim: figura amb llums i ombres; títols (Marquès de Castillejos, Comte de Reus), carrera militar i política, i assassinat al carrer del Turc (1870). • “Capital del vermut” i patrimoni local (Sant Pere, refugi antiaeri, etc.). Llegendes (Josep): Parada “Banco” i Pere Botero • Llegendari metro “Banco” (Via Laietana) i el mite dels combois secrets de diners. • Pere Botero / Pere Portes (Tordera, 1603): viatge a l’infern guiats pel diable per recuperar un document notarial amagat (carrer de l’Infern, Barcelona); Inquisició i prohibició de difusió. Variants a València i toponímia popular. Apunt final • Notícia: la Policia Nacional elimina l’examen d’ortografia per la pluja de suspensos; reflexió sobre cultura i educació. Idees clau • La cultura és infraestructura cívica: biblioteques i centres com a nodes de cohesió. • Governança mixta eficient: públic facilitador + privat creatiu. • Continuïtat estratègica per evitar “polítiques a batzegades”. • Descentralització real i infraestructura (mobilitat, corredor mediterrani) per a la competitivitat cultural. Cites destacades "Mai he preguntat de quin color polític era per donar una subvenció." "La biblioteca s’ha convertit en l’articulador del territori." "Ideologisme és creure que el que tu penses és superior a qualsevol altra cosa." Conceptes clau • Política cultural • Ideologisme • Centre de cultura contemporània • Biblioteques públiques • Centralisme • Corredor mediterrani • Governança cultural

  • Entrevistes de la Justa del 11/2/2022 — La Mitja d’Esvern 2022 torna: tres distàncies, cursa infantil i impuls al relleu generacional - episode art
    Entrevistes de la Justa
    13'

    Entrevistes de la Justa del 11/2/2022 — La Mitja d’Esvern 2022 torna: tres distàncies, cursa infantil i impuls al relleu generacional

    Resum de contingut Context i antecedents Cancel·lació per la Covid-19: la 3a edició prevista es va suspendre a un mes de la cursa, amb devolució d’inscripcions i aturada total. Creça de participants abans de la pandèmia: 300 (1a edició), 350 (2a) i s’apuntava a 400+ en la 3a. Novetats 2022 Tres distàncies: 8 km, 15 km (nova) i 21 km. Recorregut per Collserola, amb sortida i arribada a la Bonaigua (Sant Just Desvern). Volta 1 (8 km): pujada a la Penya del Moro i retorn a la Bonaigua. Volta 2 (15 km): des de la Bonaigua al Turó d’en Coscollera i Turó Rodó. Volta 3 (21 km): pujada a Sant Pere Màrtir. Desnivell acumulat aproximat Curta (8 km): ~200 m+ Mitjana (15 km): ~600 m+ Llarga (21 km): ~800 m+ Participants i categories Curses d’adults: obertura a públic amateur i experimentat. Popular 8 km: a partir de 14 anys. Confirmació a l’entrevista que la mitja també és a partir de 14 anys; tot i així, consulteu el reglament per l’edat mínima de cada distància. Cursa infantil (4–14 anys) en col·laboració amb Trail Barcelona: distàncies curtes (p. ex. 500–600 m) al voltant del complex esportiu (no s’enfila a Collserola). Categories per edats a concretar. Objectius de l’organització (CEAS) Donar a conèixer la CEAS (Secció Excursionista de l’Ateneu Santjustenc) i atreure jovent per garantir el relleu generacional. Impuls de la secció jove i projecte de secció infantil (en espera per situació Covid). Inscripcions i preus Obertura d’inscripcions: 18 de febrer a través de la web o directament a Runedia. Tarifa reduïda fins a finals de febrer (model early bird). Després, preu únic fins i inclòs el mateix dia. Preus orientatius (segons distància): des de 11 € (8 km) fins a 22 € (21 km); la de 15 km té preu intermedi. Inclouen bossa del corredor amb samarreta i braçals tèrmics (novetat d’enguany). Premis i patrocinis Podis per a cada cursa i categoria: top 3 dones i top 3 homes a 8, 15 i 21 km (total 18 guardons), més premis per a infants. Obsequis per a guanyadors/es: trofeu, regals, i vals de restaurant (dinars/sopars). En edicions prèvies també massatges. Premis especials (p. ex. millor local, etc.), a concretar a les xarxes. Patrocinadors principals: Ventós i Gardena, a més d’una quarantena de comerços locals i suport de l’Ajuntament i la CEAS. Logística i mesures Data: 30 d’abril de 2022. Sortides esglaonades: primera a les 9:00 i la resta amb 10–15 minuts de marge per evitar aglomeracions. Mesures Covid (segons normativa vigent): mascareta a sortida/arribada; durant cursa, sense mascareta. Equipament recomanat: bambes de trail amb bon grip, roba segons meteorolgia (abril pot ser variable), gorra i ulleres de sol si fa calor. Contacte i inscripcions Web: mitjadesvern.sanjus.org (enllaç a Runedia). Inscripcions: també directament a Runedia (cerca “Mitja d’Esvern”). Consultes: Instagram i Facebook de la cursa/CEAS, o via web de la CEAS. Cites destacades "Aquest any sí que es farà aquesta tercera edició de la Mitja d’Esvern." "Tenim ganes de fer-la per nosaltres i per la gent… per fi aquest any ja pots dir tranquil·lament: aquest any sí."

  • Entrevistes de la Justa del 11/2/2022 — Dia Internacional de les Dones i les Nenes en la Ciència: conversa amb Sofía Nogués sobre microplàstics, referents femenins, educació i mitjans - episode art
    Entrevistes de la Justa
    22'

    Entrevistes de la Justa del 11/2/2022 — Dia Internacional de les Dones i les Nenes en la Ciència: conversa amb Sofía Nogués sobre microplàstics, referents femenins, educació i mitjans

    Context i objectius Programa especial a Ràdio Desvern pel Dia Internacional de les Dones i les Nenes en la Ciència (ONU, 2015). Entrevista a Sofía Nogués (periodista i divulgadora), participant del projecte eXXpedition sobre microplàstics i impulsora de la visibilitat femenina en ciència i navegació. "Fem això sent només dones perquè normalment no es veuen les veus femenines en els projectes científics." Experiència a l’eXXpedition: ciència i navegació Ruta: Aruba–Panamà (finals de 2019), unes dues setmanes de navegació. Objectiu: detecció de microplàstics; es constata una gran acumulació al Carib per corrents específiques. Equip exclusiu de dones per donar visibilitat a: La manca de presència i de veu femenina en projectes científics. Les dones navegants, un altre àmbit sovint masculinitzat. Impacte: projectes així amplifiquen referents i atrauen vocacions. Referents femenins invisibilitzats Navegació: Ann Davidson (1952) i Naomi James (volta al món a vela) com a fites poc recordades. Ciència i tecnologia: Hedy Lamarr: base tecnològica que permet el desenvolupament del wifi. Maria Telkes: pionera en calefacció solar. Recordatori de dones clau en el descobriment de l’ADN. Necessitat d’incloure-les als llibres d’història i de text, no com a annexos. "Per què no es parla d’aquesta dona quan es parla d’aquesta tecnologia de la qual tant depenem?" Educació i sortides professionals: trencar estereotips Desmuntar la idea que la ciència és només laboratori: Possibles rols: divulgació (revistes, TV), docència, recerca, corporatiu (p. ex., sostenibilitat), etc. Missatge clau per a joves: Diversitat de camins dins de carreres científiques i humanístiques. Referents visibles per inspirar vocacions. Moviments i materials educatius Iniciativa No More Matildas: Annexos de llibres amb científiques situades al costat de cognoms icònics (Einstein, Fleming, Schrödinger). Crida a integrar-les al cos del currículum. Contes i llibres per a infants amb protagonistes científiques com a eina d’inspiració. Perspectiva de gènere en la recerca i el disseny Problema: assajos clínics i estudis amb biaix masculí que impacta en salut i seguretat. Exemple il·lustratiu: cinturons de seguretat dissenyats sense considerar anatomia femenina i infantil. Solució: més dones en equips de recerca i diversitat en els dissenys experimentals. "Encara hi ha molts assajos clínics amb una majoria de perspectiva masculina." Mitjans i cultura: poder de la representació Els mitjans i el contingut audiovisual modelen l’ideari col·lectiu. Evolució positiva al cinema actual respecte a rols i injustícies de gènere. Rigor informatiu: evitar titulars que esborrin fites femenines (exemple: Grans Slams al tennis). "Quan veus una injustícia, digues que és una injustícia." Continuïtat, ciència ciutadana i nous referents Durant la pandèmia: xerrades, ciència ciutadana i divulgació sobre microplàstics. Voluntat de reactivar l’expedició i ampliar la xarxa de dones navegants. Referent local: Anna Corbella (Barcelona World Race) com a exemple de trencar sostres de vidre. Mirant al futur: educació, privilegis i igualtat Educació com a palanca de canvi sostingut. Consciència del privilegi i aliança dels homes per aconseguir igualtat real. Expectativa de més Nobel i premis per a dones amb el temps. "Si les nenes tenen referents, segurament això inspiraria que diguessin: ‘jo també vull fer això’."

  • La Justa del 11/2/2022 — Especial Dones i Ciència, notícies de Sant Just, sequera i temps: repàs de premsa i perfils de científiques (Franklin, Lovelace, Meitner) - episode art
    La Justa
    2h 51min

    La Justa del 11/2/2022 — Especial Dones i Ciència, notícies de Sant Just, sequera i temps: repàs de premsa i perfils de científiques (Franklin, Lovelace, Meitner)

    Visió general del programa Programa magazine amb to especial pel Dia Internacional de les Dones i les Nenes a la Ciència. Es combinen: • Notícies locals de Sant Just • Repassada de portades (Ara, La Vanguardia, El Periódico) • Previsió meteorològica del cap de setmana • Microperfils de Rosalind Franklin, Ada Lovelace i Lise Meitner "Com sempre, en un dia que se li dediqui no fem res; sobretot, s’ha d’educar des de ben petites que això és possible." Notícies locals (amb Lua López) 1) Dia Internacional de les Dones i les Nenes a la Ciència • Ràdio d’Esvern s’hi suma amb una entrevista a Sofia Nogués i un debat en directe a la Rambla (tarda), amb dones vinculades a la ciència i tecnologia de Sant Just. • Objectiu: fomentar vocacions STEM i visibilitzar referents femenins. 2) Activitats de la CEES (cultura i natura) • Conferència: “Les Colònies del Llobregat” (Rosa Serra), a l’Ateneu (20 h). • Excursió al Berguedà (diumenge), amb opcions curta i llarga (detalls de rutes i desnivells). 3) Possible prealerta per sequera a l’àrea de Barcelona • 117 municipis del sistema Ter-Llobregat (entre ells, Sant Just) podrien entrar en prealerta. • No implica restriccions, però sí mesures de contenció de demanda i potenciació de fonts alternatives (desalinització, pous de sequera, aigua regenerada). • Context: embassaments al 58% (fa un any, 86%). Repassada de portades Diari Ara • El curs escolar s’avança una setmana: Infantil i Primària, 5 de setembre; ESO/Batx/FP, 7 de setembre. Polèmica per manca de consens i jornada intensiva al setembre. • Caral Castellet (Sabadell) fa història amb la plata olímpica en Halfpipe. • Cultura: mor Maria Antònia Oliver. • Urbanisme BCN: Superilla de l’Eixample (obres al juny). • Bateries: Espanya tindrà dues fàbriques; Catalunya queda gairebé despenjada. La Vanguardia • Foto i titulars per a la plata de Castellet. • Mobile World Congress: Barcelona, camí de la normalitat post-Covid. “El creixement del MWC no té límits” (John Hoffman). • Mascareta deixa de ser obligatòria al carrer. • Avançament d’inici de curs incendia la comunitat escolar. • Naturgy es divideix en dues empreses; caravanes antivacunes s’estenen; entrevista a Paul Thomas Anderson; Interior prohibeix talls a la Meridiana. El Periódico • MWC aspira a 60.000 visitants (impacte estimat: 240 M€) i reactivació econòmica. • Caral Castellet: “assalta la plata”. • Naturgy dona entrada a IFM i es dividirà. • “El nou Me Too”: científiques trenquen el silenci contra misogínia i discriminació. • Calendari 22-23: avança l’inici de curs. Especial Dones i Ciència: microperfils Rosalind Franklin • Pionera en la difracció de raigs X. Les seves imatges (foto 51) van ser clau per a la descripció de l’estructura de l’ADN (Watson, Crick i Wilkins, 1953). • Doctora en química física (Cambridge, 1945). Va treballar al King’s College London. • Va morir prematurament (1958); no va rebre el Premi Nobel atorgat el 1962 als altres tres col·legues. Ada Lovelace • Matemàtica; col·laboradora de Charles Babbage en la màquina analítica. • Considerada la primera programadora: va descriure el primer algoritme pensat per ser executat per una màquina. • Va intuir aplicacions de càlcul més enllà de l’aritmètica pura. Lise Meitner • Física nuclear, clau en l’explicació de la fissió nuclear, amb Otto Hahn. • L’element 109, el Meitneri (Mt), es nomena en honor seu. • Trajectòria entre Viena, Berlín i Suècia; referent com a dona en un camp hostil. Previsió meteorològica (Carles Rius) • Canvi de patró: entra una línia frontal molt descafeïnada. • Dissabte-diumenge: dies variables amb més núvols; algun plugim testimonial (dècimes). • Temperatures: màximes baixen a 11-13 °C; mínimes suavitzen per núvols. • Dilluns: una mica més de probabilitat de pluja (1-2 l/m²), a confirmar. • Marc de sequera prolongada i poca neu al Pirineu; crida a l’estalvi d’aigua. Publicitat i música • Publicitat local: Sant Just Market; Voluntariat per la Llengua; 012 Institut Català de les Dones. • Música destacada: Justin Bieber — Ghost; Silk Sonic — Smoking Out The Window; Lady Gaga — Million Reasons; Stay Homas & Nil Moliner — Volveré a Empezar; Camila Cabello — Don’t Go Yet. Idees clau • Visibilitzar referents femenins en ciència impulsa vocacions i trenca estereotips. • La prealerta per sequera no implica restriccions, però sí gestió responsable i fonts alternatives (desalinització, aigua regenerada). • Setmana informativa marcada per l’avançament del curs escolar, l’èxit de Caral Castellet i el retorn del MWC.